masbatenyo
masbatenyo
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca masbatenyo
- ca minasbate sin. compl.
- cod masbatenyo
- ar ماسباتينيو
- cy Masbateño
- cy Minasbate sin. compl.
- de Masbateño
- de Masbateno sin. compl.
- de Masbatenyo sin. compl.
- de Minasbate sin. compl.
- en Masbatenyo
- en Masbateño sin. compl.
- en Minasbate sin. compl.
- es masbateño
- es minasbate sin. compl.
- eu masbatenyoera
- eu masbateño sin. compl.
- eu minasbate sin. compl.
- fr masbatenyo
- fr masbate sin. compl.
- fr masbateño sin. compl.
- fr minasbate sin. compl.
- gl masbateño
- gl minasbate sin. compl.
- gn masvateño
- gn minasvate sin. compl.
- it masbateño
- it minasbate sin. compl.
- pt masbateño
- pt minasbate sin. compl.
- zh 马斯巴特语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definición
El nom masbatenyo és utilitzat pels parlants d'aquesta llengua per a referir-se tant a la llengua com al grup ètnic, encara que de vegades també es fa servir el nom minasbate per a fer referència a la llengua.
Podem distingir tres variants dialectals: la varietat occidental, parlada a la costa occidental de l'illa de Mastabe; la varietat meridional, parlada a la zona sud-est, i la varietat septentrional, parlada a la meitat nord.
El masbatenyo és lingüísticament proper al sorsogon masbate (amb el qual hi pot haver intercomprensió) i al híligaynon.
Podem distingir tres variants dialectals: la varietat occidental, parlada a la costa occidental de l'illa de Mastabe; la varietat meridional, parlada a la zona sud-est, i la varietat septentrional, parlada a la meitat nord.
El masbatenyo és lingüísticament proper al sorsogon masbate (amb el qual hi pot haver intercomprensió) i al híligaynon.
mashco
mashco
Aïllada, Amèrica > Perú
- ca harakmbut
- ca amarakaeri sin. compl.
- ca harakmbet sin. compl.
- ca harakmbut ate sin. compl.
- ca mashco sin. compl.
- cod harakmbut háte
- ar هاراكمبوت
- cy Harakmbut
- cy Amarakaeri sin. compl.
- cy Harakmbet sin. compl.
- cy Harakmbut ate sin. compl.
- cy Mashco sin. compl.
- de Harakmbut
- de Amarakaeri sin. compl.
- de Harakmbet sin. compl.
- de Harakmbut Ate sin. compl.
- de Mashco sin. compl.
- en Harakmbut
- en Amarakaeri sin. compl.
- en Arakmbet sin. compl.
- en Arakmbut sin. compl.
- en Harakmbet sin. compl.
- en Harakmbut Ate sin. compl.
- en Mashco sin. compl.
- es harakambeto
- es amarakaerí sin. compl.
- es harakmbet sin. compl.
- es harakmbut sin. compl.
- es harakmbut ate sin. compl.
- es mashco sin. compl.
- eu harakmbut
- eu amarakaeri sin. compl.
- eu harakmbet sin. compl.
- eu harakmbut ate sin. compl.
- eu mashco sin. compl.
- fr harakmbut
- fr amarakaeri sin. compl.
- fr harakmbet sin. compl.
- fr harakmbut ate sin. compl.
- fr mashco sin. compl.
- gl harakmbut
- gl amarakaeri sin. compl.
- gl harakmbet sin. compl.
- gl harakmbut ate sin. compl.
- gl mashco sin. compl.
- it harakmbut
- it amarakaeri sin. compl.
- it harakmbet sin. compl.
- it harakmbut ate sin. compl.
- it mashco sin. compl.
- ja アラクンブット語
- ja マシュコ語 sin. compl.
- ja アマラカエリ語 sin. compl.
- nl Harakmbut
- nl Amarakaeri sin. compl.
- nl Harakmbet sin. compl.
- nl Harakmbut Ate sin. compl.
- nl Mashco sin. compl.
- pt harakmbut
- pt amarakaeri sin. compl.
- pt harakmbet sin. compl.
- pt harakmbut ate sin. compl.
- pt mashco sin. compl.
- ru Харакмбыт
- ru Машко sin. compl.
- ru Аракмбыт sin. compl.
- ru Харамбыт sin. compl.
- ru Хате туйонери sin. compl.
- ru Харакмбет sin. compl.
- ru Амаракаэри sin. compl.
- zh 哈拉克姆布特语
- zh 哈拉克姆贝特、马史可、哈拉克姆布塔特、阿马拉卡艾里 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Aïllada, Amèrica > Perú
Definición
L'autodenominació harakmbut háte significa 'la llengua dels homes'. Mashco és el nom que els mestissos donen al grup ètnic harakmbut i a la seva llengua.
La llengua consta de diversos dialectes, entre els quals els següents: wachipaire, arasaire, amarakaeri i sapiteri. Es fa difícil situar-los geogràficament, ja que són un poble amb molta mobilitat. El nom amarakaeri de vegades s'empra com a sinònim de harakmbut per a designar la llengua o el grup ètnic sencer.
La regió del riu Madre de Dios i els seus afluents no va ser explorada sistemàticament fins al final del segle XIX, en època de l'explotació del cautxú. Les primeres missions evangelitzadores van entrar en contacte amb els harakmbuts vers el 1901.
La població harakmbut actual és bilingüe en espanyol, però es manté la transmissió de la llengua pròpia.
La llengua consta de diversos dialectes, entre els quals els següents: wachipaire, arasaire, amarakaeri i sapiteri. Es fa difícil situar-los geogràficament, ja que són un poble amb molta mobilitat. El nom amarakaeri de vegades s'empra com a sinònim de harakmbut per a designar la llengua o el grup ètnic sencer.
La regió del riu Madre de Dios i els seus afluents no va ser explorada sistemàticament fins al final del segle XIX, en època de l'explotació del cautxú. Les primeres missions evangelitzadores van entrar en contacte amb els harakmbuts vers el 1901.
La població harakmbut actual és bilingüe en espanyol, però es manté la transmissió de la llengua pròpia.
mashco-piro
mashco-piro
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Perú
- ca iñapari
- ca cujareño sin. compl.
- ca inamari sin. compl.
- ca mashco-piro sin. compl.
- ar إينياباري
- cy Iñapari
- cy Cujareño sin. compl.
- cy Inamari sin. compl.
- cy Mashco-piro sin. compl.
- de Iñapari
- de Cujareño sin. compl.
- de Inamari sin. compl.
- de Mashco-Piro sin. compl.
- en Iñapari
- en Cujareño sin. compl.
- en Inamari sin. compl.
- en Mashco-Piro sin. compl.
- es iñaparí
- es cujareño sin. compl.
- es inamari sin. compl.
- es iñapari sin. compl.
- es mashco-piro sin. compl.
- eu iñapariera
- eu cujareño sin. compl.
- eu cujarera sin. compl.
- eu inamari sin. compl.
- eu iñapari sin. compl.
- eu mashco-piro sin. compl.
- fr iñapari
- fr cujareño sin. compl.
- fr inamari sin. compl.
- fr inapari sin. compl.
- fr mashco-piro sin. compl.
- gl iñapari
- gl cujareño sin. compl.
- gl inamari sin. compl.
- gl iñapari sin. compl.
- gl mashco-piro sin. compl.
- it iñapari
- it cujareño sin. compl.
- it inamari sin. compl.
- it mashco-piro sin. compl.
- ja イニャパリ語
- nl Iñapari
- nl Cujareño sin. compl.
- nl Inamari sin. compl.
- nl Mashco-Piro sin. compl.
- pt iñapari
- pt cujareño sin. compl.
- pt inamari sin. compl.
- pt mashco-piro sin. compl.
- ru Иньяпари
- ru Кухареньо sin. compl.
- ru Машко-пиро sin. compl.
- zh 伊尼亚帕里语
- zh 马史可－皮罗、库哈勒尼奥、伊纳马里 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Perú
Definición
L'iñapari és una llengua molt propera a l'apurinà i el piro.
Fins fa unes dècades hi havia parlants d'iñapari al Brasil (sud de l'Estat d'Acre, tocant a la frontera amb Perú i Bolívia) i també a Bolívia (nord-oest de l'Estat de Pando, tocant a la frontera amb Perú i Brasil).
Fins fa unes dècades hi havia parlants d'iñapari al Brasil (sud de l'Estat d'Acre, tocant a la frontera amb Perú i Bolívia) i també a Bolívia (nord-oest de l'Estat de Pando, tocant a la frontera amb Perú i Brasil).
maskoy
maskoy
Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai
- ca maskoy
- ca kylyetwa iwo sin. compl.
- ca toba-lengua sin. compl.
- ca toba-maskoy sin. compl.
- cod enenlhit (tananelhit)
- ar ماسكوية
- cy Maskoy
- cy Kylyetwa iwo sin. compl.
- cy Toba-lengua sin. compl.
- cy Toba-mascoy sin. compl.
- de Maskoy
- de Mascoy sin. compl.
- de Toba-Mascoy sin. compl.
- en Maskoy
- en Kylyetwa Iwo sin. compl.
- en Mascoian sin. compl.
- en Toba-Lengua sin. compl.
- en Toba-Maskoy sin. compl.
- es maskoy
- es kylyetwa iwo sin. compl.
- es mascoy sin. compl.
- es toba-lengua sin. compl.
- es toba-maskoy sin. compl.
- eu mascoiera
- eu kylyetwa iwo sin. compl.
- eu toba-lengua sin. compl.
- eu toba-mascoy sin. compl.
- fr maskoy
- fr toba-maskoy
- fr mascoy sin. compl.
- fr toba-lengua sin. compl.
- gl maskoy
- gl kylyetwa iwo sin. compl.
- gl toba-lengua sin. compl.
- gl toba-mascoy sin. compl.
- gn maskói
- gn kylyetwa iwo sin. compl.
- gn maskói sin. compl.
- gn tova-lengua sin. compl.
- gn tova-maskói sin. compl.
- it maskoy
- it kylyetwa iwo sin. compl.
- it toba-lengua sin. compl.
- it toba-maskoy sin. compl.
- ja マスコイ語
- ja トバ・マスコイ語、キリトワイオ語、トバ・レングア語 sin. compl.
- nl Maskoy
- nl Kylyetwa Iwo sin. compl.
- nl Toba-Mascoy sin. compl.
- nl Toba-Taal sin. compl.
- pt maskoy
- pt kylyetwa iwo sin. compl.
- pt toba-lengua sin. compl.
- pt toba-mascoy sin. compl.
- ru Маской
- ru Килетва иво sin. compl.
- ru Маскойский sin. compl.
- ru Тоба-ленгуа sin. compl.
- ru Тоба-маской sin. compl.
- sw Maskoy
- sw Kylyetwa iwo sin. compl.
- sw Mascoy sin. compl.
- sw Toba-lengua sin. compl.
- sw Toba-maskoy sin. compl.
- tmh Tamaskuyt
- zh 玛斯考依
- zh 玛斯考依安 sin. compl.
- zh 托巴-莱恩瓜 sin. compl.
- zh 科耶特瓦伊沃 sin. compl.
- zh 托巴-玛斯考依 sin. compl.
Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai
Definición
Pràcticament tots els maskoys parlen encara la llengua. Molts homes de la comunitat parlen també espanyol i plattdeutsch/plautdietsch (una variant de l'alemany parlada a diversos països americans).
La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
No s'ha de confondre el maskoy o toba-maskoy, de la família mascoy, amb el toba o toba-qom, de la família guaykurú, ja que no tenen cap mena de relació genètica.
La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
No s'ha de confondre el maskoy o toba-maskoy, de la família mascoy, amb el toba o toba-qom, de la família guaykurú, ja que no tenen cap mena de relació genètica.
maslava
maslava
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca vamé
- ca maslava sin. compl.
- ca pelasla sin. compl.
- ca pélasla sin. compl.
- cod pelasla
- de Vame
- de Demwa sin. compl.
- de Hurza sin. compl.
- de Maslava sin. compl.
- de Pelasla sin. compl.
- en Vamé
- en Maslava sin. compl.
- en Pelasla sin. compl.
- en Pélasla sin. compl.
- es vamé
- es maslava sin. compl.
- es pelasla sin. compl.
- es pélasla sin. compl.
- eu vamé
- eu maslava sin. compl.
- eu pelasla sin. compl.
- eu pélasla sin. compl.
- fr vamé
- fr maslava sin. compl.
- fr pélasla sin. compl.
- gl vamé
- gl maslava sin. compl.
- gl pelasla sin. compl.
- gl pélasla sin. compl.
- it vamé
- it maslava sin. compl.
- it pelasla sin. compl.
- it pélasla sin. compl.
- nl Pelasla
- nl Maslava sin. compl.
- nl Pelaska sin. compl.
- pt vamé
- pt maslava sin. compl.
- pt pelasla sin. compl.
- pt pélasla sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El vamé és lingüísticament molt proper a les llengües uldemé, zulgo-gemzek, cuvok, dugwor i matal, entre d'altres.
La llengua vamé consta dels següents dialectes: damwa i ndreme, parlats al sud de les muntanyes Mora; mbarem, parlat a la subdivisió Mora; pelasla (o varietat de Mayo-Plata), parlat al sud de la subdivisió Tokomberé, i hurza, parlat al cantó de Mêre (subdivisió Mora). Les diferències dialectals són escasses i en cap cas no impedeixen la intercomprensió.
Des del punt de vista geogràfic, el vamé és veí del mandara/wandala (al nord), muyang i uldemé (totes dues al sud i sud-oest), i ful (a l'est). La varietat dialectal pelasla presenta força semblances amb l'uldemé, a causa del contacte entre parlants; una part dels parlants d'aquesta zona de contacte són bilingües vamé-uldemé.
El vamé és una llengua amb molta vitalitat, ja que és emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Els vamés de les zones de Damwa i Hurza també solen parlar mandara/wandala, llengua de comunicació intergrupal al cantó de Mora. Arreu del domini lingüístic vamé es poden trobar individus que saben ful, la llengua dominant en les relacions interètniques al nord del Camerun.
L'alfabetització dels infants vamés a les escoles es duu a terme en francès. L'índex d'escolarització, però, és baix.
Des del final del segle XX es treballa en l'elaboració d'una ortografia per al vamé. La varietat dialectal escollida com a base de la llengua estàndard escrita és la ndreme.
La llengua vamé consta dels següents dialectes: damwa i ndreme, parlats al sud de les muntanyes Mora; mbarem, parlat a la subdivisió Mora; pelasla (o varietat de Mayo-Plata), parlat al sud de la subdivisió Tokomberé, i hurza, parlat al cantó de Mêre (subdivisió Mora). Les diferències dialectals són escasses i en cap cas no impedeixen la intercomprensió.
Des del punt de vista geogràfic, el vamé és veí del mandara/wandala (al nord), muyang i uldemé (totes dues al sud i sud-oest), i ful (a l'est). La varietat dialectal pelasla presenta força semblances amb l'uldemé, a causa del contacte entre parlants; una part dels parlants d'aquesta zona de contacte són bilingües vamé-uldemé.
El vamé és una llengua amb molta vitalitat, ja que és emprada en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Els vamés de les zones de Damwa i Hurza també solen parlar mandara/wandala, llengua de comunicació intergrupal al cantó de Mora. Arreu del domini lingüístic vamé es poden trobar individus que saben ful, la llengua dominant en les relacions interètniques al nord del Camerun.
L'alfabetització dels infants vamés a les escoles es duu a terme en francès. L'índex d'escolarització, però, és baix.
Des del final del segle XX es treballa en l'elaboració d'una ortografia per al vamé. La varietat dialectal escollida com a base de la llengua estàndard escrita és la ndreme.
massai
massai
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
- ca massai
- ca kimaasai sin. compl.
- ca lumbwa sin. compl.
- ca maa sin. compl.
- cod kimaasa
- cod lumbwa
- cod maa
- cod maasai
- cod masai
- ar ماساي
- cy Masai
- cy Kimaasai sin. compl.
- cy Lumbwa sin. compl.
- cy Maa sin. compl.
- cy Maasai sin. compl.
- de Massai
- de Kimaasai sin. compl.
- de Lumbwa sin. compl.
- de Maa sin. compl.
- de Maasai sin. compl.
- de Masai sin. compl.
- de Massaai sin. compl.
- en Masai
- en Kimaasai sin. compl.
- en Lumbwa sin. compl.
- en Maa sin. compl.
- en Maasai sin. compl.
- es masái
- es kimaasai sin. compl.
- es lumbwa sin. compl.
- es maa sin. compl.
- es maasai sin. compl.
- eu masaiera
- eu kimaasai sin. compl.
- eu lumbwa sin. compl.
- eu maa sin. compl.
- eu maasai sin. compl.
- eu masai sin. compl.
- fr massaï
- fr kimaasai sin. compl.
- fr lumbwa sin. compl.
- fr maa sin. compl.
- fr maasaï sin. compl.
- fr masai sin. compl.
- gl masai
- gl kimaasai sin. compl.
- gl lumbwa sin. compl.
- gl maa sin. compl.
- gl maasai sin. compl.
- gn masái
- gn kimaasai sin. compl.
- gn lumbwa sin. compl.
- gn maa sin. compl.
- gn maasai sin. compl.
- gn masai sin. compl.
- it masai
- it kimaasai sin. compl.
- it lumbwa sin. compl.
- it maa sin. compl.
- it maasai sin. compl.
- it massai sin. compl.
- pt massai
- pt kimaasai sin. compl.
- pt lumbwa sin. compl.
- pt maa sin. compl.
- pt maasai sin. compl.
- pt masai sin. compl.
- tmh Tamassayt
- tmh kimaasai sin. compl.
- tmh lumbwa sin. compl.
- tmh maa sin. compl.
- tmh Maasai sin. compl.
- tmh masai sin. compl.
- zh 马赛语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic massai constitueix aproximadament l'1,3% de la població total de Tanzània i l'1,5% de Kenya. El terme massai significa 'aquell que parla la llengua maa'. Els massais són un poble tradicionalment ramader que es va expandir cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics per tal de cercar noves terres per a la pastura. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic en algunes comunitats, que van adoptar la llengua o la forma de vida massai. Entre les llengües de Tanzània que es van veure afectades trobem l'akie, el temi (o sonjo) i l'aasax.
La llengua massai està formada per diverses varietats dialectals: arusa, baraguyu, damat, iloodokilani, kaputiei, keekonyokie, kisonko, kore, laitokitok, loitai, matapo, moitanik, purko, siria (a Kenya), arusa, baraguyu, kisonko (a Tanzània).
Les llengües de Tanzània amb un nombre més elevat de parlants, a excepció del massai, formen part de la família lingüística bantú: el sukuma, el gogo, l'haya, el nyamwezi, el makondé, el suahili, etc. El massai, en canvi, forma part de la família nilosahariana, que inclou llengües com l'acholi, el luo i el datoga.
A Tanzània, els parlants de massai solen tenir el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població d'aquest país i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
Nairobi és un topònim d'origen massai que significa 'aigua freda'.
La llengua massai està formada per diverses varietats dialectals: arusa, baraguyu, damat, iloodokilani, kaputiei, keekonyokie, kisonko, kore, laitokitok, loitai, matapo, moitanik, purko, siria (a Kenya), arusa, baraguyu, kisonko (a Tanzània).
Les llengües de Tanzània amb un nombre més elevat de parlants, a excepció del massai, formen part de la família lingüística bantú: el sukuma, el gogo, l'haya, el nyamwezi, el makondé, el suahili, etc. El massai, en canvi, forma part de la família nilosahariana, que inclou llengües com l'acholi, el luo i el datoga.
A Tanzània, els parlants de massai solen tenir el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població d'aquest país i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
Nairobi és un topònim d'origen massai que significa 'aigua freda'.
massaka
massaka
Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil
- ca macurap
- ca kurateg sin. compl.
- ca macurapi sin. compl.
- ca makurap sin. compl.
- ca massaka sin. compl.
- cod kurateg
- ar ماكورابية
- cy Macurap
- cy Kurateg sin. compl.
- cy Macurapi sin. compl.
- cy Makurap sin. compl.
- cy Massaka sin. compl.
- de Macurap
- de Kurateg sin. compl.
- de Macurapi sin. compl.
- de Makurap sin. compl.
- de Massaka sin. compl.
- en Makurap
- en Kurateg sin. compl.
- en Macurap sin. compl.
- en Macuráp sin. compl.
- en Macurapi sin. compl.
- en Makuráp sin. compl.
- en Makurápi sin. compl.
- en Massaka sin. compl.
- es macurap
- es kurateg sin. compl.
- es macurapi sin. compl.
- es makurap sin. compl.
- es massaka sin. compl.
- eu macurapera
- eu kurateg sin. compl.
- eu macurapi sin. compl.
- eu makurap sin. compl.
- eu massaka sin. compl.
- fr macurap
- fr kurateg sin. compl.
- fr macurapi sin. compl.
- fr makurap sin. compl.
- fr massaka sin. compl.
- gn makurap
- gn kurateg sin. compl.
- gn macurapi sin. compl.
- gn makurap sin. compl.
- gn massaka sin. compl.
- it macurap
- it kurateg sin. compl.
- it macurapi sin. compl.
- it makurap sin. compl.
- it massaka sin. compl.
- ja マクラップ語
- ja マクラピ語 sin. compl.
- ja マッサカ語 sin. compl.
- ja クラテッグ語 sin. compl.
- nl Macurap
- nl Kurateg sin. compl.
- nl Macurapi sin. compl.
- nl Makurap sin. compl.
- nl Massaka sin. compl.
- pt makurap
- pt kurateg sin. compl.
- pt macurap sin. compl.
- pt macurapi sin. compl.
- pt massaka sin. compl.
- ru Макурап
- ru Масака sin. compl.
- ru Куратег sin. compl.
- ru Макурапи sin. compl.
- zh 马古拉普语
- zh 马萨卡、库拉特戈、马库拉普、马古拉比 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Tupí > Tuparí, Amèrica > Brasil
Definición
La família tuparí pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní o la mundurucú. El makurap s'ha utilitzat com a llengua franca entre diverses comunitats de la regió.
Tots els makuraps parlen portuguès. Els joves són bilingües, però els infants ja són monolingües de portuguès.
Tots els makuraps parlen portuguès. Els joves són bilingües, però els infants ja són monolingües de portuguès.
mataco
mataco
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia
- ca wichí
- ca mataco sin. compl.
- cod wennhayek (di Bulibya)
- cod wichi
- cod wichi lhamtes
- ar وتشية
- cy Wichí
- cy Mataco sin. compl.
- de Wichí
- de Mataco sin. compl.
- en Wichí
- en Mataco sin. compl.
- es wichí
- es mataco sin. compl.
- eu wichiera
- eu mataco sin. compl.
- fr mataco
- fr wichi
- gl wichí
- gl mataco sin. compl.
- gn matáko
- gn wichi
- it wichí
- it mataco sin. compl.
- ja ウィチ語
- ja マタコ語 sin. compl.
- nl Wichí
- nl Mataco sin. compl.
- pt wichi
- pt wichi sin. compl.
- ru Вичи
- ru Матако sin. compl.
- sw Wichí
- sw Mataco sin. compl.
- tmh Tawict
- zh 维奇
- zh 马塔克 sin. compl.
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia
Definición
La família mataco/mataguai, composta pel wichí, el chorote, el nivaklé i el macá, es troba situada íntegrament a la regió del Chaco (Argentina, Bolívia i Paraguai).
Els wichís, juntament amb els tobes, són l'ètnia més nombrosa del Chaco argentí. Aquesta llengua forma un contínuum dialectal en què se solen distingir tres varietats principals: el noctén o oktenay, el vejos o vejoz, i el güisnay (alguns autors amplien el nombre de variants dialectals).
A Bolívia el cens de 1993 recull un increment en l'ús de la llengua entre els joves, sobretot en comparació amb la població més gran, tot i que pràcticament tota la comunitat parla també espanyol.
Els wichís, juntament amb els tobes, són l'ètnia més nombrosa del Chaco argentí. Aquesta llengua forma un contínuum dialectal en què se solen distingir tres varietats principals: el noctén o oktenay, el vejos o vejoz, i el güisnay (alguns autors amplien el nombre de variants dialectals).
A Bolívia el cens de 1993 recull un increment en l'ús de la llengua entre els joves, sobretot en comparació amb la població més gran, tot i que pràcticament tota la comunitat parla també espanyol.
matagalpa
matagalpa
Misumalpa > Sumu-cacaopera-matagalpa > Cacaopera-matagalpa, Amèrica > Nicaragua
- ca matagalpa
- ar ماتاغالبا
- cy Matagalpa
- de Matagalpa
- en Matagalpa
- es matagalpa
- eu matagalpera
- fr matagalpa
- gn matagalpa
- it matagalpa
- ja マタガルパ語
- nl Matagalpa
- pt matagalpa
- ru Матагальпа
- zh 马塔加尔帕语
Misumalpa > Sumu-cacaopera-matagalpa > Cacaopera-matagalpa, Amèrica > Nicaragua
Definición
La família misumalpa podria estar relacionada amb la txibtxa. Misumalpa és un terme creat per lingüistes a partir dels dos primers fonemes de les paraules miskitu, sumu i matagalpa, més els tres últims del gentilici matagalpa.
Sembla que el cacaopera i el matagalpa eren força pròxims. Alguns autors consideren que es tracta de dos dialectes d'una mateixa llengua i d'altres les distingeixen com a llengües diferents.
El matagalpa, segons semblen indicar alguns topònims, es podria haver parlat també als departaments hondurenys d'El Paraíso, Cholutera i Tegucigalpa.
La comunitat actual està formada per unes 18.000-48.000 persones, però ja no queden parlants de la llengua matagalpa.
Sembla que el cacaopera i el matagalpa eren força pròxims. Alguns autors consideren que es tracta de dos dialectes d'una mateixa llengua i d'altres les distingeixen com a llengües diferents.
El matagalpa, segons semblen indicar alguns topònims, es podria haver parlat també als departaments hondurenys d'El Paraíso, Cholutera i Tegucigalpa.
La comunitat actual està formada per unes 18.000-48.000 persones, però ja no queden parlants de la llengua matagalpa.
matakam
matakam
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca mafa
- ca bula sin. compl.
- ca bulahay sin. compl.
- ca matakam sin. compl.
- ca mofa sin. compl.
- ca natakan sin. compl.
- de Mafa
- de Matakam sin. compl.
- de Mofa sin. compl.
- de Natakan sin. compl.
- en mafa
- en Bula sin. compl.
- en Bulahay sin. compl.
- en Matakam sin. compl.
- en Mofa sin. compl.
- en Natakan sin. compl.
- es mafa
- es bula sin. compl.
- es bulahay sin. compl.
- es matakam sin. compl.
- es mofa sin. compl.
- es natakan sin. compl.
- eu mafa
- eu bula sin. compl.
- eu bulahay sin. compl.
- eu matakam sin. compl.
- eu mofa sin. compl.
- eu natakan sin. compl.
- fr mafa
- fr matakam sin. compl.
- fr mofa sin. compl.
- fr natakan sin. compl.
- gl mafa
- gl bula sin. compl.
- gl bulahay sin. compl.
- gl matakam sin. compl.
- gl mofa sin. compl.
- gl natakan sin. compl.
- it mafa
- it bula sin. compl.
- it bulahay sin. compl.
- it matakam sin. compl.
- it mofa sin. compl.
- it natakan sin. compl.
- nl Mafa
- pt mafa
- pt bula sin. compl.
- pt bulahay sin. compl.
- pt matakam sin. compl.
- pt mofa sin. compl.
- pt natakan sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Dins del grup txàdic, el mafa està directament emparentat amb les llengües cuvok, dugwor, mada, mbuko, mofu, moloko, muyang i vamé, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la mafa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El mafa consta de tres dialectes: central (estès de Mokolo cap al nord), oriental (a l'est del central) i occidental (a l'oest del central). El central és el més parlat. Les diferències dialectals es troben als nivells fonològic, morfològic i lèxic. Sembla que tots els parlants entenen el dialecte central, mentre que els parlants d'aquest dialecte tenen més dificultats per entendre les varietats perifèriques.
Els adults de la comunitat mafa també parlen ful, llengua dominant a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) en les relacions interètniques. D'altra banda, a les escoles els infants són alfabetitzats en francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.
Les designacions bula i bulahai són pròpies de Nigèria. La resta s'empren a tots dos països.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la mafa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El mafa consta de tres dialectes: central (estès de Mokolo cap al nord), oriental (a l'est del central) i occidental (a l'oest del central). El central és el més parlat. Les diferències dialectals es troben als nivells fonològic, morfològic i lèxic. Sembla que tots els parlants entenen el dialecte central, mentre que els parlants d'aquest dialecte tenen més dificultats per entendre les varietats perifèriques.
Els adults de la comunitat mafa també parlen ful, llengua dominant a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) en les relacions interètniques. D'altra banda, a les escoles els infants són alfabetitzats en francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.
Les designacions bula i bulahai són pròpies de Nigèria. La resta s'empren a tots dos països.
