Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
verb intensional verb intensional

  • ca  verb intensional, n m
  • es  verbo intensional
  • fr  verbe intensionnel
  • en  intensional verb

Definition
Verb que pot deixar en suspens l'especificitat dels sintagmes nominals, com buscar, caldre, desitjar, esperar, necessitar o voler.

Note

  • Per exemple, en l'oració Busca un llibre amb fotografies de Francesc Jarque, el verb buscar permet que el sintagma nominal un llibre amb fotografies de Francesc Jarque es puga interpretar com a específic, si designa un llibre concret que té fotografies de Francesc Jarque, o com a inespecífic, si designa qualsevol llibre que tinga fotografies de Francesc Jarque. [V. especificitat, inespecificitat]
verb intransitiu verb intransitiu

  • ca  verb intransitiu, n m
  • es  verbo intransitivo
  • fr  verbe intransitif
  • en  intransitive verb

Definition
Verb que no admet complement directe en l'estructura de predicat.

Note

  • S'hi inclouen tant els verbs pròpiament intransitius, com ara viure, morir, dormir, parlar, com els verbs transitius utilitzats intransitivament, com ara vendre en l'oració Aquesta empresa només ven al detall, en què l'objecte directe és implícit. S'oposa a verb transitiu.
verb intransitiu pur verb intransitiu pur

  • ca  verb inergatiu, n m
  • ca  verb intransitiu pur, n m sin. compl.
  • es  verbo inergativo
  • es  verbo intransitivo puro
  • fr  verbe inergatif
  • fr  verbe intransitif pur
  • en  inergative verb
  • en  pure intransitive verb

Definition
Verb intransitiu que selecciona un agent com a subjecte i que, per tant, expressa una situació que pot ser controlada pel subjecte.

Note

  • Per exemple, verbs com córrer, ballar, treballar. A diferència dels inacusatius, l'argument d'aquests verbs no admet amb facilitat la pronominalització per en (*N'han ballat quatre) i no poden aparéixer en construccions absolutes (*Ballats els concursants, donaren els premis).
  • ca  verb irregular, n m
  • es  verbo irregular
  • fr  verbe irrégulier
  • en  irregular verb

Definition
Verb la conjugació del qual presenta anomalies formals respecte al paradigma corresponent, com el verb ser.

Note

  • Els verbs que mantenen un major grau d'irregularitat són, en general, els que presenten una major freqüència d'ús: aquesta freqüència és la que justifica que siguen memoritzats de manera independent i que no siguen sotmesos a canvis analògics. S'oposa a verb regular.
  • ca  verb lleuger, n m
  • ca  verb de suport, n m sin. compl.
  • es  verbo de apoyo
  • fr  verbe support
  • fr  verbe support
  • en  light verb

Definition
Verb d'escàs contingut semàntic que forma un predicat complex amb el seu argument intern, que generalment és un nom escarit però que també pot aparéixer determinat.

Note

  • Són verbs lleugers fer, donar, pegar o tenir en expressions com fer un bes/petó, donar les gràcies, pegar un crit, tenir son. L'argument intern aporta la càrrega semàntica principal al conjunt i el verb lleuger el significat aspectual, per exemple, d'acció en fer una abraçada i d'estat en tenir son. En certs casos el predicat complex format per un verb lleuger té com a sinònim un verb semànticament ple; per exemple, fer una abraçada i abraçar, pegar un colp i colpejar.
verb mediopassiu verb mediopassiu

  • ca  verb mediopassiu, n m
  • es  verbo medio pasivo
  • fr  verbe moyenne
  • en  mediopassive verb

Definition
En la gramàtica llatina, verb de forma activa i passiva, que es caracteritza pel fet que la forma passiva sol adoptar un sentit reflexiu.

Note

  • Per exemple lavari 'rentar-se'.
  • ca  verb modal, n m
  • ca  modal, n m sin. compl.
  • es  modal
  • es  verbo modal
  • fr  modal
  • fr  verbe modal
  • en  modal
  • en  modal verb

Definition
Verb auxiliar que, en determinades perífrasis, introdueix un valor de modalitat subjectiva de l'esdeveniment.

Note

  • És modal el verb poder en l'oració Podries fer les coses amb més calma. Des del punt de vista semàntic, els verbs modals es caracteritzen molt sovint pel caràcter polisèmic. El modal poder, per exemple, té un valor deòntic o radical en l'oració No pots anar al cinema i un valor epistèmic en l'oració Pot estar dormint. El mateix tipus de polisèmia es troba també en els modals haver i deure.
verb monoargumental verb monoargumental

  • ca  verb monoargumental, n m
  • ca  verb monovalent, n m sin. compl.
  • es  verbo monoargumental
  • es  verbo monovalente
  • fr  verbe monovalent
  • en  monovalent verb
  • en  one argument verb

Definition
Verb que selecciona un únic argument.

Note

  • Per exemple, els verbs dormir o córrer. El terme equivalent verb monovalent és propi de la terminologia de Lucien Tesnière i de la gramàtica de dependències.
  • ca  verb monoargumental, n m
  • ca  verb monovalent, n m sin. compl.
  • es  verbo monoargumental
  • es  verbo monovalente
  • fr  verbe monovalent
  • en  monovalent verb
  • en  one argument verb

Definition
Verb que selecciona un únic argument.

Note

  • Per exemple, els verbs dormir o córrer. El terme equivalent verb monovalent és propi de la terminologia de Lucien Tesnière i de la gramàtica de dependències.
verb performatiu verb performatiu

  • ca  verb performatiu, n m
  • ca  verb realitzatiu, n m sin. compl.
  • es  verbo performativo
  • es  verbo realizativo
  • fr  verbe performatif
  • en  performative verb

Definition
Verb conjugat en primera persona del singular del present d'indicatiu que assenyala explícitament el tipus d'acte de parla que l'emissor realitza amb el seu enunciat.

Note

  • Per exemple, enuncie, pregunte, demane, etc. John L. Austin diferencia cinc tipus de verbs performatius: els veredictius, els exercitatius, els comissius, els comportamentals i els expositius. Els enunciats que contenen aquest tipus de verbs s'anomenen enunciats performatius.