Neoloteca

ca pornodifusió no consentida, n f
es difusión no consentida de imágenes íntimas, n f
es difusión no consentida de imágenes privadas, n f
es difusión no consentida de imágenes sexuales, n f
es pornografía no consentida, n f
es sexpreading, n m
fr diffusion non consensuelle d'images intimes, n f
fr pornodivulgation, n f
fr pornographie non consensuelle, n f
en nonconsensual dissemination of sexual images, n
en nonconsensual pornography, n
en revenge porn, n
en revenge pornography, n
en sexpreading, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un fals manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, Dret penal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition

Difusió, generalment a través d'internet, de fotografies o enregistraments audiovisuals de contingut sexual o íntim d'una persona sense el seu consentiment.

Note

1. En la pornodifusió no consentida, els continguts divulgats poden haver estat enregistrats prèviament amb el consentiment de la víctima (pornodifusió per revenja o pornorevenja) o bé sense el seu consentiment, i qui els difon pot ser la mateixa persona que els enregistra o bé un tercer.
2. Les formes angleses revenge porn i revenge pornography s'utilitzen sovint amb un sentit més restrictiu, referides, específicament, a la pornodifusió per revenja o pornorevenja.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pornodifusió no consentida

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació pornodifusió no consentida.

Criteris aplicats

·És una denominació catalana alternativa al fals manlleu sexpreading (forma creada en català o en castellà a partir de les formes angleses sex 'sexe' i to spread 'divulgar, propagar') i, alhora, un equivalent a la forma anglesa nonconsensual pornography.

·Malgrat que és un semicalc de l'anglès nonconsensual pornography, és una solució descriptiva, que pot considerar-se també adequada en català. Està constituïda pel nucli pornodifusió (creat a partir del prefixoide porno-, que significa 'pornografia', i el substantiu difusió) i el sintagma explicatiu no consentida; l'esment a pornografia (a través del prefixoide) respon al fet que les imatges íntimes, més enllà de l'objectiu final de qui les difon, busquen el gaudi o l'excitació de les persones a qui es difonen.

·És una forma precisa i s'identifica sense dificultats amb el concepte.

·Els especialistes hi donen el vistiplau.

·En altres llengües es documenten denominacions similars, que també fan referència al concepte de pornografia.

Formes desestimades

-Pornodifusió no autoritzada: Es prefereix pornodifusió no consentida, perquè remet més directament al permís de la persona afectada.

-Pornografia no consentida (calc de l'anglès nonconsensual pornography): Aquesta forma faria referència a les imatges o al material difós, no a l'acció de difondre'l, que és el concepte que es vol designar (pornografia és la "Representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, que té com a finalitat excitar sexualment", segons la definició aprovada pel Consell Supervisor (acta núm. 639)).

-Difusió no consentida d'imatges íntimes: És una forma adequada, que descriu el concepte amb precisió i que té el vistiplau d'especialistes del sector. Tot i això, es considera excessivament llarga com a denominació i per això s'ha preferit pornodifusió no consentida, que vehicula la mateixa idea d'una manera més sintètica.

-Sexpreading: És un fals manlleu innecessari, que, a més, ha estat rebutjat pels especialistes.

-Sexodifusió: És una forma imprecisa, que no fa pensar en una conducta punible, i no té ús. Tampoc té ús la forma més explicativa sexodifusió no consentida. Els especialistes rebutgen també aquestes formes.

-Sexoesbombament: No es documenta ni té el suport dels especialistes.

-Pornodivulgació (calc del francès pornodivulgation): Aquesta forma no té ús i no remet al concepte de manera prou clara; remet, simplement, a la difusió de continguts pornogràfics.

-Pornografia involuntària: Aquesta forma té poc ús i, a més, de vegades s'utilitza amb sentits més restrictius, per a fer referència a la difusió de material sexual manipulat o, segons el cas, a la difusió no consentida d'imatges íntimes obtingudes d'una manera fraudulenta (en anglès, involuntary pornography). A banda, el nucli pornografia fa referència en català al material pornogràfic, no a l'acció de difondre'l.

-Pornovenjança, pornorevenja, pornografia de venjança, pornografia de revenja i porno venjatiu: Aquestes formes solen associar-se, específicament, a la difusió d'imatges obtingudes amb consentiment en què hi ha una voluntat de revenja o de causar un dany moral a la víctima.

[Acta 668, 16 de setembre de 2020]

ca pornodifusió per revenja, n f
ca pornorevenja, n f sin. compl.
es difusión no consentida de sexting, n f
es porno vengativo, n m
es pornografía de venganza, n f
es pornografía vengativa, n f
es pornovenganza, n f
fr pornographie rancunière, n f
fr pornographie vengeresse, n f
en revenge porn, n
en revenge pornography, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, Dret penal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta homogeni (prefixoide + formant català)***

Definition

Pornodifusió no consentida en què el material divulgat havia estat enregistrat prèviament amb el consentiment de la víctima per la mateixa persona que en fa difusió, generalment en el marc d'una relació sentimental o sexual, portada a terme sovint amb voluntat de xantatge o humiliació.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pornodifusió per revenja (sin. pornorevenja)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les denominacions pornodifusió per revenja i, com a sinònim complementari, pornorevenja.

Criteris aplicats

·Són alternatives catalanes a les formes angleses revenge porn i revenge pornography.

·Malgrat que són semicalcs de l'anglès, poden considerar-se també formes lingüísticament adequades en català. La forma pornodifusió per revenja està creada sobre el nucli pornodifusió, present en la denominació del terme superordinat (pornodifusió no consentida), i el sintagma per revenja, referit a la motivació habitual d'aquest tipus de pornodifusió no consentida. La forma pornorevenja és més sintètica i està creada sobre el nucli revenja (perquè l'acció respon a un desig de revenja) i el prefixoide porno-, que significa 'pornografia'.

·Són formes transparents, que remeten a les denominacions angleses de partida i s'identifiquen fàcilment amb el concepte.

·La forma pornorevenja ja té un ús notable en català. La forma pornodifusió per revenja, tot i que no té ús, remet força als calcs de l'anglès pornografia de revenja i pornografia de venjança, que sí que són formes utilitzades, malgrat que no són del tot adequades amb aquest sentit.

·Tenen el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitzen formes similars, basades també en els conceptes de pornografia i de revenja o venjança.

Malgrat l'inconvenient que el mot revenja pot suggerir culpabilitat de la víctima, tal com recullen algunes fonts, i que els motius de la difusió poden ser altres, a banda de la revenja (la mera diversió o l'afany de notorietat, per exemple), l'analogia amb l'anglès i amb les altres llengües, a més de la transparència, són motius de pes per a optar per aquestes solucions.

Formes desestimades

-Pornodifusió de venjança i pornovenjança: Entre venjança i revenja, es prefereix revenja, que es considera que, en general, remet a una acció més puntual i més moderada que venjança i s'adequa més a aquest context.

-Pornografia de revenja i porno de revenja: El nucli més adequat, a partir del superodinat pornodifusió no consentida, és pornodifusió. Cal tenir en compte, a més, que pornografia (o porno) faria referència, estrictament, a les imatges o al material difós, no a l'acció de difondre'l, que és el concepte que es designa aquí (pornografia és la "Representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, que té com a finalitat excitar sexualment", segons la definició aprovada pel Consell Supervisor (acta núm. 639))

-Difusió no consentida de sèxting: Aquesta forma, malgrat que té l'aval d'alguns especialistes, no té un ús gaire estès. Cal tenir en compte, a més que sèxting no designa un tipus de contingut que es pugui difondre, sinó l'acció de crear o enviar missatges de contingut sexual per mitjà d'un dispositiu electrònic. És una denominació, doncs, que no s'adequa del tot al concepte.

[Acta 668, 16 de setembre de 2020]

ca pornografia, n f
ca porno, n m sin. compl.
es porno, n m
es pornografía, n f
fr porno, n m
fr pornographie, n f
en porn, n
en porno, n
en pornography, n

Antropologia > Sexualitat. Erotisme

Definition

Representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, que té com a finalitat excitar sexualment.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme porno:

S'aprova la denominació porno, com a sinònim complementari del substantiu pornografia i de l'adjectiu pornogràfic -a i com a substantiu referit, específicament, a un gènere audiovisual, pels motius següents:

·és una forma lingüísticament adequada, creada per reducció (per apòcope) de pornografia, semblantment a altres formes ja normatives com ara foto (reducció de fotografia) o cine (reducció de cinema i aquest, alhora, de cinematògraf);

·és una forma molt estesa i consolidada, tant en català com en altres llengües;

·ja es documenta en obres lexicogràfiques catalanes;

·té el vistiplau dels especialistes.

[Acta 639, 4 de juliol de 2018]

ca pornogràfic -a, adj
ca porno, adj sin. compl.
es porno, adj
es pornográfico -ca, adj
fr porno, adj
fr pornographique, adj
en porn, adj
en pornographic, adj

Antropologia > Sexualitat. Erotisme

Definition

Relatiu a la pornografia.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme porno:

S'aprova la denominació porno, com a sinònim complementari del substantiu pornografia i de l'adjectiu pornogràfic -a i com a substantiu referit, específicament, a un gènere audiovisual, pels motius següents:

·és una forma lingüísticament adequada, creada per reducció (per apòcope) de pornografia, semblantment a altres formes ja normatives com ara foto (reducció de fotografia) o cine (reducció de cinema i aquest, alhora, de cinematògraf);

·és una forma molt estesa i consolidada, tant en català com en altres llengües;

·ja es documenta en obres lexicogràfiques catalanes;

·té el vistiplau dels especialistes.

[Acta 639, 4 de juliol de 2018]

ca pornodifusió per revenja, n f
ca pornorevenja, n f sin. compl.
es difusión no consentida de sexting, n f
es porno vengativo, n m
es pornografía de venganza, n f
es pornografía vengativa, n f
es pornovenganza, n f
fr pornographie rancunière, n f
fr pornographie vengeresse, n f
en revenge porn, n
en revenge pornography, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat, Dret penal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta homogeni (prefixoide + formant català)***

Definition

Pornodifusió no consentida en què el material divulgat havia estat enregistrat prèviament amb el consentiment de la víctima per la mateixa persona que en fa difusió, generalment en el marc d'una relació sentimental o sexual, portada a terme sovint amb voluntat de xantatge o humiliació.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pornodifusió per revenja (sin. pornorevenja)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les denominacions pornodifusió per revenja i, com a sinònim complementari, pornorevenja.

Criteris aplicats

·Són alternatives catalanes a les formes angleses revenge porn i revenge pornography.

·Malgrat que són semicalcs de l'anglès, poden considerar-se també formes lingüísticament adequades en català. La forma pornodifusió per revenja està creada sobre el nucli pornodifusió, present en la denominació del terme superordinat (pornodifusió no consentida), i el sintagma per revenja, referit a la motivació habitual d'aquest tipus de pornodifusió no consentida. La forma pornorevenja és més sintètica i està creada sobre el nucli revenja (perquè l'acció respon a un desig de revenja) i el prefixoide porno-, que significa 'pornografia'.

·Són formes transparents, que remeten a les denominacions angleses de partida i s'identifiquen fàcilment amb el concepte.

·La forma pornorevenja ja té un ús notable en català. La forma pornodifusió per revenja, tot i que no té ús, remet força als calcs de l'anglès pornografia de revenja i pornografia de venjança, que sí que són formes utilitzades, malgrat que no són del tot adequades amb aquest sentit.

·Tenen el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitzen formes similars, basades també en els conceptes de pornografia i de revenja o venjança.

Malgrat l'inconvenient que el mot revenja pot suggerir culpabilitat de la víctima, tal com recullen algunes fonts, i que els motius de la difusió poden ser altres, a banda de la revenja (la mera diversió o l'afany de notorietat, per exemple), l'analogia amb l'anglès i amb les altres llengües, a més de la transparència, són motius de pes per a optar per aquestes solucions.

Formes desestimades

-Pornodifusió de venjança i pornovenjança: Entre venjança i revenja, es prefereix revenja, que es considera que, en general, remet a una acció més puntual i més moderada que venjança i s'adequa més a aquest context.

-Pornografia de revenja i porno de revenja: El nucli més adequat, a partir del superodinat pornodifusió no consentida, és pornodifusió. Cal tenir en compte, a més, que pornografia (o porno) faria referència, estrictament, a les imatges o al material difós, no a l'acció de difondre'l, que és el concepte que es designa aquí (pornografia és la "Representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, que té com a finalitat excitar sexualment", segons la definició aprovada pel Consell Supervisor (acta núm. 639))

-Difusió no consentida de sèxting: Aquesta forma, malgrat que té l'aval d'alguns especialistes, no té un ús gaire estès. Cal tenir en compte, a més que sèxting no designa un tipus de contingut que es pugui difondre, sinó l'acció de crear o enviar missatges de contingut sexual per mitjà d'un dispositiu electrònic. És una denominació, doncs, que no s'adequa del tot al concepte.

[Acta 668, 16 de setembre de 2020]

ca port base, n m
es puerto base
es puerto hub
fr port d'éclatement
en base port
en hub port

Transports > Transport marítim

Definition

Port, generalment de grans dimensions, que serveix de centre de consolidació, fraccionament i distribució de càrregues destinades a altres ports.

ca port de bras [fr], n m
es port de bras, n m
fr port de bras, n m
en port de bras, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definition

Moviment suau i continu dels braços que permet passar-los d'una posició de braços a una altra.

Note

La denominació port de bras s'utilitza més específicament per a fer referència a una sèrie d'exercicis codificats de moviments de braços que també involucren el tors, el cap i la mirada.

ca porta, n f
es puerta
fr porte
en door

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definition

Espai que els jugadors de la línia ofensiva obren entre els defensors per fer un camí per on puguin avançar els corredors.

ca punta a punta, n m
ca cistella a cistella [BÀSQUET], n m sin. compl.
ca porta a porta, n m sin. compl.
es coast to coast, n m
es costa a costa, n m
fr coast to coast, n m
fr panier à panier [BÀSQUET], n m
it coast to coast, n m
en coast to coast, n
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Esport > Esports de pilota, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition

Acció individual d'un jugador consistent a travessar pràcticament tot el camp de joc portant la pilota, des de camp propi, i acabar fent gol o cistella ell mateix, sense la participació de cap company d'equip al llarg de la jugada.

Note

1. L'equivalent anglès coast to coast, utilitzat en totes les llengües, prové de la lliga de bàsquet professional dels Estats Units (NBA), des d'on ha passat als altres països i també a altres esports.
2. Les denominacions cistella a cistella (i l'equivalent francès panier à panier) i porta a porta tenen un ús més restringit: cistella a cistella (i panier à panier), perquè és exclusiva del bàsquet (el nom ve del fet que la jugada sovint comença amb un rebot sota la pròpia cistella); porta a porta, perquè és pròpia sobretot d'un registre col·loquial.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme punta a punta (sin. compl. cistella a cistella, porta a porta)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes punta a punta i, com a sinònims complementaris, cistella a cistella i porta a porta.

Criteris aplicats

En totes les denominacions es prescindeix de la preposició inicial de, pels motius següents:

·Simplifica l'ús com a nom (Fer ?un DE punta a punta, ?El DE cistella a cistella…).

·Permet distingir formalment l'ús nominal de l'ús adverbial, cosa que s'ajusta a la distinció semàntica que també hi ha (contextualment, l'adverbi pot prendre sentits diferents: encistellar de punta a punta ≠ córrer de punta a punta).

·No s'ha documentat cap ocurrència amb aquest sentit que mantingui la preposició davant d'un article. (S'ha de dir, però, que tampoc se n'ha documentat cap sense.)

·Ja es fa aquesta reducció a porta a porta, locució no normativa però utilitzada sovint per les administracions públiques (El porta a porta dobla la recollida a Sant Andreu, A Santa Coloma de Farners s'ha instaurat el porta a porta, etc.)

·Aquesta mateixa reducció s'ha fet espontàniament en el manlleu original anglès coast to coast, a partir de la locució completa from coast to coast, i també en l'equivalent francès panier à panier (i no *de panier à panier).

A més:

Pel que fa a punta a punta:

·És una forma descriptiva i de fàcil interpretació, que indica per mitjà de preposicions i de la repetició dels nuclis el punt de partida i el punt d'arribada de l'acció del jugador.

·Es documenten ocurrències adverbials en català amb aquest significat.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

Pel que fa a cistella a cistella:

·És una forma descriptiva i de fàcil interpretació, que indica per mitjà de preposicions i de la repetició dels nuclis el punt de partida i el punt d'arribada de l'acció del jugador.

·Es recull com a sinònim complementari perquè, a diferència de camp a camp, només pot tenir aplicació al bàsquet.

·Es documenten ocurrències adverbials en català amb aquest significat.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

·En francès es prescriu la designació anàloga, a més del manlleu.

Pel que fa a porta a porta:

·És una forma metafòrica i expressiva, que descriu l'acció per mitjà de la comparació amb un trajecte entre habitatges o edificis; complementàriament, en els esports amb porteries, la sinonímia de porta amb porteria en un registre col·loquial fa que també pugui adquirir el sentit '(de) porteria a porteria'.

·Es recull com a sinònim complementari pel seu caràcter metafòric, que la fa menys transparent, i per la seva naturalesa de proposta sense un ús documentat.

·És una forma avalada per un mitjà de comunicació públic, que en vol fer difusió.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

[Acta 700, 19 de desembre de 2022]

ca porta d'entrada, n f
es puerto de entrada
es punto de entrada
en gateway
de Flugsteig

Lleure > Turisme

Definition

Punt, generalment un port, un aeroport o una ciutat, a partir del qual se sol accedir a una regió o un país.

Note

Per exemple, en determinats contextos Nova York és considerada una porta d'entrada als Estats Units d'Amèrica; Bombai, una porta d'entrada a l'Índia, i Barcelona, una porta d'entrada a Catalunya.

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note