Diccionari de llengües del món

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Idioma

dengurume

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

ca ngurimi
ca dengurume sin. compl.
ca ikingurimi sin. compl.
ca ngurimi sin. compl.
ca nguruimi sin. compl.
ar نغوريمي
cy Ngurimi
cy Dengurume sin. compl.
cy Ikingurimi sin. compl.
cy Ngurimi sin. compl.
cy Nguruimi sin. compl.
de Ngurimi
de Dengurume sin. compl.
de Ikingurimi sin. compl.
de Ngoreme sin. compl.
de Ngurime sin. compl.
de Nguruimi sin. compl.
en Ngurimi
en Dengurume sin. compl.
en Ikingurimi sin. compl.
en Ngoreme sin. compl.
en Ngruimi sin. compl.
en Nguruimi sin. compl.
es engurimi
es dengurume sin. compl.
es ikingurimi sin. compl.
es ngurimi sin. compl.
es nguruimi sin. compl.
eu ngurimiera
eu dengurume sin. compl.
eu ikingurimi sin. compl.
eu ngurimi sin. compl.
eu ngurimiera sin. compl.
eu nguruimi sin. compl.
fr ngoreme
fr dengurume sin. compl.
fr ikingurimi sin. compl.
fr ngurimi sin. compl.
fr nguruimi sin. compl.
gl ngurimi
gl dengurume sin. compl.
gl ikingurimi sin. compl.
gl nguruimi sin. compl.
gn ngurimi
gn dengurume sin. compl.
gn ikingurimi sin. compl.
gn ngurimi sin. compl.
gn nguruimi sin. compl.
it ngurimi
it dengurume sin. compl.
it ikingurimi sin. compl.
it nguruimi sin. compl.
pt ngurimi
pt dengurume sin. compl.
pt ikingurimi sin. compl.
pt ngurimi sin. compl.
pt nguruimi sin. compl.
tmh Tangurimit
tmh Dengurume sin. compl.
tmh ikingurimi sin. compl.
tmh nguruimi sin. compl.
zh 恩古里米语

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definición

El ngurimi és una llengua bantú parlada al nord de Tanzània, a prop de la frontera amb Kenya. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

El ngurimi és lingüísticament proper al kuria, llengua que es parla al nord-oest de Tanzània i al sud-oest de Kenya.

dení

Arauà > Madija, Amèrica > Brasil

ca dení
ca dani sin. compl.
ca daní sin. compl.
ca deni sin. compl.
ca madihà-dení sin. compl.
cod jamamadí-dení
ar الدينية
cy Dení
cy Dani sin. compl.
cy Daní sin. compl.
cy Deni sin. compl.
cy Madihá-dení sin. compl.
de Deni
de Dani sin. compl.
de Daní sin. compl.
de Dení sin. compl.
de Madiha-Dení sin. compl.
en Dení
en Dani sin. compl.
en Daní sin. compl.
en Deni sin. compl.
en Madiha-Dení sin. compl.
es dení
es dani sin. compl.
es daní sin. compl.
es deni sin. compl.
es madihá-dení sin. compl.
eu deniera
eu dani sin. compl.
eu daní sin. compl.
eu deni sin. compl.
eu madihà-dení sin. compl.
fr dení
fr dani sin. compl.
fr daní sin. compl.
fr deni sin. compl.
fr madihà-dení sin. compl.
gn deni
gn dani sin. compl.
gn daní sin. compl.
gn deni sin. compl.
gn madihà-dení sin. compl.
it deni
it dani sin. compl.
it daní sin. compl.
it dení sin. compl.
it madihà-dení sin. compl.
ja デニ語
ja ダニ語 sin. compl.
ja マディハ・デニ語 sin. compl.
nl Dení
nl Dani sin. compl.
nl Daní sin. compl.
nl Deni sin. compl.
nl Madihá-Dení sin. compl.
pt deni
pt dani sin. compl.
pt daní sin. compl.
pt dení sin. compl.
pt madihà-dení sin. compl.
ru Дени
ru Дани sin. compl.
ru Мадиха-дени sin. compl.
zh 德尼语
zh 达尼 sin. compl.
zh 达逆 sin. compl.
zh 玛迪哈－德尼 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Arauà > Madija, Amèrica > Brasil

Definición

El dení i el culina integren la branca madija de la família arauà. La família arauà està situada al sud-oest de l'Estat d'Amazones, al d' Acre (Brasil) i al departament peruà d'Ucayali. És un grup petit, amb llengües com el madi, el paumarí, el dení i el culina. No s'ha començat a estudiar fins a les darreres dècades del segle XX. Greenberg (1987) l'emparenta genèticament amb la família arawak, però la comparació lèxica de les llengües no dona suport a la hipòtesi.

El 1940, els denís van patir els efectes de l'arribada massiva de treballadors foranis de les explotacions de cautxú. Van establir-hi relacions d'intercanvi de productes i alguns van entrar a treballar a les companyies, però en contrapartida van perdre els territoris propis, van patir epidèmies i es van involucrar en lluites racials. No van recuperar els drets sobre el seu territori fins al 2003.

El grup que viu al riu Xeruà s'autodenomina jamamadí-dení i el del riu Cuniuà, madihà-dení.

denya

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun

ca denya
ca agnang sin. compl.
ca anyah sin. compl.
ca anyan sin. compl.
ca anyang sin. compl.
ca eyan sin. compl.
ca nyang sin. compl.
ca obonya sin. compl.
ca takamanda sin. compl.
de Denya
de Agnang sin. compl.
de Anyah sin. compl.
de Eyan sin. compl.
de Nyang sin. compl.
en Denya
en Agnang sin. compl.
en Anyah/anyan/anyang sin. compl.
en Eyan sin. compl.
en Nyang sin. compl.
en Obonya sin. compl.
en Takamanda sin. compl.
es denya
es agnang sin. compl.
es anyah/anyan/anyang sin. compl.
es eyan sin. compl.
es nyang sin. compl.
es obonya sin. compl.
es takamanda sin. compl.
eu denya
eu agnang sin. compl.
eu anyah/anyan/anyang sin. compl.
eu eyan sin. compl.
eu nyang sin. compl.
eu obonya sin. compl.
eu takamanda sin. compl.
fr denya
fr agnang sin. compl.
fr anyah sin. compl.
fr eyan sin. compl.
fr nyang sin. compl.
gl denya
gl agnang sin. compl.
gl anyah/anyan/anyang sin. compl.
gl eyan sin. compl.
gl nyang sin. compl.
gl obonya sin. compl.
gl takamanda sin. compl.
it denya
it agnang sin. compl.
it anyah/anyan/anyang sin. compl.
it eyan sin. compl.
it nyang sin. compl.
it obonya sin. compl.
it takamanda sin. compl.
nl Denya
nl Agnang sin. compl.
nl Anyah sin. compl.
nl Eyan sin. compl.
nl Nyang sin. compl.
pt denya
pt agnang sin. compl.
pt anyah/anyan/anyang sin. compl.
pt eyan sin. compl.
pt nyang sin. compl.
pt obonya sin. compl.
pt takamanda sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun

Definición

La llengua denya és parlada a 52 pobles situats a la zona boscosa de la subdivisió Akwaya i en algunes parts de la subdivisió Upper Banyang, al sud-oest del Camerun. Segons algunes fonts hi ha també dos pobles on es parla denya a Nigèria. El grup ètnic, d'unes 16.000 persones, s'anomena anyang. Les llengües veïnes del denya són el kenyang, el kendem i l'ejagham al sud-oest; el boki a l'oest; l'asumbo, l'amasi i el menka al nord.

El denya pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el kenyang, llengües veïnes del denya. Se n'han distingit quatre dialectes principals: takamanda, basho, bitieku i bajwa. El takamanda va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització de la llengua denya. El 1993 es va crear el Denya Language Committee. En anys posteriors es va crear una ortografia per al denya i ja han aparegut diverses publicacions. També s'han organitzat classes per a infants i adults. En aquest procés hi han tingut un paper important entitats com la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL) i el Summer Institute of Linguistics (SIL).

desana

Tucano > Oriental > Desano-siriano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

ca desano
ca desana sin. compl.
ca winá sin. compl.
cod umukomasã
cod winá põrã
cod wirá-poná
ar ديسانو
cy Desano
cy Desana sin. compl.
cy Winá sin. compl.
de Desano
de Boleka sin. compl.
de Desáno sin. compl.
de Dessana sin. compl.
de Dessano sin. compl.
de Wina sin. compl.
de Winá sin. compl.
de Wirã sin. compl.
en Desano
en Boleka sin. compl.
en Desâna sin. compl.
en Dessano sin. compl.
en Kusibi sin. compl.
en Oregu sin. compl.
en Wina sin. compl.
en Wirã sin. compl.
es desano
es desana sin. compl.
es winá sin. compl.
eu desanoera
eu desana sin. compl.
eu desano sin. compl.
eu winá sin. compl.
fr desano
fr desana sin. compl.
fr winá sin. compl.
gl desano
gl desana sin. compl.
gl winá sin. compl.
it desano
it desana sin. compl.
it winá sin. compl.
ja デサノ語
ja デサナ語 sin. compl.
nl Desano
nl Desana sin. compl.
nl Winá sin. compl.
pt desano
pt desana sin. compl.
pt wina sin. compl.
ru Десано
ru Уина sin. compl.
ru Десана sin. compl.
zh 德萨诺语
zh 德萨纳、维纳 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Tucano > Oriental > Desano-siriano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

Definición

Els desanos formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano. Els desanos parlen majoritàriament també portuguès i alguns, espanyol.

La denominació desano o desana és en realitat un terme del tariana (llengua de la família arawak).

Alguns autors consideren que el desano i el siriano són variants dialectals d'una mateixa llengua.

desano

Tucano > Oriental > Desano-siriano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

ca desano
ca desana sin. compl.
ca winá sin. compl.
cod umukomasã
cod winá põrã
cod wirá-poná
ar ديسانو
cy Desano
cy Desana sin. compl.
cy Winá sin. compl.
de Desano
de Boleka sin. compl.
de Desáno sin. compl.
de Dessana sin. compl.
de Dessano sin. compl.
de Wina sin. compl.
de Winá sin. compl.
de Wirã sin. compl.
en Desano
en Boleka sin. compl.
en Desâna sin. compl.
en Dessano sin. compl.
en Kusibi sin. compl.
en Oregu sin. compl.
en Wina sin. compl.
en Wirã sin. compl.
es desano
es desana sin. compl.
es winá sin. compl.
eu desanoera
eu desana sin. compl.
eu desano sin. compl.
eu winá sin. compl.
fr desano
fr desana sin. compl.
fr winá sin. compl.
gl desano
gl desana sin. compl.
gl winá sin. compl.
it desano
it desana sin. compl.
it winá sin. compl.
ja デサノ語
ja デサナ語 sin. compl.
nl Desano
nl Desana sin. compl.
nl Winá sin. compl.
pt desano
pt desana sin. compl.
pt wina sin. compl.
ru Десано
ru Уина sin. compl.
ru Десана sin. compl.
zh 德萨诺语
zh 德萨纳、维纳 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Tucano > Oriental > Desano-siriano, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

Definición

dholuo

Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània

ca luo
ca dholuo sin. compl.
ca kavirondo sin. compl.
ca kidjaluo sin. compl.
ar لوو
cy Luo
cy Dholuo sin. compl.
cy Kavirondo sin. compl.
cy Kidjaluo sin. compl.
de Luo
de Dholuo sin. compl.
de Kavirondo sin. compl.
de Kidjaluo sin. compl.
en Luo
en Dholuo sin. compl.
en Kavirondo sin. compl.
en Kavirondo Luo sin. compl.
en Kidjaluo sin. compl.
en Nilotic Kavirondo sin. compl.
es lúo
es dholuo sin. compl.
es kavirondo sin. compl.
es kidjaluo sin. compl.
eu luoera
eu dholuo sin. compl.
eu kavirondo sin. compl.
eu kidjaluo sin. compl.
eu luo sin. compl.
fr luo
fr dholuo sin. compl.
fr kavirondo sin. compl.
fr kidjaluo sin. compl.
gl luo
gl dholuo sin. compl.
gl kavirondo sin. compl.
gl kidjaluo sin. compl.
gn luo
gn dholuo sin. compl.
gn kavirondo sin. compl.
gn kidjaluo sin. compl.
it luo
it dholuo sin. compl.
it kavirondo sin. compl.
it kidjaluo sin. compl.
pt luo
pt dholuo sin. compl.
pt kavirondo sin. compl.
pt kidjaluo sin. compl.
tmh Taluot
tmh Dholuo sin. compl.
tmh kavirondo sin. compl.
tmh kidjaluo sin. compl.
zh 卢奥语
num Sistema aràbic

Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània

Definición

El grup ètnic luo (que s'autodenomina joluo) està establert principalment a Kenya, on constitueix un dels grups majoritaris (aproximadament el 12% de la població total), juntament amb el kikuiu (20%) i el luyia (14%). Els luos també viuen al nord de Tanzània, concretament a l'est del llac Victòria, a prop de la frontera amb Kenya. Els luos han tingut una forta influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com ara els subes (la majoria dels membres de la qual, per exemple, són bilingües suba-luo), els swetes, els sizakis, els kuryes i els surwes.

Generalment. els parlants del luo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i del 40% de la població de Kenya.

El luo és lingüísticament proper a les llengües shilluk, dinka, alur, acholi, lango, padhola.

El terme dholuo significa 'gent luo'.

diaguita

Aïllada, Amèrica > Argentina

ca kakan
ca calchaquí sin. compl.
ca catamarcana sin. compl.
ca chaka sin. compl.
ca diaguita sin. compl.
ca kaká sin. compl.
cod kakán
ar الكاكانية
cy Kakan
cy Calchaquí sin. compl.
cy Catamarcana sin. compl.
cy Chaka sin. compl.
cy Diaguita sin. compl.
cy Kaká sin. compl.
de Kakan
de Calchaquí sin. compl.
de Catamarcana sin. compl.
de Chaka sin. compl.
de Diaguita sin. compl.
de Kaká sin. compl.
en Cacan
en Calchaquí sin. compl.
en Chaka sin. compl.
en Diaguita sin. compl.
en Kaka sin. compl.
es kakan
es calchaquí sin. compl.
es catamarcana sin. compl.
es chaka sin. compl.
es diaguita sin. compl.
es kaká sin. compl.
es kakan sin. compl.
eu kakanera
eu calchaqui sin. compl.
eu catamarcana sin. compl.
eu chaka sin. compl.
eu diaguita sin. compl.
eu kaka sin. compl.
fr kakan
fr calchaquí sin. compl.
fr catamarcana sin. compl.
fr chaka sin. compl.
fr diaguita sin. compl.
fr kaká sin. compl.
gn kakan
gn calchaquí sin. compl.
gn chaka sin. compl.
gn diaguita sin. compl.
gn kaka sin. compl.
gn katamarkana sin. compl.
it kakan
it calchaquí sin. compl.
it catamarcana sin. compl.
it chaka sin. compl.
it diaguita sin. compl.
it kaká sin. compl.
ja カカン語
ja カカ語 sin. compl.
ja チャカ語 sin. compl.
ja カルチャキ語 sin. compl.
ja ディアギタ語 sin. compl.
ja カタマルカナ語 sin. compl.
nl Kakan
nl Calchaquí sin. compl.
nl Catamarcana sin. compl.
nl Chaka sin. compl.
nl Diaguita sin. compl.
nl Kaká sin. compl.
pt kakan
pt calchaquí sin. compl.
pt catamarcana sin. compl.
pt chaka sin. compl.
pt diaguita sin. compl.
pt kaká sin. compl.
ru Какан
ru Кака sin. compl.
ru Чака sin. compl.
ru Диагита sin. compl.
ru Кальчаки sin. compl.
ru Катамаркана sin. compl.
zh 卡坎语
zh 卡喀、查卡、卡塔马卡语、迪亚吉纳、卡尔查基 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Argentina

Definición

Aquesta llengua es va extingir al final del segle XVII o començament del XVIII. El grup ètnic, format per unes 62.000 persones, parla actualment espanyol.

El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de l'Argentina i Xile prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakan. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.

No ens han arribat dades sobre el kakan, que només coneixem parcialment a través de la toponímia i l'onomàstica. Tampoc no s'ha pogut incloure dins de cap família lingüística i es considera, per tant, aïllada. Ens consta l'existència d'obres que descrivien aquesta llengua, però s'han perdut.

Les poques dades disponibles permeten distingir tres àrees dialectals de la llengua kakan: kakan del nord, parlat als Valles Calchaquíes, Santa María i oest de l'actual província de Tucumán; kakan del sud, parlat a la província de Catamarca, al nord de La Rioja i part de Santiago del Estero, i capayán, parlat a l'oest i al sud de la Rioja i al nord de la província de San Juan.

dibabaon

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines

ca dibabawon
ca debabaon sin. compl.
ca dibabaon sin. compl.
ca mandaya sin. compl.
ar ديباباوونية
cy Dibabawon
cy Debabaon sin. compl.
cy Dibabaon sin. compl.
cy Mandaya sin. compl.
de Dibabawon
de Debabaon sin. compl.
de Dibabaon sin. compl.
de Mandaya sin. compl.
en Dibabawon Manobo
en Debabaon sin. compl.
en Dibabaon sin. compl.
en Dibabawon sin. compl.
en Mandaya sin. compl.
es dibabawon
es debabaon sin. compl.
es dibabaon sin. compl.
es mandaya sin. compl.
eu dibabawonera
eu debabaon sin. compl.
eu dibabaon sin. compl.
eu dibabawon sin. compl.
eu mandaya sin. compl.
fr dibabawon
fr debabaon sin. compl.
fr dibabaon sin. compl.
fr mandaya sin. compl.
gl dibabawon
gl debabaon sin. compl.
gl dibabaon sin. compl.
gl mandaya sin. compl.
gn divavawon
gn debabaon sin. compl.
gn dibabaon sin. compl.
gn mandaya sin. compl.
it dibabawon
it debabaon sin. compl.
it dibabaon sin. compl.
it mandaya sin. compl.
pt dibabawon
pt debabaon sin. compl.
pt dibabaon sin. compl.
pt mandaya sin. compl.
zh 迪巴巴望语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines

Definición

Els terme dibabawon fa referència a un dels grups indígenes de l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines.

L'àrea lingüística del grup dibabawon limita amb el territori on viuen els manobo (agusan), al nord; els manobo (ata) de Davao, a l'oest, i els mansakan, al sud i l'est. El cebuano s'utilitza com a llengua franca a la regió.

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els dibabawon s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, manobo i subanen.

dibabawon

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines

ca dibabawon
ca debabaon sin. compl.
ca dibabaon sin. compl.
ca mandaya sin. compl.
ar ديباباوونية
cy Dibabawon
cy Debabaon sin. compl.
cy Dibabaon sin. compl.
cy Mandaya sin. compl.
de Dibabawon
de Debabaon sin. compl.
de Dibabaon sin. compl.
de Mandaya sin. compl.
en Dibabawon Manobo
en Debabaon sin. compl.
en Dibabaon sin. compl.
en Dibabawon sin. compl.
en Mandaya sin. compl.
es dibabawon
es debabaon sin. compl.
es dibabaon sin. compl.
es mandaya sin. compl.
eu dibabawonera
eu debabaon sin. compl.
eu dibabaon sin. compl.
eu dibabawon sin. compl.
eu mandaya sin. compl.
fr dibabawon
fr debabaon sin. compl.
fr dibabaon sin. compl.
fr mandaya sin. compl.
gl dibabawon
gl debabaon sin. compl.
gl dibabaon sin. compl.
gl mandaya sin. compl.
gn divavawon
gn debabaon sin. compl.
gn dibabaon sin. compl.
gn mandaya sin. compl.
it dibabawon
it debabaon sin. compl.
it dibabaon sin. compl.
it mandaya sin. compl.
pt dibabawon
pt debabaon sin. compl.
pt dibabaon sin. compl.
pt mandaya sin. compl.
zh 迪巴巴望语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines

Definición

didinaht

Wakashana > Meridional o nootka, Amèrica > Canadà

ca nitinat
ca didinaht sin. compl.
ca ditidat sin. compl.
ca nitinaht sin. compl.
ca nootka meridional sin. compl.
de Nitinat
de Didinaht sin. compl.
de Ditidat sin. compl.
de Nitinaht sin. compl.
de Süd-Nootka sin. compl.
en Nitinat
en Didinaht sin. compl.
en Ditidat sin. compl.
en Nitinaht sin. compl.
en Nootka meridional sin. compl.
es nitinat
es didinaht sin. compl.
es ditidat sin. compl.
es nitinaht sin. compl.
es nootka meridional sin. compl.
eu nitinat
eu didinaht sin. compl.
eu ditidat sin. compl.
eu nitinaht sin. compl.
eu nootka Hegoaldekoa sin. compl.
fr nitinaht
fr didinaht sin. compl.
fr ditidat sin. compl.
fr nitinat sin. compl.
gl nitinat
gl didinaht sin. compl.
gl ditidat sin. compl.
gl nitinaht sin. compl.
gl nootka meridional sin. compl.
it nitinat
it didinaht sin. compl.
it ditidat sin. compl.
it nitinaht sin. compl.
it nootka meridionale sin. compl.
nl Nitinat
nl Didinaht sin. compl.
nl Ditidat sin. compl.
nl Nitinaht sin. compl.
pt nitinat
pt didinaht sin. compl.
pt ditidat sin. compl.
pt nitinaht sin. compl.
pt nootka meridional sin. compl.

Wakashana > Meridional o nootka, Amèrica > Canadà

Definición

El territori originari de la família wakashana coincideix grosso modo amb l'actual: regió nord-occidental de l'illa de Vancouver i costa central de la Colúmbia Britànica, al voltant de l'illa. Ja al segle XIX els lingüistes van observar la distinció de dues branques dins de la família, la del nord i la del sud.

La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.

Alguns lingüistes consideren el nitinat com el dialecte més meridional de la llengua nootka. Les diferències interlingüístiques, tanmateix, són força grans.

Juntament amb el makah i alguna de les llengües salish veïnes, el nitinat conforma una àrea lingüística amb característiques gramaticals molt particulars, com ara l'absència de consonants nasals. Aquestes consonants s'haurien perdut en els darrers segles, fet que ha portat a l'aparició de la designació ditidat per a la llengua.

Es considera que el primer europeu a trepitjar territori nootka va ser el capità Cook el 29 de març de 1778. Ben aviat la colonització es va escampar cap al sud per la costa de l'illa de Vancouver i va afectar els nitinats. Durant el segle XIX es van establir contactes permanents amb comerciants de pells i es van instal·lar a la zona les primeres missions presbiterianes.

Tots els parlants de nitinat són adults grans, ja que no es transmet a les noves generacions. La llengua viu un procés d'extinció molt avançat.

Des de la fi del segle XX, el nitinat s'ensenya a les escoles. S'ha elaborat una ortografia i materials per a l'ensenyament.