Neoloteca

ca òstracon, n m
es óstracon
en ostracon
en ostrakon

Arts > Ceràmica, Història > Arqueologia

Definition

Tros de terrissa grega inscrit.

ca otaku, n m, f
es otaku, n m, f
fr otaku, n m, f
en otaku, n

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

Definition

Persona molt aficionada al manga i l'anime.

Note

La denominació otaku prové del japonès, en què significa, literalment, 'casa vostra'; per extensió, en aquesta llengua també s'aplica a una persona obsessionada per la tecnologia, els videojocs, el manga o altres aficions similars, i sol tenir una connotació negativa molt marcada.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

-S'opta en tots els casos per l'acceptació dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominació catalanes pels motius següents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les llengües; 2) per l'especificitat de l'àmbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

-Pel que fa, específicament, a les formes d'origen japonès, s'opta sempre per l'adopció directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanització Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripció Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, però és el més conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japonès i és també el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en què ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japonès és més genèric que el sentit que han adoptat en català i en les altres llengües occidentals, que han manllevat els termes vinculats únicament amb el món del manga (per exemple, shōjo significa en japonès 'noia', mentre que en les llengües occidentals denomina un tipus específic de còmic destinat a noies adolescents).

-Es descarta l'adaptació de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons següents: 1) perquè els termes aprovats no són encara d'ús general i, per tant, no es considera necessària l'adaptació plena (la transcripció és, de fet, una mesura de prudència abans de l'adaptació); 2) perquè es creu que és important en aquest àmbit mantenir d'alguna manera la vinculació de la denominació amb la llengua de procedència, atès que són termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculació es perdria amb l'adaptació; 3) perquè l'adaptació s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres llengües, i 4) perquè sovint les adaptacions comporten canvis ortogràfics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

-Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

-Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten bàsicament el diacrític (un màcron) que indica que determinades vocals són llargues en japonès. Atès que en català no hi ha distinció, com en japonès, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificació d'aquest tret, que sovint, a més, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificació, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opció prèviament, en altres termes incorporats al català procedents del japonès (per exemple a shoyu, que en transcripció estricta és shōyu).

En la versió tradicional del sistema Hepburn, el màcron se substitueix de vegades per una duplicació de la vocal llarga (ō> oo), si bé sembla que actualment aquesta solució no és gaire freqüent. S'ha descartat també, doncs, aquesta opció en les denominacions catalanes, i igualment les variants de ō amb ou, recollides en algunes fonts.

-Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

-Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'ús (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

[Acta 565, 24 d'octubre de 2013]

ca oportunitat de sentir, n f
ca OTH, n f sigla
es oportunidad de oír
es ODO sigla
es OTH sigla
fr occasion d'entendre
fr ODE sigla
en opportunity to hear
en OTH sigla

Comunicació > Publicitat

Definition

Freqüència mitjana de vegades que una persona del públic objectiu ha contactat amb una campanya publicitària a través de la ràdio.

Note

Generalment s'empra la sigla OTH, que prové de la denominació anglesa opportunity to hear.

ca otidiformes, n m pl
nc Otidiformes

Zoologia > Ocells

Definition

Ordre d'ocells.

ca oportunitat de veure, n f
ca OTS, n f sigla
es oportunidad de ver
es ODV sigla
es OTS sigla
fr occasion de voir
fr ODV sigla
fr OTS sigla
en opportunity to see
en OTS sigla

Comunicació > Publicitat

Definition

Freqüència mitjana de vegades que una persona del públic objectiu ha contactat amb una campanya publicitària a través de qualsevol mitjà, a excepció de la ràdio.

Note

Generalment s'empra la sigla OTS, que prové de la denominació anglesa opportunity to see.

ca servei de distribució directa, n m
ca servei OTT, n m
ca OTT, n m sigla
es servicio de distribución directa, n m
es servicio de transmisión libre, n m
es servicio OTT, n m
es OTT, n m sigla
fr service hors offre du fournisseur d'accès à l'internet, n m
fr service hors offre FAI, n m
fr service OTT, n m
fr service par contournement, n m
fr OTT, n m sigla
it servizio OTT, n m
it servizio over-the-top, n m
it OTT, n m sigla
en OTT service, n
en over-the-top, n
en over-the-top service, n
en OTT, n sigla
de Over-the-top-Service, n m
de OTT, n m sigla
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Audiovisuals > Imatge. So, TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+sigla)**, **Denominació catalana 3: Manlleu de l'anglès**

Definition

Servei de difusió de continguts que es presta a través d'una xarxa de telecomunicacions de banda ampla i d'accés públic sense que els operadors de telecomunicacions tinguin control sobre els continguts ni obtinguin beneficis econòmics directes de la distribució que se'n fa.

Note

1. Els serveis de distribució directa difonen sobretot continguts de vídeo i àudio, però també de veu o de missatgeria instantània. A diferència d'altres serveis de difusió (per exemple, dels serveis per IP), els serveis de distribució directa no han d'assumir els costos d'establiment i manteniment de la infraestructura necessària per a transportar les dades.
2. La sigla OTT correspon a l'equivalent anglès over-the-top (service) (literalment, '(servei) per sobre dels límits', perquè en la difusió se sobrepassen els límits de les xarxes convencionals). S'utilitza sovint en aposició, referida a mitjans que distribueixen continguts fora del control dels operadors de telecomunicacions o que tenen relació amb aquest tipus de distribució (per exemple, en plataforma OTT, aplicació OTT, operador OTT, etc.).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme servei de distribució directa (sin. servei OTT; sigla OTT)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes servei de distribució directa i servei OTT, com a sinònims, juntament amb la sigla OTT.

Criteris aplicats

Pel que fa a servei de distribució directa:

·És una alternativa catalana lingüísticament adequada al manlleu anglès over-the-top service (literalment, 'servei per sobre dels límits', perquè la difusió en què es basa sobrepassa els límits de les xarxes convencionals).

·És una forma descriptiva del concepte, basada en el fet que la distribució de continguts es fa sense la intervenció dels operadors de telecomunicacions, directament.

·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

Pel que fa a OTT:

·És la sigla corresponent a l'equivalent anglès over-the-top.

·Té un ús pràcticament internacional i es documenta en nombrosos textos catalans i en altres llengües, com a equivalent de servei de distribució directa i d'altres conceptes relacionats, i també en aposició, com a modificador de noms, per a indicar relació amb aquest tipus de distribució (per exemple, en plataforma OTT, proveïdor OTT o aplicació OTT).

Quant a servei OTT:

·És una reducció de la forma explicativa servei de distribució directa creada a partir de la sigla OTT, pràcticament internacional.

·Té un ús considerable en textos especialitzats.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Formes desestimades

-servei de transmissió lliure; servei de transmissió directa: El nucli transmissió no es considera del tot adient perquè remet al sistema tècnic de difusió dels continguts.

[Acta 706, 8 de maig de 2023]

ca plataforma de distribució directa, n f
ca plataforma OTT, n f
ca OTT, n f sigla
es plataforma de distribución directa, n f
es plataforma de transmisión libre, n f
es plataforma OTT, n f
es OTT, n f sigla
fr plateforme hors offre du fornisseur d'accès à l'internet, n f
fr plateforme hors offre FAI, n f
fr plateforme OTT, n f
fr plateforme par contournement, n f
fr OTT, n f sigla
it piattaforma OTT, n f
it piattaforma over-the-top, n f
it OTT, n f sigla
en OTT platform, n
en over-the-top, n
en over-the-top platform, n
en OTT, n sigla
de Over-the-top-Plattform, n f
de OTT, n f sigla
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Audiovisuals > Imatge. So, TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+sigla)**, **Denominació catalana 3: Manlleu de l'anglès**

Definition

Plataforma que difon els continguts a través d'una xarxa de telecomunicacions de banda ampla i d'accés públic sense que els operadors de telecomunicacions tinguin control sobre els continguts ni obtinguin beneficis econòmics directes de la distribució que se'n fa.

Note

La denominació OTT correspon a la sigla anglesa de over-the-top (platform) (literalment, '(plataforma) per sobre dels límits', perquè en la difusió se sobrepassen els límits de les xarxes convencionals).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme plataforma de distribució directa (sin. plataforma OTT; sigla OTT)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes plataforma de distribució directa i plataforma OTT, com a sinònims, juntament amb la sigla OTT.

Criteris aplicats

Pel que fa a plataforma de distribució directa:

·És una alternativa catalana lingüísticament adequada al manlleu anglès over-the-top platform (literalment, 'plataforma per sobre dels límits', perquè la difusió que fan aquestes plataformes sobrepassa els límits de les xarxes convencionals).

·És una forma descriptiva del concepte, basada en el fet que la distribució de continguts es fa sense la intervenció dels operadors de telecomunicacions, directament.

·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

Pel que fa a OTT:

·És la sigla corresponent a l'equivalent anglès over-the-top.

·Té un ús pràcticament internacional i es documenta en nombrosos textos catalans i en altres llengües, com a equivalent de plataforma de distribució directa i d'altres conceptes relacionats, i també en aposició, com a modificador de noms, per a indicar relació amb aquest tipus de distribució (per exemple, en servei OTT, proveïdor OTT o aplicació OTT).

Quant a plataforma OTT:

·És una reducció de la forma explicativa plataforma de distribució directa creada a partir de la sigla OTT, pràcticament internacional.

·Té un ús considerable en textos especialitzats.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Formes desestimades

-plataforma de transmissió lliure; plataforma de transmissió directa: El nucli transmissió no es considera del tot adient perquè remet al sistema tècnic de difusió dels continguts.

[Acta 706, 8 de maig de 2023]

ca ou de gallina criada a l'aire lliure, n m
ca ou de pagès, n m sin. compl.
es huevo de gallina campera
fr oeuf de plein air
fr oeuf de poule élevée en plein air
it uovo da allevamento all'aperto
pt ovo de galinha criada ao ar libre
en free range egg
en free-range egg
de Ei aus Freilandhaltung

Ramaderia > Explotació animal

Definition

Ou procedent d'una gallina criada a l'aire lliure.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.

En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

(1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

(2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.

ca ou de gallina criada a terra, n m
es huevo de gallina criada en el suelo
fr oeuf de poule élevée au sol
it uovo da allevamento a terra
pt ovo de galinha criada no solo
en barn egg
de Ei aus Bodenhaltung

Ramaderia > Explotació animal

Definition

Ou procedent d'una gallina criada a terra.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.

En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

(1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

(2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.

ca ou de gallina criada en gàbia, n m
ca ou de gallina criada en bateria, n m sin. compl.
es huevo de gallina criada en jaula
fr oeuf de batterie
fr oeuf de poule élevée en cage
it uovo da allevamento in gabbie
pt ovo de galinha criada en gaiola
en egg from caged hen
de Ei aus Käfighaltung

Ramaderia > Explotació animal

Definition

Ou procedent d'una gallina criada en gàbia.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.

En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

(1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

(2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.

Basic search

Advanced search

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note