mapuda
mapuda
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca gude
- ca cheke sin. compl.
- ca goude sin. compl.
- ca mapodi sin. compl.
- ca mapuda sin. compl.
- ca mocigin sin. compl.
- ca motchekin sin. compl.
- ca mudaye sin. compl.
- ca shede sin. compl.
- ca tchade sin. compl.
- de Gude
- de Cheke sin. compl.
- de Mapodi sin. compl.
- de Tchade sin. compl.
- en Gude
- en Cheke sin. compl.
- en Goude sin. compl.
- en Mapodi sin. compl.
- en Mocigin/Mochekin sin. compl.
- en Mudaye sin. compl.
- en Shede/Chade sin. compl.
- es gude
- es cheke sin. compl.
- es goude sin. compl.
- es mapodi sin. compl.
- es mocigin/Mochekin sin. compl.
- es mudaye sin. compl.
- es shede/Chade sin. compl.
- eu gude
- eu cheke sin. compl.
- eu goude sin. compl.
- eu mapodi sin. compl.
- eu mocigin/Mochekin sin. compl.
- eu mudaye sin. compl.
- eu shede/Chade sin. compl.
- fr goudé
- fr cheke sin. compl.
- fr gude sin. compl.
- fr mapodi sin. compl.
- fr tchade sin. compl.
- gl gude
- gl cheke sin. compl.
- gl goude sin. compl.
- gl mapodi sin. compl.
- gl mocigin/Mochekin sin. compl.
- gl mudaye sin. compl.
- gl shede/Chade sin. compl.
- it gude
- it cheke sin. compl.
- it goude sin. compl.
- it mapodi sin. compl.
- it mocigin/Mochekin sin. compl.
- it mudaye sin. compl.
- it shede/Chade sin. compl.
- nl Gude
- nl Cheke sin. compl.
- nl Mapodi sin. compl.
- nl Tchade sin. compl.
- pt gude
- pt cheke sin. compl.
- pt goude sin. compl.
- pt mapodi sin. compl.
- pt mocigin/Mochekin sin. compl.
- pt mudaye sin. compl.
- pt shede/Chade sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gude és molt proper lingüísticament al jimi.
La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigèria i el del Camerun.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats gude, jimi, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
El gude es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat. Tots els gudes parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els jimis, la llengua dels quals és molt propera al gude, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful; només a les zones de contacte els gudes aprenen jimi i a la inversa. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.
La primera proposta ortogràfica per a la llengua gude data del 1987. D'aleshores ençà ha estat revisada i s'hi han produït textos.
La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigèria i el del Camerun.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats gude, jimi, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.
El gude es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat. Tots els gudes parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els jimis, la llengua dels quals és molt propera al gude, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful; només a les zones de contacte els gudes aprenen jimi i a la inversa. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.
La primera proposta ortogràfica per a la llengua gude data del 1987. D'aleshores ençà ha estat revisada i s'hi han produït textos.
mapudungu
mapudungu
Aïllada, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
- ca mapudungu
- ca araucà sin. compl.
- ca chedungun sin. compl.
- ca mapudungun sin. compl.
- ca maputxe sin. compl.
- cod mapudungu
- ar مابودونغية
- cy Mapudungu
- cy Araucá sin. compl.
- cy Chedungun sin. compl.
- cy Mapuche sin. compl.
- cy Mapudungun sin. compl.
- de Mapudungu
- de Araucano sin. compl.
- de Araukanisch sin. compl.
- de Mapuche sin. compl.
- de Mapudungun sin. compl.
- en Mapudungu
- en Araucano sin. compl.
- en Chedungun sin. compl.
- en Mapuche sin. compl.
- en Mapudungun sin. compl.
- es mapudungu
- es araucano sin. compl.
- es chedungun sin. compl.
- es mapuche sin. compl.
- eu mapudungun
- eu araucano sin. compl.
- eu chedungun sin. compl.
- eu mapudungun sin. compl.
- eu maputxe sin. compl.
- fr mapuche
- fr mapudungu(n)
- fr arauca sin. compl.
- fr chedungun sin. compl.
- gl mapudungu
- gl araucano sin. compl.
- gl chedungun sin. compl.
- gl mapudungun sin. compl.
- gl maputxe sin. compl.
- gn mapudungu
- gn araukáno sin. compl.
- gn chedungun sin. compl.
- gn mapúche sin. compl.
- it mapudungun
- it araucano sin. compl.
- it mapuche sin. compl.
- it mapudungu sin. compl.
- ja マプドゥング語
- ja アラウカ語 sin. compl.
- ja マプチェ語 sin. compl.
- ja チェドゥングン語 sin. compl.
- ja マプドゥングン語 sin. compl.
- nl Mapudungun
- nl Araucá sin. compl.
- nl Chedungun sin. compl.
- nl Mapuche sin. compl.
- nl Mapudungu sin. compl.
- pt mapudungu
- pt araucano sin. compl.
- pt chedungun sin. compl.
- pt mapuche sin. compl.
- pt mapudungun sin. compl.
- ru Мапудунгу
- ru Мапуче sin. compl.
- ru Чедунгун sin. compl.
- ru Мапудунгун sin. compl.
- ru Арауканский sin. compl.
- sw Mapudungu
- sw Araucano sin. compl.
- sw Chedungun sin. compl.
- sw Mapuche sin. compl.
- tmh Tamapudungut
- zh 马布顿古
- zh 切顿衮 sin. compl.
- zh 马布切 sin. compl.
- zh 阿劳卡诺 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
Definición
El mapudungu és una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del rapanui, el quítxua, l'aimara, el kawésqar i el yagan.
Al segle XVI la població autòctona del Regne de Xile devia aproximar-se al milió de persones, la major part de les quals (600.000 aproximadament) es concentrava entre els rius Bio-Bio i Toltén.
No hi ha indicis que aquesta població tingués un nom específic per autodenominar-se, però és plausible que per autodefinir-se en oposició a estrangers invasors, recorreguessin ocasionalment a frases com re che, 'gent de veritat', 'gent autèntica' o a compostos com mapu-che, 'gent autòctona', 'gent del país', de mapu, 'terra', 'país' i che, 'persona', 'gent'. A mesura que el contacte extern es va anar incrementant la necessitat va augmentar, fins que al final del segle XIX la paraula mapuche es va consolidar com a denominació autoidentificatòria del grup. Actualment els maputxe són el grup indígena més nombrós del territori xilè.
La llengua maputxe continua present en la toponímia, la fitonímia i la zoonímia de zones on no es va mantenir la població indígena. Diverses comunes de Santiago tenen noms maputxes (Vitacura, Ñuñoa, Macul, Peñalolén, Maipú, Pudahuel). També és present en part del lèxic de l'espanyol de Xile (pololo, cahuín, chuico, guata, ulpo, curiche, etc.).
Tradicionalment, s'han distingit tres subgrups etnicolingüístics dins el maputxe:
1) Els araucans o població maputxe central. Aquest grup va oposar una tenaç resistència al poder espanyol. És, actualment, el més nombrós. Viuen a les províncies d'Arauco, Malleco i Cautín. El terme està format a partir de les paraules: raq 'greda', ko 'aigua' i la preposició espanyola a. El terme molutxe s'ha fet servir com a alternativa a araucà, i està format a partir del compost molu-che (ngolu-che, o ngulu-che), 'gent d'occident' (de mulu o molu, ngulu o ngolu , 'occident' i che, 'gent'.
2) Pikunche o gent del nord. El terme pikunche es refereix a la població maputxe que habitava les terres del nord del Bio-Bio, en particular entre la vall del riu Mapocho i el riu Maule, quan van arribar els espanyols. El terme està format a partir del compost pikum-che, 'gent del nord' (de piku, pikun, pikum, 'nord' i che, 'gent'). Donen testimoni de la seva presència nombrosos topònims (Tongoy, Batuco, Melipilla, Peñalolén, Rengo, Pichilemu, Curicó, etc.).
3) Huilliches o gent del sud. S'utilitza el terme huilliche com a nom genèric dels maputxes que van habitar el territori sud dels araucans, entre la província de Valdivia i l'Illa Gran de Chiloé. El terme està format a partir del compost willi-che, 'gent del sud' (de willi, 'sud' i che, 'gent'), el qual etimològicament és només un díctic -com l'espanyol sureño- i no el nom d'un veritable subgrup maputxe.
La llengua maputxe actual pateix els efectes del contacte sistemàtic i permanent amb l'espanyol en tots els nivells. D'aquesta manera, s'ha incorporat al vocabulari maputxe un gran nombre de paraules hispanes de les més variades esferes de la vida: animals (kawello 'caballo', chifu 'chivo'); eines i objectes (asaon 'azadón', kuchara 'cuchara', fase 'vaso', mofilla 'bombilla', soron 'zurrón'); conreus i aliments (allfida 'arvejas', ak 'ajo', lañchika 'lentejas', emperillo 'membrillo', sukura 'azúcar', lurano 'durazno').
La influència de l'espanyol no es limita a aspectes relativament superficials, com el vocabulari, sinó que ha produït canvis importants en l'estructura gramatical de la llengua, com la creació moderna d'un article definit fey chi o chi, 'el, la, els, les' a partir d'un antic demostratiu i d'un article indefinit kiñe, 'un, una, uns, unes', a partir del numeral kiñe 'un'.
La comunitat maputxe ha demandat recentment la companyia informàtica nord-americana Microsoft per traduir el seu sistema operatiu Windows al mapundungu, a partir d'un acord amb el govern xilè, sense el seu consentiment. Aquesta versió, que va ser presentada a Xile l'octubre de 2006, forma part del Programa de Llengües Autòctones (Local Language Program).
Al segle XVI la població autòctona del Regne de Xile devia aproximar-se al milió de persones, la major part de les quals (600.000 aproximadament) es concentrava entre els rius Bio-Bio i Toltén.
No hi ha indicis que aquesta població tingués un nom específic per autodenominar-se, però és plausible que per autodefinir-se en oposició a estrangers invasors, recorreguessin ocasionalment a frases com re che, 'gent de veritat', 'gent autèntica' o a compostos com mapu-che, 'gent autòctona', 'gent del país', de mapu, 'terra', 'país' i che, 'persona', 'gent'. A mesura que el contacte extern es va anar incrementant la necessitat va augmentar, fins que al final del segle XIX la paraula mapuche es va consolidar com a denominació autoidentificatòria del grup. Actualment els maputxe són el grup indígena més nombrós del territori xilè.
La llengua maputxe continua present en la toponímia, la fitonímia i la zoonímia de zones on no es va mantenir la població indígena. Diverses comunes de Santiago tenen noms maputxes (Vitacura, Ñuñoa, Macul, Peñalolén, Maipú, Pudahuel). També és present en part del lèxic de l'espanyol de Xile (pololo, cahuín, chuico, guata, ulpo, curiche, etc.).
Tradicionalment, s'han distingit tres subgrups etnicolingüístics dins el maputxe:
1) Els araucans o població maputxe central. Aquest grup va oposar una tenaç resistència al poder espanyol. És, actualment, el més nombrós. Viuen a les províncies d'Arauco, Malleco i Cautín. El terme està format a partir de les paraules: raq 'greda', ko 'aigua' i la preposició espanyola a. El terme molutxe s'ha fet servir com a alternativa a araucà, i està format a partir del compost molu-che (ngolu-che, o ngulu-che), 'gent d'occident' (de mulu o molu, ngulu o ngolu , 'occident' i che, 'gent'.
2) Pikunche o gent del nord. El terme pikunche es refereix a la població maputxe que habitava les terres del nord del Bio-Bio, en particular entre la vall del riu Mapocho i el riu Maule, quan van arribar els espanyols. El terme està format a partir del compost pikum-che, 'gent del nord' (de piku, pikun, pikum, 'nord' i che, 'gent'). Donen testimoni de la seva presència nombrosos topònims (Tongoy, Batuco, Melipilla, Peñalolén, Rengo, Pichilemu, Curicó, etc.).
3) Huilliches o gent del sud. S'utilitza el terme huilliche com a nom genèric dels maputxes que van habitar el territori sud dels araucans, entre la província de Valdivia i l'Illa Gran de Chiloé. El terme està format a partir del compost willi-che, 'gent del sud' (de willi, 'sud' i che, 'gent'), el qual etimològicament és només un díctic -com l'espanyol sureño- i no el nom d'un veritable subgrup maputxe.
La llengua maputxe actual pateix els efectes del contacte sistemàtic i permanent amb l'espanyol en tots els nivells. D'aquesta manera, s'ha incorporat al vocabulari maputxe un gran nombre de paraules hispanes de les més variades esferes de la vida: animals (kawello 'caballo', chifu 'chivo'); eines i objectes (asaon 'azadón', kuchara 'cuchara', fase 'vaso', mofilla 'bombilla', soron 'zurrón'); conreus i aliments (allfida 'arvejas', ak 'ajo', lañchika 'lentejas', emperillo 'membrillo', sukura 'azúcar', lurano 'durazno').
La influència de l'espanyol no es limita a aspectes relativament superficials, com el vocabulari, sinó que ha produït canvis importants en l'estructura gramatical de la llengua, com la creació moderna d'un article definit fey chi o chi, 'el, la, els, les' a partir d'un antic demostratiu i d'un article indefinit kiñe, 'un, una, uns, unes', a partir del numeral kiñe 'un'.
La comunitat maputxe ha demandat recentment la companyia informàtica nord-americana Microsoft per traduir el seu sistema operatiu Windows al mapundungu, a partir d'un acord amb el govern xilè, sense el seu consentiment. Aquesta versió, que va ser presentada a Xile l'octubre de 2006, forma part del Programa de Llengües Autòctones (Local Language Program).
mapudungun
mapudungun
Aïllada, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
- ca mapudungu
- ca araucà sin. compl.
- ca chedungun sin. compl.
- ca mapudungun sin. compl.
- ca maputxe sin. compl.
- cod mapudungu
- ar مابودونغية
- cy Mapudungu
- cy Araucá sin. compl.
- cy Chedungun sin. compl.
- cy Mapuche sin. compl.
- cy Mapudungun sin. compl.
- de Mapudungu
- de Araucano sin. compl.
- de Araukanisch sin. compl.
- de Mapuche sin. compl.
- de Mapudungun sin. compl.
- en Mapudungu
- en Araucano sin. compl.
- en Chedungun sin. compl.
- en Mapuche sin. compl.
- en Mapudungun sin. compl.
- es mapudungu
- es araucano sin. compl.
- es chedungun sin. compl.
- es mapuche sin. compl.
- eu mapudungun
- eu araucano sin. compl.
- eu chedungun sin. compl.
- eu mapudungun sin. compl.
- eu maputxe sin. compl.
- fr mapuche
- fr mapudungu(n)
- fr arauca sin. compl.
- fr chedungun sin. compl.
- gl mapudungu
- gl araucano sin. compl.
- gl chedungun sin. compl.
- gl mapudungun sin. compl.
- gl maputxe sin. compl.
- gn mapudungu
- gn araukáno sin. compl.
- gn chedungun sin. compl.
- gn mapúche sin. compl.
- it mapudungun
- it araucano sin. compl.
- it mapuche sin. compl.
- it mapudungu sin. compl.
- ja マプドゥング語
- ja アラウカ語 sin. compl.
- ja マプチェ語 sin. compl.
- ja チェドゥングン語 sin. compl.
- ja マプドゥングン語 sin. compl.
- nl Mapudungun
- nl Araucá sin. compl.
- nl Chedungun sin. compl.
- nl Mapuche sin. compl.
- nl Mapudungu sin. compl.
- pt mapudungu
- pt araucano sin. compl.
- pt chedungun sin. compl.
- pt mapuche sin. compl.
- pt mapudungun sin. compl.
- ru Мапудунгу
- ru Мапуче sin. compl.
- ru Чедунгун sin. compl.
- ru Мапудунгун sin. compl.
- ru Арауканский sin. compl.
- sw Mapudungu
- sw Araucano sin. compl.
- sw Chedungun sin. compl.
- sw Mapuche sin. compl.
- tmh Tamapudungut
- zh 马布顿古
- zh 切顿衮 sin. compl.
- zh 马布切 sin. compl.
- zh 阿劳卡诺 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
Definición
El mapudungu és una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del rapanui, el quítxua, l'aimara, el kawésqar i el yagan.
Al segle XVI la població autòctona del Regne de Xile devia aproximar-se al milió de persones, la major part de les quals (600.000 aproximadament) es concentrava entre els rius Bio-Bio i Toltén.
No hi ha indicis que aquesta població tingués un nom específic per autodenominar-se, però és plausible que per autodefinir-se en oposició a estrangers invasors, recorreguessin ocasionalment a frases com re che, 'gent de veritat', 'gent autèntica' o a compostos com mapu-che, 'gent autòctona', 'gent del país', de mapu, 'terra', 'país' i che, 'persona', 'gent'. A mesura que el contacte extern es va anar incrementant la necessitat va augmentar, fins que al final del segle XIX la paraula mapuche es va consolidar com a denominació autoidentificatòria del grup. Actualment els maputxe són el grup indígena més nombrós del territori xilè.
La llengua maputxe continua present en la toponímia, la fitonímia i la zoonímia de zones on no es va mantenir la població indígena. Diverses comunes de Santiago tenen noms maputxes (Vitacura, Ñuñoa, Macul, Peñalolén, Maipú, Pudahuel). També és present en part del lèxic de l'espanyol de Xile (pololo, cahuín, chuico, guata, ulpo, curiche, etc.).
Tradicionalment, s'han distingit tres subgrups etnicolingüístics dins el maputxe:
1) Els araucans o població maputxe central. Aquest grup va oposar una tenaç resistència al poder espanyol. És, actualment, el més nombrós. Viuen a les províncies d'Arauco, Malleco i Cautín. El terme està format a partir de les paraules: raq 'greda', ko 'aigua' i la preposició espanyola a. El terme molutxe s'ha fet servir com a alternativa a araucà, i està format a partir del compost molu-che (ngolu-che, o ngulu-che), 'gent d'occident' (de mulu o molu, ngulu o ngolu , 'occident' i che, 'gent'.
2) Pikunche o gent del nord. El terme pikunche es refereix a la població maputxe que habitava les terres del nord del Bio-Bio, en particular entre la vall del riu Mapocho i el riu Maule, quan van arribar els espanyols. El terme està format a partir del compost pikum-che, 'gent del nord' (de piku, pikun, pikum, 'nord' i che, 'gent'). Donen testimoni de la seva presència nombrosos topònims (Tongoy, Batuco, Melipilla, Peñalolén, Rengo, Pichilemu, Curicó, etc.).
3) Huilliches o gent del sud. S'utilitza el terme huilliche com a nom genèric dels maputxes que van habitar el territori sud dels araucans, entre la província de Valdivia i l'Illa Gran de Chiloé. El terme està format a partir del compost willi-che, 'gent del sud' (de willi, 'sud' i che, 'gent'), el qual etimològicament és només un díctic -com l'espanyol sureño- i no el nom d'un veritable subgrup maputxe.
La llengua maputxe actual pateix els efectes del contacte sistemàtic i permanent amb l'espanyol en tots els nivells. D'aquesta manera, s'ha incorporat al vocabulari maputxe un gran nombre de paraules hispanes de les més variades esferes de la vida: animals (kawello 'caballo', chifu 'chivo'); eines i objectes (asaon 'azadón', kuchara 'cuchara', fase 'vaso', mofilla 'bombilla', soron 'zurrón'); conreus i aliments (allfida 'arvejas', ak 'ajo', lañchika 'lentejas', emperillo 'membrillo', sukura 'azúcar', lurano 'durazno').
La influència de l'espanyol no es limita a aspectes relativament superficials, com el vocabulari, sinó que ha produït canvis importants en l'estructura gramatical de la llengua, com la creació moderna d'un article definit fey chi o chi, 'el, la, els, les' a partir d'un antic demostratiu i d'un article indefinit kiñe, 'un, una, uns, unes', a partir del numeral kiñe 'un'.
La comunitat maputxe ha demandat recentment la companyia informàtica nord-americana Microsoft per traduir el seu sistema operatiu Windows al mapundungu, a partir d'un acord amb el govern xilè, sense el seu consentiment. Aquesta versió, que va ser presentada a Xile l'octubre de 2006, forma part del Programa de Llengües Autòctones (Local Language Program).
Al segle XVI la població autòctona del Regne de Xile devia aproximar-se al milió de persones, la major part de les quals (600.000 aproximadament) es concentrava entre els rius Bio-Bio i Toltén.
No hi ha indicis que aquesta població tingués un nom específic per autodenominar-se, però és plausible que per autodefinir-se en oposició a estrangers invasors, recorreguessin ocasionalment a frases com re che, 'gent de veritat', 'gent autèntica' o a compostos com mapu-che, 'gent autòctona', 'gent del país', de mapu, 'terra', 'país' i che, 'persona', 'gent'. A mesura que el contacte extern es va anar incrementant la necessitat va augmentar, fins que al final del segle XIX la paraula mapuche es va consolidar com a denominació autoidentificatòria del grup. Actualment els maputxe són el grup indígena més nombrós del territori xilè.
La llengua maputxe continua present en la toponímia, la fitonímia i la zoonímia de zones on no es va mantenir la població indígena. Diverses comunes de Santiago tenen noms maputxes (Vitacura, Ñuñoa, Macul, Peñalolén, Maipú, Pudahuel). També és present en part del lèxic de l'espanyol de Xile (pololo, cahuín, chuico, guata, ulpo, curiche, etc.).
Tradicionalment, s'han distingit tres subgrups etnicolingüístics dins el maputxe:
1) Els araucans o població maputxe central. Aquest grup va oposar una tenaç resistència al poder espanyol. És, actualment, el més nombrós. Viuen a les províncies d'Arauco, Malleco i Cautín. El terme està format a partir de les paraules: raq 'greda', ko 'aigua' i la preposició espanyola a. El terme molutxe s'ha fet servir com a alternativa a araucà, i està format a partir del compost molu-che (ngolu-che, o ngulu-che), 'gent d'occident' (de mulu o molu, ngulu o ngolu , 'occident' i che, 'gent'.
2) Pikunche o gent del nord. El terme pikunche es refereix a la població maputxe que habitava les terres del nord del Bio-Bio, en particular entre la vall del riu Mapocho i el riu Maule, quan van arribar els espanyols. El terme està format a partir del compost pikum-che, 'gent del nord' (de piku, pikun, pikum, 'nord' i che, 'gent'). Donen testimoni de la seva presència nombrosos topònims (Tongoy, Batuco, Melipilla, Peñalolén, Rengo, Pichilemu, Curicó, etc.).
3) Huilliches o gent del sud. S'utilitza el terme huilliche com a nom genèric dels maputxes que van habitar el territori sud dels araucans, entre la província de Valdivia i l'Illa Gran de Chiloé. El terme està format a partir del compost willi-che, 'gent del sud' (de willi, 'sud' i che, 'gent'), el qual etimològicament és només un díctic -com l'espanyol sureño- i no el nom d'un veritable subgrup maputxe.
La llengua maputxe actual pateix els efectes del contacte sistemàtic i permanent amb l'espanyol en tots els nivells. D'aquesta manera, s'ha incorporat al vocabulari maputxe un gran nombre de paraules hispanes de les més variades esferes de la vida: animals (kawello 'caballo', chifu 'chivo'); eines i objectes (asaon 'azadón', kuchara 'cuchara', fase 'vaso', mofilla 'bombilla', soron 'zurrón'); conreus i aliments (allfida 'arvejas', ak 'ajo', lañchika 'lentejas', emperillo 'membrillo', sukura 'azúcar', lurano 'durazno').
La influència de l'espanyol no es limita a aspectes relativament superficials, com el vocabulari, sinó que ha produït canvis importants en l'estructura gramatical de la llengua, com la creació moderna d'un article definit fey chi o chi, 'el, la, els, les' a partir d'un antic demostratiu i d'un article indefinit kiñe, 'un, una, uns, unes', a partir del numeral kiñe 'un'.
La comunitat maputxe ha demandat recentment la companyia informàtica nord-americana Microsoft per traduir el seu sistema operatiu Windows al mapundungu, a partir d'un acord amb el govern xilè, sense el seu consentiment. Aquesta versió, que va ser presentada a Xile l'octubre de 2006, forma part del Programa de Llengües Autòctones (Local Language Program).
mapun
mapun
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
- ca jama mapun
- ca bajau cagayan sin. compl.
- ca cagayan de sulu sin. compl.
- ca cagayano sin. compl.
- ca cagayanon sin. compl.
- ca kagayan sin. compl.
- ca mapun sin. compl.
- ca orang cagayan sin. compl.
- ca pullon-mapun sin. compl.
- ca sama mapun sin. compl.
- cod pollon-mapun
- ar جاما مابون
- cy Jama mapun
- cy Bajau cagayan sin. compl.
- cy Cagayan de sulu sin. compl.
- cy Cagayano sin. compl.
- cy Cagayanon sin. compl.
- cy Kagayan sin. compl.
- cy Mapun sin. compl.
- cy Orang cagayan sin. compl.
- cy Pullon-mapun sin. compl.
- cy Sama mapun sin. compl.
- de Jama Mapun
- de Bajau Cagayan sin. compl.
- de Cagayan de Sulu sin. compl.
- de Cagayano sin. compl.
- de Cagayanon sin. compl.
- de Kagayan sin. compl.
- de Mapun sin. compl.
- de Orang Cagayan sin. compl.
- de Pullon-Mapun sin. compl.
- de Sama Mapun sin. compl.
- en Jama Mapun
- en Bajau Kagayan sin. compl.
- en Cagayan sin. compl.
- en Cagayan de Sulu sin. compl.
- en Cagayano sin. compl.
- en Cagayanon sin. compl.
- en Kagayan sin. compl.
- en Mapun sin. compl.
- en Orang sin. compl.
- en Pullon Mapun sin. compl.
- en Sama Mapun sin. compl.
- es jama mapun
- es bajau cagayan sin. compl.
- es cagayan de sulu sin. compl.
- es cagayano sin. compl.
- es cagayanon sin. compl.
- es kagayan sin. compl.
- es mapun sin. compl.
- es orang cagayan sin. compl.
- es pullon-mapun sin. compl.
- es sama mapun sin. compl.
- eu jama mapunera
- eu bajau cagayan sin. compl.
- eu cagayano sin. compl.
- eu cagayanon sin. compl.
- eu jama mapun sin. compl.
- eu kagayan sin. compl.
- eu mapun sin. compl.
- eu orang cagayan sin. compl.
- eu pullon-mapun sin. compl.
- eu sama mapun sin. compl.
- eu suluko cagayanera sin. compl.
- fr jama mapun
- fr bajau sin. compl.
- fr cagayan sin. compl.
- fr cagayan de sulu sin. compl.
- fr cagayano sin. compl.
- fr cagayanon sin. compl.
- fr kagayan sin. compl.
- fr mapun sin. compl.
- fr orang cagayan sin. compl.
- fr pullon-mapun sin. compl.
- fr sama mapun sin. compl.
- gl jama mapun
- gl bajau cagayan sin. compl.
- gl cagayan de sulu sin. compl.
- gl cagayano sin. compl.
- gl cagayanon sin. compl.
- gl kagayan sin. compl.
- gl mapun sin. compl.
- gl orang cagayan sin. compl.
- gl pullon-mapun sin. compl.
- gl sama mapun sin. compl.
- gn jama mapun
- gn bajau cagayan sin. compl.
- gn cagayan de sulu sin. compl.
- gn cagayano sin. compl.
- gn cagayanon sin. compl.
- gn kagayan sin. compl.
- gn mapun sin. compl.
- gn orang cagayan sin. compl.
- gn pullon-mapun sin. compl.
- gn sama mapun sin. compl.
- it jama mapun
- it bajau cagayan sin. compl.
- it cagayan de sulu sin. compl.
- it cagayano sin. compl.
- it cagayanon sin. compl.
- it kagayan sin. compl.
- it mapun sin. compl.
- it orang cagayan sin. compl.
- it pullon-mapun sin. compl.
- it sama mapun sin. compl.
- pt jama mapun
- pt bajau cagayan sin. compl.
- pt cagayan de sulu sin. compl.
- pt cagayano sin. compl.
- pt cagayanon sin. compl.
- pt kagayan sin. compl.
- pt mapun sin. compl.
- pt orang cagayan sin. compl.
- pt pullon-mapun sin. compl.
- pt sama mapun sin. compl.
- zh 贾马·马蓬语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
- num Sistema kannada
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Sama-bajaw, Àsia > Filipines
Definición
El jama mapun s'inclou dins les llengües anomenades sama (o samal). Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment als arxipèlags de Sulu i Tawi-tawi, situats entre Mindanao i Sabah (Malàisia). Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.
Els jama mapun, 'gent de Mapu', viuen majoritàriament a l'illa de Cagayan de Sulu, al sud-oest del mar de Sulu, a la província de Tawi-Tawi. Aquests es refereixen a si mateixos com a jama mapun, anomenen la seva illa Tana mapun (Tana significa 'illa') i la seva llengua pullum mapun.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els jama mapun s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, sama, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
Podem distingir vuit llengües sama: sama (sibuguey), sama (septentrional), sama (occidental), sama (central), sama (meridional), yakan, jama mapun i abaknon.
Els jama mapun, 'gent de Mapu', viuen majoritàriament a l'illa de Cagayan de Sulu, al sud-oest del mar de Sulu, a la província de Tawi-Tawi. Aquests es refereixen a si mateixos com a jama mapun, anomenen la seva illa Tana mapun (Tana significa 'illa') i la seva llengua pullum mapun.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els jama mapun s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, sama, ilanum, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
maputxe
maputxe
Aïllada, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
- ca mapudungu
- ca araucà sin. compl.
- ca chedungun sin. compl.
- ca mapudungun sin. compl.
- ca maputxe sin. compl.
- cod mapudungu
- ar مابودونغية
- cy Mapudungu
- cy Araucá sin. compl.
- cy Chedungun sin. compl.
- cy Mapuche sin. compl.
- cy Mapudungun sin. compl.
- de Mapudungu
- de Araucano sin. compl.
- de Araukanisch sin. compl.
- de Mapuche sin. compl.
- de Mapudungun sin. compl.
- en Mapudungu
- en Araucano sin. compl.
- en Chedungun sin. compl.
- en Mapuche sin. compl.
- en Mapudungun sin. compl.
- es mapudungu
- es araucano sin. compl.
- es chedungun sin. compl.
- es mapuche sin. compl.
- eu mapudungun
- eu araucano sin. compl.
- eu chedungun sin. compl.
- eu mapudungun sin. compl.
- eu maputxe sin. compl.
- fr mapuche
- fr mapudungu(n)
- fr arauca sin. compl.
- fr chedungun sin. compl.
- gl mapudungu
- gl araucano sin. compl.
- gl chedungun sin. compl.
- gl mapudungun sin. compl.
- gl maputxe sin. compl.
- gn mapudungu
- gn araukáno sin. compl.
- gn chedungun sin. compl.
- gn mapúche sin. compl.
- it mapudungun
- it araucano sin. compl.
- it mapuche sin. compl.
- it mapudungu sin. compl.
- ja マプドゥング語
- ja アラウカ語 sin. compl.
- ja マプチェ語 sin. compl.
- ja チェドゥングン語 sin. compl.
- ja マプドゥングン語 sin. compl.
- nl Mapudungun
- nl Araucá sin. compl.
- nl Chedungun sin. compl.
- nl Mapuche sin. compl.
- nl Mapudungu sin. compl.
- pt mapudungu
- pt araucano sin. compl.
- pt chedungun sin. compl.
- pt mapuche sin. compl.
- pt mapudungun sin. compl.
- ru Мапудунгу
- ru Мапуче sin. compl.
- ru Чедунгун sin. compl.
- ru Мапудунгун sin. compl.
- ru Арауканский sin. compl.
- sw Mapudungu
- sw Araucano sin. compl.
- sw Chedungun sin. compl.
- sw Mapuche sin. compl.
- tmh Tamapudungut
- zh 马布顿古
- zh 切顿衮 sin. compl.
- zh 马布切 sin. compl.
- zh 阿劳卡诺 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
Definición
El mapudungu és una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del rapanui, el quítxua, l'aimara, el kawésqar i el yagan.
Al segle XVI la població autòctona del Regne de Xile devia aproximar-se al milió de persones, la major part de les quals (600.000 aproximadament) es concentrava entre els rius Bio-Bio i Toltén.
No hi ha indicis que aquesta població tingués un nom específic per autodenominar-se, però és plausible que per autodefinir-se en oposició a estrangers invasors, recorreguessin ocasionalment a frases com re che, 'gent de veritat', 'gent autèntica' o a compostos com mapu-che, 'gent autòctona', 'gent del país', de mapu, 'terra', 'país' i che, 'persona', 'gent'. A mesura que el contacte extern es va anar incrementant la necessitat va augmentar, fins que al final del segle XIX la paraula mapuche es va consolidar com a denominació autoidentificatòria del grup. Actualment els maputxe són el grup indígena més nombrós del territori xilè.
La llengua maputxe continua present en la toponímia, la fitonímia i la zoonímia de zones on no es va mantenir la població indígena. Diverses comunes de Santiago tenen noms maputxes (Vitacura, Ñuñoa, Macul, Peñalolén, Maipú, Pudahuel). També és present en part del lèxic de l'espanyol de Xile (pololo, cahuín, chuico, guata, ulpo, curiche, etc.).
Tradicionalment, s'han distingit tres subgrups etnicolingüístics dins el maputxe:
1) Els araucans o població maputxe central. Aquest grup va oposar una tenaç resistència al poder espanyol. És, actualment, el més nombrós. Viuen a les províncies d'Arauco, Malleco i Cautín. El terme està format a partir de les paraules: raq 'greda', ko 'aigua' i la preposició espanyola a. El terme molutxe s'ha fet servir com a alternativa a araucà, i està format a partir del compost molu-che (ngolu-che, o ngulu-che), 'gent d'occident' (de mulu o molu, ngulu o ngolu , 'occident' i che, 'gent'.
2) Pikunche o gent del nord. El terme pikunche es refereix a la població maputxe que habitava les terres del nord del Bio-Bio, en particular entre la vall del riu Mapocho i el riu Maule, quan van arribar els espanyols. El terme està format a partir del compost pikum-che, 'gent del nord' (de piku, pikun, pikum, 'nord' i che, 'gent'). Donen testimoni de la seva presència nombrosos topònims (Tongoy, Batuco, Melipilla, Peñalolén, Rengo, Pichilemu, Curicó, etc.).
3) Huilliches o gent del sud. S'utilitza el terme huilliche com a nom genèric dels maputxes que van habitar el territori sud dels araucans, entre la província de Valdivia i l'Illa Gran de Chiloé. El terme està format a partir del compost willi-che, 'gent del sud' (de willi, 'sud' i che, 'gent'), el qual etimològicament és només un díctic -com l'espanyol sureño- i no el nom d'un veritable subgrup maputxe.
La llengua maputxe actual pateix els efectes del contacte sistemàtic i permanent amb l'espanyol en tots els nivells. D'aquesta manera, s'ha incorporat al vocabulari maputxe un gran nombre de paraules hispanes de les més variades esferes de la vida: animals (kawello 'caballo', chifu 'chivo'); eines i objectes (asaon 'azadón', kuchara 'cuchara', fase 'vaso', mofilla 'bombilla', soron 'zurrón'); conreus i aliments (allfida 'arvejas', ak 'ajo', lañchika 'lentejas', emperillo 'membrillo', sukura 'azúcar', lurano 'durazno').
La influència de l'espanyol no es limita a aspectes relativament superficials, com el vocabulari, sinó que ha produït canvis importants en l'estructura gramatical de la llengua, com la creació moderna d'un article definit fey chi o chi, 'el, la, els, les' a partir d'un antic demostratiu i d'un article indefinit kiñe, 'un, una, uns, unes', a partir del numeral kiñe 'un'.
La comunitat maputxe ha demandat recentment la companyia informàtica nord-americana Microsoft per traduir el seu sistema operatiu Windows al mapundungu, a partir d'un acord amb el govern xilè, sense el seu consentiment. Aquesta versió, que va ser presentada a Xile l'octubre de 2006, forma part del Programa de Llengües Autòctones (Local Language Program).
Al segle XVI la població autòctona del Regne de Xile devia aproximar-se al milió de persones, la major part de les quals (600.000 aproximadament) es concentrava entre els rius Bio-Bio i Toltén.
No hi ha indicis que aquesta població tingués un nom específic per autodenominar-se, però és plausible que per autodefinir-se en oposició a estrangers invasors, recorreguessin ocasionalment a frases com re che, 'gent de veritat', 'gent autèntica' o a compostos com mapu-che, 'gent autòctona', 'gent del país', de mapu, 'terra', 'país' i che, 'persona', 'gent'. A mesura que el contacte extern es va anar incrementant la necessitat va augmentar, fins que al final del segle XIX la paraula mapuche es va consolidar com a denominació autoidentificatòria del grup. Actualment els maputxe són el grup indígena més nombrós del territori xilè.
La llengua maputxe continua present en la toponímia, la fitonímia i la zoonímia de zones on no es va mantenir la població indígena. Diverses comunes de Santiago tenen noms maputxes (Vitacura, Ñuñoa, Macul, Peñalolén, Maipú, Pudahuel). També és present en part del lèxic de l'espanyol de Xile (pololo, cahuín, chuico, guata, ulpo, curiche, etc.).
Tradicionalment, s'han distingit tres subgrups etnicolingüístics dins el maputxe:
1) Els araucans o població maputxe central. Aquest grup va oposar una tenaç resistència al poder espanyol. És, actualment, el més nombrós. Viuen a les províncies d'Arauco, Malleco i Cautín. El terme està format a partir de les paraules: raq 'greda', ko 'aigua' i la preposició espanyola a. El terme molutxe s'ha fet servir com a alternativa a araucà, i està format a partir del compost molu-che (ngolu-che, o ngulu-che), 'gent d'occident' (de mulu o molu, ngulu o ngolu , 'occident' i che, 'gent'.
2) Pikunche o gent del nord. El terme pikunche es refereix a la població maputxe que habitava les terres del nord del Bio-Bio, en particular entre la vall del riu Mapocho i el riu Maule, quan van arribar els espanyols. El terme està format a partir del compost pikum-che, 'gent del nord' (de piku, pikun, pikum, 'nord' i che, 'gent'). Donen testimoni de la seva presència nombrosos topònims (Tongoy, Batuco, Melipilla, Peñalolén, Rengo, Pichilemu, Curicó, etc.).
3) Huilliches o gent del sud. S'utilitza el terme huilliche com a nom genèric dels maputxes que van habitar el territori sud dels araucans, entre la província de Valdivia i l'Illa Gran de Chiloé. El terme està format a partir del compost willi-che, 'gent del sud' (de willi, 'sud' i che, 'gent'), el qual etimològicament és només un díctic -com l'espanyol sureño- i no el nom d'un veritable subgrup maputxe.
La llengua maputxe actual pateix els efectes del contacte sistemàtic i permanent amb l'espanyol en tots els nivells. D'aquesta manera, s'ha incorporat al vocabulari maputxe un gran nombre de paraules hispanes de les més variades esferes de la vida: animals (kawello 'caballo', chifu 'chivo'); eines i objectes (asaon 'azadón', kuchara 'cuchara', fase 'vaso', mofilla 'bombilla', soron 'zurrón'); conreus i aliments (allfida 'arvejas', ak 'ajo', lañchika 'lentejas', emperillo 'membrillo', sukura 'azúcar', lurano 'durazno').
La influència de l'espanyol no es limita a aspectes relativament superficials, com el vocabulari, sinó que ha produït canvis importants en l'estructura gramatical de la llengua, com la creació moderna d'un article definit fey chi o chi, 'el, la, els, les' a partir d'un antic demostratiu i d'un article indefinit kiñe, 'un, una, uns, unes', a partir del numeral kiñe 'un'.
La comunitat maputxe ha demandat recentment la companyia informàtica nord-americana Microsoft per traduir el seu sistema operatiu Windows al mapundungu, a partir d'un acord amb el govern xilè, sense el seu consentiment. Aquesta versió, que va ser presentada a Xile l'octubre de 2006, forma part del Programa de Llengües Autòctones (Local Language Program).
maquiri
maquiri
Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
- ca kayabí
- ca caiabi sin. compl.
- ca kajabi sin. compl.
- ca maquiri sin. compl.
- ca parua sin. compl.
- ar كايابية
- cy Kayabí
- cy Caiabi sin. compl.
- cy Kajabi sin. compl.
- cy Maquiri sin. compl.
- cy Parua sin. compl.
- de Kayabi
- de Caiabi sin. compl.
- de Kajabí sin. compl.
- de Maquiri sin. compl.
- de Parua sin. compl.
- en Kayabí
- en Caiabi sin. compl.
- en Cayabí sin. compl.
- en Kajabí sin. compl.
- en Kayabi sin. compl.
- en Maquiri sin. compl.
- en Parua sin. compl.
- es kayabí
- es caiabi sin. compl.
- es kajabi sin. compl.
- es kayabí sin. compl.
- es maquiri sin. compl.
- es parua sin. compl.
- eu kayabiera
- eu caiabi sin. compl.
- eu kajabi sin. compl.
- eu maquiri sin. compl.
- eu parua sin. compl.
- fr kayabi
- fr caiabi sin. compl.
- fr kajabi sin. compl.
- fr maquiri sin. compl.
- fr parua sin. compl.
- gn kajavi
- gn caiabi sin. compl.
- gn kajabi sin. compl.
- gn maquiri sin. compl.
- gn parua sin. compl.
- it kayabi
- it caiabi sin. compl.
- it kajabí sin. compl.
- it maquiri sin. compl.
- it parua sin. compl.
- ja カヤビ語
- ja パルア語 sin. compl.
- ja マキリ語 sin. compl.
- ja カイアビ語 sin. compl.
- ja カジャビ語 sin. compl.
- nl Kayabí
- nl Caiabi sin. compl.
- nl Kajabi sin. compl.
- nl Maquiri sin. compl.
- nl Parua sin. compl.
- pt caiabi
- pt caiabi sin. compl.
- pt kajabi sin. compl.
- pt maquiri sin. compl.
- pt parua sin. compl.
- ru Каяби
- ru Паруа sin. compl.
- ru Кажаби sin. compl.
- ru Макири sin. compl.
- zh 卡亚比语
- zh 凯亚比 sin. compl.
- zh 卡加比 sin. compl.
- zh 帕鲁阿 sin. compl.
- zh 马基利 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Kayabí, Amèrica > Brasil
Definición
La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí.
Originalment els kayabís se situaven entre els rius Arinos, Rio dos Peixes i Teles Pires, a l'oest del riu Xingu. Van ser uns territoris molt disputats per altres pobles indígenes, com els mundurukús i els bacairís, a causa de l'abundància de minerals adequats per a la manufactura d'eines i armes.
Finalment, a les dècades de 1950 i 1960 van ser desterrats per desavinences amb les companyies extractores de cautxú. Actualment, una part dels kayabís han tornat a la seva regió ancestral, on viuen i treballen integrats en la comunitat no indígena, mentre que un altre grup viu al Parc indígena del Xingu.
El contacte amb la societat majoritària (escola, televisió, ràdio) ha fet que tots els kayabís coneguin el portuguès. Si bé els adults són bilingües i es comuniquen entre si principalment en kayabí, ja hi ha infants que no han après la llengua pròpia.
Originalment els kayabís se situaven entre els rius Arinos, Rio dos Peixes i Teles Pires, a l'oest del riu Xingu. Van ser uns territoris molt disputats per altres pobles indígenes, com els mundurukús i els bacairís, a causa de l'abundància de minerals adequats per a la manufactura d'eines i armes.
Finalment, a les dècades de 1950 i 1960 van ser desterrats per desavinences amb les companyies extractores de cautxú. Actualment, una part dels kayabís han tornat a la seva regió ancestral, on viuen i treballen integrats en la comunitat no indígena, mentre que un altre grup viu al Parc indígena del Xingu.
El contacte amb la societat majoritària (escola, televisió, ràdio) ha fet que tots els kayabís coneguin el portuguès. Si bé els adults són bilingües i es comuniquen entre si principalment en kayabí, ja hi ha infants que no han après la llengua pròpia.
maquiritare
maquiritare
Carib > Branca central > Makiritare, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela
- ca yecuana
- ca de'kwana sin. compl.
- ca maiongong sin. compl.
- ca makiritari sin. compl.
- ca maquiritare sin. compl.
- ca soto sin. compl.
- ca ye'kuana sin. compl.
- ca yekuana sin. compl.
- cod ye'kuana
- ar يكوانية
- cy Yecuana
- cy De'kwana sin. compl.
- cy Maiongong sin. compl.
- cy Makiritari sin. compl.
- cy Maquiritare sin. compl.
- cy Soto sin. compl.
- cy Ye'kuana sin. compl.
- cy Yekuana sin. compl.
- de Yekuana
- de De'kwana sin. compl.
- de Maiongong sin. compl.
- de Makiritari sin. compl.
- de Maquiritare sin. compl.
- de Soto sin. compl.
- de Ye'kuana sin. compl.
- de Yecuana sin. compl.
- en Yekuana
- en De'cuana sin. compl.
- en De'kwana sin. compl.
- en Maiongong sin. compl.
- en Makiritari sin. compl.
- en Maquiritai sin. compl.
- en Maquiritare sin. compl.
- en Maquiritari sin. compl.
- en Soto sin. compl.
- en Ye'cuana sin. compl.
- en Ye'kuana sin. compl.
- en Yekwana sin. compl.
- es yecuana
- es de'kwana sin. compl.
- es maiongong sin. compl.
- es makiritari sin. compl.
- es maquiritare sin. compl.
- es soto sin. compl.
- es ye'kuana sin. compl.
- es yekuana sin. compl.
- eu yecuanera
- eu de'kwana sin. compl.
- eu makiritari sin. compl.
- eu maquiritare sin. compl.
- eu ye'kuana sin. compl.
- eu yekuana sin. compl.
- fr yecuana
- fr de'kwana sin. compl.
- fr maiongong sin. compl.
- fr makiritari sin. compl.
- fr maquiritare sin. compl.
- fr soto sin. compl.
- fr ye'kuana sin. compl.
- fr yekuana sin. compl.
- gn jekuana
- gn de'kwana sin. compl.
- gn maiongong sin. compl.
- gn makiritari sin. compl.
- gn maquiritare sin. compl.
- gn soto sin. compl.
- gn ye'kuana sin. compl.
- gn yekuana sin. compl.
- it ye'kuana
- it de'kwana sin. compl.
- it maiongong sin. compl.
- it makiritari sin. compl.
- it maquiritare sin. compl.
- it soto sin. compl.
- it yecuana sin. compl.
- it yekuana sin. compl.
- ja イェクアナ語
- ja ソト語 sin. compl.
- ja デクワナ語 sin. compl.
- ja マキリタリ語 sin. compl.
- ja マキリタレ語 sin. compl.
- ja マイオンゴング語 sin. compl.
- nl Yecuana
- nl De'kwana sin. compl.
- nl Maiongong sin. compl.
- nl Makiritari sin. compl.
- nl Maquiritare sin. compl.
- nl Soto sin. compl.
- nl Ye'kuana sin. compl.
- nl Yekuana sin. compl.
- pt yecuana
- pt de'kwana sin. compl.
- pt maiongong sin. compl.
- pt makiritari sin. compl.
- pt maquiritare sin. compl.
- pt soto sin. compl.
- pt ye'kuana sin. compl.
- pt yekuana sin. compl.
- ru Екуана
- ru Сото sin. compl.
- ru Еквана sin. compl.
- ru Деквана sin. compl.
- ru Декуана sin. compl.
- ru Майонгонг sin. compl.
- ru Макиритай sin. compl.
- ru Макиритаре sin. compl.
- ru Макиритари sin. compl.
- zh 耶瓜纳语
- zh 耶夸纳、耶'瓜纳、德夸纳、马基利塔勒、马基利塔里、麦昂贡、索托 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Carib > Branca central > Makiritare, Amèrica > Brasil, Amèrica > Veneçuela
Definición
La denominació maiongong és emprada exclusivament al Brasil.
Durant el segle XVIII van ser obligats a treballar com a esclaus per als blancs i al començament del segle XX el seu territori va ser envaït per explotadors de cautxú.
Són veïns dels piaroes i els yavaranes (a l'oest), els arekunes i els makuxis (tots dos al nord-est) i els yanomamis (al sud-est).
Tots els individus del grup ètnic parlen la llengua autòctona. La generació més gran és majoritàriament monolingüe en yecuana, mentre que els joves també parlen castellà.
Durant el segle XVIII van ser obligats a treballar com a esclaus per als blancs i al començament del segle XX el seu territori va ser envaït per explotadors de cautxú.
Són veïns dels piaroes i els yavaranes (a l'oest), els arekunes i els makuxis (tots dos al nord-est) i els yanomamis (al sud-est).
Tots els individus del grup ètnic parlen la llengua autòctona. La generació més gran és majoritàriament monolingüe en yecuana, mentre que els joves també parlen castellà.
maragua
maragua
Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Brasil
- ca masawé-sateré
- ca sateré-mawé
- ca andira sin. compl.
- ca arapium sin. compl.
- ca maragua sin. compl.
- ca maué sin. compl.
- ca mawé sin. compl.
- ca sateré sin. compl.
- cod sateré-mawé
- ar ساتيري ماوي
- cy Sateré-mawé
- cy Andira sin. compl.
- cy Arapium sin. compl.
- cy Maragua sin. compl.
- cy Maué sin. compl.
- cy Mawé sin. compl.
- cy Sateré sin. compl.
- de Sateré-Mawé
- de Andira sin. compl.
- de Arapium sin. compl.
- de Maragua sin. compl.
- de Maué sin. compl.
- de Mawé sin. compl.
- de Sateré sin. compl.
- de Satere-Mawe sin. compl.
- en Sateré-Mawé
- en Andira sin. compl.
- en Arapium sin. compl.
- en Mabue sin. compl.
- en Maragua sin. compl.
- en Maué sin. compl.
- en Mawé sin. compl.
- en Sataré sin. compl.
- en Sateré sin. compl.
- es sateré-mawé
- es andira sin. compl.
- es arapium sin. compl.
- es maragua sin. compl.
- es maué sin. compl.
- es mawé sin. compl.
- es sateré sin. compl.
- eu satere maweera
- eu andira sin. compl.
- eu arapium sin. compl.
- eu maragua sin. compl.
- eu maué sin. compl.
- eu mawé sin. compl.
- eu sateré sin. compl.
- fr sateré-mawé
- fr andira sin. compl.
- fr arapium sin. compl.
- fr maragua sin. compl.
- fr maué sin. compl.
- fr mawé sin. compl.
- fr sateré sin. compl.
- gn satere-mawe
- gn andira sin. compl.
- gn arapium sin. compl.
- gn maragua sin. compl.
- gn maué sin. compl.
- gn mawé sin. compl.
- gn sateré sin. compl.
- it sateré-mawé
- it andira sin. compl.
- it arapium sin. compl.
- it maragua sin. compl.
- it maué sin. compl.
- it mawé sin. compl.
- it satere sin. compl.
- it sateré sin. compl.
- ja サテレ・マウェ語
- ja サテレ語 sin. compl.
- ja マウェ語 sin. compl.
- ja マウエ語 sin. compl.
- ja マラグア語 sin. compl.
- ja アラピウム語 sin. compl.
- ja アンディラ語 sin. compl.
- nl Sateré-Mawé
- nl Andira sin. compl.
- nl Arapium sin. compl.
- nl Maragua sin. compl.
- nl Maué sin. compl.
- nl Mawé sin. compl.
- nl Sateré sin. compl.
- pt sateré-mawé
- pt andira sin. compl.
- pt arapium sin. compl.
- pt maragua sin. compl.
- pt maué sin. compl.
- pt mawé sin. compl.
- pt sateré sin. compl.
- ru Сатере-мауэ
- ru Маве sin. compl.
- ru Мауэ sin. compl.
- ru Мабуи sin. compl.
- ru Андира sin. compl.
- ru Сатере sin. compl.
- ru Арапиум sin. compl.
- ru Марагуа sin. compl.
- ru Cатаре sin. compl.
- zh 萨特勒－马维语
- zh 萨特勒、马维、马乌埃、马拉瓜、安迪拉、阿拉皮翁 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Brasil
Definición
El terme sateré significa 'sargantana de foc' i el mawé, 'papagai parlant'. La família mawé-sateré pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní o la tuparí.
Sembla que els colonitzadors hi van entrar en contacte per primera vegada el 1669, data en què els jesuïtes van fundar una missió a la zona. Entre els segles XVII i XIX, el sateré-mawé va ser molt influït per la Língua Geral Amazônica (nheengatú), de la qual va manllevar molt de lèxic.
Malgrat els tres segles de contacte, els sateré-mawés conserven una estructura social que preserva les tradicions i la llengua. Actualment bona part de la població és bilingüe, tot i que entre les dones n'hi ha força de monolingües.
Hi ha força diferències dialectals entre els parlants del riu Marau i els del riu Andirà.
Sembla que els colonitzadors hi van entrar en contacte per primera vegada el 1669, data en què els jesuïtes van fundar una missió a la zona. Entre els segles XVII i XIX, el sateré-mawé va ser molt influït per la Língua Geral Amazônica (nheengatú), de la qual va manllevar molt de lèxic.
Malgrat els tres segles de contacte, els sateré-mawés conserven una estructura social que preserva les tradicions i la llengua. Actualment bona part de la població és bilingüe, tot i que entre les dones n'hi ha força de monolingües.
Hi ha força diferències dialectals entre els parlants del riu Marau i els del riu Andirà.
maranao
maranao
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca maranao
- ca hiloona sin. compl.
- ca lanon sin. compl.
- ca maranaw sin. compl.
- ca ranao sin. compl.
- ar ماراناو
- cy Maranao
- cy Hiloona sin. compl.
- cy Lanon sin. compl.
- cy Maranaw sin. compl.
- cy Ranao sin. compl.
- de Maranao
- de Maranaw sin. compl.
- de Ranao sin. compl.
- en Maranao
- en Hiloona sin. compl.
- en Lanon sin. compl.
- en Maranaw sin. compl.
- en Ranao sin. compl.
- es maranao
- es ilanun sin. compl.
- es lanao sin. compl.
- es maranaw sin. compl.
- es ranao sin. compl.
- eu maranaoera
- eu hiloona sin. compl.
- eu lanon sin. compl.
- eu maranao sin. compl.
- eu maranaw sin. compl.
- eu ranao sin. compl.
- fr maranao
- fr hiloona sin. compl.
- fr lanon sin. compl.
- fr maranaw sin. compl.
- fr ranao sin. compl.
- gl maranao
- gl hiloona sin. compl.
- gl lanon sin. compl.
- gl maranaw sin. compl.
- gl ranao sin. compl.
- gn maranao
- gn hiloona sin. compl.
- gn lanon sin. compl.
- gn maranaw sin. compl.
- gn ranao sin. compl.
- it maranao
- it hiloona sin. compl.
- it lanon sin. compl.
- it maranaw sin. compl.
- it ranao sin. compl.
- pt maranao
- pt hiloona sin. compl.
- pt lanon sin. compl.
- pt maranaw sin. compl.
- pt ranao sin. compl.
- zh 马拉瑙语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definición
Els maranao són un dels grups etnolingüístics que viuen a l'illa de Mindanao i un dels majors grups de les Filipines que professen l'Islam. El terme maranao significa 'gent del llac' i reben aquest nom perquè el seu territori tradicional se situa a la regió del llac Lanao, el més gran de Mindanao i el segon de les Filipines.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els maranao s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups magindanao, iranun, tausug, yakan, sama, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
La llengua maranao és la novena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el híligaynon (5.600.000), el bikol (4.500.000), el waray (2.500.000), el pampanga (2.000.000) i el pangasinan (1.150.000-2.000.000).
El maranao és la llengua dominant a la província de Lanao del Sud, on es concentren entre 450.000 i 550.000 parlants. A més, és una de les dues llengües predominants entre la població musulmana de les Filipines, juntament amb el magindanao.
Aquesta llengua està estretament emparentada amb l'ilaum i el magindanao; totes tres formen el grup danao, el qual és lingüísticament proper als grups subanon i manobo.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els maranao s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups magindanao, iranun, tausug, yakan, sama, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
La llengua maranao és la novena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el híligaynon (5.600.000), el bikol (4.500.000), el waray (2.500.000), el pampanga (2.000.000) i el pangasinan (1.150.000-2.000.000).
El maranao és la llengua dominant a la província de Lanao del Sud, on es concentren entre 450.000 i 550.000 parlants. A més, és una de les dues llengües predominants entre la població musulmana de les Filipines, juntament amb el magindanao.
Aquesta llengua està estretament emparentada amb l'ilaum i el magindanao; totes tres formen el grup danao, el qual és lingüísticament proper als grups subanon i manobo.
maranaw
maranaw
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca maranao
- ca hiloona sin. compl.
- ca lanon sin. compl.
- ca maranaw sin. compl.
- ca ranao sin. compl.
- ar ماراناو
- cy Maranao
- cy Hiloona sin. compl.
- cy Lanon sin. compl.
- cy Maranaw sin. compl.
- cy Ranao sin. compl.
- de Maranao
- de Maranaw sin. compl.
- de Ranao sin. compl.
- en Maranao
- en Hiloona sin. compl.
- en Lanon sin. compl.
- en Maranaw sin. compl.
- en Ranao sin. compl.
- es maranao
- es ilanun sin. compl.
- es lanao sin. compl.
- es maranaw sin. compl.
- es ranao sin. compl.
- eu maranaoera
- eu hiloona sin. compl.
- eu lanon sin. compl.
- eu maranao sin. compl.
- eu maranaw sin. compl.
- eu ranao sin. compl.
- fr maranao
- fr hiloona sin. compl.
- fr lanon sin. compl.
- fr maranaw sin. compl.
- fr ranao sin. compl.
- gl maranao
- gl hiloona sin. compl.
- gl lanon sin. compl.
- gl maranaw sin. compl.
- gl ranao sin. compl.
- gn maranao
- gn hiloona sin. compl.
- gn lanon sin. compl.
- gn maranaw sin. compl.
- gn ranao sin. compl.
- it maranao
- it hiloona sin. compl.
- it lanon sin. compl.
- it maranaw sin. compl.
- it ranao sin. compl.
- pt maranao
- pt hiloona sin. compl.
- pt lanon sin. compl.
- pt maranaw sin. compl.
- pt ranao sin. compl.
- zh 马拉瑙语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definición
Els maranao són un dels grups etnolingüístics que viuen a l'illa de Mindanao i un dels majors grups de les Filipines que professen l'Islam. El terme maranao significa 'gent del llac' i reben aquest nom perquè el seu territori tradicional se situa a la regió del llac Lanao, el més gran de Mindanao i el segon de les Filipines.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els maranao s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups magindanao, iranun, tausug, yakan, sama, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
La llengua maranao és la novena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el híligaynon (5.600.000), el bikol (4.500.000), el waray (2.500.000), el pampanga (2.000.000) i el pangasinan (1.150.000-2.000.000).
El maranao és la llengua dominant a la província de Lanao del Sud, on es concentren entre 450.000 i 550.000 parlants. A més, és una de les dues llengües predominants entre la població musulmana de les Filipines, juntament amb el magindanao.
Aquesta llengua està estretament emparentada amb l'ilaum i el magindanao; totes tres formen el grup danao, el qual és lingüísticament proper als grups subanon i manobo.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els maranao s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups magindanao, iranun, tausug, yakan, sama, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
La llengua maranao és la novena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el híligaynon (5.600.000), el bikol (4.500.000), el waray (2.500.000), el pampanga (2.000.000) i el pangasinan (1.150.000-2.000.000).
El maranao és la llengua dominant a la província de Lanao del Sud, on es concentren entre 450.000 i 550.000 parlants. A més, és una de les dues llengües predominants entre la població musulmana de les Filipines, juntament amb el magindanao.
Aquesta llengua està estretament emparentada amb l'ilaum i el magindanao; totes tres formen el grup danao, el qual és lingüísticament proper als grups subanon i manobo.
