Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  ruló, n m
  • ca  rul·lo, n m sin. compl.
  • es  rulo
  • fr  rouleau
  • en  roller

Imatge personal > Perruqueria

Definition
Cilindre flexible al voltant del qual s'enrotlla un ble de cabells perquè n'agafi la forma.
  • ca  ruló, n m
  • ca  rul·lo, n m sin. compl.
  • es  rulo
  • fr  rouleau
  • en  roller

Imatge personal > Perruqueria

Definition
Cilindre flexible al voltant del qual s'enrotlla un ble de cabells perquè n'agafi la forma.
  • ca  rúmbia, n f
  • es  rumbia, n f
  • fr  rumbia, n f
  • en  rumbia, n

Música

Definition
Estil musical de ball que combina elements de la rumba i la cúmbia.

Note

  • 1. La denominació rúmbia és un acrònim de rumba i cúmbia.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • ca  ruptura a la francesa, n f
  • es  bomba de humo, n f
  • es  bomba de humo virtual, n f
  • es  despedida a la francesa, n f
  • es  fantasmeo, n m
  • es  ghosting, n m
  • fr  fantomisation, n f
  • fr  ghosting, n m
  • fr  rupture à l'anglaise, n f
  • fr  spectrification, n f
  • en  ghosting, n

Antropologia > Sexualitat. Erotisme

Definition
Ruptura d'una relació sexual o afectiva, sovint per internet, en què un dels integrants de la relació interromp la comunicació amb l'altra persona d'una manera inesperada, sense avisar-la ni donar-li cap mena d'explicació.

Note

  • 1. Segons el context, també pot ser adequada en català la forma marxa a la francesa.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ruptura a la francesa:

    S'aprova la denominació ruptura a la francesa pels motius següents:

    ·és una alternativa al manlleu anglès ghosting (neologisme semàntic a partir del verb to ghost, que significa 'convertir-se en fantasma'), que té un cert ús en català;

    ·és una forma explicativa del concepte, construïda a partir de la locució normativa a la francesa, que significa "Sense dir adeu, sense acomiadar-se";

    ·ja es documenta amb aquest sentit;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Es descarten les formes esfumada i plantada, que també s'han valorat, perquè es creu que ruptura a la francesa (o, segons el context, marxa a la francesa, marxar a la francesa o anar-se'n a la francesa) s'identifiquen més fàcilment amb el concepte.

    Tot i que algun especialista fa notar que ghosting transmet la idea que qui trenca la relació continua, d'alguna manera, present en l'entorn de l'altre (en les xarxes socials compartides, per exemple), i que ruptura a la francesa no remet a això, es considera que la proposta catalana capta prou bé l'essència del concepte, que és, de fet, el trencament inesperat de la relació, i es bandeja el manlleu.

    [Acta 639, 4 de juliol de 2018]
  • ca  citòlisi, n f
  • ca  lisi cel·lular, n f
  • ca  ruptura cel·lular, n f sin. compl.
  • es  citólisis, n f
  • es  disrupción celular, n f
  • es  lisis celular, n f
  • es  rotura celular, n f
  • es  ruptura celular, n f
  • fr  cytolyse, n f
  • fr  lyse cellulaire, n f
  • fr  rupture de cellule, n f
  • pt  citólise, n f
  • pt  lise celular, n f
  • pt  rompimento celular, n m
  • pt  ruptura celular, n f
  • en  cell breakage, n
  • en  cell disruption, n
  • en  cell lysis, n
  • en  cell rupture, n
  • en  cytolysis, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Ciències de la vida > Biologia cel·lular, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta homogeni (formants grecs)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Destrucció de la membrana cel·lular o de la paret cel·lular d'una cèl·lula, que n'allibera el contingut.

Note

  • La citòlisi pot ser un procés natural o es pot provocar intencionadament per a obtenir un component de l'interior d'una cèl·lula; es pot produir per procediments físics (per pressions elevades, ultrasons, etc.), químics (a través de dissolvents o altres substàncies que afecten la paret cel·lular) o bioquímics.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme citòlisi (sin. lisi cel·lular; sin. compl. ruptura cel·lular)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes citòlisi, lisi cel·lular i ruptura cel·lular, com a sinònimes (citòlisi i lisi cel·lular com a sinònims absoluts i ruptura cel·lular com a denominació complementària).

    Criteris aplicats

    ·Totes tres són formes lingüísticament adequades:

    ocitòlisi és un compost culte creat amb els formants d'origen grec cito- 'cèl·lula' i lisi 'descomposició', anàleg a altres formes de la llengua, com ara electròlisi, fotòlisi, glicòlisi o hidròlisi;

    olisi cel·lular és un sintagma descriptiu, construït amb el nucli nominal lisi, que el diccionari normatiu ja recull referit exactament a aquest concepte, i l'adjectiu cel·lular, que especifica el tipus de lisi i la distingeix, per exemple, de la lisi d'una malaltia, és a dir, la desaparició lenta i gradual d'una malaltia;

    oruptura cel·lular, finalment, és també un sintagma descriptiu de registre més divulgatiu que les formes anteriors, creat sobre el mot de la llengua general ruptura; aquesta denominació pot resultar una alternativa especialment vàlida davant el calc de l'anglès *disrupció cel·lular, formalment similar i etimològicament emparentat però utilitzat en català bàsicament per influència anglesa.

    ·Totes tres formes es documenten en català, especialment citòlisi i lisi cel·lular, que són les més vives entre els especialistes i es recullen en fonts terminològiques i lexicogràfiques.

    ·Totes tres tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenten les formes anàlogues.

    S'ha valorat la possibilitat que la forma anglesa cell disruption s'utilitzi referida exclusivament a un procés provocat i, en canvi, cytolysis i cell lysis es refereixin a processos espontanis, però s'ha descartat aquesta opció, d'acord amb l'opinió de la majoria d'experts, que creuen que totes tres formes són intercanviables i poden referir-se a qualsevol mena de trencament cel·lular.

    [Acta 709, 3 de juliol de 2023]
  • ca  rururbà -ana, adj
  • es  rururbano
  • fr  rurbain
  • en  rurban

Construcció > Urbanisme

Definition
Dit de l'àrea, l'espai, etc. que combina característiques pròpies del camp i característiques pròpies de la ciutat.
  • ca  rururbanització, n f
  • es  rururbanización
  • fr  rurbanisation
  • en  rurbanization

Construcció > Urbanisme

Definition
Procés d'urbanització, en una àrea rural o a la perifèria d'una ciutat o d'una aglomeració urbana, que combina característiques pròpies del camp i característiques pròpies de la ciutat.
  • ca  rush [en], n m
  • es  rush
  • fr  rush
  • en  rush

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definition
Acció en què el jugador atacant en possessió de la pilota corre tan de pressa com pot en línia recta cap a la línia de gol de l'equip contrari, que acaba quan fa una passada, el plaquen o fa un touchdown.
  • ca  ruta assistencial, n f
  • ca  via clínica, n f
  • es  vía clínica
  • fr  cheminement clinique
  • en  clinical pathway

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definition
Pacte establert entre els professionals i les organitzacions dels diferents àmbits assistencials que operen en un mateix territori i atenen una mateixa població afectada d'un problema de salut crònic específic per a aplicar els criteris de bona pràctica, optimitzar els circuits assistencials i planificar les respostes enfront d'escenaris previsibles.

Note

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessió de normalització (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'anglès ageism, i el calc condició crònica, de l'anglès chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (multimorbiditat, infermer -a d'enllaç, hospitalització domiciliària, guia de pràctica clínica, estratègia multipalanca, etc.), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència, ni en català ni paral·lelament en les llengües de l'entorn.

    En general, doncs, són termes que no presenten problemes de tipus lingüístic, però per a la majoria dels quals no hi ha una definició clarament consensuada, tenint en compte que l'atenció a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenció sanitària molt innovador i transversal, en què no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sinó també professionals d'altres àmbits. En aquest sentit, els acords de la sessió de normalització, a la qual han participat especialistes referents en aquesta matèria, han permès assolir els objectius següents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ·delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminològiques, ni en català ni paral·lelament en la resta de llengües (multimorbiditat, conciliació terapèutica, infermer -a d'enllaç, atenció intermèdia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme ruta assistencial (sin. via clínica):

    El Consell Supervisor aprova les denominacions ruta assistencial i via clínica com a sinònims, tal com s'acorda a la sessió de normalització, perquè totes dues són adequades des d'un punt de vista semàntic i perquè, d'acord amb els especialistes assistents a la sessió de normalització, totes dues formes tenen un ús prou important dins l'àmbit: la primera, com a designació habitual en la documentació del Departament de Salut, i la segona, com a forma de més llarga tradició, recollida ja en diccionaris terminològics, tant en català com paral·lelament en castellà.
  • ca  rúter, n m
  • ca  encaminador, n m sin. compl.
  • es  enrutador, n m
  • es  router, n m
  • es  rúter, n m
  • fr  routeur, n m
  • it  router, n m
  • pt  roteador, n m
  • pt  router, n m
  • en  router, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès (RECONSIDERACIÓ)**

Informàtica > Maquinari, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Verb + sufix**

Definition
Dispositiu que permet l'accés d'altres dispositius a una xarxa de telecomunicacions, sovint internet, i distribueix els paquets de dades que rep perquè arribin a la seva destinació.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme rúter (sin. compl. encaminador)

    Resolució del Consell Supervisor

    Es reconsidera la decisió presa en la reunió núm. 166, del 18 de maig de 1993, en què es va aprovar la forma encaminador com a únic equivalent català de l'anglès router, i s'aprova ara la forma rúter (manlleu de l'anglès adaptat) com a designació catalana principal del concepte i encaminador (calc semàntic de la mateixa forma anglesa) com a sinònim complementari.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que l'alternativa catalana encaminador és semànticament adequada i ha tingut una difusió considerable, especialment en àmbits oficials i de l'administració, no ha aconseguit desplaçar el manlleu, el qual es manté molt viu i és d'ús generalitzat entre la població. Per aquest motiu es considera necessari acceptar-lo, al costat de la forma aprovada inicialment, encaminador, que també té ús.

    ·El manlleu adaptat (rúter) ja es documenta en textos especialitzats i té l'aval de nombrosos especialistes de l'àmbit.

    ·Altres llengües romàniques han incorporat també el manlleu.

    ·La forma encaminador, d'altra banda, és també viva, al costat de les formes semànticament relacionades encaminar i encaminament, també normalitzades, i per això es manté com a sinònim complementari.

    Formes desestimades

    -router: Es prefereix la forma adaptada a la pronúncia i l'ortografia catalanes, tenint en compte que el manlleu ja té un ús generalitzat entre la població i que l'adaptació és relativament simple.

    -ruter: Malgrat que és la forma proposada per algun especialista, es constata que no té ús i es considera poc probable que, a hores d'ara, tingui possibilitats d'implantació.

    -enrutador: Es prefereix mantenir encaminador, forma difosa fins ara, equivalent semànticament però creada sobre el verb normatiu encaminar, que significa 'posar en camí' o 'fer avançar cap a un punt concret'. El verb enrutar, tot i que és possible, és inèdit en català.

    [Acta 710, 18 de setembre de 2023]