Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

Basic search

Advanced search

  • ca  ciutat difusa, n f
  • ca  ciutat dispersa, n f
  • es  ciudad difusa, n f
  • es  ciudad dispersa, n f
  • fr  cité diffuse, n f
  • fr  ville diffuse, n f
  • it  città diffusa, n f
  • en  dispersed city, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Construcció > Urbanisme, Sociologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Configuració urbana en què el poblament i les activitats tendeixen a disseminar-se sobre el territori, formant àrees extenses i de baixa densitat de població on concorren habitatges, llocs de treball i serveis.

Note

  • 1. La ciutat difusa afavoreix el model de mobilitat basat en el vehicle privat, el consum de sòl i l'ús extensiu del territori. Requereix grans quantitats d'energia i de materials per a mantenir-se i augmentar la complexitat del sistema, i multiplica la pressió ambiental sobre el territori. Se sol contraposar a la ciutat compacta.
  • 2. El terme ciutat difusa (città diffusa, en italià) va ser encunyat per l'urbanista italià Francesco Indovina el 1990 en un estudi sobre l'àrea metropolitana de Venècia.
  • ca  ciutat lenta, n f
  • es  ciudad lenta, n f
  • fr  ville lente, n f
  • it  città lenta, n f
  • it  città slow, n f
  • en  slow city, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'italià**

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Municipi de menys de cinquanta mil habitants adherit a un moviment internacional que preconitza la millora de la qualitat de vida i la convivialitat en els entorns urbans, centrant-se en un ritme de vida més pausat i un entorn més amable.

Note

  • 1. Per exemple, les ciutats lentes es comprometen a crear zones de vianants i espais oberts, a promoure el transport públic i l'alimentació de qualitat, a defensar la diversitat cultural en oposició a l'estandardització i a protegir el medi ambient.
  • 2. Les ciutats lentes pertanyen al moviment CittaSlow, creat a Itàlia el 1999 com una transposició del moviment de l'ecogastronomia (slow food) al món municipal. Tot i que actualment només acull ciutats de menys de cinquanta mil habitants, s'estudia crear també una categoria de barris lents pertanyents a grans ciutats.
  • 3. A Catalunya, estan certificades com a ciutats lentes Begur, Begues i Pals; al País Valencià, Morella; a les Illes Balears, Artà, i a la Franja de Ponent, Benavarri.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ciutat lenta

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma ciutat lenta.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, tot i ser un calc de l'italià (o d'una forma híbrida italià/anglès), com a locució nominal creada mitjançant l'adjunció de l'adjectiu lent -a a la base nominal ciutat. Semànticament, relaciona aquest tipus de ciutat amb el moviment que reclama viure d'una manera més tranquil·la (igual que menjar lent o moviment lent, formes ja normalitzades).

    ·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

    ·Té un ús consolidat en català, sobretot en mitjans de comunicació.

    ·En les llengües estudiades s'utilitzen formes anàlogues (tot i que no es troben en fonts terminològiques), plenament adaptades a cada llengua o conservant la totalitat o part del manlleu original.

    Formes desestimades

    -città slow, cittaslow: Tot i que aquestes formes són les que presenten més ocurrències a internet en el conjunt de llengües, ja que són les originals, es considera que són fàcils de traduir, pels motius següents: la similitud de la forma catalana amb el nucli italià città, la presència d'un adjectiu anglès molt conegut i la sintaxi romànica fan que sigui molt fàcil de reconèixer el calc català, i el paral·lelisme amb les formes ja normalitzades moviment lent i menjar lent en poden facilitar la implantació.

    -slow city: No és la forma més documentada a internet i, com en el cas anterior, la relació amb el calc català és senzilla i l'existència dels termes relacionats menjar lent i moviment lent en poden facilitar la implantació.

    -ciutat slow: La forma híbrida es considera innecessària, per la transparència del calc i l'existència dels termes normalitzats relacionats menjar lent i moviment lent.

    [Acta 746, 15 de desembre de 2025]
  • ca  ciutat pedalable, n f
  • es  ciudad ciclable
  • fr  ville cyclable
  • en  bicyclable city

Construcció > Urbanisme

Definition
Ciutat planificada per a facilitar-hi la circulació en bicicleta.
  • ca  concentració letal 50, n f
  • ca  CL50, n f sigla
  • es  concentración letal 50, n f
  • es  concentración letal mediana, n f
  • es  CL50, n f sigla
  • fr  concentration létale 50, n f
  • fr  concentration létale médiane, n f
  • fr  CL50, n f sigla
  • en  lethal concentration 50, n
  • en  median lethal concentration, n
  • en  LC50, n sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definition
Estimació estadística de la concentració necessària d'una substància en un medi particular per a produir la mort de la meitat dels organismes d'una població que hi ha estat exposada en condicions definides.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes concentració letal 50 (sigla CL50), concentració efectiva 50 (sigla CE50), dosi letal 50 (sigla DL50), dosi efectiva 50 (sigla DE50), temps letal 50 (sigla TL50) i temps efectiu 50 (sigla TE50):

    S'aproven els termes semànticament relacionats concentració letal 50, concentració efectiva 50, dosi letal 50, dosi efectiva 50, temps letal 50 i temps efectiu 50, juntament amb les formes abreujades CL50, DL50, CE50, DE50, TL50 i TE50, respectivament, pels motius següents:

    ·són les formes més utilitzades entre els especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·es documenten en català en fonts especialitzades i, anàlogament, en les altres llengües veïnes;

    ·les formes desenvolupades són explicables des del punt de vista lingüístic i poden considerar-se adequades: concentració letal, concentració efectiva, dosi letal, dosi efectiva, temps letal i temps efectiu són sintagmes descriptius i transparents; la xifra 50, adjuntada al final de cadascun, és, al seu torn, una reducció de 50% i fa referència a la meitat dels organismes de la població tinguda en compte, és a dir, al 50% dels organismes;

    ·l'opció de construir les denominacions a partir de la referència explícita al percentatge de població tingut en compte (50), permet que en els casos en què aquest percentatge varia la denominació pugui ser la mateixa amb un simple canvi de la xifra final (per exemple, concentració letal 90 per a fer referència a la concentració necessària per a la mort del 90% dels organismes);

    ·les formes abreujades, al seu torn, són sigles corresponents a les denominacions catalanes de cadascun dels conceptes i tenen també ús entre els experts; en les altres llengües romàniques es recorre igualment a les sigles creades a partir de les denominacions de la pròpia llengua;

    ·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.


    Es descarten les solucions formades amb l'adjectiu mitjà -ana al final (concentració letal mitjana, dosi letal mitjana, etc.), malgrat que es documenten (tant en català com -les formes paral·leles- en altres llengües romàniques), perquè són semànticament inadequades, fruit d'una mala traducció de l'anglès median. Cal tenir present que mitjà -ana fa referència al concepte de mitjana aritmètica ("Quocient de la suma de valors d'un conjunt i del nombre d'elements que el formen", segons el diccionari normatiu), i que en aquest cas l'estimació estadística de les dades (de la concentració letal 50, de la concentració efectiva 50, etc.) no es fa a partir de cap mitjana aritmètica. De fet, l'anglès median(1), que tant pot tenir categoria de substantiu com d'adjectiu, no remet al concepte estadístic de mitjana, sinó al de mediana, això és, a la "Dada situada en el centre d'un conjunt de dades o d'observacions estadístiques, ordenades de menor a major, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota", segons el diccionari normatiu.

    També s'han descartat, malgrat tot, les formes catalanes creades amb l'adjectiu medià -ana (concentració letal mediana, dosi efectiva mediana, etc.), que es documenten en altres llengües, perquè també es consideren semànticament inadequades o, si més no, equívoques. D'una banda, l'adjectiu medià -ana només es defineix al diccionari normatiu com a equivalent al concepte anatòmic de sagital ("Relatiu o pertanyent al pla que divideix un cos en dues meitats simètriques, dreta i esquerra"), de manera que, a partir d'aquest sentit estricte, les solucions amb medià -ana no es podrien justificar. Tampoc es podrien justificar en el cas que s'ampliés el sentit normatiu de medià -ana a l'àmbit matemàtic, com a adjectiu relacionat amb el valor del centre d'un conjunt de dades (o sigui, relacionat amb la mediana, com median), perquè l'adjectiu s'associaria aquí amb el valor dels paràmetres (és a dir de la concentració, la dosi o el temps) i no, com és el cas, amb els efectes biològics que produeix (la meitat de la població). Probablement cal interpretar, de fet, que a la forma anglesa median lethal dose (i anàlogament en la resta de denominacions) median no és un modificador de dose, sinó que es refereix a la mediana de la població; la denominació, per tant, no s'hauria de llegir o interpretar com una dosi mediana, sinó com una dosi que és letal per a la mediana de la població (cal no oblidar que median té valor substantiu en anglès).

    També s'han valorat les formes amb l'especificació 50% (és a dir, concentració letal 50%, dosi efectiva 50%, etc.), que també serien adequades i podrien considerar-se fins i tot més explicatives que les formes amb 50, però finalment s'han descartat perquè tenen menys ús que les solucions acordades.

    Quant a l'ús de l'adjectiu eficaç en comptes de efectiu a concentració efectiva 50, dosi efectiva 50 i temps efectiu 50, s'opta per efectiu perquè és la forma normalment utilitzada i la que, per analogia amb l'anglès, prefereixen els especialistes. Des del punt de vista lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades, tenint en compte el sentit que els atorga el diccionari normatiu: efectiu -iva és "Que produeix l'efecte que hom n'espera", i eficaç, "Que té la virtut de produir l'efecte volgut".

    Finalment, pel que fa a les formes abreujades (CL50, DL50, etc.), s'han bandejat les sigles angleses perquè, segons els especialistes, les sigles creades a partir de les denominacions catalanes són molt usuals, i perquè no s'ha pogut constatar, com ha suggerit algun expert, que les formes angleses corresponguin efectivament a símbols internacionals.

    (1)Segons el diccionari Oxford: "Denoting or relating to a value or quantity lying at the midpoint of a frequency distribution of observed values or quantities, such that there is an equal probability of falling above or below it" o "The median value of a range of values".

    [Acta 564, 3 d'octubre de 2013]
  • ca  clade, n m
  • es  clade
  • es  clado
  • fr  clade
  • it  clade
  • en  clade
  • de  Klade

Ciències de la vida > Biologia

Definition
Grup de classificació taxonòmica constituït pels éssers vius amb un antecessor comú que comparteixen caràcters morfològics, fisiològics o bioquímics homòlegs exclusius.

Note

  • Els ocells, per exemple, formen un clade perquè comparteixen el caràcter homòleg exclusiu de les plomes.
  • ca  cladisme, n m
  • es  cladismo
  • fr  cladisme
  • it  cladismo
  • en  cladism

Ciències de la vida > Biologia

Definition
Teoria que proposa la classificació dels éssers vius seguint la metodologia de la cladística.
  • ca  cladística, n f
  • es  cladística
  • fr  cladistique
  • it  cladistica
  • en  cladistics
  • de  Kladistik

Ciències de la vida > Biologia

Definition
Mètode de classificació taxonòmica basat en la construcció de clades.
  • ca  cladograma, n m
  • es  cladograma
  • fr  cladogramme
  • it  cladogramma
  • en  cladogram
  • de  Kladogramm

Ciències de la vida > Biologia

Definition
Diagrama en forma d'arbre que mostra les relacions filogenètiques entre clades.
  • ca  clamifòrids, n m pl
  • nc  Chlamyphoridae

Zoologia > Mamífers

Definition
Família de mamífers de l'ordre dels cingulats.
  • ca  clampar, v tr
  • es  clampar, v tr
  • fr  clamper, v tr
  • fr  retenir au moyen d'une pince, v tr
  • en  clamp, to, v tr

Ciències de la salut > Cirurgia

Definition
Obstruir un vas sanguini o el tub digestiu per mitjà d'un clamp per interrompre-hi temporalment la circulació o evitar el vessament de matèria intestinal, respectivament.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes clampar i clampatge:

    S'aproven els termes clampar i clampatge pels motius següents:

    ·són formes utilitzades amb normalitat pels especialistes de l'àmbit i es documenten ja en nombrosos textos especialitzats;

    ·són formes adequades des del punt de vista lingüístic: clampar és un derivat verbal del substantiu normatiu d'origen anglès clamp ("Pinça usada en cirurgia per a obstruir temporalment un vas sanguini o el tub digestiu") anàleg a altres verbs ja normatius com ara grapar o pinçar; clampatge, al seu torn, és un derivat també adequat de clampar (a partir del sufix -atge, que s'associa a operacions, sobretot tècniques) similar a altres formes de la llengua com ara cilindratge, mandrinatge o premsatge;

    ·dins el mateix àmbit mèdic, clampar i clampatge segueixen el patró de formació de clipar i clipatge, formes igualment normalitzades pel Consell Supervisor;

    ·en altres llengües s'utilitzen la designacions paral·leles, les quals es documenten en nombroses obres terminològiques i, fins i tot, lexicogràfiques;

    ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    [Acta 556, 31 de gener de 2013]