maxuruna
maxuruna
Pano > Septentrional, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca matsés
- ca matsé sin. compl.
- ca maxuruna sin. compl.
- ca mayiruna sin. compl.
- ca mayoruna sin. compl.
- ca mayuzuna sin. compl.
- ar الماتسية
- cy Matsés
- cy Matsé sin. compl.
- cy Maxuruna sin. compl.
- cy Mayiruna sin. compl.
- cy Mayoruna sin. compl.
- cy Mayuzuna sin. compl.
- de Matsés
- de Matsé sin. compl.
- de Maxuruna sin. compl.
- de Mayiruna sin. compl.
- de Mayoruna sin. compl.
- de Mayuzuna sin. compl.
- en Matsés
- en Magirona sin. compl.
- en Majuruna sin. compl.
- en Matse sin. compl.
- en Matsé sin. compl.
- en Matses sin. compl.
- en Maxirona sin. compl.
- en Maxuruna sin. compl.
- en Mayiruna sin. compl.
- en Mayoruna sin. compl.
- en Mayuzuna sin. compl.
- es matsés
- es matsé sin. compl.
- es maxuruna sin. compl.
- es mayiruna sin. compl.
- es mayoruna sin. compl.
- es mayuzuna sin. compl.
- eu matsesera
- eu matsé sin. compl.
- eu maxuruna sin. compl.
- eu mayiruna sin. compl.
- eu mayoruna sin. compl.
- eu mayuzuna sin. compl.
- fr matsés
- fr matsé sin. compl.
- fr maxuruna sin. compl.
- fr mayiruna sin. compl.
- fr mayoruna sin. compl.
- fr mayuzuna sin. compl.
- gn matses
- gn matsé sin. compl.
- gn maxuruna sin. compl.
- gn mayiruna sin. compl.
- gn mayoruna sin. compl.
- gn mayuzuna sin. compl.
- it matses
- it matsé sin. compl.
- it matsés sin. compl.
- it maxuruna sin. compl.
- it mayiruna sin. compl.
- it mayoruna sin. compl.
- it mayuzuna sin. compl.
- ja マツェス語
- ja マツェ語 sin. compl.
- ja マイルナ語 sin. compl.
- ja マスルナ語 sin. compl.
- ja マユズナ語 sin. compl.
- ja マヨルナ語 sin. compl.
- nl Matsés
- nl Matsé sin. compl.
- nl Maxuruna sin. compl.
- nl Mayiruna sin. compl.
- nl Mayoruna sin. compl.
- nl Mayuzuna sin. compl.
- pt matsés
- pt maioruna sin. compl.
- pt matsé sin. compl.
- pt maxuruna sin. compl.
- pt mayiruna sin. compl.
- pt mayoruna sin. compl.
- pt mayuzuna sin. compl.
- ru Мацес
- ru Маце sin. compl.
- ru Мацеш sin. compl.
- ru Маюсуна sin. compl.
- ru Мажирона sin. compl.
- ru Мажуруна sin. compl.
- ru Майируна sin. compl.
- ru Махирона sin. compl.
- ru Махуруна sin. compl.
- ru Машуруна sin. compl.
- ru Максуруна sin. compl.
- zh 马塞斯语
- zh 马塞、马约鲁纳、马楚鲁纳、马伊鲁纳、马约祖纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pano > Septentrional, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definición
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres de Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.
El matsés i el matís són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matsés s'autodenominen matses, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes. Existeixen dues varietats dialectals del matsés, la brasilera i la peruana.
Fins al 1969 els contactes dels blancs amb els matsés van ser molt escassos. Com en la majoria de casos, la població índia va sofrir una minva important, que s'ha recuperat darrerament. Es mantenen els mitjans de subsistència tradicionals (caça, pesca, agricultura), tot i que també adquireixen productes manufacturats.
Actualment l'escola és bilingüe, amb professors indígenes, i l'educació primària es fa en matsés.
Un 75% dels matsés peruans no parlen castellà amb fluïdesa; només són bilingües els homes d'entre 15 i 40 anys. A les comunitats brasileres, també són minoria els que dominen el portuguès. Malgrat tot, el prestigi de la llengua pròpia decreix.
El matsés i el matís són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matsés s'autodenominen matses, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes. Existeixen dues varietats dialectals del matsés, la brasilera i la peruana.
Fins al 1969 els contactes dels blancs amb els matsés van ser molt escassos. Com en la majoria de casos, la població índia va sofrir una minva important, que s'ha recuperat darrerament. Es mantenen els mitjans de subsistència tradicionals (caça, pesca, agricultura), tot i que també adquireixen productes manufacturats.
Actualment l'escola és bilingüe, amb professors indígenes, i l'educació primària es fa en matsés.
Un 75% dels matsés peruans no parlen castellà amb fluïdesa; només són bilingües els homes d'entre 15 i 40 anys. A les comunitats brasileres, també són minoria els que dominen el portuguès. Malgrat tot, el prestigi de la llengua pròpia decreix.
maya
maya
Pano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca maia
- ca capishto sin. compl.
- ca kaníbo sin. compl.
- ca maya sin. compl.
- ca mayabo sin. compl.
- ca mayo sin. compl.
- ca pisabo sin. compl.
- ca pisagua sin. compl.
- ca pisahua sin. compl.
- cod kaníbo
- ar مايا
- cy Maia
- cy Capishto sin. compl.
- cy Kaníbo sin. compl.
- cy Maya sin. compl.
- cy Mayabo sin. compl.
- cy Mayo sin. compl.
- cy Pisabo sin. compl.
- cy Pisagua sin. compl.
- cy Pisahua sin. compl.
- de Maya
- de Capishto sin. compl.
- de Kaníbo sin. compl.
- de Mayabo sin. compl.
- de Mayo sin. compl.
- de Pisabo sin. compl.
- de Pisagua sin. compl.
- de Pisahua sin. compl.
- en Maya
- en Capishto sin. compl.
- en Kaníbo sin. compl.
- en Mayabo sin. compl.
- en Mayo sin. compl.
- en Mayo-Pisabo sin. compl.
- en Pisabo sin. compl.
- en Pisagua sin. compl.
- en Pisahua sin. compl.
- es pisabo
- es capishto sin. compl.
- es maya sin. compl.
- es mayabo sin. compl.
- es mayo sin. compl.
- es pisagua sin. compl.
- es pisahua sin. compl.
- eu maya
- eu capishto sin. compl.
- eu kaníbo sin. compl.
- eu mayabo sin. compl.
- eu mayo sin. compl.
- eu pisagua sin. compl.
- eu pisahua sin. compl.
- eu pisoba sin. compl.
- fr maya
- fr capishto sin. compl.
- fr kaníbo sin. compl.
- fr mayabo sin. compl.
- fr mayo sin. compl.
- fr pisabo sin. compl.
- fr pisagua sin. compl.
- fr pisahua sin. compl.
- gl maia
- gl capishto sin. compl.
- gl kaníbo sin. compl.
- gl maya sin. compl.
- gl mayabo sin. compl.
- gl mayo sin. compl.
- gl pisabo sin. compl.
- gl pisagua sin. compl.
- gl pisahua sin. compl.
- it mayo-pisabo
- it capishto sin. compl.
- it kaníbo sin. compl.
- it maia sin. compl.
- it maya sin. compl.
- it mayabo sin. compl.
- it mayo sin. compl.
- it pisabo sin. compl.
- it pisagua sin. compl.
- it pisahua sin. compl.
- ja マイア語
- ja マヤ語 sin. compl.
- ja マヨ語 sin. compl.
- ja ピサボ語 sin. compl.
- nl Maia
- nl Capishto sin. compl.
- nl Kaníbo sin. compl.
- nl Maya sin. compl.
- nl Mayabo sin. compl.
- nl Mayo sin. compl.
- nl Pisabo sin. compl.
- nl Pisagua sin. compl.
- nl Pisahua sin. compl.
- pt maia
- pt capishto sin. compl.
- pt kaníbo sin. compl.
- pt maya sin. compl.
- pt mayabo sin. compl.
- pt mayo sin. compl.
- pt pisabo sin. compl.
- pt pisagua sin. compl.
- pt pisahua sin. compl.
- ru Майя (майо)
- ru Мая sin. compl.
- ru Канибо sin. compl.
- ru Писабо sin. compl.
- ru Писауа sin. compl.
- ru Писагуа sin. compl.
- ru Майо-писабо sin. compl.
- zh 马伊亚语
- zh 马亚、马约、马亚博、皮萨博、皮萨瓜、皮萨瓦、卡皮希托、卡尼博 sin. compl.
Pano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definición
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.
La llengua s'anomena maia al Brasil i mayo o pisabo a Perú.
Hi ha pocs estudis sobre aquesta llengua. Els parlants afirmen que no entenen ni el matsés ni el marubo. Les variants peruana i brasilera són força diferents, fins al punt que alguns autors les consideren llengües independents.
La llengua s'anomena maia al Brasil i mayo o pisabo a Perú.
Hi ha pocs estudis sobre aquesta llengua. Els parlants afirmen que no entenen ni el matsés ni el marubo. Les variants peruana i brasilera són força diferents, fins al punt que alguns autors les consideren llengües independents.
maya
maya
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca vemgo-mabas
- ca ghuduvun sin. compl.
- ca kigiwo sin. compl.
- ca mabas sin. compl.
- ca maya sin. compl.
- ca vemgo sin. compl.
- cod ghuduvun
- cod kigiwo
- de Vemgo-Mabas
- en Vemgo-mabas
- en Ghuduvun sin. compl.
- en Kigiwo sin. compl.
- en Mabas sin. compl.
- en Maya sin. compl.
- en Vemgo sin. compl.
- es vemgo-mabas
- es ghuduvun sin. compl.
- es kigiwo sin. compl.
- es mabas sin. compl.
- es maya sin. compl.
- es vemgo sin. compl.
- eu vemgo-mabas
- eu ghuduvun sin. compl.
- eu kigiwo sin. compl.
- eu mabas sin. compl.
- eu maya sin. compl.
- eu vemgo sin. compl.
- fr vemgo-Mabas
- gl vemgo-mabas
- gl ghuduvun sin. compl.
- gl kigiwo sin. compl.
- gl mabas sin. compl.
- gl maya sin. compl.
- gl vemgo sin. compl.
- it vemgo-mabas
- it ghuduvun sin. compl.
- it kigiwo sin. compl.
- it mabas sin. compl.
- it maya sin. compl.
- it vemgo sin. compl.
- nl Vemgomabas
- pt vemgo-mabas
- pt ghuduvun sin. compl.
- pt kigiwo sin. compl.
- pt mabas sin. compl.
- pt maya sin. compl.
- pt vemgo sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definición
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El vemgo-mabas és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, gvoko, hdi i lamang, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la vemgo-mabas de la banda camerunesa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua vemgo-mabas ha estat considerada dialecte del lamang en alguns estudis lingüístics. Tanmateix, la intel·ligibilitat entre vemgo-mabas i lamang és massa baixa per considerar-les varietats d'una mateixa llengua. Són freqüents els casaments interètnics de vemgo-mabas i lamangs, de manera que molt sovint els membres d'una comunitat coneixen la llengua de l'altra.
El vemgo-mabas consta de dos dialectes principals: el vemgo, parlat a les planes de Nigèria, i el mabas, de les muntanyes del Camerun; el dialecte mabas inclou la subvarietat vizik de les muntanyes nigerianes. Convé aclarir que els termes vemgo i mabas són els emprats en l'àmbit administratiu, però no coincideixen amb les denominacions dels mateixos parlants: el grup vemgo anomena la seva llengua ghuduvun i el mabas, kigiwo.
Les llengües dominants per a les comunicacions interètniques de la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) són el haussa a Nigèria i el ful al Camerun. Sembla que els joves mostren certa preferència pel haussa en detriment de la llengua pròpia, tendència que podria representar un primer pas cap a la substitució del vemgo-mabas a Nigèria. A més, a les escoles de Nigèria l'alfabetització es duu a terme en anglès, mentre que al Camerun és en francès.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la vemgo-mabas de la banda camerunesa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua vemgo-mabas ha estat considerada dialecte del lamang en alguns estudis lingüístics. Tanmateix, la intel·ligibilitat entre vemgo-mabas i lamang és massa baixa per considerar-les varietats d'una mateixa llengua. Són freqüents els casaments interètnics de vemgo-mabas i lamangs, de manera que molt sovint els membres d'una comunitat coneixen la llengua de l'altra.
El vemgo-mabas consta de dos dialectes principals: el vemgo, parlat a les planes de Nigèria, i el mabas, de les muntanyes del Camerun; el dialecte mabas inclou la subvarietat vizik de les muntanyes nigerianes. Convé aclarir que els termes vemgo i mabas són els emprats en l'àmbit administratiu, però no coincideixen amb les denominacions dels mateixos parlants: el grup vemgo anomena la seva llengua ghuduvun i el mabas, kigiwo.
Les llengües dominants per a les comunicacions interètniques de la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) són el haussa a Nigèria i el ful al Camerun. Sembla que els joves mostren certa preferència pel haussa en detriment de la llengua pròpia, tendència que podria representar un primer pas cap a la substitució del vemgo-mabas a Nigèria. A més, a les escoles de Nigèria l'alfabetització es duu a terme en anglès, mentre que al Camerun és en francès.
maya mopán
maya mopán
Maia > Yucatec-maia principal > Yucatec > Mopan-itzà, Amèrica > Belize, Amèrica > Guatemala
- ca mopan
- ca maya mopán sin. compl.
- ca mopane sin. compl.
- cy Mopan
- cy Maya mopán sin. compl.
- cy Mopane sin. compl.
- de Mopan
- de Mopan Maya sin. compl.
- de Mopane sin. compl.
- en Mopan
- en Maya Mopán sin. compl.
- en Mopán sin. compl.
- en Mopán Maya sin. compl.
- en Mopane sin. compl.
- es mopán
- es maya mopán sin. compl.
- es mopane sin. compl.
- eu mopanera
- eu maya mopan sin. compl.
- eu mopan sin. compl.
- eu mopane sin. compl.
- eu mopanera sin. compl.
- fr mopan
- fr maya mopan sin. compl.
- fr mopane sin. compl.
- gl mopán
- gl maia mopán sin. compl.
- gl mopane sin. compl.
- gn mopan
- gn mája mopan sin. compl.
- gn mopane sin. compl.
- it mopan
- it maya mopan sin. compl.
- it mopane sin. compl.
- pt mopan
- pt maya mopán sin. compl.
- pt mopane sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Yucatec > Mopan-itzà, Amèrica > Belize, Amèrica > Guatemala
Definición
La llengua mopan es parla a diverses localitats del departament guatemalenc d'El Petén, les quals conformen dues petites illes dins el territori lingüístic del k'ekchi'. Aquest grup etnolingüístic es denomina mopan a partir del riu Mopan.
No hi ha dades sobre la vitalitat del mopan a Belize. Pel que fa a Guatemala, el mopan es considera greument amenaçat.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
No hi ha dades sobre la vitalitat del mopan a Belize. Pel que fa a Guatemala, el mopan es considera greument amenaçat.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
mayabo
mayabo
Pano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca maia
- ca capishto sin. compl.
- ca kaníbo sin. compl.
- ca maya sin. compl.
- ca mayabo sin. compl.
- ca mayo sin. compl.
- ca pisabo sin. compl.
- ca pisagua sin. compl.
- ca pisahua sin. compl.
- cod kaníbo
- ar مايا
- cy Maia
- cy Capishto sin. compl.
- cy Kaníbo sin. compl.
- cy Maya sin. compl.
- cy Mayabo sin. compl.
- cy Mayo sin. compl.
- cy Pisabo sin. compl.
- cy Pisagua sin. compl.
- cy Pisahua sin. compl.
- de Maya
- de Capishto sin. compl.
- de Kaníbo sin. compl.
- de Mayabo sin. compl.
- de Mayo sin. compl.
- de Pisabo sin. compl.
- de Pisagua sin. compl.
- de Pisahua sin. compl.
- en Maya
- en Capishto sin. compl.
- en Kaníbo sin. compl.
- en Mayabo sin. compl.
- en Mayo sin. compl.
- en Mayo-Pisabo sin. compl.
- en Pisabo sin. compl.
- en Pisagua sin. compl.
- en Pisahua sin. compl.
- es pisabo
- es capishto sin. compl.
- es maya sin. compl.
- es mayabo sin. compl.
- es mayo sin. compl.
- es pisagua sin. compl.
- es pisahua sin. compl.
- eu maya
- eu capishto sin. compl.
- eu kaníbo sin. compl.
- eu mayabo sin. compl.
- eu mayo sin. compl.
- eu pisagua sin. compl.
- eu pisahua sin. compl.
- eu pisoba sin. compl.
- fr maya
- fr capishto sin. compl.
- fr kaníbo sin. compl.
- fr mayabo sin. compl.
- fr mayo sin. compl.
- fr pisabo sin. compl.
- fr pisagua sin. compl.
- fr pisahua sin. compl.
- gl maia
- gl capishto sin. compl.
- gl kaníbo sin. compl.
- gl maya sin. compl.
- gl mayabo sin. compl.
- gl mayo sin. compl.
- gl pisabo sin. compl.
- gl pisagua sin. compl.
- gl pisahua sin. compl.
- it mayo-pisabo
- it capishto sin. compl.
- it kaníbo sin. compl.
- it maia sin. compl.
- it maya sin. compl.
- it mayabo sin. compl.
- it mayo sin. compl.
- it pisabo sin. compl.
- it pisagua sin. compl.
- it pisahua sin. compl.
- ja マイア語
- ja マヤ語 sin. compl.
- ja マヨ語 sin. compl.
- ja ピサボ語 sin. compl.
- nl Maia
- nl Capishto sin. compl.
- nl Kaníbo sin. compl.
- nl Maya sin. compl.
- nl Mayabo sin. compl.
- nl Mayo sin. compl.
- nl Pisabo sin. compl.
- nl Pisagua sin. compl.
- nl Pisahua sin. compl.
- pt maia
- pt capishto sin. compl.
- pt kaníbo sin. compl.
- pt maya sin. compl.
- pt mayabo sin. compl.
- pt mayo sin. compl.
- pt pisabo sin. compl.
- pt pisagua sin. compl.
- pt pisahua sin. compl.
- ru Майя (майо)
- ru Мая sin. compl.
- ru Канибо sin. compl.
- ru Писабо sin. compl.
- ru Писауа sin. compl.
- ru Писагуа sin. compl.
- ru Майо-писабо sin. compl.
- zh 马伊亚语
- zh 马亚、马约、马亚博、皮萨博、皮萨瓜、皮萨瓦、卡皮希托、卡尼博 sin. compl.
Pano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definición
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.
La llengua s'anomena maia al Brasil i mayo o pisabo a Perú.
Hi ha pocs estudis sobre aquesta llengua. Els parlants afirmen que no entenen ni el matsés ni el marubo. Les variants peruana i brasilera són força diferents, fins al punt que alguns autors les consideren llengües independents.
La llengua s'anomena maia al Brasil i mayo o pisabo a Perú.
Hi ha pocs estudis sobre aquesta llengua. Els parlants afirmen que no entenen ni el matsés ni el marubo. Les variants peruana i brasilera són força diferents, fins al punt que alguns autors les consideren llengües independents.
mayangna
mayangna
Misumalpa > Sumu-cacaopera-matagalpa > Sumu, Amèrica > Hondures, Amèrica > Nicaragua
- ca mayangna
- ca sumo sin. compl.
- ca sumo tawahka sin. compl.
- ca sumu sin. compl.
- ca sumu del nord sin. compl.
- cod mayangna balna
- ar مايانغنا
- cy Mayangna
- cy Sumo sin. compl.
- cy Sumo tawahka sin. compl.
- cy Sumu sin. compl.
- cy Sumu gogleddol sin. compl.
- de Mayangna
- de Nordsumu sin. compl.
- de Sumo sin. compl.
- de Sumo Tawahka sin. compl.
- de Sumu sin. compl.
- en Mayangna
- en Northern Sumo sin. compl.
- en Sumo sin. compl.
- en Sumo Tawahka sin. compl.
- en Sumu sin. compl.
- es mayangna
- es sumo sin. compl.
- es sumo tawahka sin. compl.
- es sumu sin. compl.
- es sumu del norte sin. compl.
- eu mayangnera
- eu iparraldeko sumuera sin. compl.
- eu sumo sin. compl.
- eu sumo tawahka sin. compl.
- eu sumu sin. compl.
- eu sumuera sin. compl.
- fr mayangna
- fr sumo sin. compl.
- fr sumo tawahka sin. compl.
- fr sumu sin. compl.
- fr sumu du nord sin. compl.
- gn majangna
- gn sumo sin. compl.
- gn sumo tawahka sin. compl.
- gn sumu sin. compl.
- it mayangna
- it sumo sin. compl.
- it sumo tawahka sin. compl.
- it sumu sin. compl.
- it sumu del nord sin. compl.
- ja マヤングナ語
- ja スム語 sin. compl.
- ja スモ語 sin. compl.
- ja 北スモ語 sin. compl.
- ja スモ・タワカ語 sin. compl.
- nl Mayangna
- nl Noordelijk Sumu sin. compl.
- nl Sumo sin. compl.
- nl Sumo Tawahka sin. compl.
- nl Sumu sin. compl.
- pt mayangna
- pt sumo sin. compl.
- pt sumo tawahka sin. compl.
- pt sumu sin. compl.
- pt sumu do norte sin. compl.
- ru Маянгна
- ru Суму sin. compl.
- ru Северный сумо sin. compl.
- ru Сумо sin. compl.
- ru Сумо тавака sin. compl.
- zh 玛扬纳语
- zh 苏木语、苏莫语、塔瓦赫卡－苏木语、北部苏木语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Misumalpa > Sumu-cacaopera-matagalpa > Sumu, Amèrica > Hondures, Amèrica > Nicaragua
Definición
La família misumalpa podria estar relacionada amb la txibtxa, l'únic representant de la qual a Nicaragua és el rama. Misumalpa és un terme creat per lingüistes a partir dels dos primers fonemes de les paraules miskitu, sumu i matagalpa, més els tres últims del gentilici matagalpa.
El mayangna o sumu del nord està format per tres variants dialectals: el panamahka i el tuahka, parlats a Nicaragua, i el tawahka, parlat a Honduras. No hi ha intel·ligibilitat entre aquesta llengua i l'ulwa o sumu del sud. Els mayangnes rebutgen la denominació sumu, un terme del miskitu de sentit despectiu.
Cada cop és més freqüent l'ús del miskitu entre els parlants de mayangna, especialment a la comunitat d'Hondures. La major part dels mayangna parla també espanyol.
Des de 1995 es desenvolupa a Hondures el Proyecto de Educación Bilingüe Intercultural Tawahka (PEBIT), que ha dut a terme programes de formació de mestres, de producció de materials padagògics, d'investigació lingüística i etnogràfica, i de construcció i equipament de centres escolars. Anteriorment, la major part dels docents usaven el miskitu com a llengua de comunicació escolar juntament amb l'espanyol, llengües amb major prestigi i pes demogràfic a la zona.
El mayangna o sumu del nord està format per tres variants dialectals: el panamahka i el tuahka, parlats a Nicaragua, i el tawahka, parlat a Honduras. No hi ha intel·ligibilitat entre aquesta llengua i l'ulwa o sumu del sud. Els mayangnes rebutgen la denominació sumu, un terme del miskitu de sentit despectiu.
Cada cop és més freqüent l'ús del miskitu entre els parlants de mayangna, especialment a la comunitat d'Hondures. La major part dels mayangna parla també espanyol.
Des de 1995 es desenvolupa a Hondures el Proyecto de Educación Bilingüe Intercultural Tawahka (PEBIT), que ha dut a terme programes de formació de mestres, de producció de materials padagògics, d'investigació lingüística i etnogràfica, i de construcció i equipament de centres escolars. Anteriorment, la major part dels docents usaven el miskitu com a llengua de comunicació escolar juntament amb l'espanyol, llengües amb major prestigi i pes demogràfic a la zona.
mayiruna
mayiruna
Pano > Septentrional, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca matsés
- ca matsé sin. compl.
- ca maxuruna sin. compl.
- ca mayiruna sin. compl.
- ca mayoruna sin. compl.
- ca mayuzuna sin. compl.
- ar الماتسية
- cy Matsés
- cy Matsé sin. compl.
- cy Maxuruna sin. compl.
- cy Mayiruna sin. compl.
- cy Mayoruna sin. compl.
- cy Mayuzuna sin. compl.
- de Matsés
- de Matsé sin. compl.
- de Maxuruna sin. compl.
- de Mayiruna sin. compl.
- de Mayoruna sin. compl.
- de Mayuzuna sin. compl.
- en Matsés
- en Magirona sin. compl.
- en Majuruna sin. compl.
- en Matse sin. compl.
- en Matsé sin. compl.
- en Matses sin. compl.
- en Maxirona sin. compl.
- en Maxuruna sin. compl.
- en Mayiruna sin. compl.
- en Mayoruna sin. compl.
- en Mayuzuna sin. compl.
- es matsés
- es matsé sin. compl.
- es maxuruna sin. compl.
- es mayiruna sin. compl.
- es mayoruna sin. compl.
- es mayuzuna sin. compl.
- eu matsesera
- eu matsé sin. compl.
- eu maxuruna sin. compl.
- eu mayiruna sin. compl.
- eu mayoruna sin. compl.
- eu mayuzuna sin. compl.
- fr matsés
- fr matsé sin. compl.
- fr maxuruna sin. compl.
- fr mayiruna sin. compl.
- fr mayoruna sin. compl.
- fr mayuzuna sin. compl.
- gn matses
- gn matsé sin. compl.
- gn maxuruna sin. compl.
- gn mayiruna sin. compl.
- gn mayoruna sin. compl.
- gn mayuzuna sin. compl.
- it matses
- it matsé sin. compl.
- it matsés sin. compl.
- it maxuruna sin. compl.
- it mayiruna sin. compl.
- it mayoruna sin. compl.
- it mayuzuna sin. compl.
- ja マツェス語
- ja マツェ語 sin. compl.
- ja マイルナ語 sin. compl.
- ja マスルナ語 sin. compl.
- ja マユズナ語 sin. compl.
- ja マヨルナ語 sin. compl.
- nl Matsés
- nl Matsé sin. compl.
- nl Maxuruna sin. compl.
- nl Mayiruna sin. compl.
- nl Mayoruna sin. compl.
- nl Mayuzuna sin. compl.
- pt matsés
- pt maioruna sin. compl.
- pt matsé sin. compl.
- pt maxuruna sin. compl.
- pt mayiruna sin. compl.
- pt mayoruna sin. compl.
- pt mayuzuna sin. compl.
- ru Мацес
- ru Маце sin. compl.
- ru Мацеш sin. compl.
- ru Маюсуна sin. compl.
- ru Мажирона sin. compl.
- ru Мажуруна sin. compl.
- ru Майируна sin. compl.
- ru Махирона sin. compl.
- ru Махуруна sin. compl.
- ru Машуруна sin. compl.
- ru Максуруна sin. compl.
- zh 马塞斯语
- zh 马塞、马约鲁纳、马楚鲁纳、马伊鲁纳、马约祖纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pano > Septentrional, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definición
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres de Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.
El matsés i el matís són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matsés s'autodenominen matses, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes. Existeixen dues varietats dialectals del matsés, la brasilera i la peruana.
Fins al 1969 els contactes dels blancs amb els matsés van ser molt escassos. Com en la majoria de casos, la població índia va sofrir una minva important, que s'ha recuperat darrerament. Es mantenen els mitjans de subsistència tradicionals (caça, pesca, agricultura), tot i que també adquireixen productes manufacturats.
Actualment l'escola és bilingüe, amb professors indígenes, i l'educació primària es fa en matsés.
Un 75% dels matsés peruans no parlen castellà amb fluïdesa; només són bilingües els homes d'entre 15 i 40 anys. A les comunitats brasileres, també són minoria els que dominen el portuguès. Malgrat tot, el prestigi de la llengua pròpia decreix.
El matsés i el matís són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matsés s'autodenominen matses, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes. Existeixen dues varietats dialectals del matsés, la brasilera i la peruana.
Fins al 1969 els contactes dels blancs amb els matsés van ser molt escassos. Com en la majoria de casos, la població índia va sofrir una minva important, que s'ha recuperat darrerament. Es mantenen els mitjans de subsistència tradicionals (caça, pesca, agricultura), tot i que també adquireixen productes manufacturats.
Actualment l'escola és bilingüe, amb professors indígenes, i l'educació primària es fa en matsés.
Un 75% dels matsés peruans no parlen castellà amb fluïdesa; només són bilingües els homes d'entre 15 i 40 anys. A les comunitats brasileres, també són minoria els que dominen el portuguès. Malgrat tot, el prestigi de la llengua pròpia decreix.
mayo
mayo
Pano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca maia
- ca capishto sin. compl.
- ca kaníbo sin. compl.
- ca maya sin. compl.
- ca mayabo sin. compl.
- ca mayo sin. compl.
- ca pisabo sin. compl.
- ca pisagua sin. compl.
- ca pisahua sin. compl.
- cod kaníbo
- ar مايا
- cy Maia
- cy Capishto sin. compl.
- cy Kaníbo sin. compl.
- cy Maya sin. compl.
- cy Mayabo sin. compl.
- cy Mayo sin. compl.
- cy Pisabo sin. compl.
- cy Pisagua sin. compl.
- cy Pisahua sin. compl.
- de Maya
- de Capishto sin. compl.
- de Kaníbo sin. compl.
- de Mayabo sin. compl.
- de Mayo sin. compl.
- de Pisabo sin. compl.
- de Pisagua sin. compl.
- de Pisahua sin. compl.
- en Maya
- en Capishto sin. compl.
- en Kaníbo sin. compl.
- en Mayabo sin. compl.
- en Mayo sin. compl.
- en Mayo-Pisabo sin. compl.
- en Pisabo sin. compl.
- en Pisagua sin. compl.
- en Pisahua sin. compl.
- es pisabo
- es capishto sin. compl.
- es maya sin. compl.
- es mayabo sin. compl.
- es mayo sin. compl.
- es pisagua sin. compl.
- es pisahua sin. compl.
- eu maya
- eu capishto sin. compl.
- eu kaníbo sin. compl.
- eu mayabo sin. compl.
- eu mayo sin. compl.
- eu pisagua sin. compl.
- eu pisahua sin. compl.
- eu pisoba sin. compl.
- fr maya
- fr capishto sin. compl.
- fr kaníbo sin. compl.
- fr mayabo sin. compl.
- fr mayo sin. compl.
- fr pisabo sin. compl.
- fr pisagua sin. compl.
- fr pisahua sin. compl.
- gl maia
- gl capishto sin. compl.
- gl kaníbo sin. compl.
- gl maya sin. compl.
- gl mayabo sin. compl.
- gl mayo sin. compl.
- gl pisabo sin. compl.
- gl pisagua sin. compl.
- gl pisahua sin. compl.
- it mayo-pisabo
- it capishto sin. compl.
- it kaníbo sin. compl.
- it maia sin. compl.
- it maya sin. compl.
- it mayabo sin. compl.
- it mayo sin. compl.
- it pisabo sin. compl.
- it pisagua sin. compl.
- it pisahua sin. compl.
- ja マイア語
- ja マヤ語 sin. compl.
- ja マヨ語 sin. compl.
- ja ピサボ語 sin. compl.
- nl Maia
- nl Capishto sin. compl.
- nl Kaníbo sin. compl.
- nl Maya sin. compl.
- nl Mayabo sin. compl.
- nl Mayo sin. compl.
- nl Pisabo sin. compl.
- nl Pisagua sin. compl.
- nl Pisahua sin. compl.
- pt maia
- pt capishto sin. compl.
- pt kaníbo sin. compl.
- pt maya sin. compl.
- pt mayabo sin. compl.
- pt mayo sin. compl.
- pt pisabo sin. compl.
- pt pisagua sin. compl.
- pt pisahua sin. compl.
- ru Майя (майо)
- ru Мая sin. compl.
- ru Канибо sin. compl.
- ru Писабо sin. compl.
- ru Писауа sin. compl.
- ru Писагуа sin. compl.
- ru Майо-писабо sin. compl.
- zh 马伊亚语
- zh 马亚、马约、马亚博、皮萨博、皮萨瓜、皮萨瓦、卡皮希托、卡尼博 sin. compl.
Pano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definición
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.
La llengua s'anomena maia al Brasil i mayo o pisabo a Perú.
Hi ha pocs estudis sobre aquesta llengua. Els parlants afirmen que no entenen ni el matsés ni el marubo. Les variants peruana i brasilera són força diferents, fins al punt que alguns autors les consideren llengües independents.
La llengua s'anomena maia al Brasil i mayo o pisabo a Perú.
Hi ha pocs estudis sobre aquesta llengua. Els parlants afirmen que no entenen ni el matsés ni el marubo. Les variants peruana i brasilera són força diferents, fins al punt que alguns autors les consideren llengües independents.
mayoruna
mayoruna
Pano > Septentrional, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca matsés
- ca matsé sin. compl.
- ca maxuruna sin. compl.
- ca mayiruna sin. compl.
- ca mayoruna sin. compl.
- ca mayuzuna sin. compl.
- ar الماتسية
- cy Matsés
- cy Matsé sin. compl.
- cy Maxuruna sin. compl.
- cy Mayiruna sin. compl.
- cy Mayoruna sin. compl.
- cy Mayuzuna sin. compl.
- de Matsés
- de Matsé sin. compl.
- de Maxuruna sin. compl.
- de Mayiruna sin. compl.
- de Mayoruna sin. compl.
- de Mayuzuna sin. compl.
- en Matsés
- en Magirona sin. compl.
- en Majuruna sin. compl.
- en Matse sin. compl.
- en Matsé sin. compl.
- en Matses sin. compl.
- en Maxirona sin. compl.
- en Maxuruna sin. compl.
- en Mayiruna sin. compl.
- en Mayoruna sin. compl.
- en Mayuzuna sin. compl.
- es matsés
- es matsé sin. compl.
- es maxuruna sin. compl.
- es mayiruna sin. compl.
- es mayoruna sin. compl.
- es mayuzuna sin. compl.
- eu matsesera
- eu matsé sin. compl.
- eu maxuruna sin. compl.
- eu mayiruna sin. compl.
- eu mayoruna sin. compl.
- eu mayuzuna sin. compl.
- fr matsés
- fr matsé sin. compl.
- fr maxuruna sin. compl.
- fr mayiruna sin. compl.
- fr mayoruna sin. compl.
- fr mayuzuna sin. compl.
- gn matses
- gn matsé sin. compl.
- gn maxuruna sin. compl.
- gn mayiruna sin. compl.
- gn mayoruna sin. compl.
- gn mayuzuna sin. compl.
- it matses
- it matsé sin. compl.
- it matsés sin. compl.
- it maxuruna sin. compl.
- it mayiruna sin. compl.
- it mayoruna sin. compl.
- it mayuzuna sin. compl.
- ja マツェス語
- ja マツェ語 sin. compl.
- ja マイルナ語 sin. compl.
- ja マスルナ語 sin. compl.
- ja マユズナ語 sin. compl.
- ja マヨルナ語 sin. compl.
- nl Matsés
- nl Matsé sin. compl.
- nl Maxuruna sin. compl.
- nl Mayiruna sin. compl.
- nl Mayoruna sin. compl.
- nl Mayuzuna sin. compl.
- pt matsés
- pt maioruna sin. compl.
- pt matsé sin. compl.
- pt maxuruna sin. compl.
- pt mayiruna sin. compl.
- pt mayoruna sin. compl.
- pt mayuzuna sin. compl.
- ru Мацес
- ru Маце sin. compl.
- ru Мацеш sin. compl.
- ru Маюсуна sin. compl.
- ru Мажирона sin. compl.
- ru Мажуруна sin. compl.
- ru Майируна sin. compl.
- ru Махирона sin. compl.
- ru Махуруна sin. compl.
- ru Машуруна sin. compl.
- ru Максуруна sin. compl.
- zh 马塞斯语
- zh 马塞、马约鲁纳、马楚鲁纳、马伊鲁纳、马约祖纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pano > Septentrional, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definición
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres de Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.
El matsés i el matís són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matsés s'autodenominen matses, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes. Existeixen dues varietats dialectals del matsés, la brasilera i la peruana.
Fins al 1969 els contactes dels blancs amb els matsés van ser molt escassos. Com en la majoria de casos, la població índia va sofrir una minva important, que s'ha recuperat darrerament. Es mantenen els mitjans de subsistència tradicionals (caça, pesca, agricultura), tot i que també adquireixen productes manufacturats.
Actualment l'escola és bilingüe, amb professors indígenes, i l'educació primària es fa en matsés.
Un 75% dels matsés peruans no parlen castellà amb fluïdesa; només són bilingües els homes d'entre 15 i 40 anys. A les comunitats brasileres, també són minoria els que dominen el portuguès. Malgrat tot, el prestigi de la llengua pròpia decreix.
El matsés i el matís són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matsés s'autodenominen matses, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes. Existeixen dues varietats dialectals del matsés, la brasilera i la peruana.
Fins al 1969 els contactes dels blancs amb els matsés van ser molt escassos. Com en la majoria de casos, la població índia va sofrir una minva important, que s'ha recuperat darrerament. Es mantenen els mitjans de subsistència tradicionals (caça, pesca, agricultura), tot i que també adquireixen productes manufacturats.
Actualment l'escola és bilingüe, amb professors indígenes, i l'educació primària es fa en matsés.
Un 75% dels matsés peruans no parlen castellà amb fluïdesa; només són bilingües els homes d'entre 15 i 40 anys. A les comunitats brasileres, també són minoria els que dominen el portuguès. Malgrat tot, el prestigi de la llengua pròpia decreix.
mayuzuna
mayuzuna
Pano > Septentrional, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca matsés
- ca matsé sin. compl.
- ca maxuruna sin. compl.
- ca mayiruna sin. compl.
- ca mayoruna sin. compl.
- ca mayuzuna sin. compl.
- ar الماتسية
- cy Matsés
- cy Matsé sin. compl.
- cy Maxuruna sin. compl.
- cy Mayiruna sin. compl.
- cy Mayoruna sin. compl.
- cy Mayuzuna sin. compl.
- de Matsés
- de Matsé sin. compl.
- de Maxuruna sin. compl.
- de Mayiruna sin. compl.
- de Mayoruna sin. compl.
- de Mayuzuna sin. compl.
- en Matsés
- en Magirona sin. compl.
- en Majuruna sin. compl.
- en Matse sin. compl.
- en Matsé sin. compl.
- en Matses sin. compl.
- en Maxirona sin. compl.
- en Maxuruna sin. compl.
- en Mayiruna sin. compl.
- en Mayoruna sin. compl.
- en Mayuzuna sin. compl.
- es matsés
- es matsé sin. compl.
- es maxuruna sin. compl.
- es mayiruna sin. compl.
- es mayoruna sin. compl.
- es mayuzuna sin. compl.
- eu matsesera
- eu matsé sin. compl.
- eu maxuruna sin. compl.
- eu mayiruna sin. compl.
- eu mayoruna sin. compl.
- eu mayuzuna sin. compl.
- fr matsés
- fr matsé sin. compl.
- fr maxuruna sin. compl.
- fr mayiruna sin. compl.
- fr mayoruna sin. compl.
- fr mayuzuna sin. compl.
- gn matses
- gn matsé sin. compl.
- gn maxuruna sin. compl.
- gn mayiruna sin. compl.
- gn mayoruna sin. compl.
- gn mayuzuna sin. compl.
- it matses
- it matsé sin. compl.
- it matsés sin. compl.
- it maxuruna sin. compl.
- it mayiruna sin. compl.
- it mayoruna sin. compl.
- it mayuzuna sin. compl.
- ja マツェス語
- ja マツェ語 sin. compl.
- ja マイルナ語 sin. compl.
- ja マスルナ語 sin. compl.
- ja マユズナ語 sin. compl.
- ja マヨルナ語 sin. compl.
- nl Matsés
- nl Matsé sin. compl.
- nl Maxuruna sin. compl.
- nl Mayiruna sin. compl.
- nl Mayoruna sin. compl.
- nl Mayuzuna sin. compl.
- pt matsés
- pt maioruna sin. compl.
- pt matsé sin. compl.
- pt maxuruna sin. compl.
- pt mayiruna sin. compl.
- pt mayoruna sin. compl.
- pt mayuzuna sin. compl.
- ru Мацес
- ru Маце sin. compl.
- ru Мацеш sin. compl.
- ru Маюсуна sin. compl.
- ru Мажирона sin. compl.
- ru Мажуруна sin. compl.
- ru Майируна sin. compl.
- ru Махирона sin. compl.
- ru Махуруна sin. compl.
- ru Машуруна sin. compl.
- ru Максуруна sin. compl.
- zh 马塞斯语
- zh 马塞、马约鲁纳、马楚鲁纳、马伊鲁纳、马约祖纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Pano > Septentrional, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definición
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres de Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen agrupacions pano-tacana i je-pano-carib (vegeu Fabre 2005), que no queden prou ben definides.
El matsés i el matís són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matsés s'autodenominen matses, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes. Existeixen dues varietats dialectals del matsés, la brasilera i la peruana.
Fins al 1969 els contactes dels blancs amb els matsés van ser molt escassos. Com en la majoria de casos, la població índia va sofrir una minva important, que s'ha recuperat darrerament. Es mantenen els mitjans de subsistència tradicionals (caça, pesca, agricultura), tot i que també adquireixen productes manufacturats.
Actualment l'escola és bilingüe, amb professors indígenes, i l'educació primària es fa en matsés.
Un 75% dels matsés peruans no parlen castellà amb fluïdesa; només són bilingües els homes d'entre 15 i 40 anys. A les comunitats brasileres, també són minoria els que dominen el portuguès. Malgrat tot, el prestigi de la llengua pròpia decreix.
El matsés i el matís són molt propers geogràficament i lingüísticament. Tanmateix, la intercomprensió és molt baixa: un parlant de matsés pot captar el tema general d'una conversa matís, però no n'entén els continguts. Hi ha moltes diferències de vocabulari i estructura.
Els matsés s'autodenominen matses, 'gent', terme amb el qual es distingeixen dels blancs i dels altres indígenes. Existeixen dues varietats dialectals del matsés, la brasilera i la peruana.
Fins al 1969 els contactes dels blancs amb els matsés van ser molt escassos. Com en la majoria de casos, la població índia va sofrir una minva important, que s'ha recuperat darrerament. Es mantenen els mitjans de subsistència tradicionals (caça, pesca, agricultura), tot i que també adquireixen productes manufacturats.
Actualment l'escola és bilingüe, amb professors indígenes, i l'educació primària es fa en matsés.
Un 75% dels matsés peruans no parlen castellà amb fluïdesa; només són bilingües els homes d'entre 15 i 40 anys. A les comunitats brasileres, també són minoria els que dominen el portuguès. Malgrat tot, el prestigi de la llengua pròpia decreix.
