Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  clic, n m
  • es  clic
  • fr  déclic
  • en  click

Informàtica > Estructura de les dades

Definition
Acció de seleccionar una icona, un enllaç o qualsevol altre element de la pantalla de l'ordinador prement un instant un dels botons del ratolí amb la busca situada sobre l'element que es vol seleccionar.
  • ca  clic d'entrada, n m
  • es  clickthrough
  • es  pulsación pasante
  • fr  clickthrough
  • en  click-through
  • en  clickthrough

Informàtica

Definition
Clic d'accés a una pàgina web que és comptabilitzat per a obtenir dades estadístiques.

Note

  • Actualment és molt utilitzat en l'àmbit publicitari, especialment en els bàners.
  • ca  clica, n f
  • es  clica
  • es  clique
  • fr  clique
  • en  clique

Sociologia

Definition
Subgrup social els membres del qual estan units per una forta interacció personal, per certes afinitats i per un sentiment de grup.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la forma clica com a terme de l'àmbit de la sociologia i de les matemàtiques:

    S'aprova la forma clica, adaptació del francès clique ('banda' o 'trepa' en llengua general), en els àmbits de la sociologia i de les matemàtiques, pels motius següents:

    ·és una forma utilitzada pels especialistes en els dos sectors d'especialitat;

    ·es documenta en obres especialitzades, tant de sociologia com de matemàtiques;

    ·aquesta mateixa denominació ja es documenta en català al DCVB amb el mateix sentit general que té el francès clique, és a dir, com a "colla, grup no gaire gros de persones o animals", significat que probablement ha donat lloc als usos especialitzats;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarta l'adopció directa del manlleu del francès (clique), malgrat que també es documenta en català (en l'àmbit de la sociologia es recull, per exemple, a la GEC2), perquè la forma adaptada ja està força implantada i fins i tot té valors tradicionals en català. Es tracta d'una adaptació, de fet, que segueix el paral·lelisme de molts altres gal·licismes similars incorporats al català (alemanda, de allemande; carrabina, de carabine; caravana, de caravane, etc.).
  • ca  clica, n f
  • es  clique
  • es  subgrafo completo
  • fr  clique
  • fr  sous-graphe complet
  • it  clique
  • it  cricca
  • pt  clique
  • en  clique
  • en  complete subgraph

Matemàtiques, Informàtica > Informàtica teòrica

Definition
Subgraf en què tots els vèrtexs són adjacents els uns als altres.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l'aprovació de la forma clica com a terme de l'àmbit de la sociologia i de les matemàtiques:

    S'aprova la forma clica, adaptació del francès clique ('banda' o 'trepa' en llengua general), en els àmbits de la sociologia i de les matemàtiques, pels motius següents:

    ·és una forma utilitzada pels especialistes en els dos sectors d'especialitat;

    ·es documenta en obres especialitzades, tant de sociologia com de matemàtiques;

    ·aquesta mateixa denominació ja es documenta en català al DCVB amb el mateix sentit general que té el francès clique, és a dir, com a "colla, grup no gaire gros de persones o animals", significat que probablement ha donat lloc als usos especialitzats;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarta l'adopció directa del manlleu del francès (clique), malgrat que també es documenta en català (en l'àmbit de la sociologia es recull, per exemple, a la GEC2), perquè la forma adaptada ja està força implantada i fins i tot té valors tradicionals en català. Es tracta d'una adaptació, de fet, que segueix el paral·lelisme de molts altres gal·licismes similars incorporats al català (alemanda, de allemande; carrabina, de carabine; caravana, de caravane, etc.).
  • ca  recollida en botiga, n f
  • ca  clica-i-recull, n m sin. compl.
  • es  clic y recoger, n m
  • es  clica y recoge, n m
  • es  click and collect, n m
  • es  recogida en tienda, n f
  • es  retiro en tienda, n m
  • fr  click and collect, n m
  • fr  collecte en magasin, n f
  • fr  ramassage en magasin, n m
  • fr  retrait en magasin, n m
  • it  clicca e ritira, n m
  • it  click and collect, n m
  • it  ritira in negozio, n m
  • pt  click and collect, n m
  • pt  clique e colete, n m
  • pt  retirada na loja, n m
  • en  buy online, pick up in store, n
  • en  click and collect, n
  • en  reserve and collect, n
  • en  click-and-collect, n var. ling.
  • en  BOPIS, n sigla
  • en  BOPUS, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Empresa > Màrqueting. Comercialització, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Compost patrimonial nominal (V+V)**

Definition
Servei que permet als clients recollir en un establiment físic una comanda que han fet en línia.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supevisor en l'aprovació del terme recollida en botiga (sin. compl. clica-i-recull)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes recollida en botiga i, com a sinònim complementari, clica-i-recull.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a recollida en botiga:

    ·És una forma lingüísticament adequada, que descriu una de les fases d'aquest procés de compra: la retirada del producte a la botiga on s'ha comprat.

    ·És la forma més documentada en català, a banda del manlleu directe, per a designar aquest tipus de servei.(1)

    ·Dins del context de la compra en línia s'identifica sense dificultats amb el concepte.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    Quant a clica-i-recull:

    ·És una forma calcada de la denominació anglesa de partida i remet clarament al concepte.

    ·Des del punt de vista lingüístic, és un compost nominal creat sobre la base de dos verbs units per la conjunció i, anàlogament a altres formes ja recollides al diccionari normatiu, com ara entra-i-surt, estira-i-arronsa, estira-i-amolla o vaivé. (2)

    ·És una forma ja documentada en català.

    ·En altres llengües s'utilitza la solució anàloga.

    Formes desestimades

    -click and collect: Tot i que és un malleu molt estès, es considera innecessari.

    -recollida a la botiga: Es també una forma adequada i té un ús ampli dins el discurs. Com a terme, però, per motius de concisió, es prefereix la forma aprovada, sense article i amb la preposició en.

    -recollida a botiga: La preposició a només se sol fer servir en formes tradicionals molt lexicalitzades (a casa, a domicili, etc.). En aquest cas es considera preferible en.

    (1) Es documenten les variants recollida en botiga i recollida a la botiga.
    (2) Es considera un compost (clica-i-recull) i no una locució nominal (clica i recull), si bé aquesta qüestió pot resultar controvertida, perquè es creu que la tendència des del punt de vista flexiu no és a fer el plural en les dues bases verbals (*els cliques i reculls), sinó a mantenir-se invariable (els clica-i-recull) o a flexionar al final (els clica-i-reculls).

    [Acta 710, 18 de setembre de 2023]
  • ca  clicar, v tr/prep
  • ca  fer clic [sobre/damunt/en/a], v prep
  • ca  fer un clic [sobre/damunt/en/a], v prep
  • es  clicar
  • es  hacer clic
  • es  pinchar
  • fr  cliquer
  • it  cliccare
  • en  click, to

Informàtica > Estructura de les dades

Definition
Seleccionar una icona, un enllaç o qualsevol altre element de la pantalla de l'ordinador prement un instant un dels botons del ratolí amb la busca situada sobre l'element que es vol seleccionar.

Note

  • El verb clicar, en un ús preposicional, regeix habitualment les preposicions sobre, damunt, en o a.
  • ca  client lleuger, n m
  • es  cliente delgado
  • es  cliente ligero
  • fr  client léger
  • en  thin client

Informàtica > Maquinari

Definition
Client que, en una arquitectura client-servidor, processa autònomament un volum d'informació petit en comparació amb el volum que li processa el servidor al qual es connecta.
  • ca  client pesant, n m
  • es  cliente grueso
  • es  cliente pesado
  • fr  client lourd
  • en  fat client
  • en  thick client

Informàtica > Maquinari

Definition
Client que, en una arquitectura client-servidor, processa autònomament un gran volum d'informació en comparació amb el volum que li processa el servidor al qual es connecta.
  • ca  client potencial | clienta potencial, n m, f
  • es  cliente potencial | clienta potencial, n m, f
  • es  prospecto | prospecta, n m, f
  • fr  client potentiel | cliente potentielle, n m, f
  • fr  prospect | prospecte, n m, f
  • en  prospect

Empresa > Tipologia d'empreses

Definition
Persona física o jurídica que, per les seves característiques, forma part del mercat al qual es dirigeix una empresa però que encara no ha adquirit els seus productes o serveis.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme client potencial | clienta potencial:

    S'aprova la denominació client potencial | clienta potencial pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al calc formal de l'anglès prospecte, forma inadequada en català amb aquest sentit;

    ·és una forma descriptiva i lingüísticament adequada;

    ·ja té ús i es difon des del TERMCAT des de fa temps;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 610, 7 de setembre de 2016]
  • ca  client simulat | clienta simulada, n m, f
  • es  cliente espía | clienta espía, n m, f
  • es  cliente fantasma | clienta fantasma, n m, f
  • es  cliente incógnito | clienta incógnita, n m, f
  • es  cliente misterioso | clienta misteriosa, n m, f
  • es  cliente simulado | clienta simulada, n m, f
  • es  inspector de incógnito | inspectora de incógnito, n m, f
  • fr  acheteur mystérieux | acheteuse mystérieuse, n m, f
  • fr  client mystère | cliente mystère, n m, f
  • fr  client simulé | cliente simulée, n m, f
  • fr  faux client | fausse cliente, n m, f
  • fr  visiteur mystère | visiteuse mystère, n m, f
  • en  mystery consumer, n
  • en  mystery customer, n
  • en  mystery shopper, n
  • en  secret shopper, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Empresa > Màrqueting. Comercialització, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Persona que, en el marc d'una investigació de mercat, es fa passar per client i fa accions de compra o sol·licitud de béns o serveis, a petició de la mateixa empresa on les fa o d'un òrgan supervisor, amb la finalitat d'obtenir informació relacionada amb els estàndards de qualitat.

Note

  • La tècnica d'investigació de mercat en què intervé un client simulat és la simulació de compra.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme client simulat | clienta simulada

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma client simulat | clienta simulada.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament, a partir de l'adjectiu simulat -ada ('Que fingeix una cosa que no és real, que sembla allò que no és').

    ·És una denominació vinculada formalment al terme relacionat simulació de compra (en anglès, mystery shopping), que es recull al Diccionari de comunicació empresarial (1) i es difon des de fa temps des del TERMCAT.

    ·Ja té un cert ús en català.

    ·En altres llengües romàniques es documenten denominacions paral·leles (per exemple, cliente simulado en castellà, i client simulé, en francès).

    Formes desestimades

    -fals client: Tot i ser una forma lingüísticament adequada en català i motivada semànticament, a partir de l'adjectiu fals -a ('Que no és real, que no té d'una cosa sinó l'aparença, no autèntic'), també se n'han documentat usos que fan referència a una persona que adopta el paper de client amb la finalitat de cometre actes delictius (robatoris de mòbils, vehicles, etc.).

    -client espia: Tot i que també es semànticament motivada, i és la solució recomanada en castellà per la Fundéu (cliente espia), es considera que el substantiu espia ("Persona que és encarregada d'espiar aquells de qui es vol saber les intencions, els passos, etc.", segons el diccionari normatiu) i, especialment, el verb espiar ("Observar cautelosament, amagadament") tenen una connotació molt marcada i, sovint, associada a intencions poc clares o fraudulentes (programari espia, càmera espia, etc.).

    -Les formes client anònim, client ocult, client secret i client incògnit, que també s'han valorat i es documenten en alguns contextos amb aquest sentit, no són prou adequades semànticament, ja que remeten a un client que no s'identifica (anònim) o que no es deixa reconèixer com a client (ocult, secret, incògnit), però no a algú que es fa passar per un client.

    (1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics) ISBN 84-412-0228-1

    [Acta 670, 11 de novembre de 2020]]