Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación
  • ca  pressió arterial, n f
  • ca  pressió sanguínia, n f sin. compl.
  • ca  tensió arterial, n f sin. compl.
  • ca  tensió sanguínia, n f sin. compl.
  • es  presión arterial
  • es  presión sanguínea
  • es  tensión arterial
  • fr  pression artérielle
  • fr  pression sanguine
  • fr  tension artérielle
  • en  arterial blood pressure
  • en  arterial pressure
  • en  blood pressure

Infermeria

Definición
Pressió que exerceix la sang a les parets dels vasos, depenent de la força del cor, de l'elasticitat dels vasos, de la resistència capil·lar, i del volum i la viscositat de la sang circulant.

Nota

  • L'Organització Mundial de la Salut estableix que la pressió arterial és normal si presenta valors entre 110 i 140 mm Hg per a la pressió arterial sistòlica, i entre 70 i 90 mm Hg per a la pressió arterial diastòlica.
  • ca  pressió arterial, n f
  • ca  pressió sanguínia, n f sin. compl.
  • ca  tensió arterial, n f sin. compl.
  • ca  tensió sanguínia, n f sin. compl.
  • es  presión arterial, n f
  • es  presión sanguínea, n f
  • es  tensión arterial, n f
  • es  tensión sanguínea, n f
  • en  arterial blood pressure
  • en  blood pressure

Fisioteràpia

Definición
Pressió que exerceix la sang a les parets dels vasos, depenent de la força del cor, de l'elasticitat dels vasos, de la resistència capil·lar, i del volum i la viscositat de la sang circulant.

Nota

  • La pressió arterial fluctua entre dos valors: el màxim, en el moment de la sístole ventricular, i el mínim, en el moment de la diàstole. Aquests valors varien segons l'edat, el sexe, la constitució i el moment en què es determinen. L'Organització Mundial de la Salut estableix que la pressió arterial és normal si presenta valors entre 110 i 140 mm Hg per a la pressió arterial sistòlica, i entre 70 i 90 mm Hg per a la pressió arterial diastòlica.
  • ca  esfigmomanòmetre, n m
  • ca  esfigmòmetre, n m
  • ca  esfigmotonòmetre, n m
  • ca  tensímetre, n m
  • ca  tensiòmetre, n m
  • es  esfigmomanómetro
  • es  tensímetro
  • es  tensiómetro
  • fr  sphygmomanomètre
  • fr  sphygmotensiomètre
  • fr  tensiomètre
  • en  sphygmomanometer
  • en  sphygmometer

Infermeria

Definición
Aparell utilitzat per a mesurar la pressió arterial, compost essencialment d'un manòmetre d'aire o de columna de mercuri.

Nota

  • L'esfigmomanòmetre consta d'una banda pneumàtica que s'infla al voltant del membre que es vol explorar per a determinar-ne la pressió exterior.
  • ca  tensímetre, n m
  • ca  esfigmomanòmetre, n m sin. compl.
  • ca  esfigmòmetre, n m sin. compl.
  • ca  esfigmotonòmetre, n m sin. compl.
  • ca  tensiòmetre, n m sin. compl.
  • es  baumanómetro, n m
  • es  esfigmomanómetro, n m
  • es  tensímetro, n m
  • es  tensiómetro, n m
  • es  tonómetro, n m
  • fr  sphygmomanomètre, n m
  • fr  sphygmometer, n m
  • fr  sphygmotensiomètre, n m
  • fr  tensiomètre, n m
  • en  blood pressure gauge, n
  • en  blood pressure measurement device, n
  • en  blood pressure meter, n
  • en  blood pressure monitor, n
  • en  sphygmomanometer, n
  • en  sphygmometer, n
  • en  tensiometer, n
  • en  tensiometre, n

Salut bàsica

Definición
Aparell que s'utilitza per a mesurar de forma no invasiva la pressió arterial, que consisteix bàsicament en un manòmetre d'aire o de columna de mercuri i una banda pneumàtica que s'infla al voltant del membre que es vol explorar per a exercir una pressió determinada sobre l'artèria.

Nota

  • 1. Existeixen models manuals de tensímetres, que requereixen l'ús de l'estetoscopi per part de l'examinador, i models automàtics, que generalment incorporen un micròfon, un transductor de la pressió i una pantalla digital que mostra la informació.
  • 2. Els tensímetres s'utilitzen, entre d'altres, per a diagnosticar i controlar la hipertensió.
  • ca  esfigmomanòmetre, n m
  • ca  esfigmòmetre, n m sin. compl.
  • ca  esfigmotonòmetre, n m sin. compl.
  • ca  tensímetre, n m sin. compl.
  • ca  tensiòmetre, n m sin. compl.
  • es  baumanómetro, n m
  • es  esfigmomanómetro, n m
  • es  tensímetro, n m
  • es  tensiómetro, n m
  • es  tonómetro, n m
  • fr  sphygmomanomètre, n m
  • fr  sphygmometer, n m
  • fr  sphygmotensiomètre, n m
  • fr  tensiomètre, n m
  • en  blood pressure gauge, n
  • en  blood pressure measurement device, n
  • en  blood pressure meter, n
  • en  blood pressure monitor, n
  • en  sphygmomanometer, n
  • en  sphygmometer, n
  • en  tensiometer, n
  • en  tensiometre, n

Aparells sanitaris

Definición
Aparell que s'utilitza per a mesurar de forma no invasiva la pressió arterial, que consisteix bàsicament en un manòmetre d'aire o de columna de mercuri i una banda pneumàtica que s'infla al voltant del membre que es vol explorar per a exercir una pressió determinada sobre l'artèria.

Nota

  • ca  teorema de Bayes, n m
  • es  teorema de Bayes
  • en  Bayes theorem

Recerca clínica de medicaments

Definición
Teorema matemàtic que permet calcular una probabilitat condicionada P(A/B) com una funció de P(B/A), P(A) i P(B/no-A).

Nota

  • El teorema de Bayes permet expressar, per exemple, el valor predictiu positiu P(M/+) d'una prova diagnòstica com a funció de la seva sensibilitat P(+/M), de la seva especificitat P(-/no-M) i de la probabilitat a priori de malaltia P(M).
  • ca  teoria, n f
  • es  teoría
  • fr  théorie
  • en  theory

Infermeria

Definición
Conjunt de conceptes i proposicions d'una disciplina que descriuen, expliquen o prediuen un fenomen.

Nota

  • Les teories infermeres conceptualitzen de manera clara i explícita el servei que el professional infermer proporciona a la societat; estableixen un focus per a la pràctica, un tipus d'organització per a pensar, observar i interpretar el que es fa o es veu, i un marc de referència amb una perspectiva única per a veure el món i els aspectes que cal tenir en compte.
  • ca  teoria mioelàstica, n f
  • ca  teoria d'Ewald, n f sin. compl.
  • es  teoría de Ewald
  • es  teoría mioelástica
  • en  Ewald's theory
  • en  myoelastic theory

Otorrinolaringologia

Definición
Teoria segons la qual la fonació es produeix per les vibracions originades en inclinar-se els plecs vocals cap amunt per la pressió de l'aire i en retornar avall per la pròpia tensió elàstica.
  • ca  teoria de la ressonància, n f
  • ca  teoria de Helmholtz, n f sin. compl.
  • es  teoría de Helmholtz
  • es  teoría de la resonancia
  • en  Helmholtz's theory
  • en  resonance theory

Otorrinolaringologia

Definición
Teoria segons la qual cada element de l'òrgan espiral, al llarg del conducte coclear, es posa en vibració quan la freqüència rebuda correspon al seu propi període de vibració.
  • ca  teoria neurocronàctica, n f
  • ca  teoria de Husson, n f sin. compl.
  • es  teoría de Husson
  • es  teoría neurocronáxica
  • en  Husson's theory
  • en  neurochronaxic theory

Otorrinolaringologia

Definición
Teoria segons la qual les vibracions dels plecs vocals són el resultat directe de les contraccions musculars actives.

Nota

  • La teoria neurocronàctica ha estat substituïda per la teoria mioelàstica.