Neoloteca

ca dispersió de raigs X en angles petits, n f
ca SAXS, n f sigla
es dispersión de rayos X a ángulos pequeños, n f
es dispersión de rayos X a bajo ángulo, n f
es dispersión de rayos X de bajo ángulo, n f
es SAXS, n f sigla
fr diffusion des rayons X aux petits angles, n f
fr DXPA, n f sigla
fr SAXS, n f sigla
en small-angle X-ray scattering, n
en SAXS, n sigla

Física

Definition

Tècnica consistent a provocar la dispersió de raigs X en un angle petit, generalment entre 0º i 10º, amb l'objectiu d'obtenir informació estructural sobre la matèria que la produeix, des d'una escala micromètrica fins a una escala nanomètrica.

Note

La sigla SAXS correspon a l'equivalent anglès small-angle X-ray scattering.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes dispersió en angles petits (sigla SAS), dispersió de raigs X en angles petits (sigla SAXS) i dispersió de neutrons en angles petits (sigla SANS):

S'aproven els termes dispersió en angles petits (al costat de la sigla d'origen anglès SAS), juntament amb els termes semànticament relacionats dispersió de raigs X en angles petits (amb la sigla SAXS) i dispersió de neutrons en angles petits (amb la sigla SANS), pels motius següents:

Pel que fa a dispersió en angles petits,

·és una alternativa catalana al manlleu de l'anglès small-angle scattering;

·és una forma descriptiva, que s'identifica sense problema amb el concepte, i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli dispersió, que és la forma principal aprovada pel Consell Supervisor en aquesta mateixa acta com a alternativa al manlleu anglès scattering, i el complement en angles petits, que fa referència al fet que l'angle de desviació que adopten les partícules en aquest cas és petit, entre 0º i 10º;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions similars.

Quant a dispersió de raigs X en angles petits i dispersió de neutrons en angles petits,

·són també alternatives catalanes a les respectives denominacions angleses;

·són formes descriptives, transparents i lingüísticament adequades, que prenen com a referència de formació el terme més genèric dispersió en anglès petits.

Finalment, pel que fa a les sigles d'origen anglès,

·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes i ja tenen força ús, tant en català com en altres llengües romàniques.

Com a alternatives a small-angle scattering s'han valorat també les propostes següents:

-dispersió en angle petit, amb el complement en singular: podria considerar-se també una forma adequada si es percep el feix de partícules o la radiació com una unitat; s'ha preferit, però, el plural (en angles petits) tenint en compte que cadascuna de les partícules o cadascun dels rajos del feix es dispersa en un angle diferent;

-dispersió d'angles petits, introduint el complement amb la preposició de: podria considerar-se també una solució adequada tenint en compte la gran diversitat de relacions que pot expressar la preposició de; de tota manera, atès que la preposició que regeix el verb dispersar en aquest cas és en, la forma dispersió d'angles petits resulta més precisa i lingüísticament preferible; d'altra banda, l'ús de la preposició de podria crear una certa confusió a l'hora de formar termes relacionats més complexos, com ara dispersió de neutrons d'angles petits (en comptes de la forma aprovada dispersió de neutrons en angles petits) o dispersió de raigs X d'angles petits (en comptes de dispersió de raigs X en angles petits);

-dispersió a angles petits, introduint el complement amb la preposició a: es considera una forma lingüísticament poc adequada.

Pel que fa als termes més específics, s'han descartat les formes dispersió en angles petits de raigs X i dispersió en angles petits de neutrons, malgrat que a diferència de les formes aprovades no trenquen la sintaxi del sintagma de base (dispersió en angles petits) i, en aquest sentit, podrien considerar-se preferibles, per motius d'ús, perquè l'ordre de formants aprovat és l'habitual entre els especialistes, que consideren que és preferible semànticament.

Finalment, es desestima l'aprovació de les sigles creades a partir de les denominacions catalanes aprovades (DAP, DXAP i DNAP) perquè els especialistes asseguren que les sigles angleses són les úniques conegudes, tant en català com en les altres llengües, i que difícilment podrien substituir-se.

[Acta 561, 20 de juny de 2013]

ca dispersió en angles petits, n f
ca SAS, n f sigla
es dispersión a ángulos pequeños, n f
es dispersión a bajo ángulo, n f
es dispersión de bajo ángulo, n f
es SAS, n f sigla
fr diffusion aux petits angles, n f
fr DPA, n f sigla
en small-angle scattering, n
en SAS, n sigla

Física

Definition

Tècnica consistent a provocar la dispersió de la radiació o de les partícules d'un feix en un angle petit, generalment entre 0º i 10º, amb l'objectiu d'obtenir informació estructural sobre la matèria que la produeix, des d'una escala micromètrica fins a una escala nanomètrica.

Note

La sigla SAS correspon a l'equivalent anglès small-angle scattering.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes dispersió en angles petits (sigla SAS), dispersió de raigs X en angles petits (sigla SAXS) i dispersió de neutrons en angles petits (sigla SANS):

S'aproven els termes dispersió en angles petits (al costat de la sigla d'origen anglès SAS), juntament amb els termes semànticament relacionats dispersió de raigs X en angles petits (amb la sigla SAXS) i dispersió de neutrons en angles petits (amb la sigla SANS), pels motius següents:

Pel que fa a dispersió en angles petits,

·és una alternativa catalana al manlleu de l'anglès small-angle scattering;

·és una forma descriptiva, que s'identifica sense problema amb el concepte, i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli dispersió, que és la forma principal aprovada pel Consell Supervisor en aquesta mateixa acta com a alternativa al manlleu anglès scattering, i el complement en angles petits, que fa referència al fet que l'angle de desviació que adopten les partícules en aquest cas és petit, entre 0º i 10º;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions similars.

Quant a dispersió de raigs X en angles petits i dispersió de neutrons en angles petits,

·són també alternatives catalanes a les respectives denominacions angleses;

·són formes descriptives, transparents i lingüísticament adequades, que prenen com a referència de formació el terme més genèric dispersió en anglès petits.

Finalment, pel que fa a les sigles d'origen anglès,

·són les formes utilitzades habitualment pels especialistes i ja tenen força ús, tant en català com en altres llengües romàniques.

Com a alternatives a small-angle scattering s'han valorat també les propostes següents:

-dispersió en angle petit, amb el complement en singular: podria considerar-se també una forma adequada si es percep el feix de partícules o la radiació com una unitat; s'ha preferit, però, el plural (en angles petits) tenint en compte que cadascuna de les partícules o cadascun dels rajos del feix es dispersa en un angle diferent;

-dispersió d'angles petits, introduint el complement amb la preposició de: podria considerar-se també una solució adequada tenint en compte la gran diversitat de relacions que pot expressar la preposició de; de tota manera, atès que la preposició que regeix el verb dispersar en aquest cas és en, la forma dispersió d'angles petits resulta més precisa i lingüísticament preferible; d'altra banda, l'ús de la preposició de podria crear una certa confusió a l'hora de formar termes relacionats més complexos, com ara dispersió de neutrons d'angles petits (en comptes de la forma aprovada dispersió de neutrons en angles petits) o dispersió de raigs X d'angles petits (en comptes de dispersió de raigs X en angles petits);

-dispersió a angles petits, introduint el complement amb la preposició a: es considera una forma lingüísticament poc adequada.

Pel que fa als termes més específics, s'han descartat les formes dispersió en angles petits de raigs X i dispersió en angles petits de neutrons, malgrat que a diferència de les formes aprovades no trenquen la sintaxi del sintagma de base (dispersió en angles petits) i, en aquest sentit, podrien considerar-se preferibles, per motius d'ús, perquè l'ordre de formants aprovat és l'habitual entre els especialistes, que consideren que és preferible semànticament.

Finalment, es desestima l'aprovació de les sigles creades a partir de les denominacions catalanes aprovades (DAP, DXAP i DNAP) perquè els especialistes asseguren que les sigles angleses són les úniques conegudes, tant en català com en les altres llengües, i que difícilment podrien substituir-se.

[Acta 561, 20 de juny de 2013]

ca dispersió endavant, n f
es dispersión hacia adelante, n f
es prodispersión, n f
fr diffusion vers l'avant, n f
fr prodiffusion, n f
en forward scatter, n
en forward scattering, n
de Vorwärts-streuung, n f

Física

Definition

Dispersió en què les partícules o les ones experimenten una desviació amb un angle inferior a 90º respecte de la trajectòria original.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes retrodispersió i dispersió endavant:

S'aproven els termes retrodispersió i dispersió endavant pels motius següents:

·són alternatives catalanes als manlleus anglesos backscattering i forward scattering, respectivament;

·són formes lingüísticament adequades, creades sobre el nucli dispersió, substantiu aprovat pel Consell Supervisor en aquesta mateixa acta com a equivalent principal de l'anglès scattering, i la forma prefixada retro- (del llatí), que significa 'enrere', i l'adjectiu endavant, respectivament;

·la forma retrodispersió ja es documenta en fonts catalanes especialitzades referida a aquest concepte; la forma dispersió endavant, al seu torn, si bé es documenta poc (segurament perquè el tipus de dispersió a què fa referència és l'habitual i, per tant, l'adjectiu endavant se sol obviar), és transparent i, com retrodispersió, s'associa sense dificultats al concepte;

·en altres llengües s'utilitzen designacions paral·leles;

·totes dues formes tenen l'aval d'especialistes del sector.

La forma dispersió enrere, formalment anàloga a dispersió endavant i motivada semànticament, també s'ha valorat com a alternativa a backscattering, però retrodispersió és ja una denominació força utilitzada, és sintètica i, en definitiva, es creu que té més possibilitats d'èxit. Com a alternativa a forward scattering, en canvi, s'ha descartat prodispersió (a partir de la forma prefixada del grec pro-, que significa 'endavant') perquè no té gens d'ús i es considera més inequívoca la forma dispersió endavant.

[Acta 561, 20 de juny de 2013]

ca display [en], n m
es display
fr carton publicitaire
en display

Comunicació > Publicitat

Definition

Suport de cartó, plàstic o altres materials rígids que s'utilitza com a element publicitari en el punt de venda per a anunciar un producte a l'aparador o a l'interior d'un establiment comercial i que pot incorporar mostres del producte o fullets.

ca disposició, n f
es disposición
fr déclassement
fr disposition
fr sort final
en disposition
en final disposition

Biblioteconomia. Documentació > Arxivística

Definition

Tractament que es dona a un document que ha deixat de ser d'utilització corrent i per al qual ha vençut el període establert de conservació dins el sistema de gestió documental intern.

Note

La disposició es pot concretar en l'eliminació del document, la conservació permanent o la transferència a un altre arxiu.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme disposició:

S'aprova el terme disposició, calc de l'anglès disposition, pels motius següents:

·és la forma utilitzada normalment pels especialistes per a designar el concepte i la que proposen que s'aprovi en català;

·si bé és clarament un calc de l'anglès, pot considerar-se relacionat amb el sentit que té disposició en català en l'àmbit del dret i el llenguatge administratiu: "Allò que està disposat, decidit, establert", segons el diccionari normatiu, i disposar és: "Regular, decidir";(1)

·es documenta ja amb aquest sentit en nombrosos textos especialitzats, incloent-hi textos normatius.

(1)Cal tenir present, de fet, que tampoc els diccionaris anglesos generals recullen aquesta accepció, que en anglès sembla derivar igualment de l'àmbit del dret.

[Acta 554, 13 de desembre de 2012]

ca disposició de pins, n f
es disposición de patillas, n f
es disposición de pines, n f
es patillaje, n m
fr brochage, n m
fr configuration des broches, n f
fr disposition des broches, n f
en pin configuration, n
en pinout, n

Electrònica > Electrotècnia

Definition

Manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes pin i disposició de pins :

S'aprova el terme pin, manlleu de l'anglès, juntament amb el terme relacionat disposició de pins pels motius següents:

Pel que fa a pin,

·és la forma utilitzada habitualment entre els especialistes;

·es documenta en nombrosos textos d'especialitat i també en algunes obres lexicogràfiques;

·en altres llengües romàniques (castellà, italià) també s'utilitza amb normalitat el manlleu;

·la forma manllevada pin ja es va incorporar fa temps al català per a designar l'"Emblema o senyal que es porta a la solapa o subjecte a la roba, de caràcter commemoratiu, propagandístic o lúdic" (acta del Consell Supervisor núm. 207); no és, per tant, una forma nova;

·tots els especialistes consultats s'han mostrat partidaris de l'acceptació d'aquesta denominació, que consideren molt implantada i difícilment substituïble.

Quant a disposició de pins, que s'aprova amb els sentits de 'manera com estan col·locats els pins' i de 'descripció d'aquesta col·locació',

·és una alternativa als manlleus pinout (de l'anglès) i patillaje (del castellà, també molt conegut, de vegades sota la forma del calc inadequat *patillatge);

·un cop acceptat el substantiu pin, la forma disposició de pins és una solució descriptiva, que funciona sense problema amb aquests dos sentits (el sentit de 'descripció de la manera com estan col·locats els pius' s'explica per metonímia del sentit estricte de disposició, és a dir, del sentit de 'manera d'estar disposat');

·és una forma ja documentada en textos d'especialitat i paral·lela a la solució utilitzada en altres llengües;

·els especialistes hi donen el vistiplau.

Es desestima la forma piu (com a alternativa a pin), tot i que ha tingut difusió des del Termcat i pot considerar-se una forma motivada (un piu és, segons el diccionari normatiu, una "Petita peça sortint per a encaixar en un buit, moure un ressort, fer de suport a un cos giratori"), perquè en algunes zones del domini lingüístic (per exemple, al País Valencià) aquest substantiu s'associa essencialment amb el sentit de 'penis'.

La forma pota (o pota de connexió), que també s'ha valorat i podria considerar-se motivada semànticament (una pota és, segons els diccionaris, un 'objecte o una eina que per la seva forma, situació o finalitat és semblant a una pota d'animal'), s'ha desestimat perquè no és del tot precisa i sobretot perquè, tal com han fet notar alguns especialistes, pot resultar poc adient en registres formals.

També s'han tingut en compte, com a alternatives a pin, les formes clavilla, contacte i terminal, però s'han descartat perquè o bé ja designen altres conceptes del mateix àmbit (clavilla) o bé són designacions més genèriques (contacte i terminal). D'altra banda, el substantiu agulla, que seria un calc de pin, no té cap ús en català referit a aquest concepte.

Pel que fa a les alternatives a pinout, també s'han valorat distribució de pins, configuració de pins, assignació de pins i estructura de pins, però s'ha optat per disposició de pins perquè, en general, té més suport entre els experts.

[Acta 560, 16 de maig de 2013]

ca disposició de pins, n f
es disposición de patillas, n f
es disposición de pines, n f
es patillaje, n m
fr brochage, n m
fr configuration des broches, n f
fr disposition des broches, n f
en pinout, n
en pinout diagram, n

Electrònica > Electrotècnia

Definition

Descripció, sovint en forma de diagrama, de la manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic i de la funció que té cadascun.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes pin i disposició de pins :

S'aprova el terme pin, manlleu de l'anglès, juntament amb el terme relacionat disposició de pins pels motius següents:

Pel que fa a pin,

·és la forma utilitzada habitualment entre els especialistes;

·es documenta en nombrosos textos d'especialitat i també en algunes obres lexicogràfiques;

·en altres llengües romàniques (castellà, italià) també s'utilitza amb normalitat el manlleu;

·la forma manllevada pin ja es va incorporar fa temps al català per a designar l'"Emblema o senyal que es porta a la solapa o subjecte a la roba, de caràcter commemoratiu, propagandístic o lúdic" (acta del Consell Supervisor núm. 207); no és, per tant, una forma nova;

·tots els especialistes consultats s'han mostrat partidaris de l'acceptació d'aquesta denominació, que consideren molt implantada i difícilment substituïble.

Quant a disposició de pins, que s'aprova amb els sentits de 'manera com estan col·locats els pins' i de 'descripció d'aquesta col·locació',

·és una alternativa als manlleus pinout (de l'anglès) i patillaje (del castellà, també molt conegut, de vegades sota la forma del calc inadequat *patillatge);

·un cop acceptat el substantiu pin, la forma disposició de pins és una solució descriptiva, que funciona sense problema amb aquests dos sentits (el sentit de 'descripció de la manera com estan col·locats els pius' s'explica per metonímia del sentit estricte de disposició, és a dir, del sentit de 'manera d'estar disposat');

·és una forma ja documentada en textos d'especialitat i paral·lela a la solució utilitzada en altres llengües;

·els especialistes hi donen el vistiplau.

Es desestima la forma piu (com a alternativa a pin), tot i que ha tingut difusió des del Termcat i pot considerar-se una forma motivada (un piu és, segons el diccionari normatiu, una "Petita peça sortint per a encaixar en un buit, moure un ressort, fer de suport a un cos giratori"), perquè en algunes zones del domini lingüístic (per exemple, al País Valencià) aquest substantiu s'associa essencialment amb el sentit de 'penis'.

La forma pota (o pota de connexió), que també s'ha valorat i podria considerar-se motivada semànticament (una pota és, segons els diccionaris, un 'objecte o una eina que per la seva forma, situació o finalitat és semblant a una pota d'animal'), s'ha desestimat perquè no és del tot precisa i sobretot perquè, tal com han fet notar alguns especialistes, pot resultar poc adient en registres formals.

També s'han tingut en compte, com a alternatives a pin, les formes clavilla, contacte i terminal, però s'han descartat perquè o bé ja designen altres conceptes del mateix àmbit (clavilla) o bé són designacions més genèriques (contacte i terminal). D'altra banda, el substantiu agulla, que seria un calc de pin, no té cap ús en català referit a aquest concepte.

Pel que fa a les alternatives a pinout, també s'han valorat distribució de pins, configuració de pins, assignació de pins i estructura de pins, però s'ha optat per disposició de pins perquè, en general, té més suport entre els experts.

[Acta 560, 16 de maig de 2013]

ca disposició del rebuig, n f
es disposición de desperdicios, n f
fr élimination des déchets, n f
fr élimination des résidus, n f
fr évacuation des déchets, n f
fr rejet des déchets, n m
en garbage disposal, n
en refuse disposal, n
en waste disposal, n

Medi ambient > Gestió ambiental

Definition

Operació de tractament final, sovint la incineració o la deposició, a què se sotmet el rebuig.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme disposició del rebuig:

S'aprova la denominació disposició del rebuig, calc formal de l'anglès, pels motius següents:

·és la forma utilitzada pels especialistes de l'àmbit;

·està molt implantada des de fa temps i es documenta en textos especialitzats i també en lleis i altres textos oficials;

·per bé que és un calc de l'anglès lingüísticament poc consistent (l'anglès disposition no equival en català a disposició sinó a eliminació), pot arribar a considerar-se un neologisme relativament acceptable si s'interpreta disposició a partir de les accepcions normatives "Algú, fer el que vol d'alguna cosa o d'algú" o "Posar, arranjar, establir (les coses) en un cert ordre";

·el Consell Supervisor ja va acceptar a l'acta núm. 554 el mateix calc de l'anglès (disposició) en l'àmbit de la documentació per a designar un concepte paral·lel: el tractament que es dona a un document que ha deixat de ser d'utilització corrent i per al qual ha vençut el període establert de conservació dins el sistema de gestió documental intern (en aquest cas, la disposició es pot concretar en la destrucció del document, la conservació permanent o la transferència a un altre arxiu);

·té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit, que han sol·licitat explícitament l'acceptació d'aquesta forma.

La forma eliminació del rebuig, que seria la traducció semànticament adequada de la designació anglesa i es documenta en alguns textos, no té l'aval dels especialistes, que argumenten que eliminació suggereix que el residu és destruït i això no és sempre així, ja que sovint el que es fa és emmagatzemar el rebuig en un lloc segur.

La forma despreniment del rebuig, que també s'ha valorat, s'ha desestimat perquè és equívoca, ja que pot suggerir que el rebuig es desprèn d'algun lloc.

També s'ha descartat, per manca d'ús, la forma finalització del rebuig.

[Acta 611, 28 de setembre de 2016]

ca dispositiu apuntador, n m
ca punter, n m
es dispositivo apuntador, n m
es dispositivo de puntero, n m
es dispositivo de señalización, n m
es puntero, n m
fr dispositif de pointage, n m
fr périphérique de pointage, n m
fr pointeur, n m
it dispositivo de puntamento, n m
it puntatore, n m
ptBR dispositivo apontador, n m
en pointer, n
en pointing device, n
en pointing peripheral, n
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definition

Perifèric d'entrada utilitzat per a controlar el desplaçament i la situació de la busca a la pantalla o en una altra interfície d'usuari i per a activar determinades funcions o manipular objectes.

Note

Són dispositius apuntadors, entre d'altres, el ratolí (mecànic, de bola, òptic, tàctil, etc.), la palanca de control o el llapis òptic.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dispositiu apuntador (sin. punter)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes dispositiu apuntador i, com a sinònim, punter.

Criteris aplicats

Pel que fa a dispositiu apuntador:

·És una forma descriptiva lingüísticament adequada, creada sobre el nucli genèric dispositiu ("Peça o conjunt de peces, que generalment formen part d'un mecanisme o aparell més complex, disposades o arranjades per a un fi determinat", segons el diccionari normatiu) i l'adjectiu apuntador, derivat del verb apuntar, que especifica una de les funcions bàsiques d'aquest perifèric (apuntar, és a dir, en aquest àmbit, 'indicar la zona o l'objecte sobre els quals es vol activar una funció determinada').

·Ja té un ús important en textos de l'àmbit.

·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

Quant a punter:

·És també una forma lingüísticament adequada, creada per metonímia de punter amb el sentit normatiu de "Símbol que apareix en una pantalla d'ordinador, generalment en forma de fletxa, que indica els moviments del ratolí" (el símbol de la pantalla és, de fet, una representació del ratolí o de qualsevol altre dispositiu amb funcions anàlogues). També pot considerar-se una especialització semàntica d'un altre dels significats del mateix mot: "Vara prima més o menys llarga que serveix per a assenyalar sobre una pissarra, un cartell, un mapa, una projecció, etc."

·El fet que sigui una forma sintètica facilita la creació de derivats o compostos relacionats.

·És una forma que ja es documenta amb aquest sentit.

·En altres llengües també es documenta la forma anàloga.

El fet que punter s'utilitzi també referit al símbol que pren el dispositiu apuntador a la pantalla (punter o busca, segons el diccionari normatiu) no sembla un impediment perquè aquesta forma prengui aquest altre significat per extensió, vist que és un ús que ja existeix i que lingüísticament és del tot defensable.

Denominacions desestimades

-dispositiu assenyalador: Té menys ús i no és coherent amb les formes apuntar i apuntament, que designen conceptes relacionats.

-apuntador: Aquesta forma, encara que permetria evitar la possible ambigüitat que pot generar el doble significat de punter, no té cap ús.

-busca: Aquesta forma es recull al diccionari normatiu com a sinònim de punter referida al símbol de la pantalla, però pràcticament no té ús, segons els especialistes, amb cap d'aquestes dues accepcions.

[Acta 725, 16 de setembre de 2024]

ca aparell mòbil, n m
ca dispositiu mòbil, n m sin. compl.
es aparato móvil, n m
es dispositivo móvil, n m
fr appareil mobile, n m
fr dispositif mobile, n m
fr terminal de poche, n m
fr terminal mobile, n m
en mobile device, n

Informàtica > Maquinari, Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia

Definition

Aparell informàtic o de comunicació de dimensions i pes especialment reduïts, que es pot dur a sobre durant els desplaçaments, funciona sense necessitat d'estar connectat permanentment a la xarxa elèctrica i generalment permet l'accés sense fils a una o diverses xarxes de comunicació.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).

Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

[Acta 573, 10 d'abril de 2014]
Observacions del Consell Supervisor sobre els termes màrqueting mòbil i aparell mòbil (sin. compl. dispositiu mòbil):

L'adjectiu mòbil es va aprovar a l'acta del Consell Supervisor núm. 487 amb el sentit de "Relatiu o pertanyent als dispositius electrònics mòbils". La forma màrqueting mòbil, doncs, pot considerar-se adequada d'acord amb aquesta decisió, malgrat que el diccionari normatiu no recull encara aquesta accepció de l'adjectiu mòbil.

Com a terme relacionat de màrqueting mòbil el Consell Supervisor aprova també aparell mòbil, amb el sinònim complementari dispositiu mòbil. Totes dues formes (aparell mòbil i dispositiu mòbil) són àmpliament utilitzades en català; també en les altres llengües romàniques tenen ús les denominacions anàlogues. Es dona prioritat a aparell mòbil perquè semànticament aparell s'adequa millor al concepte, ja que un dispositiu sol fer referència a un element o a una peça d'un aparell. Segons el diccionari normatiu, un aparell és un "Instrument o conjunt d'instruments o d'objectes que serveixen per a executar alguna cosa, per a algun fi", i dispositiu és una "Peça o conjunt de peces, que generalment formen part d'un mecanisme o aparell més complex, disposades o arranjades per a un fi determinat."

[Acta 573, 10 d'abril de 2014]

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note