Neoloteca

ca animació per vèrtexs, n f
es animación por vértices
fr animation des sommets
en morph target animation
en per-vertex animation
en vertex animation
de Morph-Target-Animation
de Per-Vertex-Animation

Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs

Definition

Tècnica d'animació de personatges en 3D consistent a recrear el moviment d'un personatge per mitjà de la modificació dels vèrtexs de cadascun dels polígons que el conformen.

ca animal d'abastament, n m
ca animal de carn, n m
es animal de abasto
es animal de sacrificio
fr animal de boucherie
it animale da macello
en meat animal

Ramaderia > Explotació animal

Definition

Animal de les espècies bovina, cabruna, equina o porcina que es cria per al consum humà.

ca animal d'abastament, n m
ca animal de carn, n m
es animal de abasto
es animal de sacrificio
fr animal de boucherie
it animale da macello
en meat animal

Ramaderia > Explotació animal

Definition

Animal de les espècies bovina, cabruna, equina o porcina que es cria per al consum humà.

ca anime, n m
es anime, n m
fr anime, n m
fr animé, n m
fr japanime, n m
en anime, n

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

Definition

Gènere de dibuixos animats d'origen japonès, sovint relacionat amb el manga o els videojocs, que es caracteritza per la complexitat de la trama, per la fantasia i per la possibilitat d'incloure escenes de violència o de sexe, dirigit a un públic de franges d'edat diferents segons cada producte.

Note

La denominació anime prové de l'adaptació japonesa abreujada de la forma anglesa animation 'animació', 'dibuixos animats'.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

-S'opta en tots els casos per l'acceptació dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominació catalanes pels motius següents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les llengües; 2) per l'especificitat de l'àmbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

-Pel que fa, específicament, a les formes d'origen japonès, s'opta sempre per l'adopció directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanització Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripció Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, però és el més conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japonès i és també el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en què ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japonès és més genèric que el sentit que han adoptat en català i en les altres llengües occidentals, que han manllevat els termes vinculats únicament amb el món del manga (per exemple, shōjo significa en japonès 'noia', mentre que en les llengües occidentals denomina un tipus específic de còmic destinat a noies adolescents).

-Es descarta l'adaptació de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons següents: 1) perquè els termes aprovats no són encara d'ús general i, per tant, no es considera necessària l'adaptació plena (la transcripció és, de fet, una mesura de prudència abans de l'adaptació); 2) perquè es creu que és important en aquest àmbit mantenir d'alguna manera la vinculació de la denominació amb la llengua de procedència, atès que són termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculació es perdria amb l'adaptació; 3) perquè l'adaptació s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres llengües, i 4) perquè sovint les adaptacions comporten canvis ortogràfics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

-Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

-Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten bàsicament el diacrític (un màcron) que indica que determinades vocals són llargues en japonès. Atès que en català no hi ha distinció, com en japonès, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificació d'aquest tret, que sovint, a més, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificació, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opció prèviament, en altres termes incorporats al català procedents del japonès (per exemple a shoyu, que en transcripció estricta és shōyu).

En la versió tradicional del sistema Hepburn, el màcron se substitueix de vegades per una duplicació de la vocal llarga (ō> oo), si bé sembla que actualment aquesta solució no és gaire freqüent. S'ha descartat també, doncs, aquesta opció en les denominacions catalanes, i igualment les variants de ō amb ou, recollides en algunes fonts.

-Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

-Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'ús (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

[Acta 565, 24 d'octubre de 2013]

ca anime, n m
es anime, n m
fr anime, n m
fr animé, n m
fr japanime, n m
en anime, n

Arts > Dibuix > Dibuixos animats. Còmics

Definition

Pel·lícula o sèrie de dibuixos animats del gènere anime.

Note

La denominació anime prové de l'adaptació japonesa abreujada de la forma anglesa animation 'animació', 'dibuixos animats'.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit del manga:

-S'opta en tots els casos per l'acceptació dels manlleus (japonesos o, puntualment, anglesos) i es descarta de proposar alternatives de denominació catalanes pels motius següents: 1) per la gran popularitat dels manlleus en totes les llengües; 2) per l'especificitat de l'àmbit i el fort sentiment de grup dels usuaris d'aquesta terminologia, i 3) per la dificultat de trobar alternatives que puguin suplir realment de manera precisa les designacions originals.

-Pel que fa, específicament, a les formes d'origen japonès, s'opta sempre per l'adopció directa dels manlleus transcrits a partir del sistema de romanització Hepburn, amb lleugeres simplificacions en casos puntuals. El sistema de transcripció Hepburn es basa en la fonologia i en l'ortografia de la llengua anglesa, però és el més conegut i utilitzat internacionalment per a transcriure del japonès i és també el que ha utilitzat el Consell Supervisor en altres ocasions en què ha aprovat manlleus d'aquest origen. El Consell Supervisor fa notar, de tota manera, que sovint el sentit estricte de les denominacions en japonès és més genèric que el sentit que han adoptat en català i en les altres llengües occidentals, que han manllevat els termes vinculats únicament amb el món del manga (per exemple, shōjo significa en japonès 'noia', mentre que en les llengües occidentals denomina un tipus específic de còmic destinat a noies adolescents).

-Es descarta l'adaptació de les denominacions japoneses a l'ortografia catalana per les raons següents: 1) perquè els termes aprovats no són encara d'ús general i, per tant, no es considera necessària l'adaptació plena (la transcripció és, de fet, una mesura de prudència abans de l'adaptació); 2) perquè es creu que és important en aquest àmbit mantenir d'alguna manera la vinculació de la denominació amb la llengua de procedència, atès que són termes estretament relacionats amb la cultura japonesa, i aquesta vinculació es perdria amb l'adaptació; 3) perquè l'adaptació s'allunyaria de les designacions utilitzades en les altres llengües, i 4) perquè sovint les adaptacions comporten canvis ortogràfics significatius i generen formes que costen d'identificar amb els conceptes.

-Per motius similars s'han descartat també les adaptacions dels manlleus d'origen anglès (cosplay i cosplayer): perquè les designacions originals són les utilitzades habitualment i les més internacionals i perquè les adaptacions comportarien canvis ortogràfics importants de les formes originals i generarien denominacions difícilment identificables amb els conceptes.

-Pel que fa a les simplificacions de les transcripcions japoneses, afecten bàsicament el diacrític (un màcron) que indica que determinades vocals són llargues en japonès. Atès que en català no hi ha distinció, com en japonès, de vocals llargues i curtes, el Consell Supervisor ha considerat preferible fer la simplificació d'aquest tret, que sovint, a més, complica l'escriptura dels termes amb els tractaments de textos convencionals. Cal tenir present que els diccionaris anglesos que han incorporat aquestes formes al seu corpus ja han fet la mateixa simplificació, i el mateix Consell Supervisor ha seguit aquesta opció prèviament, en altres termes incorporats al català procedents del japonès (per exemple a shoyu, que en transcripció estricta és shōyu).

En la versió tradicional del sistema Hepburn, el màcron se substitueix de vegades per una duplicació de la vocal llarga (ō> oo), si bé sembla que actualment aquesta solució no és gaire freqüent. S'ha descartat també, doncs, aquesta opció en les denominacions catalanes, i igualment les variants de ō amb ou, recollides en algunes fonts.

-Pel que fa al gènere assignat als termes, i tenint en compte que ni en japonès ni en anglès es fa distinció de gènere, s'ha optat en tots els casos pel masculí, d'acord amb els usos majoritàriament documentats, amb el gènere dels conceptes superordinats de referència i també tenint present que en català el masculí és el gènere no marcat. Fan excepció a aquest criteri els substantius referits a persones, que duen la indicació de noms masculins i femenins.

-Finalment, pel que fa a la marca de plural, es proposa el plural regular en tots els casos, a fi d'evitar excepcions, malgrat que s'ha detectat una certa variabilitat en l'ús (es proposa, doncs, els animes i no els anime).

[Acta 565, 24 d'octubre de 2013]

ca aningre, n m
es aningre
es mukali
fr aningré
en aningeria
en mukali
de Aningre

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition

Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Pouteria (família de les sapotàcies), semipesant, tova, de fibra recta o lleugerament entrellaçada i olor característica de cedre, amb el duramen d'un color entre blanc groguenc i marró pàl·lid rosat i l'albeca poc diferenciada, emprada en ebenisteria i fusteria.

Note

1. Segons algunes fonts, aquesta fusta també s'obté de l'arbre Chrysophyllum giganteum, igualment de la família de les sapotàcies.
2. La forma mukali, que es documenta de vegades referida a aquesta fusta, és poc precisa, perquè també s'aplica a la fusta obtinguda de diversos arbres del gènere Chrysophyllum (és a dir, referida al longui).
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme aningre:

S'aprova la denominació aningre, d'origen incert, pels motius següents:

·és la forma més coneguda internacionalment;

·és la forma fixada oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès i alemany;

·s'adapta sense problemes al sistema fonicogràfic del català.

Es desestima la forma aningèria (adaptació de Aningeria, nom antic del gènere dels arbres de què s'extreu aquesta fusta, actualment Pouteria) perquè és menys internacional (només l'anglès ha optat per aquesta solució). D'altra banda, l'aningre no s'extreu de qualsevol espècie del gènere Pouteria (=Aningeria) sinó tan sols d'algunes espècies. Finalment, també cal tenir en compte que, segons algunes fonts, la fusta d'aningre també prové de l'arbre Chrysophylum giganteum, que no pertany al gènere Pouteria.

Es desestimen, igualment, les alternatives noguera (o noguer) de Tanganyika i bedoll africà perquè no tenen ús i són científicament poc precises.

[Acta 415, 22 de setembre de 2005] [Acta 628, 15 de novembre de 2017 ]

ca anisakiosi, n f
ca anisakiasi, n f sin. compl.
es anisakiasis, n f
es anisakiosis, n f
es anisaquiasis, n f
es anisaquiosis, n f
fr anisakiase, n f
en anisakiasis, n
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Ciències de la salut > Malalties infeccioses i parasitàries, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**

Definition

Anisakidosi causada per larves del gènere Anisakis.

Note

1. L'anisakiosi és l'anisakidosi més corrent.
2. Per extensió, les formes anisakiosi i anisakiasi (i les denominacions anàlogues en altres llengües) s'utilitzen sovint com a sinònimes de anisakidosi, és a dir, referides a la malaltia provocada per larves de nematodes de la família dels anisàquids en general (del gènere Anisakis, però també Pseudoterranova o Contracaeum).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme anisakiosi (sin. compl. anisakiasi)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes anisakiosi i, com a sinònim complementari, anisakiasi.

Criteris aplicats

·Totes dues són formes lingüísticament adequades, creades per derivació a partir del nucli anisakis (nom del nematode que causa la malaltia) i els sufixos d'origen grec
-osi i -iasi, que indiquen, d'acord amb el diccionari normatiu, "un estat patològic".

·Totes dues són formes ja àmpliament documentada en textos especialitzats i en obres terminològiques i lexicogràfiques.

·Tenen el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitzen les designacions anàlogues.

Es dona prioritat a anisakiosi respecte de anisakiasi perquè aquesta forma segueix les recomanacions internacionals i del Consell Supervisor pel que fa a les denominacions de malalties parasitàries, que proposen l'ús de noms acabats en -osi per davant dels noms acabats en -iasi.(1)

Formes desestimades

-anisaquiosi; anisaquiasi: Aquestes formes tenen poc ús en comparació amb anisakiosi i anisakiasi. El criteris sobre malalties parasitàries aprovats pel Consell Supervisor, a més, proposen mantenir la k en el nom d'aquestes malalties.

(1) L'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) i la Federació Mundial de Parasitòlegs (WFP) recomanen formar els noms de les malalties parasitàries amb el sufix -osi, encara que en l'ús s'han imposat sovint els noms acabats en -asi o -iasi. Aquesta mateixa recomanació figura en el document Criteris per a la denominació de malalties parasitàries <arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-malalties-parasitaries.pdf>, aprovat pel Consell Supervisor en la sessió del 27 de gener de l'any 2000, en què es donen indicacions diverses per a establir el nom d'aquestes malalties en català.

[Acta 705, 17 d'abril de 2023]

ca anisakidosi, n f
es anisakidosis, n f
es anisaquidosis, n f
fr anisakidose, n f
en anisakidosis, n
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Ciències de la salut > Malalties infeccioses i parasitàries, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**

Definition

Malaltia parasitària causada per larves d'anisàquids, especialment dels gèneres Anisakis, Pseudoterranova i, en menor mesura, Contracaeum, que pot provocar dolor gastrointestinal, vòmits, nàusees i reaccions al·lèrgiques, fruit, generalment, de la ingesta de peix d'aigua salada cru o poc cuit infestat i d'alguns cefalòpodes marins.

Note

Sovint s'utilitzen també amb aquest significat les formes anisakiosi i anisakiasi. D'acord amb alguns especialistes i amb algunes fonts especialitzades, però, aquestes denominacions designen estrictament només la malaltia provocada per larves del gènere Anisakis.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme anisakidosi

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma anisakidosi.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada, creada per derivació a partir del nucli Anisakidae (nom de la família de nematodes que causen la malaltia) i el sufix d'origen grec -osi, que indica, d'acord amb el diccionari normatiu, "un estat patològic" i que s'utilitza, més específicament, per a formar noms de malalties infeccioses o parasitàries (a partir del nom de l'agent infecciós o del paràsit).(1)

·És una forma ja documentada en textos especialitzats i en algunes obres lexicogràfiques.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

Formes desestimades

-anisakiosi; anisakiasi (a partir del nom del gènere Anisakis): Aquestes formes designen estrictament, d'acord amb alguns especialistes i amb diversos articles especialitzats, només la parasitosi causada per larves del gènere Anisakis (la més corrent), és a dir, un concepte subordinat de anisakidosi.

(1) L'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) i la Federació Mundial de Parasitòlegs (WFP) recomanen formar els noms de les malalties parasitàries amb el sufix -osi, encara que en l'ús s'han imposat sovint els noms acabats en -asi o -iasi. Aquesta mateixa recomanació figura en el document Criteris per a la denominació de malalties parasitàries <arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-malalties-parasitaries.pdf>, aprovat pel Consell Supervisor en la sessió del 27 de gener de l'any 2000, en què es donen indicacions diverses per a establir el nom d'aquestes malalties en català.

[Acta 705, 17 d'abril de 2023]

ca anisakiosi, n f
ca anisakiasi, n f sin. compl.
es anisakiasis, n f
es anisakiosis, n f
es anisaquiasis, n f
es anisaquiosis, n f
fr anisakiase, n f
en anisakiasis, n
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Ciències de la salut > Malalties infeccioses i parasitàries, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Nom + sufix**

Definition

Anisakidosi causada per larves del gènere Anisakis.

Note

1. L'anisakiosi és l'anisakidosi més corrent.
2. Per extensió, les formes anisakiosi i anisakiasi (i les denominacions anàlogues en altres llengües) s'utilitzen sovint com a sinònimes de anisakidosi, és a dir, referides a la malaltia provocada per larves de nematodes de la família dels anisàquids en general (del gènere Anisakis, però també Pseudoterranova o Contracaeum).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme anisakiosi (sin. compl. anisakiasi)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes anisakiosi i, com a sinònim complementari, anisakiasi.

Criteris aplicats

·Totes dues són formes lingüísticament adequades, creades per derivació a partir del nucli anisakis (nom del nematode que causa la malaltia) i els sufixos d'origen grec
-osi i -iasi, que indiquen, d'acord amb el diccionari normatiu, "un estat patològic".

·Totes dues són formes ja àmpliament documentada en textos especialitzats i en obres terminològiques i lexicogràfiques.

·Tenen el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitzen les designacions anàlogues.

Es dona prioritat a anisakiosi respecte de anisakiasi perquè aquesta forma segueix les recomanacions internacionals i del Consell Supervisor pel que fa a les denominacions de malalties parasitàries, que proposen l'ús de noms acabats en -osi per davant dels noms acabats en -iasi.(1)

Formes desestimades

-anisaquiosi; anisaquiasi: Aquestes formes tenen poc ús en comparació amb anisakiosi i anisakiasi. El criteris sobre malalties parasitàries aprovats pel Consell Supervisor, a més, proposen mantenir la k en el nom d'aquestes malalties.

(1) L'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) i la Federació Mundial de Parasitòlegs (WFP) recomanen formar els noms de les malalties parasitàries amb el sufix -osi, encara que en l'ús s'han imposat sovint els noms acabats en -asi o -iasi. Aquesta mateixa recomanació figura en el document Criteris per a la denominació de malalties parasitàries <arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-malalties-parasitaries.pdf>, aprovat pel Consell Supervisor en la sessió del 27 de gener de l'any 2000, en què es donen indicacions diverses per a establir el nom d'aquestes malalties en català.

[Acta 705, 17 d'abril de 2023]

ca anisakis, n m
es anisakis, n m
es anisaquis, n m
fr anisakis, n m
en anisakis, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de nom científic**

Zoologia > Invertebrats no artròpodes, Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat de nom científic**

Definition

Nematode paràsit del gènere Anisakis, de la família dels anisàkids, que es troba habitualment a la cavitat abdominal de peixos i cefalòpodes, causant d'anisakiosi.

Note

L'anisakis es pot transmetre accidentalment als humans amb el consum de peixos o cefalòpodes infestats crus o poc cuits.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme anisakis

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma anisakis.

Criteris aplicats

·És una adaptació de la forma Anisakis (del grec anisos 'desigual' + akis 'agulla', perquè els mascles tenen espícules desiguals), nom científic del gènere que identifica aquests organismes.

·És una forma ja documentada en textos especialitzats i en algunes obres lexicogràfiques.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües es documenten solucions anàlogues.

Formes desestimades

-anisaquis: Aquesta forma, que correspon a la catalanització completa del nom científic, té molt poc ús en comparació amb anisakis. Tot i que, en general, la k del grec s'adapta en c/q en català, en aquest cas s'ha preferit mantenir la k.

[Acta 705, 17 d'abril de 2023]

Basic search

Advanced search

Definition

Definition

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note