verb performatiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
verb performatiu
verb performatiu
- ca verb performatiu, n m
- ca verb realitzatiu, n m sin. compl.
- es verbo performativo
- es verbo realizativo
- fr verbe performatif
- en performative verb
Definition
Verb conjugat en primera persona del singular del present d'indicatiu que assenyala explícitament el tipus d'acte de parla que l'emissor realitza amb el seu enunciat.
Note
- Per exemple, enuncie, pregunte, demane, etc. John L. Austin diferencia cinc tipus de verbs performatius: els veredictius, els exercitatius, els comissius, els comportamentals i els expositius. Els enunciats que contenen aquest tipus de verbs s'anomenen enunciats performatius.
