Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  teoria neurocronàctica, n f
  • ca  teoria de Husson, n f sin. compl.
  • es  teoría de Husson
  • es  teoría neurocronáxica
  • en  Husson's theory
  • en  neurochronaxic theory

Otorrinolaringologia

Definición
Teoria segons la qual les vibracions dels plecs vocals són el resultat directe de les contraccions musculars actives.

Nota

  • La teoria neurocronàctica ha estat substituïda per la teoria mioelàstica.
  • ca  teoria ondulatòria de Békésy, n f
  • es  teoría ondulatoria de Békésy
  • en  Békésy's travelling waves theory

Otorrinolaringologia

Definición
Teoria segons la qual el moviment ondulatori de la làmina basilar quan vibra té un punt de màxima amplitud, que varia en la seva localització segons la freqüència del so.
  • ca  teoria selectiva, n f
  • es  teoría selectiva
  • fr  théorie seléctive
  • en  selective theory

Immunologia

Definición
Teoria per a explicar la diversitat del repertori d'anticossos que proposa que la producció d'anticossos específics es desencadena com a conseqüència de la unió dels antígens al BCR dels limfòcits B específics per a aquest antigen, que activen la síntesi en grans quantitats de l'anticòs adequat entre tot el repertori possible preexistent a la cèl·lula.

Nota

  • La teoria selectiva va ser proposada per Niels Jerne i va donar lloc a la teoria de la selecció clonal.
  • ca  teplizumab, n m
  • es  teplizumab
  • fr  téplizumab
  • en  teplizumab
  • CAS  876387-05-2

Immunologia

Definición
Fàrmac immunosupressor, anticòs monoclonal, que inhibeix el receptor CD3 dels limfòcits T i s'empra en el tractament dediabetis tipus 1.

Nota

  • El teplizumab també s'anomena MGA031 i hOKT3γ1(Ala-Ala).
  • ca  terapeuta, n m, f
  • es  terapeuta, n m, f
  • en  therapist

Fisioteràpia

Definición
Persona especialitzada en els mètodes de tractament de malalties, traumatismes i trastorns diversos i en la manera d'aplicar-los.
  • ca  terapeuta ocupacional, n m, f
  • ca  ergoterapeuta, n m, f sin. compl.
  • es  terapeuta ocupacional, n m, f
  • fr  ergothérapeute, n m, f
  • en  ergotherapist, n
  • en  occupational therapist, n

Salut mental i addiccions

Definición
Professional amb formació i competències específiques en teràpia ocupacional que planifica i executa intervencions orientades a adquirir, conservar o millorar les habilitats relacionades amb el desenvolupament d'activitats de la vida diària que s'han vist deteriorades a causa d'un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies.

Nota

  • El terapeuta ocupacional o la terapeuta ocupacional és una figura important en la rehabilitació; per aquest motiu, participa en l'elaboració del programa individual de rehabilitació i reinserció. Pot ajudar a entrenar habilitats motores (com la coordinació o l'equilibri), psicosocials (com la comunicació verbal, l'autoestima o la responsabilitat), cognitives (com la capacitat d'atenció o la comprensió) i relacionades amb la vida diària (com l'organització d'hàbits i rutines o la recerca d'activitats de lleure). Algunes de les seves intervencions, especialment d'assessorament, poden anar dirigides a l'entorn de la persona atesa.
  • ca  teràpia, n f
  • ca  terapèutica, n f sin. compl.
  • es  terapéutica, n f
  • es  terapia, n f
  • en  therapeutics
  • en  therapy

Fisioteràpia

Definición
Conjunt de preceptes destinats al tractament d'una malaltia.
  • ca  teràpia, n f
  • ca  terapèutica, n f sin. compl.
  • es  terapia, n f
  • fr  thérapie, n f
  • fr  thérapeutique, n f sin. compl.
  • fr  traitement, n m sin. compl.
  • en  therapy
  • en  therapeutic measure sin. compl.
  • en  therapeutics sin. compl.
  • en  treatment sin. compl.

Sida

Definición
Conjunt de preceptes destinats al tractament d'una malaltia.

Nota

  • En el context de la sida els termes teràpia i tractament s'utilitzen sovint com a sinònims. El terme teràpia s'usa especialment en la formació de compostos, com ara radioteràpia, quimioteràpia o seroteràpia.
  • ca  teràpia, n f
  • ca  terapèutica, n f sin. compl.
  • es  terapéutica
  • es  terapia
  • fr  thérapie
  • en  therapy

Infermeria

Definición
Conjunt de preceptes destinats al tractament d'una malaltia.
  • ca  tractament, n m
  • ca  terapèutica, n f sin. compl.
  • ca  teràpia, n f sin. compl.
  • es  terapéutica, n f
  • es  terapia, n f
  • es  tratamiento, n m
  • fr  thérapeutique, n f
  • fr  thérapie, n f
  • fr  traitement, n m
  • en  therapeutics, n
  • en  therapy, n
  • en  treatment, n
  • de  Behandlung, n f
  • de  Therapie, n f

Psiquiatria

Definición
Conjunt de preceptes i mitjans destinats al guariment o alleujament d'un trastorn mental.

Nota

  • 1. En un tractament psiquiàtric poden tenir cabuda mitjans farmacològics i, en general, biològics, psicoterapèutics o relacionats amb aspectes de l'estil de vida, la conducta i l'entorn de la persona.
  • 2. Les denominacions tractament i teràpia sovint són sinònimes, encara que en el context de la psiquiatria es tendeix a utilitzar teràpia per a referir-se als tractaments psicològics.