Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  interès, n m
  • ca  rèdit, n m sin. compl.
  • es  interés, n m
  • es  rédito, n m
  • fr  intérêt, n m
  • en  interest, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistema financer

Definición
Retribució que es paga per l'ús de diners prestats durant un temps determinat.
  • ca  reduccionisme, n m
  • es  reduccionismo, n m
  • en  reductionism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

Definición
Posició filosòfica que subordina un fenomen o una realitat a un altre fenomen o una altra realitat que es considera més simple o més bàsica.
  • ca  reflexió, n f
  • es  reflexión, n f
  • en  reflection, n

Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió

Definición
Consideració detinguda i aprofundida d'un tema, una idea o una proposta.
  • ca  reflexivitat, n f
  • es  reflexividad, n f
  • fr  réflexivité, n f
  • en  reflexivity, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics

Definición
Consciència que tota forma de coneixement està condicionada per unes circumstàncies històriques i socials determinades.

Nota

  • La reflexivitat és el punt de partida de tota forma de coneixement sociològic.
  • ca  reflexivitat, n f
  • es  reflexividad, n f
  • fr  réflexivité, n f
  • en  reflexividad, n f
  • en  reflexivity, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Hàbits socials i rutinització

Definición
Procés pel qual els hàbits de comportament i les convencions socials són examinats i es modifiquen constantment a partir de la informació generada per ells mateixos, en un món cada cop més conscient i reflexiu sobre si mateix.

Nota

  • Així, per exemple, les normes de convivència familiar poden experimentar canvis. En una nova realitat familiar —més flexible i democràtica—, els rols, les regles i les responsabilitats dels membres esdevenen (o poden esdevenir) objecte de diàleg i negociació permanent.
  • Terme popularitzat per Ulrich Beck, Anthony Giddens i Scott Lasch en el llibre: Reflexive Modernization (1994).
  • ca  refugiat | refugiada, n m, f
  • es  refugiado | refugiada, n m, f
  • fr  réfugié | réfugiée, n m, f
  • en  refugee, n

Modernització i globalització > Estructura i dinàmica demogràfiques, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Guerres i conflictes a gran escala

Definición
Persona que es troba fora del seu país de nacionalitat o de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem, amb fonament, ser objecte de persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a determinat grup social.
  • ca  falsacionisme, n m
  • ca  refutacionisme, n m sin. compl.
  • es  falsacionismo, n m
  • es  refutacionismo, n m
  • fr  falsificationnisme, n m
  • fr  réfutationisme, n m
  • en  falsificationism, n
  • en  refutationism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

Definición
Doctrina segons la qual una teoria o un enunciat només poden ser considerats científics si es poden invalidar mitjançant una observació o una experiència.

Nota

  • El principal defensor del falsacionisme és el filòsof austríac Karl Popper.
  • ca  règim de benestar, n m
  • es  régimen de bienestar, n m
  • fr  régime d'État-providence, n m
  • en  welfare regime, n

Polítiques socials i estat del benestar > Estat del benestar

Definición
Eina conceptual orientada a l'anàlisi de l'estat del benestar i que permet distingir-ne diversos tipus.

Nota

  • Es tracta d'un concepte elaborat per Gosta Esping-Andersen en el llibre Els tres mons del capitalisme de benestar. Segons ell, els règims de benestar que s'han desenvolupat històricament són bàsicament tres: el socialdemòcrata (països nòrdics); el liberal (països anglosaxons), i el conservador o corporativista (Europa occidental continental).
  • Segons Esping-Andersen, per a caracteritzar els estats del benestar cal observar les relacions existents entre l'estat i l'economia i com les polítiques públiques influeixen en l'ocupació i en el conjunt de l'estructura social. Els estats del benestar més desenvolupats són els nòrdics, aquells en què en què els individus o les famílies poden mantenir un nivell de vida acceptable independentment de la seva participació en el mercat de treball gràcies a les prestacions socials que reben (criteri de desmercantilització).
  • Hi ha tres criteris bàsics que cal examinar: (1) la qualitat dels drets socials, que ve donada pel grau de desmercantilització (la mesura en què els individus o les famílies poden mantenir un nivell de vida acceptable independentment de la seva participació en el mercat de treball gràcies a les prestacions socials que reben); (2) els efectes dels drets socials sobre les estructures de desigualtat social, i (3) la forma en què es relacionen l'estat, el mercat i la família, tres pedres angulars de l'edifici del benestar.
  • ca  regionalisme, n m
  • es  regionalismo, n m
  • fr  régionalisme, n m
  • en  regionalism, n

Classes, grups i categories socials > Moviments polítics

Definición
Doctrina política que promou afavorir el paper de les regions, identificades per factors geogràfics, socials, econòmics culturals o polítics, en un estat.

Nota

  • El regionalisme pot tenir diversos nivells de reivindicació i pot ser de caire econòmic, cultural i literari, o simplement administratiu.
  • ca  regla, n f
  • es  regla, n f
  • fr  règle, n f
  • en  rule, n

Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge

Definición
Directriu que condueix el comportament humà en l'estudi, la creença, la moral o l'execució d'un propòsit.