dakota
dakota
Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca dakota
- ca lakhota sin. compl.
- ca lakota sin. compl.
- ca nakoda sin. compl.
- ca sioux sin. compl.
- de Dakota
- de Lakhota sin. compl.
- de Lakota sin. compl.
- de Nakota sin. compl.
- de Santee sin. compl.
- en Dakota
- en Dakhota sin. compl.
- en Lakhota sin. compl.
- en Lakota sin. compl.
- en Nakoda sin. compl.
- en Sioux sin. compl.
- es dakota
- es dakhota sin. compl.
- es lakhota sin. compl.
- es lakota sin. compl.
- es nakoda sin. compl.
- es sioux sin. compl.
- eu dakota
- eu dakhota sin. compl.
- eu lakhota sin. compl.
- eu lakota sin. compl.
- eu nakoda sin. compl.
- eu sioux sin. compl.
- fr dakota
- fr dakhota sin. compl.
- fr lakhoda sin. compl.
- fr lakoda sin. compl.
- fr santee sin. compl.
- gl dakota
- gl dakhota sin. compl.
- gl lakhota sin. compl.
- gl lakota sin. compl.
- gl nakoda sin. compl.
- gl sioux sin. compl.
- it dakota
- it dakhota sin. compl.
- it lakhota sin. compl.
- it lakota sin. compl.
- it nakoda sin. compl.
- it sioux sin. compl.
- nl Dakota
- nl Dakhota sin. compl.
- nl Lakhoda sin. compl.
- nl Lakoda sin. compl.
- nl Santee sin. compl.
- pt dakota
- pt dakhota sin. compl.
- pt lakhota sin. compl.
- pt lakota sin. compl.
- pt nakoda sin. compl.
- pt sioux sin. compl.
Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definición
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
La divisió dialectal del dakota/sioux és un tema controvertit. Se sol considerar que integren la llengua els següents dialectes: lakota (o lakhota, teton), dakota (o Santee-Sisseton) i Yankton-Yanktonai. Les diferències són fonamentalment fonològiques.
Ara bé, algunes fonts hi inclouen també l'assiniboin i l'stoney, dues varietats força divergents. No hi ha intercomprensió entre els parlants d'aquestes dues varietats i els dels dialectes dakotes, de manera que probablement cal considerar-les llengües independents.
El grup dakota o santee-siseton era originari de Dakota del Nord, Dakota del Sud, nord de Nebraska i sud de Minessota. Una part es va traslladar del territori originari a la reserva Crow Creek el 1862. Actualment parlen la llengua uns 4.000 individus.
La varietat lakota és parlada per uns 7.000 individus, inclòs un bon nombre d'infants.
Les varietats yankton i yanktonai són pròpies d'uns 250 adults que viuen al sud-est de Dakota del Sud; Standing Rock i Devil's Lake a Dakota del Nord; Fort Peck al nord-est de Montana; Oak Lake a Manitoba; i Standing Buffalo, Moose Woods i Round Plain a Saskatchewan. És la varietat més amenaçada, ja que no es transmet a les generacions joves.
Els termes dakota, lakota i nakoda són variants dialectals. Els colonitzadors van interpretar erròniament que significaven 'aliats', però la traducció correcta és 'els que es consideren emparentats'.
El dakota ha estat molt estudiat des dels primers contactes que hi van tenir els colonitzadors europeus. Hi ha vocabularis, traduccions i anàlisis gramaticals fets per missioners als segles XIX i XX. Els estudis lingüístics rigorosos daten del segle XX.
Actualment hi ha diverses organitzacions que vetllen per la llengua arreu del territori i que elaboren materials didàctics per a l'ensenyament del dakota.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
La divisió dialectal del dakota/sioux és un tema controvertit. Se sol considerar que integren la llengua els següents dialectes: lakota (o lakhota, teton), dakota (o Santee-Sisseton) i Yankton-Yanktonai. Les diferències són fonamentalment fonològiques.
Ara bé, algunes fonts hi inclouen també l'assiniboin i l'stoney, dues varietats força divergents. No hi ha intercomprensió entre els parlants d'aquestes dues varietats i els dels dialectes dakotes, de manera que probablement cal considerar-les llengües independents.
El grup dakota o santee-siseton era originari de Dakota del Nord, Dakota del Sud, nord de Nebraska i sud de Minessota. Una part es va traslladar del territori originari a la reserva Crow Creek el 1862. Actualment parlen la llengua uns 4.000 individus.
La varietat lakota és parlada per uns 7.000 individus, inclòs un bon nombre d'infants.
Les varietats yankton i yanktonai són pròpies d'uns 250 adults que viuen al sud-est de Dakota del Sud; Standing Rock i Devil's Lake a Dakota del Nord; Fort Peck al nord-est de Montana; Oak Lake a Manitoba; i Standing Buffalo, Moose Woods i Round Plain a Saskatchewan. És la varietat més amenaçada, ja que no es transmet a les generacions joves.
Els termes dakota, lakota i nakoda són variants dialectals. Els colonitzadors van interpretar erròniament que significaven 'aliats', però la traducció correcta és 'els que es consideren emparentats'.
El dakota ha estat molt estudiat des dels primers contactes que hi van tenir els colonitzadors europeus. Hi ha vocabularis, traduccions i anàlisis gramaticals fets per missioners als segles XIX i XX. Els estudis lingüístics rigorosos daten del segle XX.
Actualment hi ha diverses organitzacions que vetllen per la llengua arreu del territori i que elaboren materials didàctics per a l'ensenyament del dakota.
damana
damana
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud > Cundicocuye(s), Amèrica > Colòmbia
- ca wiwa
- ca arsario sin. compl.
- ca damana sin. compl.
- ca guamaca sin. compl.
- ca malayo sin. compl.
- ca marocacero sin. compl.
- ca nábela sin. compl.
- ca sanka sin. compl.
- ca sanká sin. compl.
- cod damana
- ar ويوا
- cy Wiwa
- cy Arsario sin. compl.
- cy Damana sin. compl.
- cy Guamaca sin. compl.
- cy Malayo sin. compl.
- cy Marocacero sin. compl.
- cy Nábela sin. compl.
- cy Sanka sin. compl.
- cy Sanká sin. compl.
- de Wiwa
- de Arsario sin. compl.
- de Damana sin. compl.
- de Guamaca sin. compl.
- de Malayisch sin. compl.
- de Malayo sin. compl.
- de Marocacero sin. compl.
- de Nábela sin. compl.
- de Sanka sin. compl.
- de Sanká sin. compl.
- en Wiwa
- en Arsario sin. compl.
- en Damana sin. compl.
- en Guamaca sin. compl.
- en Malayo sin. compl.
- en Marocasero sin. compl.
- en Nábela sin. compl.
- en Sancá sin. compl.
- en Sanja sin. compl.
- en Sanka sin. compl.
- es wiwa
- es arsario sin. compl.
- es damana sin. compl.
- es guamaca sin. compl.
- es malayo sin. compl.
- es marocacero sin. compl.
- es nábela sin. compl.
- es sanka sin. compl.
- es sanká sin. compl.
- eu wiwa
- eu arsario sin. compl.
- eu damana sin. compl.
- eu guamaca sin. compl.
- eu malayo sin. compl.
- eu marocacero sin. compl.
- eu nábela sin. compl.
- eu sanka sin. compl.
- eu sanká sin. compl.
- fr damana
- fr arsario sin. compl.
- fr guamaca sin. compl.
- fr malayo sin. compl.
- fr marocacero sin. compl.
- fr nábela sin. compl.
- fr sanka sin. compl.
- fr sanká sin. compl.
- fr wiwa sin. compl.
- gl wiwa
- gl arsario sin. compl.
- gl damana sin. compl.
- gl guamaca sin. compl.
- gl malaio sin. compl.
- gl marocacero sin. compl.
- gl nábela sin. compl.
- gl sanka sin. compl.
- gl sanká sin. compl.
- it wiwa
- it arsario sin. compl.
- it damana sin. compl.
- it guamaca sin. compl.
- it malayo sin. compl.
- it marocacero sin. compl.
- it nábela sin. compl.
- it sanka sin. compl.
- it sanká sin. compl.
- ja ウィワ語
- nl Wiwa
- nl Arsario sin. compl.
- nl Guamaca sin. compl.
- nl Malayo sin. compl.
- nl Marocacero sin. compl.
- nl Nábela sin. compl.
- nl Sanka sin. compl.
- nl Sanká sin. compl.
- pt wiwa
- pt arsario sin. compl.
- pt damana sin. compl.
- pt guamaca sin. compl.
- pt malayo sin. compl.
- pt marocacero sin. compl.
- pt nábela sin. compl.
- pt sanka sin. compl.
- pt sanká sin. compl.
- ru Вива
- ru Санха sin. compl.
- ru Малайо sin. compl.
- ru Арсарио sin. compl.
- ru Гуамака sin. compl.
- zh 维瓦语
- zh 桑卡、马拉约、阿萨里奥、纳贝拉、瓜玛卡、马洛卡塞罗、达马那、桑卡 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental > Colombià > Colombià del sud > Cundicocuye(s), Amèrica > Colòmbia
Definición
El territori tradicional dels wiwa a la Sierra Nevada de Santa Marta fou parcialment colonitzat (per a ús agrícola i ramader, per missioners, etc.) des del segle XVIII. Entre 1972 i 1980, a més, fou envaït per cultivadors i comerciants de marihuana, fet que els va obligar a fugir cap a d'altres indrets. Quan el territori es va desocupar majoritàriament (alguns colons no en van marxar), els wiwa hi van anar tornant i van iniciar un procés de recomposició social.
Les darreres dècades han mantingut relacions estretes amb els kogi, amb els quals conviuen en algunes localitats. Molts kogi parlen wiwa com a segona llengua.
Les darreres dècades han mantingut relacions estretes amb els kogi, amb els quals conviuen en algunes localitats. Molts kogi parlen wiwa com a segona llengua.
damara
damara
Khoisan > Khoe > Khoekhoe, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca nama
- ca damara sin. compl.
- ca khoekhoe sin. compl.
- ca khoekhoegowap sin. compl.
- ar ناما
- cy Nama
- cy Damara sin. compl.
- cy Khoekhoe sin. compl.
- cy Khoekhoegowap sin. compl.
- cy Naman sin. compl.
- de Nama
- de Damara sin. compl.
- de Khoekhoe sin. compl.
- de Khoekhoegowab sin. compl.
- de Naman sin. compl.
- en Nama
- en Damara sin. compl.
- en Khoekhoe sin. compl.
- en Khoekhoegowap sin. compl.
- en Naman sin. compl.
- es nama
- es damara sin. compl.
- es khoekhoe sin. compl.
- es khoekhoegowap sin. compl.
- es naman sin. compl.
- eu namera
- eu damara sin. compl.
- eu khoekhoe sin. compl.
- eu khoekhoegowap sin. compl.
- eu nama sin. compl.
- eu naman sin. compl.
- fr nama
- fr damara sin. compl.
- fr khoekhoe sin. compl.
- fr khoekhoegowap sin. compl.
- fr naman sin. compl.
- gl nama
- gl damara sin. compl.
- gl khoekhoe sin. compl.
- gl khoekhoegowap sin. compl.
- gl naman sin. compl.
- gn nama
- gn damara sin. compl.
- gn khoekhoe sin. compl.
- gn khoekhoegowap sin. compl.
- gn naman sin. compl.
- it nama
- it damara sin. compl.
- it khoekhoe sin. compl.
- it khoekhoegowap sin. compl.
- it naman sin. compl.
- pt nama
- pt damara sin. compl.
- pt khoekhoe sin. compl.
- pt khoekhoegowap sin. compl.
- pt naman sin. compl.
- tmh Tanamat
- tmh Damara sin. compl.
- tmh khoekhoe sin. compl.
- tmh khoekhoegowap sin. compl.
- tmh naman sin. compl.
- zh 纳马语
- num Sistema aràbic
Khoisan > Khoe > Khoekhoe, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definición
El nama s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles. En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El nama forma part d'un contínuum dialectal (khoekhoe septentrional), que inclou les varietats nama/damara, hai||'om (o san) i aakhoe.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El nama forma part d'un contínuum dialectal (khoekhoe septentrional), que inclou les varietats nama/damara, hai||'om (o san) i aakhoe.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
damaweño
damaweño
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca davaweño
- ca damaweño sin. compl.
- ca davaoeño sin. compl.
- ca davawenyo sin. compl.
- ca matino sin. compl.
- ar دافاوينيو
- cy Davaweño
- cy Damaweño sin. compl.
- cy Davaoeño sin. compl.
- cy Davawenyo sin. compl.
- cy Matino sin. compl.
- de Dabaweño
- de Davaoeno sin. compl.
- de Davaoeño sin. compl.
- de Davaweno sin. compl.
- de Davawenyo sin. compl.
- de Davaweño sin. compl.
- de Matino sin. compl.
- en Davaweño
- en Davaoeño sin. compl.
- en Davawenyo sin. compl.
- en Matino sin. compl.
- es davaweño
- es damaweño sin. compl.
- es davaoeño sin. compl.
- es davawenyo sin. compl.
- es matino sin. compl.
- eu davaweñoera
- eu damaweño sin. compl.
- eu davaoeño sin. compl.
- eu davawenyo sin. compl.
- eu davaweño sin. compl.
- eu matino sin. compl.
- fr davawenyo
- fr davaoenyo sin. compl.
- fr davaoeño sin. compl.
- fr davaweno sin. compl.
- fr davaweño sin. compl.
- fr matino sin. compl.
- gl davaweño
- gl damaweño sin. compl.
- gl davaoeño sin. compl.
- gl davawenyo sin. compl.
- gl matino sin. compl.
- gn davaguéño
- gn damaweño sin. compl.
- gn davaoeño sin. compl.
- gn davaweño sin. compl.
- gn matino sin. compl.
- it davaweño
- it dabaweño sin. compl.
- it damaweño sin. compl.
- it davaoeño sin. compl.
- it matino sin. compl.
- pt davaweño
- pt damaweño sin. compl.
- pt davaoeño sin. compl.
- pt davawenyo sin. compl.
- pt matino sin. compl.
- zh 达沃语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definición
Els davaweño són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió nord-est de l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines. La llengua davaweño s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud.
El davaweño és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Davao Oriental: Cateel, Caraga, Baganga, Manay, Boston i Tarragona.
El davaweño és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Davao Oriental: Cateel, Caraga, Baganga, Manay, Boston i Tarragona.
dane-zaa
dane-zaa
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
- ca beaver
- ca dane-zaa sin. compl.
- ca dunneza sin. compl.
- ca tsattine sin. compl.
- cod dane-zaa
- cy Beaver
- cy Dane-zaa sin. compl.
- cy Dunneza sin. compl.
- cy Tsattine sin. compl.
- de Beaver
- de Dane-Zaa sin. compl.
- de Dunneza sin. compl.
- de Tsattine sin. compl.
- en Beaver
- en Danezaa sin. compl.
- en Dunne Za sin. compl.
- en Dunneza sin. compl.
- en Tsattine sin. compl.
- es castor
- es beaver sin. compl.
- es dane-zaa sin. compl.
- es dunneza sin. compl.
- es tsattine sin. compl.
- eu beaverrera
- eu beaver sin. compl.
- eu dane-zaa sin. compl.
- eu dunneza sin. compl.
- eu tsattine sin. compl.
- fr dunneza
- fr beaver sin. compl.
- fr dane-zaa sin. compl.
- fr tsattine sin. compl.
- gl beaver
- gl dane-zaa sin. compl.
- gl dunneza sin. compl.
- gl tsattine sin. compl.
- gn veaver
- gn dane-zaa sin. compl.
- gn dunneza sin. compl.
- gn tsattine sin. compl.
- it beaver
- it dane-zaa sin. compl.
- it dunneza sin. compl.
- it tsattine sin. compl.
- pt beaver
- pt dane-zaa sin. compl.
- pt dunneza sin. compl.
- pt tsattine sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Canadà
Definición
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
La comunitat beaver de la Colúmbia Britànica viu concretament a Doig, a Blueberry i al riu Prophet. La d'Alberta viu a Horse Lakes, a Clear Hills i al riu Boyer.
Tots els parlants de la llengua són adults. Els infants ja no aprenen beaver, raó per la qual està en vies d'extinció.
La pèrdua de la llengua es va accelerar a partir dels anys cinquanta, moment en què els infants van començar a ser escolaritzats en anglès. Es va deixar de transmetre, en favor de l'anglès, a la dècada dels vuitanta.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
La comunitat beaver de la Colúmbia Britànica viu concretament a Doig, a Blueberry i al riu Prophet. La d'Alberta viu a Horse Lakes, a Clear Hills i al riu Boyer.
Tots els parlants de la llengua són adults. Els infants ja no aprenen beaver, raó per la qual està en vies d'extinció.
La pèrdua de la llengua es va accelerar a partir dels anys cinquanta, moment en què els infants van començar a ser escolaritzats en anglès. Es va deixar de transmetre, en favor de l'anglès, a la dècada dels vuitanta.
danès
danès
Indoeuropea > Germànica > Septentrional, Europa > Alemanya, Europa > Dinamarca
- ca danès
- cod dansk
- ar الدانماركية
- cy Daneg
- de Dänisch
- en Danish
- es danés
- eu daniera
- fr danois
- gl danés
- gn dane
- it danese
- ja デンマーク語
- nl Deens
- oc danés
- pt dinamarquês
- pt islandês sin. compl.
- pt norueguês sin. compl.
- ru Датский язык
- sw Danish
- tmh Tadanist
- zh 丹麦语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Germànica > Septentrional, Europa > Alemanya, Europa > Dinamarca
Definición
La història de la llengua danesa se sol dividir en dos períodes: el del danès antic (segles XIII-XVI) i el del danès modern (a partir del segle XVI). Al segle XIII, la llengua es va començar a escriure. Des de la baixa edat mitjana va experimentar un fort influx de l'alemany.
Al llarg de la història, però, Dinamarca també ha perdut determinats territoris. Escània, l'actual sud de Suècia, que sempre havia estat terra danesa, va ser incorporada a l'Estat suec el 1658. La consegüent suequització cultural i lingüística, molt intensa, ha fet que avui el danès local, sense cap reconeixement, hagi perdut tot contacte amb la llengua estàndard de Dinamarca i funcioni com un dialecte més del suec. De fet, molts lingüistes l'hi consideren, cosa a què contribueixen la semblança entre el danès i el suec, i també el fet que el sentiment danès s'hagi esvaït del tot a la regió.
En el danès hi ha tres grans blocs dialectals: l'occidental, el central i l'oriental (al qual pertanyen els parlars de Suècia). Avui, però, els dialectes llangueixen i el jovent més aviat utilitza formes regionals de la llengua estàndard.
Al llarg de la història, però, Dinamarca també ha perdut determinats territoris. Escània, l'actual sud de Suècia, que sempre havia estat terra danesa, va ser incorporada a l'Estat suec el 1658. La consegüent suequització cultural i lingüística, molt intensa, ha fet que avui el danès local, sense cap reconeixement, hagi perdut tot contacte amb la llengua estàndard de Dinamarca i funcioni com un dialecte més del suec. De fet, molts lingüistes l'hi consideren, cosa a què contribueixen la semblança entre el danès i el suec, i també el fet que el sentiment danès s'hagi esvaït del tot a la regió.
En el danès hi ha tres grans blocs dialectals: l'occidental, el central i l'oriental (al qual pertanyen els parlars de Suècia). Avui, però, els dialectes llangueixen i el jovent més aviat utilitza formes regionals de la llengua estàndard.
dani
dani
Arauà > Madija, Amèrica > Brasil
- ca dení
- ca dani sin. compl.
- ca daní sin. compl.
- ca deni sin. compl.
- ca madihà-dení sin. compl.
- cod jamamadí-dení
- ar الدينية
- cy Dení
- cy Dani sin. compl.
- cy Daní sin. compl.
- cy Deni sin. compl.
- cy Madihá-dení sin. compl.
- de Deni
- de Dani sin. compl.
- de Daní sin. compl.
- de Dení sin. compl.
- de Madiha-Dení sin. compl.
- en Dení
- en Dani sin. compl.
- en Daní sin. compl.
- en Deni sin. compl.
- en Madiha-Dení sin. compl.
- es dení
- es dani sin. compl.
- es daní sin. compl.
- es deni sin. compl.
- es madihá-dení sin. compl.
- eu deniera
- eu dani sin. compl.
- eu daní sin. compl.
- eu deni sin. compl.
- eu madihà-dení sin. compl.
- fr dení
- fr dani sin. compl.
- fr daní sin. compl.
- fr deni sin. compl.
- fr madihà-dení sin. compl.
- gn deni
- gn dani sin. compl.
- gn daní sin. compl.
- gn deni sin. compl.
- gn madihà-dení sin. compl.
- it deni
- it dani sin. compl.
- it daní sin. compl.
- it dení sin. compl.
- it madihà-dení sin. compl.
- ja デニ語
- ja ダニ語 sin. compl.
- ja マディハ・デニ語 sin. compl.
- nl Dení
- nl Dani sin. compl.
- nl Daní sin. compl.
- nl Deni sin. compl.
- nl Madihá-Dení sin. compl.
- pt deni
- pt dani sin. compl.
- pt daní sin. compl.
- pt dení sin. compl.
- pt madihà-dení sin. compl.
- ru Дени
- ru Дани sin. compl.
- ru Мадиха-дени sin. compl.
- zh 德尼语
- zh 达尼 sin. compl.
- zh 达逆 sin. compl.
- zh 玛迪哈－德尼 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Arauà > Madija, Amèrica > Brasil
Definición
El dení i el culina integren la branca madija de la família arauà. La família arauà està situada al sud-oest de l'Estat d'Amazones, al d' Acre (Brasil) i al departament peruà d'Ucayali. És un grup petit, amb llengües com el madi, el paumarí, el dení i el culina. No s'ha començat a estudiar fins a les darreres dècades del segle XX. Greenberg (1987) l'emparenta genèticament amb la família arawak, però la comparació lèxica de les llengües no dona suport a la hipòtesi.
El 1940, els denís van patir els efectes de l'arribada massiva de treballadors foranis de les explotacions de cautxú. Van establir-hi relacions d'intercanvi de productes i alguns van entrar a treballar a les companyies, però en contrapartida van perdre els territoris propis, van patir epidèmies i es van involucrar en lluites racials. No van recuperar els drets sobre el seu territori fins al 2003.
El grup que viu al riu Xeruà s'autodenomina jamamadí-dení i el del riu Cuniuà, madihà-dení.
El 1940, els denís van patir els efectes de l'arribada massiva de treballadors foranis de les explotacions de cautxú. Van establir-hi relacions d'intercanvi de productes i alguns van entrar a treballar a les companyies, però en contrapartida van perdre els territoris propis, van patir epidèmies i es van involucrar en lluites racials. No van recuperar els drets sobre el seu territori fins al 2003.
El grup que viu al riu Xeruà s'autodenomina jamamadí-dení i el del riu Cuniuà, madihà-dení.
darguà
darguà
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Darguana, Àsia > Rússia
- ca darguà
-
cod
Дарган мез (Dargan mez)
Дарган мез (Dargan mez) - ar الدارجوية
- cy Dargwa
- de Darginisch
- en Dargin
- es dargva
- eu darginera
- eu dargvera sin. compl.
- fr darguine
- gn dargva
- it dargwa
- ja ダルギン語
- nl Darginisch
- pt dargua
- pt dargínico sin. compl.
- pt dargva sin. compl.
- ru Даргинский язык
- tmh Tadagwact
- zh 达尔吉语
- scr Alfabet ciríl·lic
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Darguana, Àsia > Rússia
Definición
Els darguans (o dargwa) són, després dels àvars, el segon grup etnolingüístic més nombrós del Daguestan; constitueixen el 16,5% de la població total. Són originaris de la zona central del sud-oest d'aquesta república de la Federació Russa i són un dels pobles que integraven l'antic regne d'Aghuània (l'Albània del Caucas, per als romans). Han estat, històricament, un dels pobles del Daguestan més resistents a l'opressió russa.
La llengua darguana és segurament la que més divergència interna presenta de totes les llengües del Daguestan. Es divideix en sis blocs dialectals que inclouen diferents dialectes (no menys de disset):
1. el bloc septentrional (amb vuit dialectes: aqusha o darguà pròpiament dit, qaba, murego-gubden, mugi, tsudakhar, gapshima-butri, kadar, muira),
2. el bloc meridional occidental (amb quatre dialectes: amuq, sirkhwa, kunki i baix vurqni),
3. el bloc kubachi-ashti (amb dos dialectes: kubachi i ashti),
4. el bloc chiragic (amb un dialecte: chirakh),
5. el bloc megeb (amb un dialecte: megeb) i
6. el bloc kaitak (amb un dialecte: kaitak).
De fet, més que de dialectes, en realitat podríem parlar de disset llengües diferents d'una subbranca darguana (tan diferents entre elles com les diferents llengües de la branca germànica dins la família lingüística indoeuropea). Els seus parlants, però, pertanyen al mateix grup ètnic i els dialectes són tots parlats dins la frontera administrativa de la República del Daguestan, la qual cosa ha facilitat que no s'hagin desenvolupat en diferents llengües i que comparteixin un mateix estàndard escrit. El darguà estàndard escrit es va formar a la dècada de 1930 a partir del dialecte aqusha, que és un dels que té més parlants.
Com altres llengües daguestàniques, el darguà ha rebut influències de l'àrab, el turc, el persa i del rus, especialment en l'etapa soviètica.
El darguà s'ha escrit des del segle XVI. Al Daguestan, s'ensenya a tots els nivells educatius i, en alguns casos, també es fa servir com a vehicle d'ensenyament de l'educació primària, a les zones rurals sobretot. A la universitat es pot cursar l'especialitat de mestre de llengua darguana.
Tot i ser una de les principals comunitats lingüístiques del Daguestan, el darguà s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió, tant entre els parlants de les diferents variants de darguà com de les diferents llengües daguestàniques. L'existència d'un estàndard de llengua escrita no ha suposat una revitalització de la llengua, ja que els parlants de darguà prefereixen emprar el rus per a comunicar-se amb els parlants d'altres dialectes i no pas l'estàndard propi.
L'ensenyament en darguà pateix la manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha mitjans de comunicació, publicacions periòdiques i obres literàries en aquesta llengua.
Hi ha també població darguana a la capital daguestànica, Makhatxkalà, a les ciutats de Derbent i Kaspiysk, i a la resta de la Federació Russa. També hi ha grups de darguans en diàspora a Turquia, Kazakhstan, Turkmenistan, Ucraïna, Kirguizistan i Uzbekistan.
La llengua darguana és segurament la que més divergència interna presenta de totes les llengües del Daguestan. Es divideix en sis blocs dialectals que inclouen diferents dialectes (no menys de disset):
1. el bloc septentrional (amb vuit dialectes: aqusha o darguà pròpiament dit, qaba, murego-gubden, mugi, tsudakhar, gapshima-butri, kadar, muira),
2. el bloc meridional occidental (amb quatre dialectes: amuq, sirkhwa, kunki i baix vurqni),
3. el bloc kubachi-ashti (amb dos dialectes: kubachi i ashti),
4. el bloc chiragic (amb un dialecte: chirakh),
5. el bloc megeb (amb un dialecte: megeb) i
6. el bloc kaitak (amb un dialecte: kaitak).
De fet, més que de dialectes, en realitat podríem parlar de disset llengües diferents d'una subbranca darguana (tan diferents entre elles com les diferents llengües de la branca germànica dins la família lingüística indoeuropea). Els seus parlants, però, pertanyen al mateix grup ètnic i els dialectes són tots parlats dins la frontera administrativa de la República del Daguestan, la qual cosa ha facilitat que no s'hagin desenvolupat en diferents llengües i que comparteixin un mateix estàndard escrit. El darguà estàndard escrit es va formar a la dècada de 1930 a partir del dialecte aqusha, que és un dels que té més parlants.
Com altres llengües daguestàniques, el darguà ha rebut influències de l'àrab, el turc, el persa i del rus, especialment en l'etapa soviètica.
El darguà s'ha escrit des del segle XVI. Al Daguestan, s'ensenya a tots els nivells educatius i, en alguns casos, també es fa servir com a vehicle d'ensenyament de l'educació primària, a les zones rurals sobretot. A la universitat es pot cursar l'especialitat de mestre de llengua darguana.
Tot i ser una de les principals comunitats lingüístiques del Daguestan, el darguà s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió, tant entre els parlants de les diferents variants de darguà com de les diferents llengües daguestàniques. L'existència d'un estàndard de llengua escrita no ha suposat una revitalització de la llengua, ja que els parlants de darguà prefereixen emprar el rus per a comunicar-se amb els parlants d'altres dialectes i no pas l'estàndard propi.
L'ensenyament en darguà pateix la manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha mitjans de comunicació, publicacions periòdiques i obres literàries en aquesta llengua.
Hi ha també població darguana a la capital daguestànica, Makhatxkalà, a les ciutats de Derbent i Kaspiysk, i a la resta de la Federació Russa. També hi ha grups de darguans en diàspora a Turquia, Kazakhstan, Turkmenistan, Ucraïna, Kirguizistan i Uzbekistan.
dari (persa afgà)
dari (persa afgà)
Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Àsia > Afganistan, Àsia > Iran, Àsia > Kirguizistan, Àsia > Turkmenistan, Àsia > Uzbekistan
- ca persa
- ca dari (persa afgà) sin. compl.
- ca farsi sin. compl.
- cod fārsi
- ar فارسية
- cy Perseg
- cy Dari (perseg affgani) sin. compl.
- cy Farsi sin. compl.
- de Persisch
- de Dari (Afghanisches Persisch) sin. compl.
- de Farsi sin. compl.
- en Persian
- en Dari (Afghan Persian) sin. compl.
- en Farsi sin. compl.
- en Parsi sin. compl.
- es persa
- es dari (persa afgano) sin. compl.
- es farsi sin. compl.
- eu persiera
- eu dari (afganistango persiera) sin. compl.
- eu farsi sin. compl.
- fr persan
- fr Afghanistan) sin. compl.
- fr dari (Afghanistan) sin. compl.
- fr farsi (Iran sin. compl.
- fr parsi (appellation locale ancienne) et tadjik (dialecte d'Asie centrale) sin. compl.
- gl persa
- gl dari sin. compl.
- gl farsi sin. compl.
- gn pérsa
- gn dari (pérsa afgáno) sin. compl.
- gn farsi sin. compl.
- it persiano
- it dari (persiano afghano) sin. compl.
- it farsi sin. compl.
- ja ペルシア語
- ja ダリー語 sin. compl.
- nl Perzisch
- nl Dari (Afghaans Perzisch) sin. compl.
- nl Farsi sin. compl.
- pt persa
- pt dari (persa afegão) sin. compl.
- pt farsi sin. compl.
- ru Персидский
- ru Фарси sin. compl.
- ru Парси sin. compl.
- ru Дари (афганский персидский) sin. compl.
- zh 波斯语
- zh 法西语、达里语（阿富汗波斯语） sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Àsia > Afganistan, Àsia > Iran, Àsia > Kirguizistan, Àsia > Turkmenistan, Àsia > Uzbekistan
Definición
El persa és la primera llengua del 51% de la població de l'Iran. Comptant-hi el persa, el 70% de la població d'aquest estat parla llengües iràniques (també ho són el kurd, el balutxi i el paixtu, entre d'altres). La mateixa proporció es manté a l'Afganistan, on la meitat de la població parla persa (en la seva varietat dari) i un 35% parla paixtu, una altra llengua irànica. Al Tadjikistan el persa (en el seu dialecte tadjik) és la primera llengua de gairebé el 80% de la població.
A banda d'aquests tres estats, on els perses són la primera comunitat ètnica i lingüística, hi ha una minoria persa significativa a l'Uzbekistan (en la varietat tadjik, predominant a les ciutats de Samarkanda i Bukhara) i petites comunitats lingüístiques perses a Turkmenistan, Azerbaidjan i als estats àrabs de Bahrain, Qatar i Kuwait. A més dels parlants nadius, hi ha uns 62 milions de persones més, principalment a l'Iran, que tenen el persa com a segona llengua.
El persa és molt proper a altres llengües iràniques, concretament al luri (parlat a les províncies iranianes de Lorestan i Khuzestan), el talix (parlat al nord de l'Iran i al sud de l'Azerbaidjan), el tat (parlat a les provínces iranianes de l'Azerbaidjan oriental, Zanjan i Qazvin) i el iazdi (parlat a les regions iranianes de Yazd i Kerman per alguns zoroastrians).
Una llengua amb la vasta extensió geogràfica del persa és normal que tingui força variació dialectal. Els tres dialectes principals són el persa iranià (parlat a l'Iran), el dari (parlat a l'Afganistan) i el tadjik (parlat al Tadjikistan). Altres dialectes perses són el lari (Iran), l'hazaragi (Afganistan) i el darwazi (Afganistan i Tadjikistan).
El persa és una de les llengües indoeuropees amb una tradició literària més antiga. Hi ha textos en persa antic en escriptura cuneïforme, desenvolupada en època del rei Darius I, d'ençà del segle VI aC. En aquesta època, les diferències entre el persa i l'altra llengua indoirànica clàssica, el sànscrit, són mínimes. Al llarg de la seva història, però, el persa ha anat perdent la flexió gramatical que trobem als textos més antics (vuit casos, tres gèneres, tres nombres, etc.), de manera que el persa actual està ja molt allunyat de les llengües índiques contemporànies (hindi, urdú, bengalí, etc.).
L'època més brillant de la cultura persa coindideix amb la conquesta arabomusulmana (642 dC), en què el persa esdevé la llengua franca dels països orientals del món islàmic fins a l'Índia, per la qual cosa la influència de la llengua persa en totes les llengües de pobles musulmans de l'Àsia (llengües turqueses, caucàsiques, índiques i la resta de les iràniques) ha estat molt important. El persa ha estat la llengua oficial de nombroses dinasties musulmanes. La influència de l'àrab sobre el persa ha estat gran, però no ha estat menor la influència de la llengua i la cultura perses sobre el món àrab.
Durant els cinc segles anteriors a la conquesta britànica (a mitjan segle XIX), el persa fou la segona llengua del continent indi, amb un influx enorme sobre llengües com l'urdú, el marathi, el panjabi, el sindi i el gujarati, entre d'altres. A partir del segle XIX manllevat vocabulari tècnic de llengües europees, sobretot del rus, el francès i l'anglès.
A banda d'aquests tres estats, on els perses són la primera comunitat ètnica i lingüística, hi ha una minoria persa significativa a l'Uzbekistan (en la varietat tadjik, predominant a les ciutats de Samarkanda i Bukhara) i petites comunitats lingüístiques perses a Turkmenistan, Azerbaidjan i als estats àrabs de Bahrain, Qatar i Kuwait. A més dels parlants nadius, hi ha uns 62 milions de persones més, principalment a l'Iran, que tenen el persa com a segona llengua.
El persa és molt proper a altres llengües iràniques, concretament al luri (parlat a les províncies iranianes de Lorestan i Khuzestan), el talix (parlat al nord de l'Iran i al sud de l'Azerbaidjan), el tat (parlat a les provínces iranianes de l'Azerbaidjan oriental, Zanjan i Qazvin) i el iazdi (parlat a les regions iranianes de Yazd i Kerman per alguns zoroastrians).
Una llengua amb la vasta extensió geogràfica del persa és normal que tingui força variació dialectal. Els tres dialectes principals són el persa iranià (parlat a l'Iran), el dari (parlat a l'Afganistan) i el tadjik (parlat al Tadjikistan). Altres dialectes perses són el lari (Iran), l'hazaragi (Afganistan) i el darwazi (Afganistan i Tadjikistan).
El persa és una de les llengües indoeuropees amb una tradició literària més antiga. Hi ha textos en persa antic en escriptura cuneïforme, desenvolupada en època del rei Darius I, d'ençà del segle VI aC. En aquesta època, les diferències entre el persa i l'altra llengua indoirànica clàssica, el sànscrit, són mínimes. Al llarg de la seva història, però, el persa ha anat perdent la flexió gramatical que trobem als textos més antics (vuit casos, tres gèneres, tres nombres, etc.), de manera que el persa actual està ja molt allunyat de les llengües índiques contemporànies (hindi, urdú, bengalí, etc.).
L'època més brillant de la cultura persa coindideix amb la conquesta arabomusulmana (642 dC), en què el persa esdevé la llengua franca dels països orientals del món islàmic fins a l'Índia, per la qual cosa la influència de la llengua persa en totes les llengües de pobles musulmans de l'Àsia (llengües turqueses, caucàsiques, índiques i la resta de les iràniques) ha estat molt important. El persa ha estat la llengua oficial de nombroses dinasties musulmanes. La influència de l'àrab sobre el persa ha estat gran, però no ha estat menor la influència de la llengua i la cultura perses sobre el món àrab.
Durant els cinc segles anteriors a la conquesta britànica (a mitjan segle XIX), el persa fou la segona llengua del continent indi, amb un influx enorme sobre llengües com l'urdú, el marathi, el panjabi, el sindi i el gujarati, entre d'altres. A partir del segle XIX manllevat vocabulari tècnic de llengües europees, sobretot del rus, el francès i l'anglès.
datoga
datoga
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Tanzània
- ca datoga
- ca datooga sin. compl.
- ca tatog sin. compl.
- ca tatoga sin. compl.
- ca taturu sin. compl.
- ar داتوغا
- cy Datoga
- cy Datooga sin. compl.
- cy Tatog sin. compl.
- cy Tatoga sin. compl.
- cy Taturu sin. compl.
- de Datoga
- de Datooga sin. compl.
- de Tatog sin. compl.
- de Tatoga sin. compl.
- de Taturu sin. compl.
- en Datooga
- en Datog sin. compl.
- en Datoga sin. compl.
- en Tatog sin. compl.
- en Tatoga sin. compl.
- en Taturu sin. compl.
- es datoga
- es datooga sin. compl.
- es tatog sin. compl.
- es tatoga sin. compl.
- es taturu sin. compl.
- eu datoogera
- eu datoga sin. compl.
- eu datooga sin. compl.
- eu tatog sin. compl.
- eu tatoga sin. compl.
- eu taturu sin. compl.
- fr datoga
- fr datooga sin. compl.
- fr tatog sin. compl.
- fr tatoga sin. compl.
- fr taturu sin. compl.
- gl datoga
- gl datooga sin. compl.
- gl tatog sin. compl.
- gl tatoga sin. compl.
- gl taturu sin. compl.
- gn datoga
- gn datooga sin. compl.
- gn tatog sin. compl.
- gn tatoga sin. compl.
- gn taturu sin. compl.
- it datoga
- it datooga sin. compl.
- it tatog sin. compl.
- it tatoga sin. compl.
- it taturu sin. compl.
- pt datoga
- pt datooga sin. compl.
- pt tatog sin. compl.
- pt tatoga sin. compl.
- pt taturu sin. compl.
- tmh Tadatugat
- tmh Datooga sin. compl.
- tmh tatog sin. compl.
- tmh tatoga sin. compl.
- tmh taturu sin. compl.
- zh 达托加语
- num Sistema aràbic
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Tanzània
Definición
Els datogues tenen un contacte intens amb els iraqws, ja que es produeixen força matrimonis mixtos de datoga amb iraqw, i és habitual l'assimilació cultural entre aquests grups. Aquest contacte també es basa en intercanvis comercials.
Bona part dels parlants del datoga tenen com a segona llengua el suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El datoga és una llengua nilosahariana que es parla al nord de Tanzània, principalment a a les regions de Singida i Mara. El territori lingüístic del datoga limita amb zones on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nilosahariana (que inclou el datoga i el massai), la nigerocongolesa (rangi), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza, sandawe).
Bona part dels parlants del datoga tenen com a segona llengua el suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El datoga és una llengua nilosahariana que es parla al nord de Tanzània, principalment a a les regions de Singida i Mara. El territori lingüístic del datoga limita amb zones on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nilosahariana (que inclou el datoga i el massai), la nigerocongolesa (rangi), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza, sandawe).
