Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  semiplè, n m
  • es  mediachuza
  • es  semipleno
  • fr  demi-abat
  • fr  réserve
  • en  spare

Esport > Esports de pilota > Bitlles > Bowling

Definition
Resultat de tombar, en el segon llançament d'un quadre, les bitlles no tombades en el primer.

Note

  • En el bowling de deu, la puntuació d'un semiplè és de deu punts més el nombre de bitlles tombades en el llançament següent.
  • La consecució d'un semiplè en el desè quadre dona dret a un tercer llançament.
  • En l'anotació, un semiplè s'indica amb una barra inclinada (/).
  • ca  semirough [en], n m
  • es  semirough
  • fr  demi-rough
  • en  semirough

Esport > Esports de pilota > Golf

Definition
Zona del rough al costat del carrer, del green o de certs obstacles, coberta d'herba tallada però bastant alta.
  • ca  semivida, n f
  • es  vida media
  • fr  demi-vie
  • en  half-life

Ciències de la salut > Farmacologia

Definition
Temps necessari perquè el cos elimini la meitat de la concentració plasmàtica d'una substància administrada.
  • ca  semnornítids, n m pl
  • nc  Semnornithidae

Zoologia > Ocells

Definition
Família d'ocells de l'ordre dels piciformes.
  • ca  serrana negra, n f
  • ca  SEN, n f sigla
  • es  serrana negra, n f
  • en  Serrana Negra, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Note

  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça és descriptiva i prové del castellà. En aquest cas la forma d'origen coincideix amb la traducció al català i, per tant, s'integra dins el sistema sense problemes (en català, serrà -ana és "Relatiu o pertanyent a la serra, a les muntanyes" o "Que viu a la serra, a les muntanyes", segons el diccionari normatiu).

    Pel que fa al codi català (SEN), consisteix en les dues primers lletres del primer mot lèxic i la inicial del segon, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions binomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  senglar híbrid, n m
  • ca  porc fer híbrid, n m sin. compl.
  • es  cerdolí, n m
  • fr  cochonglier, n m
  • fr  sanglichon, n m
  • fr  sanglochon, n m
  • en  boar-pig hybrid, n
  • en  feral hog, n
  • en  wild boar-pig hybrid, n
  • en  wild boar/pig hybrid, n var. ling.
  • ja  inobuta, n
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Mamífers, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj+Adj)**

Definition
Porc que resulta de l'encreuament entre porc senglar (Sus scrofa) i porc domèstic (Sus scrofa domesticus).

Note

  • La presència de senglars híbrids s'ha accentuat darrerament per la voluntat d'alguns criadors d'aconseguir una carn de senglar més rica en greixos i per l'aparició al nostre país de noves races de porc domèstic que havien arribat com a animals de companyia i han acabat passant al medi natural (especialment, el porc vietnamita).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme senglar híbrid (sin. compl. porc fer híbrid)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les denominacions senglar híbrid i, com a sinònim complementari, porc fer híbrid.

    Criteris aplicats

    ·Són formes descriptives del concepte i lingüísticament adequades, formades, respectivament, pels nuclis senglar i porc fer (tots dos recollits al diccionari normatiu referits a l'espècie Sus scrofa), i l'adjectiu híbrid, que s'aplica, segons el mateix diccionari, als individus "que resulten de l'encreuament d'individus d'espècies distintes". Els nuclis senglar i porc fer són pertinents i preferibles a porc, atès que l'espècie resultant de l'encreuament viu generalment en estat salvatge. Al diccionari normatiu porc fer (denominació viva sobretot en nord-occidental) és forma secundària de senglar i per aquest motiu es proposa senglar híbrid com a forma principal.

    ·Malgrat que no precisen l'altra espècie encreuada, són formes que s'identifiquen bé amb el concepte, tenint en compte que no es coneixen altres encreuaments del senglar, a banda de l'encreuament amb diverses races de porc domèstic.

    ·Es basen en les formes més documentada en català actualment o proposades pels especialistes (híbrid de senglar i porc domèstic, híbrid de porc senglar i porc domèstic, senglar hibridat de porc domèstic, etc.), que són descriptives però excessivament llargues com a denominacions.

    ·En altres llengües s'han documentat solucions similars.

    Formes desestimades

    -Senglar mestís (o porc fer mestís): Perquè mestís s'aplica quan l'encreuament es fa entre races diferents d'animals de la mateixa espècie, mentre que en aquest cas l'encreuament es fa entre subespècies diferents (o, segons els taxonomistes, entre espècies diferents).(1)

    -Híbrid de senglar i porc domèstic; híbrid de porc senglar i porc domèstic; senglar hibridat de porc domèstic: Perquè són massa llargues.

    -Híbrid de senglar i porc vietnamita; híbrid de porc senglar i porc vietnamita; senglar hibridat de porc vietnamita: Perquè són massa llargues i, a més, semànticament massa restrictives, ja que el porc vietnamita és una de les races de porc domèstic -la més freqüent- amb què es pot encreuar el porc senglar.

    -Senglar porc: Té l'inconvenient que és massa similar a porc senglar i, per tant, que costa entendre'l com un animal diferent.

    -Senglar bacó: No és una denominació prou clara; bacó significa 'porc' en algunes zones, però també 'cansalada' i 'persona bruta', i pot suggerir, per tant, un senglar gros o greixós més que no un senglar hibridat de porc.

    -Porcglar; senglorc (acrònims de porc + senglar i de senglar + porc, respectivament, i formes anàlogues al castellà cerdolí (de cerdo jabalí) i al francès cochonglier (de cochon sanglier)): No tenen cap ús i alguns especialistes s'hi ha mostrat clarament desfavorables.

    -Porcalí (acrònim de porc i javalí): Als inconvenients esmentats per a porcglar i senglorc s'afegeix el fet que javalí no és una forma recollida al diccionari normatiu ni general de tot el domini lingüístic. Tot i que té un ús molt estès al País Valencià i en una part important del nord-occidental, és probablement un castellanisme en la major part de zones en què s'utilitza. El mateix Diccionari normatiu valencià remet javalí a senglar, malgrat que sovint dona prioritat a les formes valencianes.

    -Garringlar (acrònim de garrí i senglar): Als inconvenients ja esmentats per a la resta de mots creuats s'afegeix el fet que garrí és un porc petit. No és, per tant, una forma adequada, ja que semànticament remet a un híbrid de porc petit i senglar o a un senglar petit.

    -Inobuta (forma japonesa documentada per a fer referència a aquest animal): És una denominació poc coneguda i només utilitzada en l'àmbit gastronòmic.

    (1) El porc domèstic es tracta sovint com a subespècie del seu avantpassat salvatge, el senglar, anomenat Sus scrofa per Linné el 1758. El nom formal del porc domèstic és Sus scrofa domesticus. L'any 1777, Johann Christian Polycarp Erxleben el va considerar una espècie separada del senglar i li va donar el nom Sus domesticus, que encara és utilitzat per alguns taxonomistes. (Informació extreta de: Viquipèdia: L'enciclopèdia lliure [en línia]. St. Petersburg, Fl.: Wikimedia Foundation, 2020. <ca.wikipedia.org/wiki/Portada)

    [Acta 668, 16 de setembre de 2020]
  • ca  sènior, adj
  • es  sénior, adj
  • fr  confirmé -ée, adj
  • fr  premier -ère, adj
  • fr  principal -ale, adj
  • fr  senior, adj
  • fr  sénior -e, adj
  • fr  supérieur -eure, adj
  • it  senior, adj
  • pt  sênior, adj
  • en  senior, adj
  • en  superior, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Treball, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Dit de la persona que té experiència i competència reconegudes en un càrrec o una professió i té una categoria laboral superior.

Note

  • El terme sènior es contraposa a júnior.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sènior

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma sènior, com a adjectiu i com a nom.

    Criteris aplicats

    ·És una forma d'origen llatí (comparatiu de l'adjectiu senex, senis 'vell') vehiculada, amb aquest significat específic, a través de l'anglès.

    ·Pot considerar-se lingüísticament adequada, tenint en compte que es recull en diccionaris catalans amb un significat anàleg en altres àmbits (per exemple, en esports).

    ·És la designació habitual del concepte i està ben implantada.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües (castellà, francès, italià i portuguès) s'utilitza la designació anàloga, que fins i tot està recollida en diccionaris generals amb aquest significat concret.

    Formes desestimades:

    -veterà, primer, principal, superior, experimentat: No són prou precises semànticament i tenen un ús molt inferior a sènior en contextos equivalents.

    [Acta 750, 23 de març de 2026]
  • ca  sènior, n m, f
  • es  sénior, n m, f
  • fr  senior, n m, f
  • fr  sénior | séniore, n m, f
  • it  senior, n m, f
  • pt  sênior, n m, f
  • en  senior, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Treball, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Persona que té experiència i competència reconegudes en un càrrec o una professió i té una categoria laboral superior.

Note

  • El terme sènior es contraposa a júnior.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sènior

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma sènior, com a adjectiu i com a nom.

    Criteris aplicats

    ·És una forma d'origen llatí (comparatiu de l'adjectiu senex, senis 'vell') vehiculada, amb aquest significat específic, a través de l'anglès.

    ·Pot considerar-se lingüísticament adequada, tenint en compte que es recull en diccionaris catalans amb un significat anàleg en altres àmbits (per exemple, en esports).

    ·És la designació habitual del concepte i està ben implantada.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües (castellà, francès, italià i portuguès) s'utilitza la designació anàloga, que fins i tot està recollida en diccionaris generals amb aquest significat concret.

    Formes desestimades:

    -veterà, primer, principal, superior, experimentat: No són prou precises semànticament i tenen un ús molt inferior a sènior en contextos equivalents.

    [Acta 750, 23 de març de 2026]
  • ca  sensedades, n m
  • es  sin datos
  • es  valor sin datos
  • en  missing data
  • en  missing data value
  • en  missing value
  • en  no data
  • en  no-data value

Matemàtiques > Estadística

Definition
Valor convencional que s'assigna a una variable de la qual no es tenen dades, a fi d'evitar que prengui un valor per defecte o que quedi sense valor.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes sensedades i dada no disponible:

    S'aproven els termes semànticament relacionats sensedades i dada no disponible pels motius següents:

    Pel que fa al substantiu sensedades,

    ·és la forma que fan servir els especialistes i està especialment estesa en els àmbits de la teledetecció i els sistemes d'informació geogràfica;

    ·es documenta ja en nombrosos contextos d'especialitat, si bé amb vacil·lació pel que fa a la grafia (sense dades, sense-dades, sensedades);

    ·lingüísticament és una forma adequada: es tracta d'un compost delocutiu exocèntric(1) procedent de la lexicalització de l'expressió sense dades, que té origen en variable sense dades, amb canvi de significat.

    Quant a dada no disponible,

    ·és una forma descriptiva del concepte, lingüísticament adequada i transparent;

    ·és semànticament precisa i s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ·ja es documenta en textos d'especialitat;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Es descarten les formes dada faltant i dada mancant, que tenen un cert ús amb el sentit de dada no disponible, perquè els adjectius faltant i mancant són poc habituals en català i donen lloc a formes poc naturals.

    D'altra banda, les formes dada incompleta, dada perduda, dada desconeguda i dada nul·la són inadequades semànticament, perquè designen tipus concrets de dades no disponibles.

    (1)Són compostos delocutius aquells que provenen de la lexicalització d'una frase o del fragment d'una frase, com ara adeu-siau, avemaria, maimorrà, nomoblidis, etc. Són compostos exocèntrics aquells en què cap dels constituents del compost no es comporta com a nucli, ja que les propietats sintàctiques, semàntiques i gramaticals no depenen d'aquests constituents; és el cas, per exemple, de paraigua, allioli o pit-roig. (vegeu INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Gramàtica de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2012.
    <www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/&gt;)

    [Acta 540, 26 de gener de 2012]
  • ca  persona sense llar, n f
  • ca  sensellar, n m, f sin. compl.
  • es  persona sin hogar, n f
  • es  sin hogar, n m, f
  • fr  personne sans chez soi, n f
  • fr  personne sans domicile, n f
  • fr  personne sans domicile fixe, n f
  • fr  personne sans-logis, n f
  • fr  personne SDF, n f
  • fr  sans domicile fixe, n m, f
  • fr  sans-logis, n m, f
  • en  homeless, n
  • en  homeless person, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Sociologia > Serveis socials, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Prefixació amb adverbi/preposició amb funció de prefix**

Definition
Persona que no disposa d'una llar.

Note

  • El plural de la forma sensellar és sensellar (un sensellar, els sensellar).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme persona sense llar (sin. compl. sensellar)

    Resolució del Consell Supervisor

    Es revisa la decisió adoptada pel Consell Supervisor en la reunió núm. 324 (28 de febrer de 2001) i s'aprova ara la forma persona sense llar com a sinònim preferent de la forma normalitzada sensellar.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que sensellar és una denominació lingüísticament possible, i es documenta, actualment la forma utilitzada amb normalitat és persona sense llar.

    ·Dins l'àmbit especialitzat, la forma sensellar es considera reduccionista i pejorativa (perquè el fet de no tenir llar passa a identificar completament la persona i a convertir-se en la seva única identitat), i per aquest motiu es tendeix a evitar-la.

    ·La forma persona sense llar, en canvi, transmet millor la idea que el fet de trobar-se sense llar és tan sols una circumstància de la persona en un moment determinat de la vida, però no la defineix en essència.

    Es manté la forma sensellar com a sinònim complementari perquè, malgrat que és una forma connotada actualment, des del punt de vista estrictament lingüístic és adequada, es documenta i ha tingut una difusió notable.

    [Acta 738, 26 de maig de 2025]