Neoloteca
PresentationFull records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.
Comunicació > Comunicació de massa, TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
- ca estrímer, n m, f
- ca comunicador en línia | comunicadora en línia, n m, f sin. compl.
- es estrímer, n m, f
- es estrimero | estrimera, n m, f
- es realizador de transmisiones en directo | realizadora de transmisiones en directo, n m, f
- es realizador de transmisiones en vivo | realizadora de transmisiones en vivo, n m, f
- es streamer, n m, f
- es transmisor de directos | transmisora de directos, n m, f
- fr animateur en direct | animatrice en direct, n m, f
- fr instavidéaste, n m, f
- fr joueur animateur en direct | joueuse animatrice en direct, n m, f
- fr joueur en direct | joeuse en direct, n m, f
- fr streamer, n m, f
- it streamer, n m, f
- pt streamer, n m, f
- en internet streamer, n
- en live streamer, n
- en online streamer, n
- en streamer, n
- de Streamer | Streamerin, n m, f
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
Comunicació > Comunicació de massa, TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**
Definition
Note
-
El contingut de les retransmissions pot incloure partides de videojocs, partits de futbol o d'altres esports, comentari de llibres, elaboració de receptes de cuina, tutorials, entrevistes, etc.
Les retransmissions es fan a través de plataformes com ara Twitch, Youtube o Facebook Gaming. -
Criteris aplicats pel Consell Supevisor en l'aprovació del terme estrímer (sin. compl. comunicador en línia| comunicadora en línia)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes estrímer i, com a sinònim complementari, comunicador en línia | comunicadora en línia.
Criteris aplicats
Pel que fa a estrímer:
·És una adaptació del manlleu anglès streamer, molt implantat i pràcticament l'única forma que s'utilitza.
·L'adaptació del manlleu és relativament simple, permet identificar el concepte sense problemes i es considera l'opció més raonable tenint en compte la implantació de l'anglicisme fins i tot en l'àmbit de la llengua general.
·En altres llengües també s'utilitza el manlleu.
Quant a comunicador en línia | comunicadora en línia:
·És una forma descriptiva lingüísticament adequada, formada sobre el nucli comunicador | comunicadora ("Professional de la paraula en un mitjà de comunicació de massa" i "Persona que transmet missatges amb capacitat d'influència i de convicció", segons el diccionari normatiu) i el sintagma en línia, que especifica que la transmissió dels continguts es fa per internet.
·Malgrat que el manlleu està molt estès, es creu que pot ser útil també l'aprovació d'una forma creada des del català, que sigui transparent i que pugui conviure amb l'anglicisme o, fins i tot, substituir-lo. El Consell Supervisor convé que caldrà fer un seguiment sobre l'evolució d'aquest cas.
Formes desestimades
-streamer: Es prefereix el manlleu adaptat a la pronúncia i l'ortografia catalanes, tenint en compte que el concepte és d'àmbit pràcticament general.
-estrimer | estrimera: Tenint en compte que no hi ha un nom de base *estrim a partir del qual construir un derivat (a diferència del que passa, per exemple, amb youtuber | youtubera, derivat del nom YouTube), es prefereix l'adaptació directa de l'anglicisme, d'acord amb la pronúncia habitual.
-comunicador en directe | comunicadora en directe: Es considera més distintiu del concepte l'especificador en línia, ja que els continguts d'un estrímer, si bé s'enregistren en directe, també es poden reproduir en diferit, un cop enregistrats.
-comunicador en continu: Malgrat que streaming equival a la forma catalana difusió en continu (vegeu-ne la fitxa corresponent), perquè la difusió de les dades es produeix en un flux continu que permet reproduir-les alhora que es transmeten, comunicador en continu es considera una forma poc entenedora i, fins i tot, equívoca, perquè pot fer pensar en un comunicador que emet contingut sense parar.
-retransmissor en línia | retransmissora en línia: Es considera preferible, com a nucli del sintagma, la forma comunicador, que aporta més informació sobre el concepte. El substantiu retransmissor, d'altra banda, remet a un aparell més que a una persona.
-creador de continguts en línia | creadora de continguts en línia: És una forma massa llarga, que es creu que no té possibilitats d'implantació.
-directer | directera: Tot i que és una forma sintètica, pràcticament no té ús i es creu que difícilment pot substituir el manlleu.
[Acta 710, 18 de setembre de 2023]
Empresa > Comunicació empresarial
- ca comunicat intern, n m
- es comunicado de régimen interior
- es comunicado interno
- fr note de service
- en internal memorandum
- en interoffice memorandum
Empresa > Comunicació empresarial
Definition
Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial
- ca comunitat de marca, n f
- es comunidad de marca, n f
- fr communauté de marque, n f
- en brand community, n
Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial
Definition
Note
- Les comunitats de marca ofereixen a les empreses una via per relacionar-se de manera directa amb els seus clients més fidels, per conèixer els seus gustos i les seves opinions. Fer una bona gestió, activa i continuada, de la seva comunitat de marca és un punt clau per a l'èxit de les organitzacions.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:
El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:
·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;
·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;
·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;
·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);
·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).
Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:
·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;
·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;
·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.
·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;
·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.
[Acta 573, 10 d'abril de 2014]
Empresa > Comunicació empresarial, Sistemes d'informació
- ca comunitat virtual, n f
- es cibercomunidad, n f
- es comunidad virtual, n f
- fr communauté virtuelle, n f
- fr communauté électronique, n f sin. compl.
- fr communauté en ligne, n f sin. compl.
- fr cybercommunauté, n f sin. compl.
- en cybercommunity, n
- en electronic community, n
- en online community, n
- en virtual community, n
Empresa > Comunicació empresarial, Sistemes d'informació
Definition
Note
- Els membres d'una comunitat virtual poden debatre sobre determinats temes, compartir informació, fotografies, consells, etc.
- Les comunitats virtuals s'organitzen en plataformes diverses: fòrums, xarxes socials (Facebook, Flickr, etc.), xats, etc.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:
El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:
·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;
·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;
·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;
·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);
·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).
Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:
·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;
·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;
·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.
·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;
·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.
[Acta 573, 10 d'abril de 2014]
Ciències de la salut > Anatomia humana
- ca conca, n f
- es concha
- fr conque
- en concha
Ciències de la salut > Anatomia humana
Definition
Ciències de la vida > Biologia cel·lular
- ca concatèmer, n m
- es concatémero
- fr concatémère
- en concatemer
Ciències de la vida > Biologia cel·lular
Definition
Ciències de la vida > Bioquímica
- ca concentració efectiva 50, n f
- ca CE50, n f sigla
- es concentración efectiva 50, n f
- es concentración efectiva mediana, n f
- es CE50, n f sigla
- fr concentration efficace 50, n f
- fr concentration efficace médiane, n f
- fr CE50, n f sigla
- en effective concentration 50, n
- en median effective concentration, n
- en EC50, n sigla
Ciències de la vida > Bioquímica
Definition
Note
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes concentració letal 50 (sigla CL50), concentració efectiva 50 (sigla CE50), dosi letal 50 (sigla DL50), dosi efectiva 50 (sigla DE50), temps letal 50 (sigla TL50) i temps efectiu 50 (sigla TE50):
S'aproven els termes semànticament relacionats concentració letal 50, concentració efectiva 50, dosi letal 50, dosi efectiva 50, temps letal 50 i temps efectiu 50, juntament amb les formes abreujades CL50, DL50, CE50, DE50, TL50 i TE50, respectivament, pels motius següents:
·són les formes més utilitzades entre els especialistes per a designar aquests conceptes;
·es documenten en català en fonts especialitzades i, anàlogament, en les altres llengües veïnes;
·les formes desenvolupades són explicables des del punt de vista lingüístic i poden considerar-se adequades: concentració letal, concentració efectiva, dosi letal, dosi efectiva, temps letal i temps efectiu són sintagmes descriptius i transparents; la xifra 50, adjuntada al final de cadascun, és, al seu torn, una reducció de 50% i fa referència a la meitat dels organismes de la població tinguda en compte, és a dir, al 50% dels organismes;
·l'opció de construir les denominacions a partir de la referència explícita al percentatge de població tingut en compte (50), permet que en els casos en què aquest percentatge varia la denominació pugui ser la mateixa amb un simple canvi de la xifra final (per exemple, concentració letal 90 per a fer referència a la concentració necessària per a la mort del 90% dels organismes);
·les formes abreujades, al seu torn, són sigles corresponents a les denominacions catalanes de cadascun dels conceptes i tenen també ús entre els experts; en les altres llengües romàniques es recorre igualment a les sigles creades a partir de les denominacions de la pròpia llengua;
·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.
Es descarten les solucions formades amb l'adjectiu mitjà -ana al final (concentració letal mitjana, dosi letal mitjana, etc.), malgrat que es documenten (tant en català com -les formes paral·leles- en altres llengües romàniques), perquè són semànticament inadequades, fruit d'una mala traducció de l'anglès median. Cal tenir present que mitjà -ana fa referència al concepte de mitjana aritmètica ("Quocient de la suma de valors d'un conjunt i del nombre d'elements que el formen", segons el diccionari normatiu), i que en aquest cas l'estimació estadística de les dades (de la concentració letal 50, de la concentració efectiva 50, etc.) no es fa a partir de cap mitjana aritmètica. De fet, l'anglès median(1), que tant pot tenir categoria de substantiu com d'adjectiu, no remet al concepte estadístic de mitjana, sinó al de mediana, això és, a la "Dada situada en el centre d'un conjunt de dades o d'observacions estadístiques, ordenades de menor a major, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota", segons el diccionari normatiu.
També s'han descartat, malgrat tot, les formes catalanes creades amb l'adjectiu medià -ana (concentració letal mediana, dosi efectiva mediana, etc.), que es documenten en altres llengües, perquè també es consideren semànticament inadequades o, si més no, equívoques. D'una banda, l'adjectiu medià -ana només es defineix al diccionari normatiu com a equivalent al concepte anatòmic de sagital ("Relatiu o pertanyent al pla que divideix un cos en dues meitats simètriques, dreta i esquerra"), de manera que, a partir d'aquest sentit estricte, les solucions amb medià -ana no es podrien justificar. Tampoc es podrien justificar en el cas que s'ampliés el sentit normatiu de medià -ana a l'àmbit matemàtic, com a adjectiu relacionat amb el valor del centre d'un conjunt de dades (o sigui, relacionat amb la mediana, com median), perquè l'adjectiu s'associaria aquí amb el valor dels paràmetres (és a dir de la concentració, la dosi o el temps) i no, com és el cas, amb els efectes biològics que produeix (la meitat de la població). Probablement cal interpretar, de fet, que a la forma anglesa median lethal dose (i anàlogament en la resta de denominacions) median no és un modificador de dose, sinó que es refereix a la mediana de la població; la denominació, per tant, no s'hauria de llegir o interpretar com una dosi mediana, sinó com una dosi que és letal per a la mediana de la població (cal no oblidar que median té valor substantiu en anglès).
També s'han valorat les formes amb l'especificació 50% (és a dir, concentració letal 50%, dosi efectiva 50%, etc.), que també serien adequades i podrien considerar-se fins i tot més explicatives que les formes amb 50, però finalment s'han descartat perquè tenen menys ús que les solucions acordades.
Quant a l'ús de l'adjectiu eficaç en comptes de efectiu a concentració efectiva 50, dosi efectiva 50 i temps efectiu 50, s'opta per efectiu perquè és la forma normalment utilitzada i la que, per analogia amb l'anglès, prefereixen els especialistes. Des del punt de vista lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades, tenint en compte el sentit que els atorga el diccionari normatiu: efectiu -iva és "Que produeix l'efecte que hom n'espera", i eficaç, "Que té la virtut de produir l'efecte volgut".
Finalment, pel que fa a les formes abreujades (CL50, DL50, etc.), s'han bandejat les sigles angleses perquè, segons els especialistes, les sigles creades a partir de les denominacions catalanes són molt usuals, i perquè no s'ha pogut constatar, com ha suggerit algun expert, que les formes angleses corresponguin efectivament a símbols internacionals.
(1)Segons el diccionari Oxford: "Denoting or relating to a value or quantity lying at the midpoint of a frequency distribution of observed values or quantities, such that there is an equal probability of falling above or below it" o "The median value of a range of values".
[Acta 564, 3 d'octubre de 2013]
Ciències de la vida > Bioquímica
- ca concentració letal 50, n f
- ca CL50, n f sigla
- es concentración letal 50, n f
- es concentración letal mediana, n f
- es CL50, n f sigla
- fr concentration létale 50, n f
- fr concentration létale médiane, n f
- fr CL50, n f sigla
- en lethal concentration 50, n
- en median lethal concentration, n
- en LC50, n sigla
Ciències de la vida > Bioquímica
Definition
Note
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes concentració letal 50 (sigla CL50), concentració efectiva 50 (sigla CE50), dosi letal 50 (sigla DL50), dosi efectiva 50 (sigla DE50), temps letal 50 (sigla TL50) i temps efectiu 50 (sigla TE50):
S'aproven els termes semànticament relacionats concentració letal 50, concentració efectiva 50, dosi letal 50, dosi efectiva 50, temps letal 50 i temps efectiu 50, juntament amb les formes abreujades CL50, DL50, CE50, DE50, TL50 i TE50, respectivament, pels motius següents:
·són les formes més utilitzades entre els especialistes per a designar aquests conceptes;
·es documenten en català en fonts especialitzades i, anàlogament, en les altres llengües veïnes;
·les formes desenvolupades són explicables des del punt de vista lingüístic i poden considerar-se adequades: concentració letal, concentració efectiva, dosi letal, dosi efectiva, temps letal i temps efectiu són sintagmes descriptius i transparents; la xifra 50, adjuntada al final de cadascun, és, al seu torn, una reducció de 50% i fa referència a la meitat dels organismes de la població tinguda en compte, és a dir, al 50% dels organismes;
·l'opció de construir les denominacions a partir de la referència explícita al percentatge de població tingut en compte (50), permet que en els casos en què aquest percentatge varia la denominació pugui ser la mateixa amb un simple canvi de la xifra final (per exemple, concentració letal 90 per a fer referència a la concentració necessària per a la mort del 90% dels organismes);
·les formes abreujades, al seu torn, són sigles corresponents a les denominacions catalanes de cadascun dels conceptes i tenen també ús entre els experts; en les altres llengües romàniques es recorre igualment a les sigles creades a partir de les denominacions de la pròpia llengua;
·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.
Es descarten les solucions formades amb l'adjectiu mitjà -ana al final (concentració letal mitjana, dosi letal mitjana, etc.), malgrat que es documenten (tant en català com -les formes paral·leles- en altres llengües romàniques), perquè són semànticament inadequades, fruit d'una mala traducció de l'anglès median. Cal tenir present que mitjà -ana fa referència al concepte de mitjana aritmètica ("Quocient de la suma de valors d'un conjunt i del nombre d'elements que el formen", segons el diccionari normatiu), i que en aquest cas l'estimació estadística de les dades (de la concentració letal 50, de la concentració efectiva 50, etc.) no es fa a partir de cap mitjana aritmètica. De fet, l'anglès median(1), que tant pot tenir categoria de substantiu com d'adjectiu, no remet al concepte estadístic de mitjana, sinó al de mediana, això és, a la "Dada situada en el centre d'un conjunt de dades o d'observacions estadístiques, ordenades de menor a major, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota", segons el diccionari normatiu.
També s'han descartat, malgrat tot, les formes catalanes creades amb l'adjectiu medià -ana (concentració letal mediana, dosi efectiva mediana, etc.), que es documenten en altres llengües, perquè també es consideren semànticament inadequades o, si més no, equívoques. D'una banda, l'adjectiu medià -ana només es defineix al diccionari normatiu com a equivalent al concepte anatòmic de sagital ("Relatiu o pertanyent al pla que divideix un cos en dues meitats simètriques, dreta i esquerra"), de manera que, a partir d'aquest sentit estricte, les solucions amb medià -ana no es podrien justificar. Tampoc es podrien justificar en el cas que s'ampliés el sentit normatiu de medià -ana a l'àmbit matemàtic, com a adjectiu relacionat amb el valor del centre d'un conjunt de dades (o sigui, relacionat amb la mediana, com median), perquè l'adjectiu s'associaria aquí amb el valor dels paràmetres (és a dir de la concentració, la dosi o el temps) i no, com és el cas, amb els efectes biològics que produeix (la meitat de la població). Probablement cal interpretar, de fet, que a la forma anglesa median lethal dose (i anàlogament en la resta de denominacions) median no és un modificador de dose, sinó que es refereix a la mediana de la població; la denominació, per tant, no s'hauria de llegir o interpretar com una dosi mediana, sinó com una dosi que és letal per a la mediana de la població (cal no oblidar que median té valor substantiu en anglès).
També s'han valorat les formes amb l'especificació 50% (és a dir, concentració letal 50%, dosi efectiva 50%, etc.), que també serien adequades i podrien considerar-se fins i tot més explicatives que les formes amb 50, però finalment s'han descartat perquè tenen menys ús que les solucions acordades.
Quant a l'ús de l'adjectiu eficaç en comptes de efectiu a concentració efectiva 50, dosi efectiva 50 i temps efectiu 50, s'opta per efectiu perquè és la forma normalment utilitzada i la que, per analogia amb l'anglès, prefereixen els especialistes. Des del punt de vista lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades, tenint en compte el sentit que els atorga el diccionari normatiu: efectiu -iva és "Que produeix l'efecte que hom n'espera", i eficaç, "Que té la virtut de produir l'efecte volgut".
Finalment, pel que fa a les formes abreujades (CL50, DL50, etc.), s'han bandejat les sigles angleses perquè, segons els especialistes, les sigles creades a partir de les denominacions catalanes són molt usuals, i perquè no s'ha pogut constatar, com ha suggerit algun expert, que les formes angleses corresponguin efectivament a símbols internacionals.
(1)Segons el diccionari Oxford: "Denoting or relating to a value or quantity lying at the midpoint of a frequency distribution of observed values or quantities, such that there is an equal probability of falling above or below it" o "The median value of a range of values".
[Acta 564, 3 d'octubre de 2013]
Informàtica > Maquinari
- ca concentrador, n m
- es concentrador
- fr concentrateur
- en hub
Informàtica > Maquinari
Definition
Protecció civil
- ca concertina, n f
- es concertina
- fr concertina
- en concertina
Protecció civil