Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
  • ca  afectat, n m
  • es  afectado
  • fr  patient
  • en  undergoer

Definition
En la gramàtica del paper i la referència, macropaper que s'identifica amb el participant menys actiu d'una construcció transitiva i que agrupa els papers semàntics que poden associar-se al complement directe d'una oració transitiva (pacient, tema, locatiu).
  • ca  afàsia de Broca, n f
  • ca  afàsia motora, n f sin. compl.
  • ca  afèmia, n f sin. compl.
  • es  afasia de Broca
  • es  afasia motora
  • es  afemia
  • fr  aphasie de Broca
  • fr  aphasie motrice
  • fr  aphémie
  • en  aphemia
  • en  Broca's aphasia
  • en  motor aphasia

Definition
Afàsia delimitada pel metge francés Paul Broca, que es caracteritza per la incapacitat de pronunciar de manera fluida mots o oracions senceres, per l'estil telegràfic o l'agramatisme.

Note

  • La recepció dels signes verbals i la comprensió no es troben pertorbades; la lectura és normal però l'escriptura resulta afectada per fenòmens d'agrafia, tot i que les pertorbacions en l'escriptura són menors que les de l'expressió oral.
  • ca  afèresi, n f
  • ca  deglutinació, n f sin. compl.
  • es  aféresis
  • es  deglutinación
  • fr  aphérèse
  • fr  déglutination
  • en  aphaeresis
  • en  deglutination

Definition
Fenomen de pèrdua o caiguda d'un o més elements en posició inicial de mot.

Note

  • Sol estar determinat per la presència habitual d'un altre mot anterior, normalment un article, o per la impressió que tenen els parlants de l'existència d'aquest. És el cas de rellotge, procedent del llatí HŌROLOGĬU, en què la ho- inicial caigué en ser interpretada com a part de l'article antic lo. Alguns autors utilitzen el terme deglutinació per a referir-se a aquesta afèresi motivada per l'article.
  • ca  afinitat, n f
  • ca  parentiu tipològic, n m sin. compl.
  • es  afinidad
  • es  parentesco tipológico
  • fr  affinité
  • fr  parenté typologique
  • en  affinity
  • en  typological relationship

Definition
Presència d'alguna semblança tipològica (sintàctica, morfològica, fonològica o lèxica) entre llengües que no posseeixen cap parentiu genètic.

Note

  • Contrasta amb parentiu genètic.
  • ca  afirmació, n f
  • es  afirmación
  • fr  affirmation
  • en  affirmative modality

Definition
Modalitat de les oracions mancades de marcadors negatius.

Note

  • Aquesta modalitat pot aparéixer en oracions declaratives, interrogatives, exclamatives i imperatives, i consisteix a presentar el contingut oracional com a vertader, possible, probable, contingent o necessari. S'oposa a negació.
  • ca  afix, n m
  • es  afijo
  • fr  affixe
  • en  affix

Definition
Morfema sense autonomia pròpia que s'afig a un radical o a un mot per a indicar els accidents gramaticals (gènere, nombre, cas, etc.) o per a formar un altre mot.

Note

  • En el primer cas es parla d'afixos flexius o desinències, com ‑ve- i ‑m- en cantàvem; en el segon, d'afixos derivatius, com ‑dor en menjador. Segons la posició que ocupen en unir-se al radical o el mot, els afixos es classifiquen en prefixos, si s'anteposen, com en des-equilibri, en sufixos, si es posposen, com en matalass-er, i en infixos, si s'insereixen en l'interior del mot. L'existència d'infixos és bastant dubtosa en les llengües romàniques. Finalment, també es diferencien els suprafixos, o afixos suprasegmentals, i els circumfixos, o afixos discontinus.
  • ca  afix aplicatiu, n m
  • es  afijo aplicativo
  • fr  affixe applicatif
  • en  applicative affix

Definition
Afix que permet codificar un argument no seleccionat pel verb base com a complement central del predicat.

Note

  • Els afixos aplicatius poden convertir en complement central un comitatiu, un locatiu, un instrumental o un benefactiu.
    Aquest tipus d'afixos són propis de llengües com les bantús o les austronèsiques. En basc, l'afix -ki- també és considerat un aplicatiu, ja que permet afegir un datiu benefactiu al predicat. Per exemple, el verb etorri 'venir' (Ane dator 'Ane ve'), amb l'aplicatiu -ki- assumeix el significat de parar/venir (bé/malament una cosa a algú): Soinekoa ondo datorkizu 'L'abric et para bé'.
  • ca  afix derivatiu, n m
  • es  afijo derivativo
  • fr  affixe de dérivation
  • en  derivational affix

Definition
Afix amb què es forma un nou mot.

Note

  • Per exemple, l'afix in- amb què es forma el mot insegur a partir de segur.
  • ca  desinència, n f
  • ca  afix flexiu, n f sin. compl.
  • ca  monema gramatical, n f sin. compl.
  • ca  morfema flexiu, n f sin. compl.
  • es  desinencia
  • fr  désinence
  • en  desinence
  • en  ending

Definition
Afix flexiu que se sol col·locar-se al final del tema de verbs, noms, pronoms, adjectius i articles.

Note

  • Indica les categories gramaticals de persona, nombre, temps, mode, veu i aspecte, en el verb, i de gènere, nombre i cas, en la resta de categories lèxiques. Per exemple, l'afix ‑s de mots com ara ells, cases, forts és una desinència de nombre.
  • ca  afix flexiu, n m
  • es  afijo flexivo
  • fr  affixe flexionnel
  • en  inflectional affix

Definition
Afix amb què s'expressa alguna propietat gramatical.

Note

  • Per exemple, l'afix ‑s que presenten les formes de plural plats o alts.