Neoloteca

ca cisgènesi, n f
es cisgénesis
fr cisgénèse
en cisgenesis

Ciències de la vida > Genètica

Definition

Modificació genètica consistent a introduir en el genoma d'un organisme, generalment una espècie vegetal, un o més gens naturals de la mateixa espècie o d'una espècie compatible sexualment.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cisgènesi, cisgèn i cisgènic -a:

S'aprova el terme cisgènesi, juntament amb els termes relacionats cisgèn i cisgènic -a, pels motius següents:

·totes tres denominacions són neologismes utilitzats en l'àmbit de la genètica, especialment en enginyeria genètica de plantes;

·es documenten ja en nombrosos textos d'especialitat;

·segueixen el model dels termes relacionats transgènesi, transgèn i transgènic -a, respectivament, ja consolidats entre els especialistes i documentats en nombroses fonts especialitzades i terminològiques (l'adjectiu transgènic -a és una forma ja normativa);

·són també paral·lels als termes relacionats intragènesi, intragèn i intragènic -a, utilitzats igualment en enginyeria genètica de plantes;

·poden considerar-se formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic, creades per adjunció del prefix d'origen llatí cis-, que significa 'dellà', als nuclis nominals gènesi (del llatí gĕnĕsis, i aquest, del grec génnēsis 'creació, generació'), gen (del grec génos 'naixement, raça, gènere') i gènic -a ("Relatiu o pertanyent als gens", segons el diccionari normatiu), respectivament;

·en la resta de llengües s'utilitzen les denominacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

[Acta 545, 19 d'abril de 2012]

ca cisgènic -a, adj
es cisgénico
fr cisgénique
en cisgenic

Ciències de la vida > Genètica

Definition

Dit de l'organisme, generalment una espècie vegetal, modificat genèticament per la introducció en el seu genoma d'un o més cisgens.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cisgènesi, cisgèn i cisgènic -a:

S'aprova el terme cisgènesi, juntament amb els termes relacionats cisgèn i cisgènic -a, pels motius següents:

·totes tres denominacions són neologismes utilitzats en l'àmbit de la genètica, especialment en enginyeria genètica de plantes;

·es documenten ja en nombrosos textos d'especialitat;

·segueixen el model dels termes relacionats transgènesi, transgèn i transgènic -a, respectivament, ja consolidats entre els especialistes i documentats en nombroses fonts especialitzades i terminològiques (l'adjectiu transgènic -a és una forma ja normativa);

·són també paral·lels als termes relacionats intragènesi, intragèn i intragènic -a, utilitzats igualment en enginyeria genètica de plantes;

·poden considerar-se formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic, creades per adjunció del prefix d'origen llatí cis-, que significa 'dellà', als nuclis nominals gènesi (del llatí gĕnĕsis, i aquest, del grec génnēsis 'creació, generació'), gen (del grec génos 'naixement, raça, gènere') i gènic -a ("Relatiu o pertanyent als gens", segons el diccionari normatiu), respectivament;

·en la resta de llengües s'utilitzen les denominacions anàlogues;

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

[Acta 545, 19 d'abril de 2012]

ca punta a punta, n m
ca cistella a cistella [BÀSQUET], n m sin. compl.
ca porta a porta, n m sin. compl.
es coast to coast, n m
es costa a costa, n m
fr coast to coast, n m
fr panier à panier [BÀSQUET], n m
it coast to coast, n m
en coast to coast, n
cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Esport > Esports de pilota, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition

Acció individual d'un jugador consistent a travessar pràcticament tot el camp de joc portant la pilota, des de camp propi, i acabar fent gol o cistella ell mateix, sense la participació de cap company d'equip al llarg de la jugada.

Note

1. L'equivalent anglès coast to coast, utilitzat en totes les llengües, prové de la lliga de bàsquet professional dels Estats Units (NBA), des d'on ha passat als altres països i també a altres esports.
2. Les denominacions cistella a cistella (i l'equivalent francès panier à panier) i porta a porta tenen un ús més restringit: cistella a cistella (i panier à panier), perquè és exclusiva del bàsquet (el nom ve del fet que la jugada sovint comença amb un rebot sota la pròpia cistella); porta a porta, perquè és pròpia sobretot d'un registre col·loquial.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme punta a punta (sin. compl. cistella a cistella, porta a porta)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes punta a punta i, com a sinònims complementaris, cistella a cistella i porta a porta.

Criteris aplicats

En totes les denominacions es prescindeix de la preposició inicial de, pels motius següents:

·Simplifica l'ús com a nom (Fer ?un DE punta a punta, ?El DE cistella a cistella…).

·Permet distingir formalment l'ús nominal de l'ús adverbial, cosa que s'ajusta a la distinció semàntica que també hi ha (contextualment, l'adverbi pot prendre sentits diferents: encistellar de punta a punta ≠ córrer de punta a punta).

·No s'ha documentat cap ocurrència amb aquest sentit que mantingui la preposició davant d'un article. (S'ha de dir, però, que tampoc se n'ha documentat cap sense.)

·Ja es fa aquesta reducció a porta a porta, locució no normativa però utilitzada sovint per les administracions públiques (El porta a porta dobla la recollida a Sant Andreu, A Santa Coloma de Farners s'ha instaurat el porta a porta, etc.)

·Aquesta mateixa reducció s'ha fet espontàniament en el manlleu original anglès coast to coast, a partir de la locució completa from coast to coast, i també en l'equivalent francès panier à panier (i no *de panier à panier).

A més:

Pel que fa a punta a punta:

·És una forma descriptiva i de fàcil interpretació, que indica per mitjà de preposicions i de la repetició dels nuclis el punt de partida i el punt d'arribada de l'acció del jugador.

·Es documenten ocurrències adverbials en català amb aquest significat.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

Pel que fa a cistella a cistella:

·És una forma descriptiva i de fàcil interpretació, que indica per mitjà de preposicions i de la repetició dels nuclis el punt de partida i el punt d'arribada de l'acció del jugador.

·Es recull com a sinònim complementari perquè, a diferència de camp a camp, només pot tenir aplicació al bàsquet.

·Es documenten ocurrències adverbials en català amb aquest significat.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

·En francès es prescriu la designació anàloga, a més del manlleu.

Pel que fa a porta a porta:

·És una forma metafòrica i expressiva, que descriu l'acció per mitjà de la comparació amb un trajecte entre habitatges o edificis; complementàriament, en els esports amb porteries, la sinonímia de porta amb porteria en un registre col·loquial fa que també pugui adquirir el sentit '(de) porteria a porteria'.

·Es recull com a sinònim complementari pel seu caràcter metafòric, que la fa menys transparent, i per la seva naturalesa de proposta sense un ús documentat.

·És una forma avalada per un mitjà de comunicació públic, que en vol fer difusió.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

[Acta 700, 19 de desembre de 2022]

ca llançament damunt la botzina, n m
ca llançament sobre la botzina, n m
ca cistella damunt la botzina, n f sin. compl.
ca cistella sobre la botzina, n f sin. compl.
es buzzer beater, n m
es canasta sobre la bocina, n f
es tiro sobre la bocina, n m
fr buzzer beater, n m
it buzzer beater, n m
it canestro sulla sirena, n m
en buzzer beater, n
en buzzer-beater, n var. ling.
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition

Llançament vàlid efectuat just al límit de temps d'un partit o d'una part d'un partit, de tal manera que la pilota arriba al cèrcol amb el temps reglamentari acabat.

Note

1. Per extensió, també es pot parlar en molts altres esports d'una victòria o un empat damunt (o sobre) la botzina, d'un gol damunt (o sobre) la botzina, etc., per a referir-se a un resultat o una acció aconseguits just abans que s'acabi el temps de joc.
2. El sinònim complementari cistella damunt la botzina (o sobre la botzina) i els equivalents anàlegs (castellà canasta sobre la bocina i italià canestro sulla sirena) tenen un sentit més restringit, ja que s'apliquen només als llançaments en què la pilota entra en el cèrcol i no a tots els llançaments fets al límit del temps (els que entren i els que no).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llançament damunt la botzina (sin. llançament sobre la botzina; sin. compl. cistella damunt la botzina, cistella sobre la botzina)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes llançament damunt la botzina i llançament sobre la botzina i, com a sinònims complementaris, cistella damunt la botzina i cistella sobre la botzina.

Criteris aplicats

·Són formes descriptives, creades sobre els nuclis llançament i cistella (que indiquen de quina acció de joc es tracta) i el complement damunt/sobre la botzina (amb referència al so acústic del final del partit, ja que és una acció que es produeix al límit del temps de joc).

·L'alternança damunt/sobre recull el repartiment dialectal d'aquesta preposició (en general, damunt per al valencià, el nord-occidental i el balear i sobre per al central) i també el tractament que hi dona el diccionari normatiu.

·Es recull cistella damunt/sobre la botzina com a sinònim complementari pel sentit més restringit de cistella respecte a llançament, que fa que no abasti el significat complet del concepte (una cistella és un llançament que entra en el cèrcol),

·Es documenten ocurrències en català amb aquest significat.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

·En les llengües romàniques estudiades s'utilitzen designacions similars, a més del manlleu.

Formes desestimades

-buzzer beater: Es considera innecessari tenint en compte que aquest manlleu encara no està gaire implantat (tot i que alguns mitjans l'acceptin), que la solució proposada ja té ús i té el consens dels especialistes i que també altres llengües hi han buscat alternatives.
-tir guanyador: No és prou precís, perquè compleix la característica de produir-se al final d'un partit però no d'entrar a cistella quan ja s'ha esgotat el temps.

[Acta 700, 19 de desembre de 2022]

ca cistella decisiva, n f
ca llançament decisiu, n m
es canasta decisiva, n f
es clutch shot, n m
es tiro decisivo, n m
fr clutch shot, n m
fr lancer décisif, n m
fr tir décisif, n m
it clutch shot, n m
it lancio decisivo, n m
en clutch shot, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition

Cistella efectuada durant els últims minuts d'un partit en què la diferència de punts entre els dos equips és molt petita o nul·la.

Note

Les cistelles decisives tenen lloc durant els anomenats minuts decisius, i els jugadors que habitualment tenen més capacitat de fer punts en aquests trams de partit s'anomenen jugadors decisius o jugadores decisives.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cistella decisiva (sin. llançament decisiu)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes sinònimes cistella decisiva i llançament decisiu.

Criteris aplicats

·Són formes descriptives, creades sobre els nuclis cistella i llançament (que indiquen de quina acció de joc es tracta) i l'adjectiu decisiu -iva (amb referència a la gran importància d'aquesta acció en el conjunt del partit).

·Tot i que estrictament llançament no hauria d'implicar que la pilota acabés entrant en el cèrcol, en realitat la presència de l'adjectiu decisiu -iva restringeix el sentit més ampli d'aquesta forma al concepte en qüestió (un llançament fallat no seria decisiu per a la victòria).

·El recurs a l'adjectiu decisiu -iva permet crear una sèrie de termes formalment coherent (cistella decisiva, minuts decisius, jugador decisiu | jugadora decisiva).

·Es documenten algunes ocurrències en català amb aquest significat.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

·En les llengües romàniques estudiades s'utilitza la designació anàloga, a més del manlleu.

Formes desestimades

-clutch shot: Es considera innecessari el manlleu perquè no se n'han documentat ocurrències en textos catalans, la solució proposada té el consens dels especialistes i també altres llengües han buscat alternatives.

[Acta 700, 19 de desembre de 2022]

ca matriu elèctrica, n f
ca cistella elèctrica, n f sin. compl.
es cesta eléctrica, n f
es combinación eléctrica, n f
es matriz eléctrica, n f
es mix eléctrico, n m
fr bouquet électrique, n m
fr mix électrique, n m
en electric mix, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (anglès/català)**

Energia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition

Combinació de les diferents fonts d'energia primària o d'energia secundària utilitzades en la producció de l'energia elèctrica que consumeix un territori, una col·lectivitat o un sector.

Note

La contribució de cada font d'energia a la matriu elèctrica se sol expressar en forma de percentatges.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme matriu elèctrica (sin. compl. cistella elèctrica)

Resolució del Consell Supervisor

Pel que fa a matriu elèctrica:

·És una alternativa catalana a la denominació híbrida mix elèctric (formada pel nucli anglès mix i l'adjectiu català elèctric -a).

·Si bé no és una denominació del tot transparent des d'un punt de vista semàntic, es pot justificar a partir d'alguna de les accepcions de matriu en altres àmbits d'especialitat, com per exemple en lingüística, en què designa el conjunt d'elements característics d'una unitat: "Conjunt de trets sintàctics, morfològics, fonètics, fonològics, etc., d'una unitat lingüística determinada."

·És una denominació que ja té un cert ús en català i és paral·lela a la denominació del terme relacionat matriu energètica.

·Té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

·En castellà està àmpliament estesa la denominació anàloga matriz eléctrica.

Pel que fa a cistella elèctrica:

·És una alternativa catalana a la denominació híbrida mix elèctric (formada pel nucli anglès mix i l'adjectiu català energètic -a).

·És una denominació metafòrica, en què el nucli nominal cistella, referit a un lloc on hi ha un conjunt de coses ("Cistell gran", segons el diccionari normatiu), remet al conjunt del consum, en aquest cas d'energia elèctrica.

·La majoria d'especialistes consultats donen el vistiplau a aquesta denominació.

·Es considera que aquesta forma pot complementar la denominació matriu elèctrica en contextos menys especialitzats, de caire divulgatiu.

·En castellà també té ús la denominació anàloga cesta eléctrica.

·En altres llengües també es documenten denominacions metafòriques basades en altres imatges, com la forma francesa bouquet électrique ('pom, ram elèctric')

Formes desestimades

·mix elèctric: tot i que és una forma molt estesa, es considera innecessari i substituïble l'ús del manlleu anglès mix com a nucli de la denominació, tenint en compte que hi ha alternatives catalanes vàlides.

·combinació elèctrica: no és una forma prou precisa des d'un punt de vista semàntic i no té el suport dels experts.

·pom elèctric i pomell elèctric: creades per paral·lelisme amb la forma francesa bouquet électrique, són propostes metafòriques poc transparents en català des d'un punt de vista semàntic, ja que el nom pom (o pomell) no sol tenir aquest ús figurat, a diferència del que passa amb el nom francès bouquet.

[Acta 711, 2 d'octubre de 2023]

ca matriu energètica, n f
ca cistella energètica, n f sin. compl.
es cesta energética, n f
es combinación energética, n f
es matriz energética, n f
es mix energético, n m
fr bouquet énergétique, n m
fr mix énergétique, n m
en energy mix, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (anglès/català)**

Energia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definition

Combinació de les diferents fonts d'energia primària utilitzades per a cobrir la demanda energètica d'un territori, una col·lectivitat o un sector.

Note

La contribució de cada font d'energia primària a la matriu energètica se sol expressar en forma de percentatges.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme matriu energètica (sin. compl. cistella energètica)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes matriu energètica i, com a sinònim complementari, cistella energètica.

Criteris aplicats

Pel que fa a matriu energètica:

·És una alternativa catalana a la denominació híbrida mix energètic (formada pel nucli anglès mix i l'adjectiu català energètic -a).

·És la denominació amb més ús en català per a designar aquest concepte, després de la denominació híbrida mix energètic.

·Si bé no és una denominació del tot transparent des d'un punt de vista semàntic, es pot justificar a partir d'alguna de les accepcions de matriu en altres àmbits d'especialitat, com per exemple en lingüística, en què designa el conjunt d'elements característics d'una unitat: "Conjunt de trets sintàctics, morfològics, fonètics, fonològics, etc., d'una unitat lingüística determinada."

·Té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

·En castellà també està àmpliament estesa la denominació anàloga matriz energética.

Pel que fa a cistella energètica:

·És una alternativa catalana a la denominació híbrida mix energètic (formada pel nucli anglès mix i l'adjectiu català energètic -a).

·És una denominació metafòrica, en què el nucli nominal cistella, referit a un lloc on hi ha un conjunt de coses ("Cistell gran", segons el diccionari normatiu), remet al conjunt del consum, en aquest cas energètic.

·La majoria d'especialistes consultats donen el vistiplau a aquesta denominació.

·Es considera que aquesta forma pot complementar la denominació matriu energètica en contextos menys especialitzats, de caire divulgatiu.

·En castellà també té ús la denominació anàloga cesta energética.

·En altres llengües també es documenten denominacions metafòriques basades en altres imatges, com ara la forma francesa bouquet énergétique ('pom, ram energètic')

Formes desestimades

·mix energètic: tot i que és una forma molt estesa, es considera innecessari i substituïble l'ús del manlleu anglès mix com a nucli de la denominació, tenint en compte que hi ha alternatives catalanes vàlides.

·combinació energètica i combinació de fonts d'energia: si bé són les denominacions que s'han difós fins ara des del TERMCAT a través de la Consulteca, no són formes prou precises des d'un punt de vista semàntic i no tenen el suport dels experts.

·pom energètic i pomell energètic: creades per paral·lelisme amb la forma francesa bouquet énergetique, són propostes metafòriques poc transparents en català des d'un punt de vista semàntic, ja que el nom pom (o pomell) no sol tenir aquest ús figurat, a diferència del nom francès bouquet.

[Acta 711, 2 d'octubre de 2023]

ca llançament damunt la botzina, n m
ca llançament sobre la botzina, n m
ca cistella damunt la botzina, n f sin. compl.
ca cistella sobre la botzina, n f sin. compl.
es buzzer beater, n m
es canasta sobre la bocina, n f
es tiro sobre la bocina, n m
fr buzzer beater, n m
it buzzer beater, n m
it canestro sulla sirena, n m
en buzzer beater, n
en buzzer-beater, n var. ling.
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Esport > Esports de pilota > Bàsquet, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition

Llançament vàlid efectuat just al límit de temps d'un partit o d'una part d'un partit, de tal manera que la pilota arriba al cèrcol amb el temps reglamentari acabat.

Note

1. Per extensió, també es pot parlar en molts altres esports d'una victòria o un empat damunt (o sobre) la botzina, d'un gol damunt (o sobre) la botzina, etc., per a referir-se a un resultat o una acció aconseguits just abans que s'acabi el temps de joc.
2. El sinònim complementari cistella damunt la botzina (o sobre la botzina) i els equivalents anàlegs (castellà canasta sobre la bocina i italià canestro sulla sirena) tenen un sentit més restringit, ja que s'apliquen només als llançaments en què la pilota entra en el cèrcol i no a tots els llançaments fets al límit del temps (els que entren i els que no).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llançament damunt la botzina (sin. llançament sobre la botzina; sin. compl. cistella damunt la botzina, cistella sobre la botzina)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes llançament damunt la botzina i llançament sobre la botzina i, com a sinònims complementaris, cistella damunt la botzina i cistella sobre la botzina.

Criteris aplicats

·Són formes descriptives, creades sobre els nuclis llançament i cistella (que indiquen de quina acció de joc es tracta) i el complement damunt/sobre la botzina (amb referència al so acústic del final del partit, ja que és una acció que es produeix al límit del temps de joc).

·L'alternança damunt/sobre recull el repartiment dialectal d'aquesta preposició (en general, damunt per al valencià, el nord-occidental i el balear i sobre per al central) i també el tractament que hi dona el diccionari normatiu.

·Es recull cistella damunt/sobre la botzina com a sinònim complementari pel sentit més restringit de cistella respecte a llançament, que fa que no abasti el significat complet del concepte (una cistella és un llançament que entra en el cèrcol),

·Es documenten ocurrències en català amb aquest significat.

·Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.

·En les llengües romàniques estudiades s'utilitzen designacions similars, a més del manlleu.

Formes desestimades

-buzzer beater: Es considera innecessari tenint en compte que aquest manlleu encara no està gaire implantat (tot i que alguns mitjans l'acceptin), que la solució proposada ja té ús i té el consens dels especialistes i que també altres llengües hi han buscat alternatives.
-tir guanyador: No és prou precís, perquè compleix la característica de produir-se al final d'un partit però no d'entrar a cistella quan ja s'ha esgotat el temps.

[Acta 700, 19 de desembre de 2022]

ca cistellet farcit xinès, n m
ca shaomai [zh], n m sin. compl.
es cestita rellena al vapor, n f
es shaomai, n m
fr shaomai, n m
en pork dumpling, n
en shumai, n
en siumai, n
zh 烧卖, n
zh shāomài, n

Alimentació

Definition

Peça de pasta de la cuina xinesa en forma de cistell petit, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida amb una barreja de carn de porc, gambes i verdura, que es consumeix cuita al vapor.

Note

1. La denominació shaomai correspon a la forma destonalitzada de shāomài, denominació xinesa transcrita segons el sistema pinyin.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cistellet farcit xinès (sin. compl. shaomai):

S'aproven les denominacions cistellet farcit xinès i shaomai (aquesta segona, manlleu del xinès, com a sinònim complementari) pels motius següents:

Pel que fa a cistellet farcit xinès,

·es considera una alternativa catalana viable al manlleu del xinès shāomài, força conegut;

·és una denominació descriptiva, basada en la forma de cistell d'aquest tipus de pasta;

·es creu que pot ser una denominació útil en contextos de divulgació o en què el nom originari es desconegui (per exemple, en cartes de restaurants o en llibres de cuina);

·en altres llengües també s'han documentat designacions alternatives similars, al costat del manlleu.

Com a nucli de la denominació, es prefereix cistellet a cistelleta per raons d'adequació lingüística, perquè, d'acord amb el diccionari normatiu i amb altres obres lexicogràfiques catalanes, una cistella és un cistell gran. El fet que en aquest cas es tracti d'una peça especialment petita fa pensar que és preferible partir del primitiu cistell.

La forma més simple cistellet xinès -paral·lela a cresta xinesa, que designa un concepte proper- s'ha descartat en aquest cas en favor de cistellet farcit xinès, que és una solució que descriu el concepte de manera més precisa.

També per motius de manca de precisió s'ha descartat la forma cistellet farcit, si bé el Consell Supervisor fa notar que l'adjectiu xinès pot obviar-se sempre que el context ho permeti.

Quant a shaomai, transcripció destonalitzada de shāomài (transcripció estricta de la forma xinesa segons el sistema pinyin),

·és la denominació originària d'aquest tipus de pasta i la més coneguda internacionalment;

·s'identifica inequívocament amb el concepte;

·ja es documenta en català i també en la resta de llengües.

D'acord amb el criteri habitual del Consell Supervisor, s'acorda, en aquest cas, d'indicar la llengua de procedència del manlleu (zh, xinès), tenint en compte que la pronúncia xinesa del mot no coincideix amb la pròpia i espontània d'un parlant català (shāomài es pronuncia en xinès [ʂɑumaɪ]).

En favor de la simplificació, es descarta la forma shāomài, transcripció estricta del xinès.

S'accepta el manlleu shaomai al costat de cistellet farcit xinès, perquè és una forma coneguda internacionalment, que vehicula un concepte emblemàtic de la gastronomia xinesa conegut també ja a casa nostra i, en general, a Occident. D'acord amb el criteri seguit habitualment pel Consell Supervisor en aquests casos, però, es prioritza l'alternativa catalana (cistellet farcit xinès), a fi de donar-hi la màxima difusió.

[Acta 604, 1 d'abril de 2016]

ca cisticòlids, n m pl
nc Cisticolidae

Zoologia > Ocells

Definition

Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition