Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentación
  • ca  reglament, n m
  • es  reglamento, n m
  • fr  règlement, n m
  • en  regulations, n pl

Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge

Definición
Conjunt de regles i de disposicions a seguir o complir en l'execució d'una llei o per al règim d'una societat o una dependència.
  • ca  reglament de règim intern, n m
  • es  reglamento de régimen interno, n m
  • fr  règlement intérieur, n m
  • en  internal regulations, n pl

Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge

Definición
Conjunt de normes i procediments que regulen el funcionament i la convivència d'una institució.
  • ca  regulació, n f
  • es  regulación, n f
  • en  regulation, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Polítiques econòmiques

Definición
Conjunt de mesures que pren una Administració pública per ordenar pel bé general les activitats de les empreses privades.

Nota

  • La regulació s'aplica sobretot en el cas de monopolis i oligopolis en la producció de béns i serveis essencials per a la societat, com ara l'electricitat, els transports, els mercats financers o els mitjans de comunicació de massa.
  • ca  reïficació, n f
  • ca  cosificació, n f sin. compl.
  • es  cosificación, n f
  • es  reificación, n f
  • en  reification, n
  • de  Verdinglichung, n f

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió

Definición
Procés pel qual l'ésser humà perd la cons­ciència que l'ordre social és un producte de l'activitat humana i creu que forma part de l'ordre natural.

Nota

  • 1. La reïficació és un mecanisme molt eficaç de legitimació de l'ordre social i implica la deshumanització del món.
  • 2. El terme reïficació va ser encunyat per Karl Marx i desenvolupat pel filòsof marxista hongarès György Lukács.
  • ca  reincidència, n f
  • es  reincidencia, n f
  • fr  récidivité, n f
  • en  recidivism, n

Institucionalització > Normalitat, desviació i etiquetatge

Definición
Circumstància agreujant de la responsabilitat penal, que es produeix quan el culpable d'un delicte ha estat condemnat per un delicte anterior.
  • ca  reinserció, n f
  • es  reinserción, n f
  • fr  réinsertion, n f
  • en  reintegration, n

Classes, grups i categories socials > Grups socials, Institucionalització > Delinqüència

Definición
Acció i efecte d'incorporar una persona o un grup de persones en una col·lectivitat o una activitat de la qual han estat separades temporalment.
  • ca  relació anònima, n f
  • es  relación anónima, n f
  • en  anonymous relationship, n

Institucionalització > Identitat personal i comportament

Definición
Relació que s'estableix entre dos o més individus que no es coneixen entre ells en funció del seu rol.

Nota

  • La relació anònima es contraposa a la relació de tu a tu.
  • ca  relació de gènere, n f
  • es  relación de género, n f
  • fr  relation de genre, n f
  • en  gender relation, n

Desigualtat de gènere i sexualitat

Definición
Relació marcada per la relació de poder entre dones i homes i configurada segons la construcció social de la identitat de gènere i dels mecanismes d'explotació, dominació i opressió.
  • ca  relació de tu a tu, n f
  • es  relación cara a cara, n f
  • en  face-to-face interaction, n

Institucionalització > Interacció social i institucionalització

Definición
Relació entre dos o més individus la identitat dels quals és plenament coneguda entre ells.

Nota

  • La relació de tu a tu es contraposa a la relació anònima.
  • ca  relacionisme, n m
  • es  relacionismo, n m
  • en  relationism, n

Metodologia > Bases epistemològiques

Definición
Perspectiva teòrica que emfatitza la importància que tenen les relacions socials en la configuració del món social.

Nota

  • El relacionisme s'oposa al substancialisme, i és el mode de pensament propi de la ciència moderna, que es va originar en la matemàtica i la física, i que pot ser afavorit per l'ús d'eines d'anàlisi com l'estadística (especialment els diversos tipus d'anàlisi geomètrica de dades o l'anàlisi de xarxes socials). En el camp de les ciències socials el relacionisme té una estreta relació amb l'estructuralisme, en què el pensament relacional s'aplica als sistemes simbòlics, i ha marcat profundament les característiques del relacionisme dins les ciències socials, almenys a França o Europa.
  • Autors com Ernst Cassirer, Gaston Bachelard i Pierre Bourdieu s'inscriuen dins del corrent relacionista.
  • Segons el sociòleg estatunidenc Harrison White la societat no està pas formada per individus aïllats, sinó per xarxes complexes de relacions entre individus interconnectats.