verb monoargumental - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
verb monoargumental
verb monoargumental
- ca verb monoargumental, n m
- ca verb monovalent, n m sin. compl.
- es verbo monoargumental
- es verbo monovalente
- fr verbe monovalent
- en monovalent verb
- en one argument verb
Definition
Verb que selecciona un únic argument.
Note
- Per exemple, els verbs dormir o córrer. El terme equivalent verb monovalent és propi de la terminologia de Lucien Tesnière i de la gramàtica de dependències.
