nama
nama
- ca nama
- ca damara sin. compl.
- ca khoekhoe sin. compl.
- ca khoekhoegowap sin. compl.
- ar ناما
- cy Nama
- cy Damara sin. compl.
- cy Khoekhoe sin. compl.
- cy Khoekhoegowap sin. compl.
- cy Naman sin. compl.
- de Nama
- de Damara sin. compl.
- de Khoekhoe sin. compl.
- de Khoekhoegowab sin. compl.
- de Naman sin. compl.
- en Nama
- en Damara sin. compl.
- en Khoekhoe sin. compl.
- en Khoekhoegowap sin. compl.
- en Naman sin. compl.
- es nama
- es damara sin. compl.
- es khoekhoe sin. compl.
- es khoekhoegowap sin. compl.
- es naman sin. compl.
- eu namera
- eu damara sin. compl.
- eu khoekhoe sin. compl.
- eu khoekhoegowap sin. compl.
- eu nama sin. compl.
- eu naman sin. compl.
- fr nama
- fr damara sin. compl.
- fr khoekhoe sin. compl.
- fr khoekhoegowap sin. compl.
- fr naman sin. compl.
- gl nama
- gl damara sin. compl.
- gl khoekhoe sin. compl.
- gl khoekhoegowap sin. compl.
- gl naman sin. compl.
- gn nama
- gn damara sin. compl.
- gn khoekhoe sin. compl.
- gn khoekhoegowap sin. compl.
- gn naman sin. compl.
- it nama
- it damara sin. compl.
- it khoekhoe sin. compl.
- it khoekhoegowap sin. compl.
- it naman sin. compl.
- pt nama
- pt damara sin. compl.
- pt khoekhoe sin. compl.
- pt khoekhoegowap sin. compl.
- pt naman sin. compl.
- tmh Tanamat
- tmh Damara sin. compl.
- tmh khoekhoe sin. compl.
- tmh khoekhoegowap sin. compl.
- tmh naman sin. compl.
- zh 纳马语
- num Sistema aràbic
Khoisan > Khoe > Khoekhoe, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definición
El nama s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles. En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important d'aquestes llengües i dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estàn distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El nama forma part d'un contínuum dialectal (khoekhoe septentrional), que inclou les varietats nama/damara, hai||'om (o san) i aakhoe.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
Durant molt de temps s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El nama forma part d'un contínuum dialectal (khoekhoe septentrional), que inclou les varietats nama/damara, hai||'om (o san) i aakhoe.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoi (també anomenat khoe o khwedam), el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
