Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  reproducció social, n f
  • es  reproducción social, n f
  • en  social reproduction, n

Educació > Reproducció social i cultural

Definición
Procés de transferència de les característiques socials d'una generació a la següent, de manera que es perpetua l'estructura social, les relacions de poder i els privilegis.

Nota

  • El terme reproducció social va ser encunyat pels sociòlegs francesos Pierre Bourdieu i Jean Claude Passeron.
  • ca  residu, n m
  • es  residuo, n m
  • en  residue, n

Metodologia > Eines metodològiques

Definición
Diferència entre el valor observat empíricament i el valor esperat sota el model proposat, que pemet mesurar la bondat d'ajustament d'un model, en el context de les tècniques d'anàlisi de dades estadístiques i amb relació a la tècnica emprada.
  • ca  resiliència, n f
  • es  resiliencia, n f
  • en  resilience, n
  • en  resiliency, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia

Definición
Capacitat d'un individu o un grup per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.
  • ca  resistència, n f
  • es  resistencia, n f
  • fr  résistance, n f
  • en  resistance, n

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Formes de participació i àmbits de participació, Institucionalització > Vigilància i control social

Definición
Oposició a les forces invasores d'una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust.
  • ca  resistència escolar, n f
  • es  resistencia escolar, n f
  • fr  résistance scolaire, n f
  • en  educational resistance, n

Educació > Reproducció social i cultural

Definición
Comportament juvenil en contra de la cultura escolar que manifesta la seva capacitat de producció cultural fora del sistema educatiu.

Nota

  • El terme resistència escolar fou desenvolupat per Paul Wills i Henry Giroux en la teoria de la resistència, on manifestaven que el jovent de classe treballadora és capaç de produir una "contracultura escolar". D'aquesta manera se superava la visió de la teoria de la reproducció que assumia que la producció cultural només prové de les classes dominants. Tanmateix, la resistència escolar duia aquest jovent al seu propi fracàs i, per tant, igualment a la reproducció social.
  • ca  gestió de conflictes, n f
  • ca  gestió positiva de conflictes, n f
  • ca  resolució de conflictes, n f
  • es  gestión de conflictos, n f
  • es  gestión positiva de conflictos, n f
  • es  resolución de conflictos, n f
  • fr  règlement de conflits, n m
  • fr  résolution de conflits, n f
  • en  conflict management, n
  • en  conflict resolution, n
  • en  settlement of conflicts, n

Conflicte, desigualtat i exclusió social > Conflicte social i violència

Definición
Àmbit teòric i conjunt de tècniques que consideren el conflicte com un problema puntual que ha de ser solucionat per a retornar a una situació anterior o a una nova situació que es considera millor.

Nota

  • Tot i que les tres denominacions catalanes s'utilitzen com a sinònimes, hi ha un matís conceptual, ja que resolució de conflictes implica una solució del problema, mentre que gestió de conflictes o gestió positiva de conflictes implica la gestió d'un problema al qual no es troba solució, com per exemple, el lloc on ubicar un centre de desintoxicació.
  • ca  respecte, n m
  • es  respeto, n m
  • fr  respect, n m
  • en  respect, n

Institucionalització > Fama i reconeixement social

Definición
Consideració d'una persona com a agent autònom, amb capacitat per a decidir per si mateixa, en virtut de la qual no se la pot danyar ni ofendre.
  • ca  responsabilitat, n f
  • es  responsabilidad, n f
  • fr  responsabilité, n f
  • en  responsibility, n

Institucionalització > Identitat personal i comportament

Definición
Capacitat de respondre d'alguna cosa, de garantir la realització d'una tasca, el compliment d'un deure o de donar-ne raó.
  • ca  ressocialització, n f
  • es  resocialización, n f
  • fr  resocialisation, n f

Socialització > Etapes i tipus de socialització, Institucionalització > Delinqüència

Definición
Socialització que té lloc quan certes transformacions o canvis en les experiències de vida durant la socialització secundària són percebuts com a ruptures totals, de manera que l'individu sent la necessitat de reconstruir una interpretació de la realitat sobre la base del món de la socialització primària.

Nota

  • La ressocialització implica la identificació afectiva amb nous significats, però amb l'inconvenient que no es parteix de zero.
  • ca  retòrica, n f
  • es  retórica, n f
  • fr  rhétorique, n f
  • en  rhetoric, n

Cultura i identitat > Llengua i comunicació, Mitjans de comunicació social > Influència social dels mitjans de comunicació

Definición
Conjunt de procediments i de tècniques que permeten expressar un missatge oral o escrit amb precisió, eloqüència i persuasió.