Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia dels instruments musicals

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  control de volum, n m
  • es  control del volumen, n m
  • fr  bouton de contrôle du volume, n m
  • en  volume knob, n

Parts d'instruments > Guitarra elèctrica

Definición
Comandament d'una guitarra elèctrica que permet regular el nivell d'intensitat del senyal elèctric enviat a la sortida de l'instrument i augmentar i reduir així el volum final del so i també la intensitat de la distorsió.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  copòleg, n m
  • ca  copes musicals, n f pl sin. compl.
  • es  copólogo
  • fr  harmonica de verres
  • en  musical glasses

Instruments idiòfons

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  copòleg, n m
  • ca  copes musicals, n f pl sin. compl.
  • es  copólogo
  • fr  harmonica de verres
  • en  musical glasses

Instruments idiòfons

  • ca  cor, n m
  • es  corazón, n m
  • fr  coeur, n m
  • en  heart, n

Parts d'instruments > Oboè

Definición
Part central de la pala d'una canya.
  • ca  corda, n f
  • es  cuerda, n f
  • fr  corde, n f
  • it  corda, n f
  • en  string, n
  • de  Saite, n f

Parts d'instruments > Piano

Definición
Element flexible i allargat, tensat i fixat pels seus extrems, que constitueixen la font del so en un piano, els quals es fan vibrar per percussió.
  • ca  corda, n f
  • es  cuerda, n f
  • fr  corde, n f
  • en  string, n

Parts d'instruments > Violí, Parts d'instruments > Violoncel

Definición
Element flexible i allargat, tensat i fixat pels seus extrems, que constitueix la font de so en un violí o un violoncel.
  • ca  corda, n f
  • es  cuerda, n f
  • fr  corde, n f
  • en  string, n

Parts d'instruments > Guitarra, Parts d'instruments > Guitarra elèctrica

Definición
Element flexible i allargat, tensat i fixat pels seus extrems, que constitueix la font de so en una guitarra.
  • ca  corda del cordal, n m
  • ca  lligall, n f sin. compl.
  • ca  lligam, n m sin. compl.
  • es  atadura, n f
  • es  tirante del cordal, n m
  • fr  attache-cordier, n m
  • en  tailgut, n

Parts d'instruments > Violí, Parts d'instruments > Violoncel

Definición
Llaç de corda que fixa el cordal a la caixa de ressonància d'un violí o un violoncel.

Nota

  • En el cas del violí, la corda del cordal se subjecta amb el botó.
  • ca  corda triple, n f
  • es  cuerda triple, n f
  • fr  corde triple, n f
  • en  treble string, n

Parts d'instruments > Piano

Definición
Corda del piano que produeix els sons mitjans i aguts, la qual consta de tres cordes fines afinades a l'uníson que són percudides per un martellet accionat per una tecla.
  • ca  cordal, n m
  • ca  tiracordes, n m sin. compl.
  • es  cordal, n m
  • es  tira-cuerdas, n m
  • fr  cordier, n m
  • fr  queue, n f
  • fr  tire-cordes, n m
  • it  cordiera, n f
  • en  tailpiece, n

Parts d'instruments > Violí, Parts d'instruments > Violoncel, Parts d'instruments > Guitarra elèctrica

Definición
Peça on van fixades les cordes d'un instrument cordòfon, situada en l'extrem oposat del claviller.