Vuelva a la lista de diccionarios online

Neoloteca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  skyr, n m
  • ca  formatge fresc islandès, n m sin. compl.
  • es  skyr, n m
  • fr  skyr, n m
  • it  skyr, n m
  • pt  skyr, n m
  • en  skyr, n
  • de  Skyr, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'islandès**

Gastronomia, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat de l’islandès (grafia que no s'ajusta a l’ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj+Adj)**

Definición
Formatge fresc d'origen islandès fet a base de llet desnatada fermentada, amb addició de quall o sense, i filtrada, que té una textura similar a la del iogurt grec i un alt contingut en proteïnes.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme skyr (sin. compl. formatge fresc islandès)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma skyr, juntament amb el sinònim complementari formatge fresc islandès.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a skyr:

    ·És un manlleu de l'islandès (del nòrdic antic skerast, 'quall de la llet', segons algunes fonts) amb un ús considerable en català.

    ·No es documenta encara en diccionaris generals ni en fonts terminològiques, però el producte que designa es comercialitza a casa nostra i apareix en etiquetes i en contextos de l'àmbit i comercials.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·S'utilitza igualment en les altres llengües i es recull en diccionaris generals en francès, italià, anglès i alemany.

    Quant a formatge fresc islandès:

    ·És una forma explicativa que pot ajudar a identificar el concepte.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    Formes desestimades

    -esquir: Per motius d'internacionalitat i pel fet que es tracta d'un producte típic islandès, es prefereix mantenir la forma en la llengua d'origen.

    -formatge cremós islandès: Es prefereix l'adjectiu fresc, ja que cremós acostuma a fer referència a la presència de greix i, en aquest cas, es tracta d'un producte amb un contingut de greix molt baix o pràcticament nul.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  formicàrids, n m pl
  • nc  Formicariidae

Zoologia > Ocells

Definición
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
  • ca  formigonar, v tr
  • es  hormigonar
  • fr  bétonner
  • en  concrete, to

Construcció

Definición
Omplir amb formigó.
  • ca  formiguer, n m
  • ca  os formiguer, n m sin. compl.
  • es  oso hormiguero
  • fr  fourmilier
  • en  anteater
  • de  groβer Ameisenbär
  • nc  Myrmecophaga tridactyla

Zoologia > Mamífers

Definición
Mamífer desdentat d'Amèrica, aproximadament d'1,5 metres de llarg, de cua molt llarga, de pelatge gris clar, de musell llarg i de llengua llarga que treu enfora per alimentar-se de les formigues i d'altres insectes, que hi resten enganxats.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  formiguera gran, n f
  • es  hormiguera de lunares, n f
  • fr  azuré du serpolet, n m
  • it  arione, n m
  • en  large blue, n
  • nc  Maculinea arion

Zoologia > Insectes

Definición
Taxonomia: Licènids > Maculinea

Nota

  • ca  formiguera petita, n f
  • es  hormiguera, n f
  • fr  azuré des mouillères, n m
  • fr  protée, n m
  • en  alcon blue, n
  • nc  Maculinea alcon

Zoologia > Insectes

Definición
Taxonomia: Licènids > Maculinea

Nota

  • ca  formisc, n m
  • es  formisco
  • en  phormiskos

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

Definición
Vas grec en forma de cistell, amb el coll estret i sovint foradat.
  • ca  regla de Bayes, n f
  • ca  fórmula de Bayes, n f sin. compl.
  • es  fórmula de Bayes, n f
  • es  regla de Bayes, n f
  • fr  formule de Bayes, n f
  • fr  règle de Bayes, n f
  • pt  fórmula de Bayes, n f
  • pt  regra de Bayes, n f
  • en  Bayes formula, n
  • en  Bayes rule, n

Matemàtiques > Estadística

Definición
Regla que modifica la probabilitat a priori d'un esdeveniment d'acord amb dades informatives addicionals.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aporvació dels termes inferència bayesiana, probabilitat a priori, probabilitat a posteriori i regla de Bayes (sin. fórmula de Bayes):

    S'aprova el terme inferència bayesiana, juntament amb els termes semànticament relacionats probabilitat a priori, probabilitat a posteriori i regla de Bayes (amb el sinònim fórmula de Bayes), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquests conceptes;

    ·es documenten en nombroses fonts especialitzades i terminològiques;

    ·són lingüísticament adequades:

    -a inferència bayesiana l'adjectiu bayesià -ana prové del cognom Bayes, de Thomas Bayes (1701-1761), matemàtic anglès creador del teorema de Bayes, que ha donat lloc a la regla de Bayes, en què es basa aquest tipus d'inferència; és, doncs, un derivat antroponímic anàleg a altres adjectius de la llengua, com ara maragallià (de Maragall), wagnerià (de Wagner) o keynesià (de Keynes);

    -a probabilitat a priori i probabilitat a posteriori s'utilitzen, d'altra banda, les expressions llatines a priori ("Amb anterioritat a l'experiència, sense poder basar-se en els fets" i "Que no prové de l'experiència, que no es basa en l'experiència") i a posteriori ("Basant-se en els fets observats, en les dades de l'experiència" i "Que prové de l'experiència, que es basa en l'experiència"), respectivament, totes dues ja recollides al diccionari normatiu.

    ·en les altres llengües s'utilitzen les designacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es descarta la forma inferència de Bayes perquè no té ús.

    [Acta 571, 6 de març de 2014]
  • ca  fórmula de la mitjana més elevada, n f
  • ca  fórmula de quocients, n f sin. compl.
  • es  fórmula de la media mayor, n f
  • es  método de la media mayor, n m
  • fr  méthode de la plus forte moyenne, n f
  • fr  règle de la plus forte moyenne, n f
  • en  highest average formula, n
  • en  highest average method, n
  • en  highest average system, n
  • en  largest average formula, n

Política

Definición
Fórmula distributiva en què la distribució d'escons pren com a referència la sèrie de quocients que resulten de dividir el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per una sèrie de divisors establerts.

Nota

  • Les fórmules de la mitjana més elevada pretenen aconseguir que el cost mitjà de vots per escó sigui el mateix per a cada candidatura. En conseqüència, s'ordenen de manera decreixent els quocients de totes les candidatures que resulten de les divisions efectuades i se'n seleccionen tants com escons s'han de distribuir. Posteriorment, s'assigna a cada candidatura tants escons com quocients li han estat seleccionats.
  • Són exemples de fórmules de la mitjana més elevada la fórmula D'Hondt i la fórmula Sainte-Laguë, que utilitzen en el càlcul divisors diferents.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:(1)

    ·majoritàriament són solucions creades des del català, sense dificultats de tipus lingüístic, motivades semànticament i ja utilitzades en l'àmbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

    ·únicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en què les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta difícil trobar alternatives que remetin de manera inequívoca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en català com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'anglès (en aquest cas, però, al costat del sinònim delimitació interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (és el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

    El Consell Supervisor valora especialment que, més enllà de les característiques formals de les denominacions acordades, la sessió de normalització ha permès arribar a acords sobre diverses qüestions importants:

    ·la delimitació i fixació conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homogènia a les fonts de referència (és el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres llengües no sempre paral·lels que poden generar equívocs (és el cas de llista oberta en català i open list en anglès, que fan referència a conceptes diferents);

    ·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

    ·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).


    (1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]
  • ca  fórmula de la resta més elevada, n f
  • ca  fórmula de quota, n f sin. compl.
  • es  fórmula del resto mayor, n f
  • es  método del resto mayor, n m
  • es  sistema de cociente y residuo electoral, n m
  • es  sistema del resto mayor, n m
  • fr  méthode du plus fort reste, n f
  • fr  règle du plus fort reste, n f
  • en  largest remainder formula, n
  • en  largest remainder method, n
  • en  largest remainder system, n

Política

Definición
Fórmula distributiva en què la distribució d'escons pren com a referència el quocient que resulta de dividir el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per la quota electoral.

Nota

  • La fórmula de la resta més elevada assigna a cada candidatura tants escons com indica el nombre enter que resulta de la divisió. Un cop feta aquesta assignació, els escons sobrants es van assignant successivament als partits segons la seva fracció de quota electoral.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:(1)

    ·majoritàriament són solucions creades des del català, sense dificultats de tipus lingüístic, motivades semànticament i ja utilitzades en l'àmbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

    ·únicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en què les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta difícil trobar alternatives que remetin de manera inequívoca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en català com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'anglès (en aquest cas, però, al costat del sinònim delimitació interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (és el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

    El Consell Supervisor valora especialment que, més enllà de les característiques formals de les denominacions acordades, la sessió de normalització ha permès arribar a acords sobre diverses qüestions importants:

    ·la delimitació i fixació conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homogènia a les fonts de referència (és el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres llengües no sempre paral·lels que poden generar equívocs (és el cas de llista oberta en català i open list en anglès, que fan referència a conceptes diferents);

    ·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

    ·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).


    (1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]