Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  coberta blava, n f
  • ca  coberta inundada, n f sin. compl.
  • es  cubierta azul, n f
  • es  cubierta inundada, n f
  • fr  toit bleu, n m
  • fr  toit de rétention, n m
  • fr  toiture bleue, n f
  • fr  toiture de rétention, n f
  • en  blue roof, n
  • en  water retention roof, n
  • de  Blaudach, n n
  • de  blaues Dach, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Coberta d'un edifici especialment dissenyada per a retenir, temporalment o permanentment, una capa d'aigua procedent de la pluja, la qual contribueix a la regulació tèrmica i a la sostenibilitat hídrica de l'edifici i afavoreix la biodiversitat.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coberta blava (sin. compl. coberta inundada)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes coberta blava i, com a sinònim complementari, coberta inundada.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte: estan construïdes sobre el nucli coberta ("Part exterior del sostre d'un edifici", segons el diccionari normatiu) i els modificadors blau blava, utilitzat probablement per calc de l'anglès i referit, per metonímia, al fet que aquest tipus de coberta presenta una capa d'aigua superficial, inundat-ada, que remet a una idea similar (inundar és "L'aigua, cobrir (un lloc)").

    ·Totes dues tenen ús i es documenten en textos especialitzats.

    ·Tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes similars, especialment pel que fa a coberta blava.

    Es dona prioritat a coberta blava perquè té més ús. És una solució anàloga, a més, coberta verda, que designa un concepte relacionat.

    [Acta 730, 25 de novembre de 2024]
  • ca  coberta reflectora, n f
  • ca  coberta fresca, n f sin. compl.
  • ca  coberta reflectant, n f sin. compl.
  • es  cubierta blanca, n f
  • es  cubierta de alta reflectancia, n f
  • es  cubierta fría, n f
  • es  cubierta reflectante, n f
  • fr  toit blanc, n m
  • fr  toit froid, n m
  • fr  toit réfléchissant, n m
  • en  cool roof, n
  • en  reflective roof, n
  • en  white roof, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Coberta d'un edifici revestida d'un material habitualment de color clar amb una alta capacitat per a reflectir la radiació solar i irradiar calor, que en èpoques càlides permet disminuir la temperatura a l'interior de l'edifici, millorar el confort i reduir la demanda energètica de refrigeració.

Note

  • La temperatura de la capa superficial de les cobertes reflectores se sol mantenir semblant a la temperatura de l'aire, malgrat la radiació incident. Aquest fet també pot fer disminuir l'efecte d'illa de calor a les zones urbanes.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coberta reflectora (sin. compl. coberta fresca)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes coberta reflectora i, com a sinònim complementari, coberta fresca.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues formes són alternatives catalanes lingüísticament adequades al manlleu anglès cool roof. Estan construïdes sobre el nucli coberta ("Part exterior del sostre d'un edifici", segons el diccionari normatiu) i els modificadors reflector -a, que fa referència a la característica essencial d'aquesta coberta (el fet que la superfície reflecteix la radiació solar), i fresc -a (calc, en aquest cas, de l'anglès cool), forma més divulgativa, que indica que "no reté la calor".

    ·Totes dues són formes transparents i motivades semànticament.

    ·Ja se'n documenta un cert ús en textos especialitzats, sobretot de la forma coberta fresca.

    ·Totes dues tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes similars.

    Formes desestimades

    -coberta d'alta reflectància: És una forma adequada, que descriu el concepte de manera tècnica i precisa (la reflectància és el "Quocient entre la radiació reflectida per una superfície, un cos, etc., i la radiació que hi incideix"). Es considera, però, innecessàriament llarga i per això s'ha preferit coberta reflectora.

    coberta reflectant: És una forma força utilitzada però lingüísticament dubtosa, tenint en compte que l'adjectiu normatiu relacionat amb la reflexió és reflector -a, no reflectant. Malgrat que reflectant té una certa tradició (1) i es recull en algunes fonts lexicogràfiques actuals (per exemple, al Diccionari normatiu valencià), és un adjectiu que s'explicaria a partir d'un hipotètic verb *reflectar, que no existeix en català. És cert que potser podria explicar-se també per analogia amb altres adjectius vinculats amb un nom en -ància (com ara, dissonant, exuberant, fragant, etc.), amb cultismes (per exemple, expectant, humectant o lactant) o, simplement, amb altres adjectius amb un correlat verbal (per exemple, aglutinant, desinfectant o lubricant, tots, però, a diferència de reflectant, relacionats amb verbs de la primera conjugació), però no és una formació lingüísticament clara (estaria justificant, en canvi, reflectent, com a participi de present de reflectir, que és, però, una forma sense ús). En tot cas, no sembla una incorporació estrictament necessària, tenint en compte que l'adjectiu normatiu reflector -a ja cobreix el mateix significat (encara que tingui un sentit més ampli).

    El Consell Supervisor acorda, de tota manera, que enviarà una carta al president de la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans sol·licitant l'estudi d'aquest adjectiu i la possible incorporació al diccionari normatiu.

    -coberta reflexant: Aquesta forma no té cap ús i, com l'anterior, també presenta dubtes lingüístics, ja que està creada amb un adjectiu no normatiu (reflexant) derivat d'un verb també no normatiu (*reflexar, creat per conversió de reflex).

    -coberta freda: És més adequada semànticament la forma coberta fresca, ja que aquest tipus de coberta no té una temperatura baixa com indica fred -a ("Caracteritzat per una temperatura baixa", d'acord amb el diccionari normatiu), sinó que "dona una sensació de frescor" (sentit de fresc -a).

    -coberta blanca: Hi ha alguns tipus de cobertes que es designen a partir d'un adjectiu de color (és el cas, per exemple, de coberta blava o de coberta verda). Les cobertes reflectores també s'anomenen de vegades cobertes blanques, però en aquest cas l'ús de l'adjectiu blanc -a no és del tot precís, en primer lloc, perquè no totes les cobertes reflectores són de color blanc i, en segon lloc, perquè la mateixa forma coberta blanca s'aplica de vegades a cobertes que són de color blanc però que no tenen realment les característiques de les cobertes reflectores, és a dir, no tenen finalitat bioclimàtica.

    -sostre reflector; teulada reflectora: Les formes amb sostre i teulada són menys escaients, perquè sostre també pot fer referència a una coberta interior i teulada pot suggerir una coberta feta de teules.

    (1) El CTILC el documenta en contextos del començament del segle XX i posteriorment, de manera ininterrompuda, a partir dels anys vuitanta

    [Acta 730, 25 de novembre de 2024]
  • ca  coberta reflectora, n f
  • ca  coberta fresca, n f sin. compl.
  • ca  coberta reflectant, n f sin. compl.
  • es  cubierta blanca, n f
  • es  cubierta de alta reflectancia, n f
  • es  cubierta fría, n f
  • es  cubierta reflectante, n f
  • fr  toit blanc, n m
  • fr  toit froid, n m
  • fr  toit réfléchissant, n m
  • en  cool roof, n
  • en  reflective roof, n
  • en  white roof, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Coberta d'un edifici revestida d'un material habitualment de color clar amb una alta capacitat per a reflectir la radiació solar i irradiar calor, que en èpoques càlides permet disminuir la temperatura a l'interior de l'edifici, millorar el confort i reduir la demanda energètica de refrigeració.

Note

  • La temperatura de la capa superficial de les cobertes reflectores se sol mantenir semblant a la temperatura de l'aire, malgrat la radiació incident. Aquest fet també pot fer disminuir l'efecte d'illa de calor a les zones urbanes.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coberta reflectora (sin. compl. coberta fresca)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes coberta reflectora i, com a sinònim complementari, coberta fresca.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues formes són alternatives catalanes lingüísticament adequades al manlleu anglès cool roof. Estan construïdes sobre el nucli coberta ("Part exterior del sostre d'un edifici", segons el diccionari normatiu) i els modificadors reflector -a, que fa referència a la característica essencial d'aquesta coberta (el fet que la superfície reflecteix la radiació solar), i fresc -a (calc, en aquest cas, de l'anglès cool), forma més divulgativa, que indica que "no reté la calor".

    ·Totes dues són formes transparents i motivades semànticament.

    ·Ja se'n documenta un cert ús en textos especialitzats, sobretot de la forma coberta fresca.

    ·Totes dues tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes similars.

    Formes desestimades

    -coberta d'alta reflectància: És una forma adequada, que descriu el concepte de manera tècnica i precisa (la reflectància és el "Quocient entre la radiació reflectida per una superfície, un cos, etc., i la radiació que hi incideix"). Es considera, però, innecessàriament llarga i per això s'ha preferit coberta reflectora.

    coberta reflectant: És una forma força utilitzada però lingüísticament dubtosa, tenint en compte que l'adjectiu normatiu relacionat amb la reflexió és reflector -a, no reflectant. Malgrat que reflectant té una certa tradició (1) i es recull en algunes fonts lexicogràfiques actuals (per exemple, al Diccionari normatiu valencià), és un adjectiu que s'explicaria a partir d'un hipotètic verb *reflectar, que no existeix en català. És cert que potser podria explicar-se també per analogia amb altres adjectius vinculats amb un nom en -ància (com ara, dissonant, exuberant, fragant, etc.), amb cultismes (per exemple, expectant, humectant o lactant) o, simplement, amb altres adjectius amb un correlat verbal (per exemple, aglutinant, desinfectant o lubricant, tots, però, a diferència de reflectant, relacionats amb verbs de la primera conjugació), però no és una formació lingüísticament clara (estaria justificant, en canvi, reflectent, com a participi de present de reflectir, que és, però, una forma sense ús). En tot cas, no sembla una incorporació estrictament necessària, tenint en compte que l'adjectiu normatiu reflector -a ja cobreix el mateix significat (encara que tingui un sentit més ampli).

    El Consell Supervisor acorda, de tota manera, que enviarà una carta al president de la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans sol·licitant l'estudi d'aquest adjectiu i la possible incorporació al diccionari normatiu.

    -coberta reflexant: Aquesta forma no té cap ús i, com l'anterior, també presenta dubtes lingüístics, ja que està creada amb un adjectiu no normatiu (reflexant) derivat d'un verb també no normatiu (*reflexar, creat per conversió de reflex).

    -coberta freda: És més adequada semànticament la forma coberta fresca, ja que aquest tipus de coberta no té una temperatura baixa com indica fred -a ("Caracteritzat per una temperatura baixa", d'acord amb el diccionari normatiu), sinó que "dona una sensació de frescor" (sentit de fresc -a).

    -coberta blanca: Hi ha alguns tipus de cobertes que es designen a partir d'un adjectiu de color (és el cas, per exemple, de coberta blava o de coberta verda). Les cobertes reflectores també s'anomenen de vegades cobertes blanques, però en aquest cas l'ús de l'adjectiu blanc -a no és del tot precís, en primer lloc, perquè no totes les cobertes reflectores són de color blanc i, en segon lloc, perquè la mateixa forma coberta blanca s'aplica de vegades a cobertes que són de color blanc però que no tenen realment les característiques de les cobertes reflectores, és a dir, no tenen finalitat bioclimàtica.

    -sostre reflector; teulada reflectora: Les formes amb sostre i teulada són menys escaients, perquè sostre també pot fer referència a una coberta interior i teulada pot suggerir una coberta feta de teules.

    (1) El CTILC el documenta en contextos del començament del segle XX i posteriorment, de manera ininterrompuda, a partir dels anys vuitanta

    [Acta 730, 25 de novembre de 2024]
  • ca  coberta vegetal, n f
  • es  cubierta vegetal
  • fr  couvert végétal
  • fr  couverture végétale
  • fr  tapis végétal
  • en  ground cover
  • en  plant cover
  • en  vegetal cover
  • en  vegetation cover
  • en  vegetational cover

Ciència forestal

Definition
Conjunt de plantes que cobreixen el sòl.
  • ca  coberta ventilada, n f
  • es  cubierta ventilada, n f
  • fr  toit froid, n m
  • fr  toit ventilé, n m
  • en  ventilated roof, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Coberta d'un edifici que, entre la capa superior i l'aïllament tèrmic, presenta una cambra d'aire connectada amb l'exterior on es creen corrents que fan disminuir les altes temperatures provocades per la radiació solar i eviten que el sobreescalfament arribi a l'interior de l'edifici.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coberta ventilada

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma coberta ventilada.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, constituïda pel nucli coberta ("Part exterior del sostre d'un edifici", segons el diccionari normatiu) i el modificador ventilat -ada, referit al fet que aquest tipus de coberta presenta un espai buit obert a l'exterior que permet la circulació de l'aire (ventilar és "Fer circular l'aire (per un lloc tancat, per una mina, etc.), especialment fer-hi entrar aire de fora i treure'n el viciat", segons el diccionari normatiu).

    ·És una forma ja documentada en textos especialitzats.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes similars.

    [Acta 730, 25 de novembre de 2024]
  • ca  coberta verda, n f
  • ca  coberta enjardinada, n f sin. compl.
  • es  cubierta ajardinada, n f
  • es  cubierta verde, n f
  • fr  jardin de toiture, n m
  • fr  jardin sur toit, n m
  • fr  toit végétalisé, n m
  • fr  toit vert, n m
  • fr  toiture végétale, n f
  • fr  toiture végétalisée, n f
  • en  green roof, n
  • en  living roof, n
  • de  Gründach, n n
  • de  grünes Dach, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Energia, Construcció > Edificis. Espais de construcció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Coberta d'un edifici revestida totalment o parcialment d'una capa de vegetació que permet augmentar la capacitat d'aïllament de l'edifici, regular la diferència tèrmica entre l'interior i l'exterior i millorar l'eficiència energètica.

Note

  • La instal·lació d'una coberta verda requereix prèviament la impermeabilització de la superfície i la col·locació de sistemes de protecció contra les arrels i de drenatge.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coberta verda (sin. compl. coberta enjardinada)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes coberta verda i, com a sinònim complementari, coberta enjardinada.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte: estan construïdes sobre el nucli coberta ("Part exterior del sostre d'un edifici", segons el diccionari normatiu) i els modificadors verd -a, utilitzat probablement per calc de l'anglès i referit, per metonímia, al fet que aquest tipus de coberta està revestida de vegetació, i enjardinat -ada, que remet a una idea similar (enjardinar és "Convertir en jardí").

    ·Totes dues tenen ús i es documenten en textos especialitzats.

    ·Tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes similars, especialment pel que fa a la forma coberta verda.

    Es dona prioritat a coberta verda perquè té més ús. És una solució anàloga, a més, a coberta blava, que designa un concepte relacionat.

    [Acta 730, 25 de novembre de 2024]
  • ca  coberta vitel·lina, n f
  • es  capa vitelina
  • es  membrana vitelina
  • fr  membrane vitelline
  • en  vitelline layer
  • en  vitelline membrane

Ciències de la vida > Biologia cel·lular

Definition
Coberta de glicoproteïnes específiques secretades per un oòcit, les quals intervenen en el fet que l'espermatozoide reconegui l'oòcit en el procés de fecundació.
  • ca  cobertura llarga, n f
  • ca  cobertura compradora, n f sin. compl.
  • es  cobertura compradora, n f
  • es  cobertura larga, n f
  • fr  achat de couverture, n m
  • fr  contrepartie d'achat, n f
  • fr  couverture longue, n f
  • fr  opérations de couverture par achat à terme, n f pl
  • en  long hedge, n
  • en  purchasing hedge, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Economia > Finances, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Cobertura de preus consistent a comprar contractes de futurs o instruments equivalents per a protegir-se davant d'una possible pujada del preu d'un actiu que caldrà adquirir en el futur.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme (cobertura llarga, sin. compl. cobertura compradora)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes cobertura llarga i, com a sinònim complementari, cobertura compradora.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues són formes lingüísticament adequades, paral·leles a l'anglès long hedge i purchasing hedge, respectivament. Estan construïdes sobre el nucli cobertura ('fet de cobrir', és a dir, de protegir, i, en l'àmbit financer, 'operació destinada a reduir o neutralitzar un risc') i els adjectius llarga i compradora, en coherència amb els termes relacionats posició llarga o posició compradora, que designen la posició adoptada en l'instrument de cobertura: llarga, per la naturalesa de la posició (l'agent posseeix l'actiu o adquireix el dret a posseir-lo i es beneficia d'un augment del seu preu), i compradora, pel mecanisme d'execució (la compra en el mercat de derivats)

    ·Són formes semànticament motivades, que s'identifiquen inequívocament amb el concepte.

    ·Són coherents amb les formes posició llarga i posició compradora, amb les quals comparteixen base conceptual, i amb cobertura curta i cobertura venedora, que designen el concepte contrari.

    ·Són formes documentades en textos especialitzats, sobretot cobertura llarga.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües (francès i castellà) s'utilitzen les formes anàlogues.

    Formes desestimades

    -long-hedge: És un manlleu innecessari.

    [Acta 750, 23 de març de 2026]
  • ca  cobertura curta, n f
  • ca  cobertura venedora, n f sin. compl.
  • es  cobertura corta, n f
  • es  cobertura vendedora, n f
  • fr  contrepartie de vente, n f
  • fr  couverture à la baisse, n f
  • fr  couverture courte, n f
  • fr  couverture de vente, n f
  • fr  opération de couverture par vente à terme, n f
  • en  selling hedge, n
  • en  short hedge, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Economia > Finances, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Cobertura de preus consistent a vendre contractes de futurs o instruments equivalents per a protegir-se davant d'una possible baixada del preu d'un actiu que es posseeix o que es preveu rebre en el futur.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cobertura curta (sin. compl. cobertura venedora)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes cobertura curta i, com a sinònim complementari, cobertura venedora.

    Criteris aplicats

    ·Totes dues són formes lingüísticament adequades, paral·leles a l'anglès short hedge i selling hedge, respectivament. Estan construïdes sobre el nucli cobertura ('fet de cobrir', és a dir, de protegir, i, en l'àmbit financer, 'operació destinada a reduir o neutralitzar un risc') i els adjectius curta i venedora, en coherència amb els termes relacionats posició curta o posició venedora, que designen la posició adoptada en l'instrument de cobertura: curta, per la naturalesa de la posició (l'agent no posseeix l'actiu i es beneficia d'una disminució del preu), i venedora, pel mecanisme d'execució (la venda en el mercat de derivats).

    ·Són formes semànticament motivades, que s'identifiquen inequívocament amb el concepte.

    ·Són coherents amb les formes posició curta i posició venedora, amb les quals comparteixen base conceptual, i amb cobertura llarga i cobertura compradora, que designen el concepte contrari.

    ·Són formes documentades en textos especialitzats, sobretot cobertura curta.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües (francès i castellà) s'utilitzen les formes anàlogues.

    Formes desestimades

    -short-hedge: És un manlleu innecessari.

    [Acta 750, 23 de març de 2026]
  • ca  cobertura exterior, n f
  • es  cobertura exterior
  • fr  couverture d'affichage
  • en  showing
  • en  showings

Comunicació > Publicitat

Definition
Conjunt de suports publicitaris per a fixar-hi cartells, emplaçats en diversos llocs, que se seleccionen com a unitat comercial per a satisfer adequadament les necessitats d'un mercat concret.