símbol terminal
símbol terminal
- ca símbol terminal, n m
- es símbolo terminal
- fr symbole terminal
- en terminal symbol
Definition
En gramàtica generativa, símbol que no pot ser reescrit per cap regla de la gramàtica.
Note
- Es tracta de símbols que remeten a categories lèxiques, com ara V (verb), N (nom), etc., o gramaticals, com ara T (temps), Det (determinant), etc. Contrasta amb símbol inicial i amb símbol no terminal.
sincategoremàtic -a
sincategoremàtic -a
- ca sincategoremàtic -a, adj
- es sincategoremático ‑ca
- fr syncatégorématique
- en syncategorematic
Definition
Dit del mot que en un enunciat no té significació lèxica i que generalment pertany a una categoria de la qual és l'únic membre.
Note
- L'adverbi de negació no i el quantificador tot han sigut considerats elements sincategoremàtics. S'oposa a categoremàtic.
síncope
síncope
- ca síncope, n f
- es síncopa
- fr syncope
- en syncope
Definition
Fenomen de supressió d'elements fonològics a l'interior d'un mot.
Note
- És un fenomen freqüent en la formació del lèxic de les llengües romàniques. Per exemple, VERECŬNDIA > vergonya.
sincretisme
sincretisme
- ca fusió, n f
- ca amalgama, n f sin. compl.
- ca sincretisme, n f sin. compl.
- es amalgama
- es fusión
- es sincretismo
- fr amalgame
- fr fusion
- fr syncrétisme
- en amalgamation
- en fusion
- en syncretism
Definition
En morfologia, expressió de diferents propietats gramaticals mitjançant un únic constituent morfològic.
Note
- L'afix ‑va de cantava, per exemple, expressa de manera fusionada les propietats gramaticals de temps (passat), d'aspecte (imperfectiu) i de mode (indicatiu). De manera paral·lela, l'afix ‑rum del mot llatí dominorum ('dels senyors') fusiona les propietats gramaticals de cas (genitiu) i de nombre (plural). Amb el mateix significat també s'usen els termes amalgama i sincretisme, encara que aquest darrer és preferible reservar-lo per a casos de coincidència formal entre formes d'un mateix paradigma. [V. sincretisme]
sincretisme
sincretisme
- ca sincretisme, n m
- es sincretismo
- fr syncrétisme
- en syncretism
Definition
Coincidència formal entre dues o més formes d'un paradigma flexiu.
Note
- Per exemple, la primera persona del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu tenen sincretisme en la majoria de verbs, ja que totes dues coincideixen formalment en la major part dels parlars (parlem, perdem, dormim).
sincronia
sincronia
- ca sincronia, n f
- es sincronía
- fr synchronie
- en synchrony
Definition
Consideració dels fenòmens lingüístics en un moment determinat del temps, sense tenir en compte l'evolució.
Note
- S'oposa a diacronia, tot i que la sincronia pura no existeix sinó que es desdibuixa en la diacronia, atés que una llengua és parlada per diverses generacions simultàniament.
sindètic -a
sindètic -a
- ca sindètic -a, adj
- es sindético ‑ca
- fr syndétique
- en syndetic
Definition
Que està unit per mitjà d'una conjunció, siga de coordinació o de subordinació.
Note
- Per exemple, és sindètica l'oració subordinada que ningú m'acompanye de l'oració composta No vull que ningú m'acompanye, ja que està subordinada al verb vull mitjançant la conjunció que. S'oposa a asindètic.
singular
singular
- ca singular, n m
- es singular
- fr singulier
- en singular
Definition
Categoria de nombre que representa una sola entitat individualitzada en les circumstàncies en què les entitats poden ser diferenciables i comptables (amb els noms comptables, per exemple).
Note
- El singular és el valor no marcat per oposició al plural i, per això, en la majoria de llengües les formes singulars tendeixen a ser morfològicament més simples que no les plurals.
singularia tantum [la]
singularia tantum [la]
- ca singularia tantum [la], n m
- es singularia tantum
- fr singularia tantum
- en singularia tantum
Definition
Mots o classe de mots que només tenen singular, com ara est, salut.
sinònim
sinònim
- ca sinònim, n m
- es sinónimo
- fr synonyme
- en synonym
Definition
Unitat lèxica el significat de la qual coincideix amb el d'una altra o unes altres.
Note
- La coincidència pot ser total o quasi total (amb divergència en alguna idea secundària o particular d'un dels mots). En realitat, els sinònims absoluts (totalment coincidents) només existeixen respecte al seu contingut conceptual denotatiu; hi ha, però, diferències respecte als valors estilístics connotatius, a l'ús o a la distribució dialectal. En aquest darrer cas es parla de geosinònims. Mots com ara usar, utilitzar, emprar són, per exemple, sinònims. S'oposa a antònim.
