Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  digitalització, n f
  • es  digitalización, n f
  • fr  digitalisation, n f
  • fr  numérisation, n f
  • pt  digitalização, n f
  • en  digital transition, n
  • en  digitalisation, n
  • en  digitalization, n
  • en  digitalizing, n
  • en  digitization, n
  • en  digitizing, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Adopció de tecnologies digitals en processos, productes o serveis per a millorar-ne l'eficiència, la productivitat o la qualitat.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme digitalització

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma digitalització.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada que deriva del verb digitalitzar, construït al seu torn sobre el nucli adjectival digital ('Que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista del desenvolupament, la formació, la gestió o la comunicació') afegint-hi el sufix causatiu -itz(ar) per a obtenir el significat final 'fer digital'.

    ·És una forma semànticament adequada, que s'identifica bé amb el concepte.

    ·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara actualització, amenització o esterilització.

    ·És la designació habitual del concepte.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    [Acta 734, 3 de març de 2025]
  • ca  digitalitzar, v tr
  • es  digitalizar, v tr
  • fr  digitaliser, v tr
  • fr  numériser, v tr
  • pt  digitalizar, v tr
  • en  digitalise, to, v tr
  • en  digitalize, to, v tr
  • en  digitise, to, v tr
  • en  digitize, to, v tr
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Adoptar tecnologies digitals en processos, productes o serveis per a millorar-ne l'eficiència, la productivitat o la qualitat.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme digitalitzar

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma digitalitzar.

    Criteris aplicats

    ·És verb lingüísticament adequat, construït sobre el nucli adjectival digital ('Que té relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista del desenvolupament, la formació, la gestió o la comunicació') afegint-hi el sufix causatiu -itz(ar) per a obtenir el significat final 'fer digital'.

    ·És una forma semànticament adequada, que s'identifica bé amb el concepte.

    ·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara actualitzar, amenitzar o esterilitzar.

    ·És la designació habitual del concepte.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    [Acta 734, 3 de març de 2025]
  • ca  digitopressió, n f
  • ca  digitopuntura, n f
  • es  acupresión
  • es  digitopresión
  • es  digitopuntura
  • fr  acupression
  • fr  digipuncture
  • fr  digitopression
  • fr  digitopuncture
  • it  digitopressione
  • en  acupressure
  • de  Akupressur

Ciències de la salut > Teràpies alternatives

Definition
Tècnica de massoteràpia consistent a estimular determinats punts del cos, generalment els punts d'acupuntura, fent-hi pressió amb els dits.

Note

  • Eventualment, la digitopressió també es pot fer amb els artells, els punys, els palmells o els colzes.
  • Segons alguns especialistes, digitopressió i digitopuntura no són termes exactament sinònims: consideren que digitopressió és un terme més genèric i que digitopuntura denomina la digitopressió en què els punts que s'estimulen són, específicament, els mateixos que s'estimulen en l'acupuntura. Altres especialistes, en canvi, consideren que aquesta distinció és innecessària, perquè els punts que s'estimulen en la digitopressió ja coincideixen habitualment amb els punts d'acupuntura.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l'aprovació del terme digitopressió (sin. digitopuntura):

    S'aproven les formes digitopressió i digitopuntura, com a sinònimes, pels motius següents:

    ·totes dues formes tenen ús referides a aquest concepte;

    ·són denominacions lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: digitopressió, d'una banda, és una forma creada sobre nucli substantiu d'origen llatí pressió ("Acció d'una força que prem o empeny el cos a què s'aplica") i la forma prefixada també d'origen llatí digito-, que significa 'dit'; digitopuntura, d'altra banda, s'ha creat sobre la base del terme relacionat acupuntura (del llatí acus 'agulla' i punctura 'perforació', de punctum 'punt'), substituint acu- per digito-, atès que en aquest cas l'estimulació dels punts no es fa amb agulles sinó amb els dits;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes del sector.

    Es descarta el calc de l'anglès acupressió (creat sobre el model de acupuntura, substituint puntura 'perforació' per pressió), perquè remet a un altre concepte (acupressió significa, estrictament, segons els formants amb què s'ha creat, 'pressió feta amb agulles', no 'pressió en els punts d'acupuntura') i pot resultar, per tant, una forma confusionària, ja que en aquesta tècnica no es fa ús d'agulles.

    La forma digitopuntura, aprovada pel Consell Supervisor, si bé pot resultar també estranya des del punt de vista semàntic (estrictament remet al concepte de 'perforació' feta amb els dits'), es considera menys equívoca que acupressió i té l'avantatge que manté el lligam amb el concepte de acupuntura, qüestió que alguns especialistes consideren important.

    Es desestimen les formes digitipressió i digitipuntura (aquesta darrera recollida en algunes obres terminològiques catalanes) perquè tenen menys ús que les formes aprovades i perquè en aquest cas les formes amb la vocal d'enllaç o entre els formants es consideren lingüísticament justificades, tenint en compte que els segons formants d'aquestes denominacions no són estrictament formes sufixades del llatí, sinó mots independents de la llengua. Pel que fa a la vocal d'enllaç entre formants, la font Formació de termes amb elements cultes(1) recull el següent: "Presenten vocal d'enllaç i les formes prefixades anteposades a formes sufixades pròpies del llatí començades en consonant (-cia, -vor, etc.). Ex.: herbicida, centrífug, velocípede, caducifoli [...]", mentre que "Davant de tots els altres segons formants començats en consonant, la vocal d'enllaç que presenta el primer element és o. Ex.: heterosexual, escenografia, condriosoma, galactocele, [...] psicofàrmac, [...] biogeoquímic". Angiopressió, filopressió o vitropressió, formes habituals de l'àmbit mèdic, serien designacions paral·leles a digitopressió; cardiopuntura, craniopuntura, electropuntura, laringopuntura o vasopuntura són paral·leles a digitopuntura.

    Cal tenir en compte, de fet, que la forma prefixada digiti- només es troba actualment en formes consolidades com digitígrad o digitiforme, de documentació antiga i creades clarament sobre formes sufixades del llatí (-grad i -forme).

    (1)TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. CONSELL SUPERVISOR. Formació de termes amb elements cultes. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 18 p. (Criteris Lingüístics per a la Terminologia; 2).
  • ca  digitopressió, n f
  • ca  digitopuntura, n f
  • es  acupresión
  • es  digitopresión
  • es  digitopuntura
  • fr  acupression
  • fr  digipuncture
  • fr  digitopression
  • fr  digitopuncture
  • it  digitopressione
  • en  acupressure
  • de  Akupressur

Ciències de la salut > Teràpies alternatives

Definition
Tècnica de massoteràpia consistent a estimular determinats punts del cos, generalment els punts d'acupuntura, fent-hi pressió amb els dits.

Note

  • Eventualment, la digitopressió també es pot fer amb els artells, els punys, els palmells o els colzes.
  • Segons alguns especialistes, digitopressió i digitopuntura no són termes exactament sinònims: consideren que digitopressió és un terme més genèric i que digitopuntura denomina la digitopressió en què els punts que s'estimulen són, específicament, els mateixos que s'estimulen en l'acupuntura. Altres especialistes, en canvi, consideren que aquesta distinció és innecessària, perquè els punts que s'estimulen en la digitopressió ja coincideixen habitualment amb els punts d'acupuntura.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l'aprovació del terme digitopressió (sin. digitopuntura):

    S'aproven les formes digitopressió i digitopuntura, com a sinònimes, pels motius següents:

    ·totes dues formes tenen ús referides a aquest concepte;

    ·són denominacions lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: digitopressió, d'una banda, és una forma creada sobre nucli substantiu d'origen llatí pressió ("Acció d'una força que prem o empeny el cos a què s'aplica") i la forma prefixada també d'origen llatí digito-, que significa 'dit'; digitopuntura, d'altra banda, s'ha creat sobre la base del terme relacionat acupuntura (del llatí acus 'agulla' i punctura 'perforació', de punctum 'punt'), substituint acu- per digito-, atès que en aquest cas l'estimulació dels punts no es fa amb agulles sinó amb els dits;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes del sector.

    Es descarta el calc de l'anglès acupressió (creat sobre el model de acupuntura, substituint puntura 'perforació' per pressió), perquè remet a un altre concepte (acupressió significa, estrictament, segons els formants amb què s'ha creat, 'pressió feta amb agulles', no 'pressió en els punts d'acupuntura') i pot resultar, per tant, una forma confusionària, ja que en aquesta tècnica no es fa ús d'agulles.

    La forma digitopuntura, aprovada pel Consell Supervisor, si bé pot resultar també estranya des del punt de vista semàntic (estrictament remet al concepte de 'perforació' feta amb els dits'), es considera menys equívoca que acupressió i té l'avantatge que manté el lligam amb el concepte de acupuntura, qüestió que alguns especialistes consideren important.

    Es desestimen les formes digitipressió i digitipuntura (aquesta darrera recollida en algunes obres terminològiques catalanes) perquè tenen menys ús que les formes aprovades i perquè en aquest cas les formes amb la vocal d'enllaç o entre els formants es consideren lingüísticament justificades, tenint en compte que els segons formants d'aquestes denominacions no són estrictament formes sufixades del llatí, sinó mots independents de la llengua. Pel que fa a la vocal d'enllaç entre formants, la font Formació de termes amb elements cultes(1) recull el següent: "Presenten vocal d'enllaç i les formes prefixades anteposades a formes sufixades pròpies del llatí començades en consonant (-cia, -vor, etc.). Ex.: herbicida, centrífug, velocípede, caducifoli [...]", mentre que "Davant de tots els altres segons formants començats en consonant, la vocal d'enllaç que presenta el primer element és o. Ex.: heterosexual, escenografia, condriosoma, galactocele, [...] psicofàrmac, [...] biogeoquímic". Angiopressió, filopressió o vitropressió, formes habituals de l'àmbit mèdic, serien designacions paral·leles a digitopressió; cardiopuntura, craniopuntura, electropuntura, laringopuntura o vasopuntura són paral·leles a digitopuntura.

    Cal tenir en compte, de fet, que la forma prefixada digiti- només es troba actualment en formes consolidades com digitígrad o digitiforme, de documentació antiga i creades clarament sobre formes sufixades del llatí (-grad i -forme).

    (1)TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. CONSELL SUPERVISOR. Formació de termes amb elements cultes. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 18 p. (Criteris Lingüístics per a la Terminologia; 2).
  • ca  digraf, n m
  • es  digrafo
  • fr  digraphe
  • en  digraph

Matemàtiques

Definition
Graf en el qual les arestes són parells ordenats de vèrtexs diferents.

Note

  • La denominació anglesa digraph és una reducció del sintagma directed graf.
  • ca  dilruba, n m
  • es  dilruba
  • fr  dilruba
  • en  dilruba

Música > Instruments musicals

Definition
Instrument cordòfon d'arquet de la família dels llaüts, que fa uns 80 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de vuit, amb la taula harmònica de pell, el mànec llarg, 16 trasts mòbils en forma de pont, claviller i entre 14 i 20 cordes metàl·liques.

Note

  • És un instrument originari de l'Índia i l'Afganistan. La transliteració de la denominació de l'hindi segons els sistemes de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta és dilrubā.
  • ca  dilució, n f
  • es  dilución
  • fr  dilution
  • en  dilution

Economia > Finances > Mercats financers

Definition
Decrement dels beneficis per acció o del valor d'un actiu financer com a resultat d'una operació.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes dilució i dilutiu -iva:

    S'aproven els termes dilució i dilutiu -iva, probablement calcs de les formes angleses d'origen llatí dilution i dilutive, respectivament, pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquests conceptes, molt coneguts en l'àmbit financer, i es documenten en nombroses fonts especialitzades i també en algunes obres terminològiques;

    ·des del punt de vista lingüístic, poden considerar-se designacions adequades en català, totes dues d'origen llatí: dilució (del substantiu llatí dilutio, -ōnis) és una forma ja recollida al diccionari normatiu ("Acció de diluir o diluir-se; l'efecte") que remet a la idea de 'disminuir' o 'debilitar'; dilutiu -iva, al seu torn, és un adjectiu anàleg a molts d'altres, la majoria cultismes, creats també amb el sufix culte -iu -iva (pensatiu, agressiu, receptiu, etc.);

    ·totes dues formes són semànticament motivades i s'identifiquen de manera inequívoca amb els respectius conceptes;

    ·en altres llengües romàniques s'utilitzen les designacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Es desestima la forma decrement (i decreció) i decremental, que també s'han valorat, perquè són massa genèriques i no tenen ús referides a aquest concepte.

    [Acta 547, 31 de maig de 2012]
  • ca  dilució límit, n f
  • es  dilución límite
  • fr  dilution limite
  • en  limiting dilution

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definition
Tècnica que consisteix a diluir progressivament una suspensió amb l'objectiu de produir alíquotes que continguin una única cèl·lula o microorganisme.

Note

  • La dilució límit és una tècnica fonamental que permet, entre d'altres, l'aïllament de clons d'hibridomes productors d'anticossos monoclonals.
  • ca  dilució seriada, n f
  • es  dilución en serie
  • es  dilución seriada
  • es  dilución sucesiva
  • fr  dilution en série
  • en  serial dilution
  • de  Verdünnungsreihe

Ciències de la salut > Teràpies alternatives > Homeopatia

Definition
Disminució progressiva de la concentració d'una substància continguda en una sèrie de flascons, de manera que la relació entre cada parella de dilucions consecutives es mantingui constant.
  • ca  diluent de corrector líquid, n m
  • es  diluyente para líquido corrector
  • es  líquido disolvente para corrector
  • en  thinner for correction fluid

Treball > Treball d'oficina > Material d'oficina

Definition
Substància que s'addiciona a un corrector líquid per tal d'augmentar-ne el grau de dispersió o disminuir-ne la concentració.

Note

  • Aquest concepte es coneix sovint amb la forma Tipp-Ex, que és una marca comercial.