Back to top

Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

  • ca  suplantació, n f
  • es  suplantación, n f
  • fr  incitation à la faute, n f
  • fr  mystification, n f
  • fr  usurpation, n f
  • en  spoofing, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès (RECONSIDERACIÓ)**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Tècnica consistent a alterar la font de procedència d'un conjunt de dades imitant-ne una de legítima perquè el destinatari hi atorgui confiança, amb l'objectiu de cometre un acte fraudulent.

Note

  • En la suplantació, la font de procedència modificada pot ser el servidor de noms de domini, el nom de domini (d'un URL o d'una adreça electrònica) o l'adreça IP, entre d'altres.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme suplantació

    Resolució del Consell Supervisor

    D'acord amb els usos documentats en català i en altres llengües romàniques, i tenint en compte també l'opinió majoritària dels especialistes, es reconsidera la forma falsejament d'identitat, aprovada en la reunió núm. 303 (14 de febrer de 2000) com a alternativa a l'anglès spoofing, i se substitueix per suplantació. La forma suplantació s'adequa més bé als diferents contextos en què s'utilitza la forma anglesa i als diferents subtipus de delicte d'aquesta mena. Des del punt de vista semàntic, tant falsejament com suplantació poden ser formes vàlides, atès que totes dues accions (el falsejament de dades i la suplantació de la identitat) formen part del delicte. Malgrat tot, mentre que falsejament posa l'èmfasi en el procediment, suplantació remarca l'objectiu específic de la manipulació de les dades (prendre el lloc a algú altre) i resulta, doncs, una forma més explicativa del concepte i més precisa.

    [Acta 678, 9 de juny de 2021]
  • ca  suplantació d'IP, n f
  • es  suplantación de IP, n f
  • fr  mystification IP, n f
  • fr  usurpation d'IP, n f
  • en  IP spoofing, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Suplantació en què s'altera l'adreça IP d'origen mitjançant la substitució d'alguns dels dígits que la formen.

Note

  • La suplantació d'IP s'utilitza, sovint, per a llançar atacs DDoS contra determinats dispositius.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme suplantació d'IP

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma suplantació d'IP.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament, creada sobre la base suplantació (forma fixada en català com a equivalent de l'anglès spoofing, que designa, en general, la 'tècnica d'alterar la font de procedència d'un conjunt de dades imitant-ne una de legítima perquè el destinatari hi atorgui confiança i es puguin cometre actes fraudulents') i el sintagma d'IP, que fa referència al protocol que permet d'encaminar paquets de dades per mitjà d'internet des de l'origen a la destinació (protocol d'internet o IP).

    ·És una forma que ja té ús.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

    [Acta 678, 9 de juny de 2021]
  • ca  suplantació de domini, n f
  • es  suplantación de dominio, n f
  • fr  usurpation de domaine, n f
  • fr  usurpation de nom de domaine, n f
  • en  domain spoofing, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Suplantació en què s'altera un nom de domini d'un lloc web o d'una adreça electrònica, a fi d'enganyar algú i poder-hi entrar en contacte i interactuar-hi.

Note

  • En la pesca es recorre sovint a la suplantació de domini, amb l'objectiu de fer versemblants els correus electrònics i els URL utilitzats.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme suplantació de domini

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma suplantació de domini.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament, creada sobre la base suplantació (forma fixada en català com a equivalent de l'anglès spoofing, que designa, en general, la 'tècnica d'alterar la font de procedència d'un conjunt de dades imitant-ne una de legítima perquè el destinatari hi atorgui confiança i es puguin cometre actes fraudulents') i el sintagma de domini, que fa referència a la part d'una adreça d'internet que identifica una persona, una empresa o una organització (veg. la definició de domini aprovada pel Consell Supervisor).

    ·És una forma que ja té ús.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

    [Acta 678, 9 de juny de 2021]
  • ca  suplantació de GPS, n f
  • es  suplantación de GPS, n f
  • es  suplantación de identidad GPS, n f
  • es  suplantación GPS, n f
  • fr  usurpation GPS, n f
  • en  GPS spoofing, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Suplantació en què s'altera el senyal de localització que un GPS envia a un receptor, a fi de conduir la víctima a una ubicació diferent a la desitjada.

Note

  • La suplantació de GPS es pot utilitzar, per exemple, per a segrestar vehicles o per a confondre taxistes i altres conductors.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme suplantació de GPS

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma suplantació de GPS.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament, creada sobre la base suplantació (forma fixada en català com a equivalent de l'anglès spoofing, que designa, en general, la 'tècnica d'alterar la font de procedència d'un conjunt de dades imitant-ne una de legítima perquè el destinatari hi atorgui confiança i es puguin cometre actes fraudulents') i el sintagma de GPS, referit al sistema de posicionament que, per mitjà de satèl·lits, permet localitzar les coordenades terrestres i l'altura sobre el nivell del mar on es troba un receptor.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

    Formes desestimades

    Es descarta la forma suplantació per GPS perquè no és semànticament adequada (en aquest tipus de suplantació no es pren el lloc a algú a través del GPS, sinó que es canvia el senyal de localització que envia el GPS per un de fals).

    [Acta 678, 9 de juny de 2021]
  • ca  suport, n m
  • es  apoyo
  • es  base de despeje
  • fr  support
  • en  tee

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definition
Element, generalment de plàstic, que es col·loca al terreny de joc i sobre el qual se situa la pilota quan s'han de fer determinats xuts.
  • ca  suport de sortida, n m
  • es  soporte de salida

Esport > Ciclisme

Definition
Dispositiu connectat al sistema de cronometratge electrònic que s'utilitza en les proves de persecució o amb sortida parada, constituït per un suport vertical i uns braços horitzontals que sostenen dos corrons, entre els quals es manté fixada la bicicleta fins al moment de la sortida per mitjà d'un mecanisme de fre.
  • ca  suport entre iguals, n m
  • es  apoyo de iguales, n m
  • es  apoyo de pares, n m
  • es  apoyo entre iguales, n m
  • es  apoyo entre pares, n m
  • fr  accompagnement par les pairs, n m
  • fr  entraide entre pairs, n f
  • fr  pair-aidance, n f
  • fr  parrainage par les pairs, n f
  • fr  soutien par les pairs, n m
  • en  peer mentoring, n
  • en  peer support, n
  • en  peer-to-peer support, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Sociologia > Serveis socials, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Suport emocional, social o pràctic que algú que ha viscut en situació de sensellarisme ofereix a una persona sense llar, consistent a compartir la seva experiència de vida amb empatia i respecte i a acompanyar-la en la recuperació.

Note

  • La persona que ofereix el suport entre iguals a una persona sense llar s'anomena igual de suport.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme suport entre iguals

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma suport entre iguals.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament, que posa el focus en la igualtat entre la persona que rep el suport i la que l'ofereix (un igual és, segons el diccionari normatiu una "Persona de la mateixa condició, rang, etc.").

    ·És la forma més utilitzada en l'àmbit i ja es documenta en nombrosos textos especialitzats del sector.

    ·És una forma consolidada també en l'àmbit de la salut mental.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

    Formes desestimades

    -suport d'iguals; suport per iguals: Aquestes formes permeten deduir que el suport -a banda de ser entre persones amb el mateix estatus- no és mutu sinó unidireccional. En aquest sentit, són solucions pertinents i semànticament més precises que la forma aprovada. Tenen el desavantatge, però, que s'utilitzen molt menys i que resulten menys naturals. Es considera, d'altra banda, que no es imprescindible recollir el tret d'unidireccionalitat del suport en la denominació perquè el context permetrà deduir-ho en cada cas.

    -suport d'igual a igual: Aquesta forma també és adequada, però té menys ús que suport entre iguals i és més llarga. La locució d'igual a igual té ús sobretot en l'àmbit de la informàtica, on designa, específicament, una tecnologia d'intercanvi de fitxers.

    [Acta 737, 12 de maig de 2025]
  • ca  suport vital, n m
  • es  medidas de soporte vital
  • es  soporte vital
  • en  cardiac life support
  • en  cardiovascular life support
  • en  life support

Ciències de la salut > Medicina clínica

Definition
Seqüència ordenada d'accions que cal dur a terme en una situació imminent o efectiva d'aturada cardíaca, a fi d'evitar-la, si encara no s'ha produït, o de tractar-la, si s'ha produït.

Note

  • 1. El suport vital pot ser de tres tipus, segons el nivell assistencial requerit i els coneixements i habilitats de qui el duu a terme: suport vital bàsic (SVB), suport vital immediat (SVI) i suport vital avançat (SVA).
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ressuscitació (sin. reanimació cardiopulmonar), aturada cardíaca (sin. aturada cardiorespiratòria), reanimació cardiopulmonar (sin. ressuscitació cardiopulmonar) i suport vital:

    S'aprova el terme ressuscitació, calc de l'anglès resuscitation, pels motius següents:

    ·és una forma ja molt introduïda entre els especialistes, molts dels quals han sol·licitat explícitament l'acceptació del terme;(1)

    ·es documenta en nombroses fonts especialitzades en català, inclosos textos de regulacions i recomanacions d'abast internacional;

    ·es documenta també, paral·lelament, en altres llengües romàniques;

    ·des del punt de vista lingüístic, pot considerar-se una forma semànticament motivada, per tal com una aturada cardíaca implica l'absència momentània de les funcions vitals i tècnicament, per tant, segons la majoria d'experts, la mort del pacient; des d'aquest punt de vista, és pertinent parlar de ressuscitar, tenint en compte les accepcions genèriques que el diccionari normatiu atorga a aquest verb ("Tornar la vida (a un mort)" i "Fer reviure", entre d'altres).


    Com a sinònim complementari de ressuscitació s'aprova la forma reanimació cardiopulmonar pels motius següents:

    ·és la denominació (al costat de la sigla corresponent, RCP, que també s'aprova) amb què tradicionalment s'ha designat aquest concepte en català i és una forma encara molt viva entre els especialistes;

    ·és una forma adequada formalment i, com a tipus específic de reanimació (concepte més genèric ja recollit al diccionari normatiu), motivada des del punt de vista semàntic;(2)

    ·es documenta en nombroses fonts catalanes, especialitzades i terminològiques, amb aquest sentit;

    ·també s'utilitza, anàlogament, en altres llengües romàniques.


    Les formes reanimació cardiorespiratòria i ressuscitació cardiorespiratòria s'han descartat perquè, segons els especialistes, tenen molt poc ús.

    Tampoc té ús la forma resurrecció, malgrat que al diccionari normatiu es documenta específicament en medicina amb el sentit de "Tornada a la vida o a l'estat conscient després d'una mort aparent", i per aquest motiu s'ha descartat. Aquesta forma ja es documentava també, amb aquest mateix sentit, al Diccionari de medicina de Manuel Corachan(3) i a la primera edició del Diccionari enciclopèdic de medicina(4) (no, en canvi, en edicions posteriors d'aquesta obra). Els especialistes consultats expliquen, però, que resurrecció té una connotació religiosa molt forta que fa que resulti difícil d'acceptar entre el col·lectiu mèdic.

    S'opta, d'altra banda, per recollir reanimació cardiopulmonar com a sinònim complementari de ressuscitació i no com a sinònim absolut perquè molts especialistes atorguen actualment a aquesta forma, d'acord amb els protocols més internacionals, un sentit més restrictiu, referit únicament a les mesures que s'apliquen per substituir transitòriament la respiració i la circulació espontànies (fonamentalment respiracions de rescat i compressions toràciques), mentre que ressuscitació és una forma unívoca i, des d'aquest punt de vista, més precisa.

    El Consell Supervisor aprova també, doncs, seguint la recomanació dels experts del Consell Català de Ressuscitació, la forma reanimació cardiopulmonar amb aquest darrer sentit més restrictiu, que també s'ha observat en altres llengües, juntament amb la forma sinònima ressuscitació cardiopulmonar i la sigla RCP.

    Si bé la decisió de vincular amb una mateixa denominació (reanimació cardiopulmonar) dos conceptes semànticament tan propers podria resultar criticable, perquè pot crear una certa confusió, el Consell Supervisor fa notar que, en aquest cas, es limita a deixar constància de la vacil·lació en l'ús d'aquesta forma que s'ha observat entre els especialistes, segons la seva procedència i tradició, i es mostra partidari de no fer cap mena d'intervenció en la distribució dels conceptes, sobre els quals considera, de fet, que no té potestat. Caldrà revisar en un futur, malgrat tot, quan les nocions estiguin més assentades, si la forma reanimació cardiopulmonar continua utilitzant-se amb el mateix doble significat amb què s'ha aprovat aquí, o bé si ha quedat reduïda a un dels dos significats.


    D'altra banda, com a termes semànticament relacionats amb el concepte de ressuscitació, el Consell Supervisor aprova també les formes aturada cardíaca (amb el sinònim aturada cardiorespiratòria) i suport vital pels motius següents:

    Pel que fa a aturada cardíaca i aturada cardiorespiratòria,

    ·són formes utilitzades amb normalitat pels especialistes;

    ·són formalment adequades i motivades semànticament; la sinonímia entre aturada cardíaca i aturada cardiorespiratòria respon al fet que, segons els experts, sempre que hi ha una aturada del cor (això és, una aturada cardíaca) hi ha també, al mateix temps, una aturada de la respiració, de manera que totes dues formes es refereixen sempre al mateix concepte (durant pocs minuts, en canvi, pot haver-hi aturada respiratòria sense aturada cardíaca);

    ·totes dues formes es documenten en obres especialitzades i terminològiques i, anàlogament, en la resta de llengües.

    Quant a suport vital (calc de l'anglès life support),

    ·si bé alguns especialistes opinen que és un simple sinònim de ressuscitació (o de reanimació cardiopulmonar) que podria evitar-se, d'altres argumenten que designa un concepte diferent i més ampli (el suport vital inclou, per exemple, aspectes de prevenció i detecció precoç no vinculats necessàriament al personal sanitari que no formen part del procés estricte de ressuscitació), malgrat que de manera poc estricta puguin utilitzar-se com a sinònims i intercanviar-se;

    ·és, efectivament, una forma ja molt introduïda en català i documentada en nombrosos textos d'especialitat;

    ·també es documenta, anàlogament, en altres llengües romàniques.

    (1)Han mostrat un especial interès per l'estudi i l'acceptació d'aquesta forma els experts del Consell Català de Ressuscitació, organisme vinculat al Consell Europeu de Ressuscitació i integrat dins l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears que té com a funció promoure, coordinar i estandarditzar les activitats formatives, de recerca, de difusió i de bones pràctiques en suport vital i ressuscitació arreu de Catalunya.

    (2)En català s'ha parlat tradicionalment de reanimar els pacients que patien una aturada cardíaca. Com a conseqüència de la internacionalització dels protocols i les recomanacions en aquest àmbit i de l'obertura a noves disciplines mèdiques, la forma calcada de l'anglès, ressuscitació, ha anat guanyant terreny.

    (3)CORACHAN, Manuel. Diccionari de medicina: Amb la correspondència castellana i francesa seguit d'un vocabulari castellà-català i un de francès-català. Barcelona: Salvat, 1936. XXVII, 829 p.

    (4)CASASSAS, O., dir. Diccionari enciclopèdic de medicina. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1990. 1729 p. (Diccionaris Enciclopèdia Catalana).

    [Acta 538, 15 de desembre de 2011]
  • ca  surbàhara, n m
  • es  surbahar
  • fr  surbahar
  • en  surbahār·
  • en  surbahar
  • en  surbahara

Música > Instruments musicals

Definition
Instrument cordòfon pinçat, d'uns 130 cm de llargada, constituït per una caixa de ressonància de forma d'esfera aplanada, feta tradicionalment amb una carabassa, i un mànec llarg a l'extrem del qual també hi pot haver una altra caixa de ressonància més petita que fa de ressonador secundari, amb trasts, claviller, quatre cordes principals, quatre bordons i entre quinze i disset cordes harmòniques, que es toca amb un plectre metàl·lic fixat al dit índex de la mà dreta.

Note

  • És un instrument d'origen indi.
  • La grafia h correspon a un so aspirat. La transliteració segons el sistema internacional és surabahara.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen hindi ghata, khanjira, mridanga, dhol, dholaka, sarod, surbàhara, citra vina (sin. gotuvadhya), vícitra vina i mohana vina, relatius a instruments musicals:

    En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu al català i s'ha descartat la possibilitat de substituir-lo per denominacions alternatives pels motius següents:

    ·són formes que fan referència a instruments musicals que són propis de l'Índia i s'utilitzen exclusivament en la interpretació de música índia, de manera que si es fixessin denominacions catalanes alternatives es perdria informació sobre l'origen d'aquests instruments;

    ·en totes les llengües consultades s'utilitzen les formes procedents de l'hindi i no s'han documentat denominacions descriptives paral·leles;

    ·els especialistes consultats són partidaris de l'adopció dels manlleus.

    Pel que fa a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptació o per la semiadaptació de la forma d'origen a l'ortografia catalana, partint de la proposta de transliteració segons el sistema internacional(1). L'adaptació o semiadaptació ha comportat la supressió de tots els signes diacrítics de la transliteració estricta (els màcrons que marquen la llargada de les vocals, els punts sota de certes consonants que indiquen la realització retroflexa, la titlla sobre la n que fa referència a la pronúncia palatalitzada de la nasal, etc.), per així fer possible la representació d'aquestes formes en qualsevol context i facilitar la pronúncia d'unes denominacions que, en la llengua d'origen, inclouen sons i matisos fonètics inexistents en català. També s'han reduït les consonants dobles (gotuvadhya per gottuvadhya) i s'han aplicat les regles d'accentuació pròpies de l'ortografia catalana per reproduir la tonicitat de la llengua d'origen (surbàhara i vícitra, per exemple, s'han accentuat gràficament perquè aquestes formes són esdrúixoles en hindi). Totes aquestes decisions, de fet, són coherents amb el criteri seguit pel Consell Supervisor en altres ocasions en què també ha aprovat manlleus procedents de llengües escrites amb l'alfabet devanagari, segons el qual en general ha optat per l'adaptació o semiadaptació del manlleu (bansuri, dilruba, txatri, gòpura, vèdika, etc.) en comptes de fixar les formes transliterades estrictes (bānsuri, dilrubā, chattri, gopura, vedikā, etc.).

    Tot i així, s'han mantingut de la transliteració la grafia k i els dígrafs gh, kh i dh (ghata, khanjira, dhol, dholaka i gotuvadhya en comptes de *gata, *canjira, *dol, *dolaca i gotuvadya), ja que donen informació sobre l'origen forà dels termes. En general, doncs, s'han descartat naturalitzacions completes dels termes tenint en compte que designen conceptes propis d'una altra cultura. Altra vegada, aquesta decisió és coherent amb el criteri seguit en ocasions anteriors pel Consell Supervisor (en manlleus procedents del sànscrit com ara vèdika, amalaka o xíkhara).

    En els casos en què no s'ha optat per les adaptacions completes, s'ha fet constar en nota la pronúncia adequada segons la llengua d'origen. Així, per exemple, en la nota de l'entrada ghata s'explicita que la grafia gh correspon a un so velar aproximant aspirat, i en la nota de l'entrada mohana vina s'indica que la grafia h correspon a un so aspirat.

    Amb la finalitat de donar la màxima informació als usuaris, el Consell Supervisor proposa, tal com ja ha fet en altres ocasions, de fer constar en nota la forma corresponent a la transliteració estricta en aquells casos en què s'hagi fet una adaptació de la forma transliterada. La transliteració és la forma acadèmicament més rigorosa de traslladar els termes, té caràcter internacional i és també, per tant, una solució del tot adequada, especialment en textos altament especialitzats.

    Pel que fa al gènere dels termes, i atès que només en el cas de khanjira s'ha documentat una certa vacil·lació en català i en la resta de llengües romàniques pel que fa a l'ús del masculí i el femení, s'ha optat per seguir el model de la llengua d'origen. D'aquesta manera, s'han mantingut en femení els termes que en sànscrit són femenins i s'han deixat en masculí els termes que en sànscrit són masculins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

    Quant al nombre, es consideren formes regulars i, per tant, amb flexió de nombre.

    D'altra banda, s'ha optat per fixar les formes sense declinar (ghata, mridanga i gotuvadhya), tot i que les més difoses són les declinades (ghatam, mridangam i gotuvadhyam), perquè són més neutres i més rigoroses des d'un punt de vista lingüístic. En els casos afectats, s'ha fet constar en nota que la forma acabada amb m correspon a la forma declinada.

    (1)La forma d'escriptura que utilitza el sànscrit i també l'hindi és l'alfabet devanagari (devanāgarī, en transliteració estricta). El sistema de romanització del sànscrit més estès és l'alfabet internacional de transliteració sànscrita (AITS), paral·lel al sistema de transliteració proposat per l'ISO (norma ISO 15919) i basat en l'estàndard establert pel Congrés Internacional d'Orientalistes de Ginebra de 1894. Els sistemes de transliteració de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta són extensions d'aquest sistema de transliteració pensats per a la romanització de totes les escriptures índiques.
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme surbàhara:

    La grafia h correspon a un so aspirat.

    Aquest mot en la llengua d'origen és esdrúixol, i és per aquest motiu que s'ha aprovat la forma adaptada surbàhara.
  • ca  surf, n m
  • es  surf
  • fr  surf
  • fr  surfing
  • it  surf
  • en  surfing

Esport > Esports nàutics > Vela

Definition
Esport nàutic que consisteix a planar amb una planxa de surf sobre grans onades.