pirimidina
pirimidina
Química > Química orgànica
- ca pirimidina, n f
- es pirimidina, n f
- fr pyrimidine, n f
- en pyrimidine, n
Química > Química orgànica
Definición
Compost heterocíclic insaturat, amb un anell de sis membres que conté dos àtoms de nitrogen, del qual deriven diverses bases constituents dels àcids nucleics.
pirimifòs-metil
pirimifòs-metil
Agricultura > Química agrícola
- ca pirimifòs-metil, n m
- es pirimifós-metilo, n m
- fr pirimiphos-méthyl, n m
- en pirimiphos-methyl, n
Agricultura > Química agrícola
pirineus
pirineus
Indústria > Indústria tèxtil > Teixits
- ca pirineus, n m
- es pirineo, n m
Indústria > Indústria tèxtil > Teixits
Definición
Teixit obtingut amb la mateixa tècnica que els teixits de pelfa, amb filats de poca densitat que en perxar-los agafen un gran volum.
pirita capil·lar
pirita capil·lar
Ciències de la Terra > Mineralogia
- ca mil·lerita, n f
- ca pirita capil·lar, n f sin. compl.
- ca pirita niquèlica, n f sin. compl.
- ca tricopirita, n f sin. compl.
- es millerita, n f
- es pirita capilar, n f
- fr millérite, n f
- fr pyrite capillaire, n f
- fr trichopyrite, n f
- en capillary pyrite, n
- en hair pyrite, n
- en millerite, n
- en nickel pyrite, n
- for NiS
Ciències de la Terra > Mineralogia
Definición
Mineral, sulfur de níquel, que cristal·litza en el sistema trigonal i és mena de níquel.
pirita niquèlica
pirita niquèlica
Ciències de la Terra > Mineralogia
- ca mil·lerita, n f
- ca pirita capil·lar, n f sin. compl.
- ca pirita niquèlica, n f sin. compl.
- ca tricopirita, n f sin. compl.
- es millerita, n f
- es pirita capilar, n f
- fr millérite, n f
- fr pyrite capillaire, n f
- fr trichopyrite, n f
- en capillary pyrite, n
- en hair pyrite, n
- en millerite, n
- en nickel pyrite, n
- for NiS
Ciències de la Terra > Mineralogia
Definición
Mineral, sulfur de níquel, que cristal·litza en el sistema trigonal i és mena de níquel.
piritiamina
piritiamina
Química > Química orgànica
- ca piritiamina, n f
- es piritiamina, n f
- fr pyrithiamine, n f
- en pyrithiamine, n f
Química > Química orgànica
Definición
Compost sintètic que és un antimetabòlit de la tiamina, de la qual difereix per contenir un anell de piridina en comptes del tiazòlic de la tiamina.
pirocúmul
pirocúmul
Física > Meteorologia
- ca pirocúmul, n m
- ca pirocúmulus, n m
- ca cúmulus flammagenitus, n m sin. compl.
- es pirocúmulo, n m
- fr cumulus flammagenitus, n m
- fr pyrocumulus, n m
- en cumulus flammagenitus, n
- en pyrocumulus, n
- sbl Cu fg
Física > Meteorologia
Definición
Cúmul que s'origina com a conseqüència de fonts de calor naturals localitzades, sovint incendis forestals o activitat volcànica.
Nota
- 1. En el cas dels incendis forestals, els pirocúmuls se solen formar en grans incendis forestals, quan l'estratificació atmosfèrica permet la convecció.
- 2. Un pirocúmul pot evolucionar en un pirocumulonimbus.
pirocumulonimbus
pirocumulonimbus
Física > Meteorologia
- ca pirocumulonimbus, n m
- ca cumulonimbus flammagenitus, n m sin. compl.
- es cumulonimbus flammagenitus, n m
- es pirocumulonimbo, n m
- fr cumulonimbus flammagenitus, n m
- fr pyrocumulonimbus, n m
- en cumulonimbus flammagenitus, n
- en pyrocumulonimbus, n
- sbl Cb fg
Física > Meteorologia
Definición
Cumulonimbus que s'origina com a conseqüència de fonts de calor naturals localitzades, sovint incendis forestals o activitat volcànica.
Nota
- 1. En el cas dels incendis forestals, els pirocúmuls se solen formar en grans incendis forestals, quan l'estratificació atmosfèrica permet la convecció.
- 2. Un pirocumulonimbus és l'evolució d'un pirocúmul.
pirocúmulus
pirocúmulus
Física > Meteorologia
- ca pirocúmul, n m
- ca pirocúmulus, n m
- ca cúmulus flammagenitus, n m sin. compl.
- es pirocúmulo, n m
- fr cumulus flammagenitus, n m
- fr pyrocumulus, n m
- en cumulus flammagenitus, n
- en pyrocumulus, n
- sbl Cu fg
Física > Meteorologia
Definición
Cúmul que s'origina com a conseqüència de fonts de calor naturals localitzades, sovint incendis forestals o activitat volcànica.
Nota
- 1. En el cas dels incendis forestals, els pirocúmuls se solen formar en grans incendis forestals, quan l'estratificació atmosfèrica permet la convecció.
- 2. Un pirocúmul pot evolucionar en un pirocumulonimbus.
piroxè
piroxè
Ciències de la Terra > Geologia
- ca piroxè, n m
- es piroxeno, n m
- fr pyroxène, n m
- en pyroxene, n
Ciències de la Terra > Geologia
Definición
Mineral silicat present en roques metamòrfiques i roques ígnies que conté generalment magnesi, ferro i calci.
Nota
- El piroxè normalment és verd fosc, marró fosc o negre, tot i que també pot ser de color blanc o verd clar.
