Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  ingestió de dades, n f
  • es  ingesta de datos, n f
  • es  ingestión de datos, n f
  • fr  ingestion de données, n f
  • it  ingestione di dati, n f
  • pt  ingestão de dados, n f
  • en  data ingestion, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Informàtica > Estructura de les dades, TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Procés consistent a introduir una gran quantitat de dades en el seu estat d'origen, recopilades de fonts diverses, en un repositori propi, generalment un llac de dades, a fi de centralitzar-les per a facilitar-ne l'ús posterior.

Note

  • La ingestió de dades es pot fer en temps real o per lots, a intervals regulars. Les dades presenten generalment formats diversos i poden provenir de fitxers CSV, contingut difós en estríming, interfícies de programació d'aplicacions, bases de dades, etc.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ingestió de dades

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma ingestió de dades.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada creada sobre el nucli ingestió, derivat del verb ingerir, ja aprovat pel Consell Supervisor amb un significat relacionat ("Introduir una gran quantitat de dades en brut recopilades de fonts diverses en un repositori").

    ·És la designació habitual del concepte.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    Formes desestimades

    -ingesta de dades: Tot i que és una forma molt utilitzada, es prefereix la forma amb el nucli ingestió, que també té ús i remet més clarament a un procés. La forma ingesta ja es recull al DEIEC referida al "Fet d'ingressar a l'organisme per via bucal un conjunt de matèries", però habitualment remet al conjunt de matèries que s'ingereixen (en aquest cas, les dades).

    Vegeu també els criteris aplicats en l'aprovació del verb ingerir.

    [Acta 734, 3 de març de 2025]
  • ca  institucionalització, n f
  • ca  ingrés, n m sin. compl.
  • ca  internament, n m sin. compl.
  • es  ingreso, n m
  • es  institucionalización, n f
  • es  internamiento, n m
  • fr  enfermement, n m
  • fr  institutionnalisation, n f
  • fr  placement en établissement, n m
  • fr  placement en institution, n m
  • it  istituzionalizzazione, n f
  • pt  institucionalização, n f
  • en  institutionalisation, n
  • en  institutionalization, n

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Sociologia > Serveis socials

Definition
Fet de fer entrar una persona en un centre residencial, generalment per un període de temps llarg o de manera permanent.

Note

  • Els centres residencials poden ser geriàtrics, de salut mental, per a menors, etc.
  • La denominació institucionalització, que és un calc de l'anglès, s'utilitza sobretot en àmbits especialitzats; en contextos més acostats a la llengua general és preferible i més habitual l'ús de les denominacions ingrés (o també, segons el context, ingrés de llarga estada, ingrés de llarga durada o ingrés permanent) o internament.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes institucionalitzar (sin. compl. ingressar i internar) i institucionalització (sin. compl. ingrés i internament):

    S'aproven els termes institucionalitzar i institucionalització, calcs de l'anglès(1), juntament amb els sinònims complementaris ingressar i internar, d'una banda, i ingrés i internament, de l'altra, pels motius següents:

    Pel que fa a institucionalitzar i institucionalització,

    ·són formes molt introduïdes dins els sector sanitari i dels serveis socials en general i es documenten en nombrosos textos especialitzats;

    ·encara que són clarament formes d'influència anglesa, poden explicar-se formalment com a derivats del substantiu institució ("Organisme que du a terme una funció d'interès públic", segons el diccionari normatiu) i com a denominacions anàlogues a altres formes de la llengua com ara hospitalitzar i hospitalització o escolaritzar i escolarització;

    ·les formes anàlogues es documenten també en altres llengües romàniques;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats, que asseguren que són formes molt esteses i difícilment evitables en l'àmbit especialitzat, en què interessa remarcar de manera especial el lligam d'aquestes accions amb les institucions, és a dir, amb els organismes d'interès públic (i aquest lligam queda poc visible, en canvi, segons els mateixos especialistes, amb l'ús de les formes genuïnes ingressar o internar);

    ·els experts expliquen, finalment, que sovint la substitució de institucionalitzar per ingressar o internar, que serien les formes genuïnes semànticament més afins, no és del tot satisfactòria, ja que ingressar no conté el matís de llarga durada o permanència que sol tenir institucionalitzar, i internar té una certa connotació negativa, perquè tendeix a associar-se amb centres psiquiàtrics d'altres èpoques i porta implícita una idea d'obligació que no té institucionalitzar.

    El Consell Supervisor, malgrat tot, creu convenient aprovar com a sinònims complementaris d'aquestes denominacions les formes ingressar i internar (per al verb) i ingrés i internament (per al substantiu) per les raons següents:

    ·són les formes genuïnes, i normalment emprades en la llengua general, per a designar aquests conceptes, i poden substituir els calcs en nombrosos contextos (amb especificacions, quan cal, com ara de llarga estada, de llarga durada o permanent);

    ·encara que s'accepti el calc, per la generalització que té en sectors professionals i pels matisos semàntics que presenta, és important també donar visibilitat a les designacions genuïnes i fer conscients els experts de la validesa que poden tenir;

    ·en altres llengües romàniques també s'ha observat una certa resistència als calcs de l'anglès i la convivència d'aquestes formes amb d'altres de creades des de la pròpia llengua.

    (1)Mentre que en català institucionalitzar és només, segons el diccionari normatiu, "Donar caràcter institucional (a alguna cosa)", en anglès el verb to institutionalize també té, a banda d'aquest mateix significat, el sentit d''ingressar (algú) en una institució' o 'posar (algú) sota la custòdia d'una institució', sentits que parteixen, al seu torn, del significat específic de institution en anglès com a 'institució destinada específicament a la cura de malalts, especialment de malalts mentals o amb demència'.

    [Acta 563, 12 de setembre 2013]
  • ca  institucionalitzar, v tr
  • ca  ingressar, v tr sin. compl.
  • ca  internar, v tr sin. compl.
  • es  ingresar, v tr
  • es  institucionalizar, v tr
  • es  internar, v tr
  • fr  enfermer, v tr
  • fr  institutionnaliser, v tr
  • fr  placer en établissement, v tr
  • fr  placer en institution, v tr
  • it  istituzionalizzare, v tr
  • pt  institucionalizar, v tr
  • en  institutionalise, to, v tr
  • en  institutionalize, to, v tr

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Sociologia > Serveis socials

Definition
Fer entrar una persona en un centre residencial, generalment per un període de temps llarg o de manera permanent.

Note

  • Els centres residencials poden ser geriàtrics, de salut mental, per a menors, etc.
  • La denominació institucionalitzar, que és un calc de l'anglès, s'utilitza sobretot en àmbits especialitzats; en contextos més acostats a la llengua general és preferible i més habitual l'ús de les denominacions ingressar (o també, segons el context, fer un ingrés de llarga estada, fer un ingrés de llarga durada o fer un ingrés permanent) o internar.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes institucionalitzar (sin. compl. ingressar i internar) i institucionalització (sin. compl. ingrés i internament):

    S'aproven els termes institucionalitzar i institucionalització, calcs de l'anglès(1), juntament amb els sinònims complementaris ingressar i internar, d'una banda, i ingrés i internament, de l'altra, pels motius següents:

    Pel que fa a institucionalitzar i institucionalització,

    ·són formes molt introduïdes dins els sector sanitari i dels serveis socials en general i es documenten en nombrosos textos especialitzats;

    ·encara que són clarament formes d'influència anglesa, poden explicar-se formalment com a derivats del substantiu institució ("Organisme que du a terme una funció d'interès públic", segons el diccionari normatiu) i com a denominacions anàlogues a altres formes de la llengua com ara hospitalitzar i hospitalització o escolaritzar i escolarització;

    ·les formes anàlogues es documenten també en altres llengües romàniques;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats, que asseguren que són formes molt esteses i difícilment evitables en l'àmbit especialitzat, en què interessa remarcar de manera especial el lligam d'aquestes accions amb les institucions, és a dir, amb els organismes d'interès públic (i aquest lligam queda poc visible, en canvi, segons els mateixos especialistes, amb l'ús de les formes genuïnes ingressar o internar);

    ·els experts expliquen, finalment, que sovint la substitució de institucionalitzar per ingressar o internar, que serien les formes genuïnes semànticament més afins, no és del tot satisfactòria, ja que ingressar no conté el matís de llarga durada o permanència que sol tenir institucionalitzar, i internar té una certa connotació negativa, perquè tendeix a associar-se amb centres psiquiàtrics d'altres èpoques i porta implícita una idea d'obligació que no té institucionalitzar.

    El Consell Supervisor, malgrat tot, creu convenient aprovar com a sinònims complementaris d'aquestes denominacions les formes ingressar i internar (per al verb) i ingrés i internament (per al substantiu) per les raons següents:

    ·són les formes genuïnes, i normalment emprades en la llengua general, per a designar aquests conceptes, i poden substituir els calcs en nombrosos contextos (amb especificacions, quan cal, com ara de llarga estada, de llarga durada o permanent);

    ·encara que s'accepti el calc, per la generalització que té en sectors professionals i pels matisos semàntics que presenta, és important també donar visibilitat a les designacions genuïnes i fer conscients els experts de la validesa que poden tenir;

    ·en altres llengües romàniques també s'ha observat una certa resistència als calcs de l'anglès i la convivència d'aquestes formes amb d'altres de creades des de la pròpia llengua.

    (1)Mentre que en català institucionalitzar és només, segons el diccionari normatiu, "Donar caràcter institucional (a alguna cosa)", en anglès el verb to institutionalize també té, a banda d'aquest mateix significat, el sentit d''ingressar (algú) en una institució' o 'posar (algú) sota la custòdia d'una institució', sentits que parteixen, al seu torn, del significat específic de institution en anglès com a 'institució destinada específicament a la cura de malalts, especialment de malalts mentals o amb demència'.

    [Acta 563, 12 de setembre 2013]
  • ca  inhibidor de la transcriptasa inversa, n m
  • ca  ITI, n m sigla
  • es  inhibidor de la transcriptasa inversa
  • es  ITI sigla
  • fr  inhibiteur de la transcriptase inverse
  • fr  ITI sigla
  • en  reverse transcriptase inhibitor
  • en  RTI sigla

Ciències de la salut > Farmacologia

Definition
Fàrmac antiretroviral que actua sobre la DNA-polimerasa dirigida per RNA i evita que es completi adequadament el procés de síntesi de DNA a partir d'RNA.
  • ca  inhibidor de la transcriptasa inversa anàleg de nucleòsid, n m
  • ca  ITIAN, n m sigla
  • es  inhibidor de la trancriptasa inversa análogo de los nucleósidos
  • es  inhibidor de la transcriptasa inversa análogo de nucleósido
  • es  ITIN sigla
  • fr  inhibiteur nucléosidique de la transcriptase inverse
  • fr  INTI sigla
  • en  nucleoside reverse transcriptase inhibitor
  • en  NRTI sigla

Ciències de la salut > Farmacologia

Definition
Inhibidor de la transcriptasa inversa que s'activa per mitjà de tres fosforilacions consecutives i que actua per la seva similitud estructural amb els nucleòsids fisiològics del virus.
  • ca  inhibidor de la transcriptasa inversa anàleg de nucleòtid, n m
  • ca  ITIANT, n m sigla
  • es  inhibidor de la transcriptasa inversa análogo de los nucleótidos
  • es  inhibidor de la transcriptasa inversa análogo de nucleótido
  • fr  inhibiteur nucléotidique de la transcriptase inverse
  • en  NtRTI
  • en  nucleotide reverse transcriptase inhibitor

Ciències de la vida > Microbiologia, Ciències de la salut > Farmacologia

Definition
Inhibidor de la transcriptasa inversa que s'activa per mitjà de dues fosforilacions consecutives i que actua com a conseqüència de la seva similitud estructural amb els nucleòtids fisiològics del virus.
  • ca  inhibidor de la transcriptasa inversa no anàleg de nucleòsid, n m
  • ca  ITINAN, n m sigla
  • es  inhibidor de la transcriptasa inversa no análogo de los nucleósidos
  • es  inhibidor de la transcriptasa inversa no análogo de nucleósido
  • es  ITINN sigla
  • fr  inhibiteur non nucléoside de la transcriptase inverse
  • fr  INNTI sigla
  • en  non-nucleoside reverse transcriptase inhibitor
  • en  NNRTI sigla

Ciències de la salut > Farmacologia

Definition
Inhibidor de la transcriptasa inversa actiu en la seva forma originària que s'uneix directament a l'enzim i l'inactiva.
  • ca  inici del cop, n m
  • es  takeaway
  • fr  amorce
  • fr  takeaway
  • en  takeaway

Esport > Esports de pilota > Golf

Definition
Començament de la pujada del bastó, en què el cap se separa de la bola.
  • ca  persona amb informació privilegiada, n f
  • ca  iniciat | iniciada, n m, f sin. compl.
  • es  iniciado | iniciada, n m, f
  • es  persona con acceso a información privilegiada, n f
  • es  persona con información privilegiada, n f
  • fr  initié | initiée, n m, f
  • pt  pessoa com acesso a informação privilegiada, n f
  • en  insider, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc del francès**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Dret processal, Economia > Finances, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Persona que té accés a informació confidencial sobre l'estat financer d'una corporació com a conseqüència de la posició que hi ocupa o de la relació professional que hi manté.

Note

  • 1. Són persones amb informació privilegiada, entre d'altres, els directius, els comptables i altres treballadors d'una corporació, com també els consultors i les agències de qualificació creditícia.
  • 2. Les corporacions estan obligades a tenir al dia les llistes de persones amb informació privilegiada per a prevenir el delicte d'ús d'informació privilegiada.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme persona amb informació privilegiada (sin. compl. iniciat | iniciada)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes persona amb informació privilegiada i, com a sinònim complementari, iniciat | iniciada.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a persona amb informació privilegiada,

    ·És una alternativa catalana al manlleu anglès insider.

    ·És una denominació descriptiva lingüísticament adequada.

    ·És una forma que ja s'utilitza en català i es documenta en nombrosos contextos especialitzats de l'àmbit.

    ·És la forma proposada per la majoria d'especialistes consultats de l'àmbit del dret.

    ·Es fa servir una denominació anàloga en castellà (persona con información privilegiada) i una de pròxima en portuguès (pessoa com acesso a informação privilegiada).

    Pel que fa a iniciat | iniciada,

    ·És una alternativa catalana al manlleu insider, creada, probablement, per calc del francès initié | initiée.

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada a partir del verb iniciar ("Admetre a la participació i a la coneixença dels misteris religiosos, de coses secretes") i per extensió del substantiu corresponent iniciat | iniciada ("Persona instruïda elementalment en una cosa, admesa a la participació i coneixença d'alguna cosa, especialment secreta o misteriosa"(1)).

    ·Malgrat que els especialistes de l'àmbit del dret només s'han mostrat favorables a persona amb informació privilegiada, aquesta forma té també un ús considerable en català i es documenta en nombrosos contextos especialitzats, sobretot divulgatius.

    ·Es fan servir denominacions anàlogues en castellà (iniciado | iniciada) i en francès (initié | initiée).

    Formes desestimades

    -treballador intern | treballadora interna; intern | interna: No és una solució adequada perquè no totes les persones amb informació privilegiada treballen dins l'empresa.

    -infiltrat | infiltrada: No és una bona solució perquè denota una intenció d'espiar o vigilar que les persones amb informació privilegiada, en principi, no tenen.

    -coneixedor d'informació privilegiada | coneixedora d'informació privilegiada: Seria una forma adequada, però hi ha més especialistes partidaris de persona amb informació privilegiada.

    -assabentat | assabentada; persona assabentada: Té un ús més general i no s'identifica prou clarament amb el concepte.

    -sabedor | sabedora: No s'ha documentat amb aquest sentit i els especialistes només s'han mostrat favorables a formes descriptives com persona amb informació privilegiada.

    (1) Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2018. <<www.diccionari.cat/&gt;

    [Acta 699, 28 de novembre de 2022]
  • ca  ínids, n m pl
  • nc  Iniidae

Zoologia > Mamífers

Definition
Família de mamífers de l'ordre dels cetartiodàctils.