Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
parell correlatiu parell correlatiu

  • ca  parell correlatiu, n m
  • es  par correlativo
  • fr  paire corrélative
  • en  correlative pair

Definition
En fonologia estructural, cadascun dels conjunts de dos fonemes que s'oposen per la presència o l'absència d'un tret pertinent.

Note

  • Per exemple, els parells /b, p/, /d, t/, /g, k/, /z, s/ i /v, f/, que s'oposen per la presència o l'absència del tret de sonoritat.
  • ca  parell mínim, n m
  • es  par mínimo
  • fr  paire minimale
  • en  minimal pair

Definition
En fonologia estructural, conjunt de dues unitats lèxiques que únicament es diferencien per l'alteració d'un fonema.

Note

  • Són parells mínims casa i caça, gas i cas, etc. Els parells mínims han sigut utilitzats com a prova per a delimitar l'inventari de fonemes d'una llengua o el rendiment funcional de les oposicions fonològiques.
  • ca  parèntesi, n m
  • es  paréntesis
  • fr  parenthèse
  • en  parenthesis

Definition
Cadascun dels dos signes gràfics, el d'obertura « ( » i el de tancament « ) », que indiquen un incís dins d'una oració.
  • ca  parèntesi, n m
  • es  paréntesis
  • fr  parenthèse
  • en  parenthesis

Definition
Mot, oració o proposició que s'insereix, a tall d'explicació, en una oració que seria gramaticalment completa sense la seua inserció.

Note

  • El parèntesi s'inclou entre els signes «( )» o entre dos guions: Aquestes dadesva dir amb èmfasino són definitives.
parentetització parentetització

  • ca  parentetització, n f
  • es  parentetización
  • fr  parenthétisation
  • en  bracketing

Definition
Representació gràfica de l'estructura dels constituents d'un sintagma o d'una oració mitjançant l'ús de parèntesis o de claudàtors que es llig de fora cap a dins: [[la] [[casa] [vella]]].

Note

  • Normalment, cada parèntesi o claudàtor d'obertura, «(» o «[», du un símbol subscrit que indica la categoria sintàctica del constituent que es troba entre aquest parèntesi o claudàtor i el de tancament, «)» o «]». En aquest cas es parla de parentetització etiquetada: [SN [Det la] [N' [N casa] [SAdj vella]]].
  • ca  parentiu, n m
  • ca  parentiu genètic, n m sin. compl.
  • ca  parentiu històric, n m sin. compl.
  • ca  parentiu lingüístic, n m sin. compl.
  • es  parentesco
  • fr  parenté
  • en  genetic relationship

Definition
Relació entre dues o més llengües que s'han format a partir d'una mateixa llengua mare, i que posteriorment han evolucionat de manera divergent.

Note

  • Contrasta amb afinitat o parentiu tipològic.
parentiu genètic parentiu genètic

  • ca  parentiu, n m
  • ca  parentiu genètic, n m sin. compl.
  • ca  parentiu històric, n m sin. compl.
  • ca  parentiu lingüístic, n m sin. compl.
  • es  parentesco
  • fr  parenté
  • en  genetic relationship

Definition
Relació entre dues o més llengües que s'han format a partir d'una mateixa llengua mare, i que posteriorment han evolucionat de manera divergent.

Note

  • Contrasta amb afinitat o parentiu tipològic.
parentiu històric parentiu històric

  • ca  parentiu, n m
  • ca  parentiu genètic, n m sin. compl.
  • ca  parentiu històric, n m sin. compl.
  • ca  parentiu lingüístic, n m sin. compl.
  • es  parentesco
  • fr  parenté
  • en  genetic relationship

Definition
Relació entre dues o més llengües que s'han format a partir d'una mateixa llengua mare, i que posteriorment han evolucionat de manera divergent.

Note

  • Contrasta amb afinitat o parentiu tipològic.
parentiu lingüístic parentiu lingüístic

  • ca  parentiu, n m
  • ca  parentiu genètic, n m sin. compl.
  • ca  parentiu històric, n m sin. compl.
  • ca  parentiu lingüístic, n m sin. compl.
  • es  parentesco
  • fr  parenté
  • en  genetic relationship

Definition
Relació entre dues o més llengües que s'han format a partir d'una mateixa llengua mare, i que posteriorment han evolucionat de manera divergent.

Note

  • Contrasta amb afinitat o parentiu tipològic.
parentiu tipològic parentiu tipològic

  • ca  afinitat, n f
  • ca  parentiu tipològic, n m sin. compl.
  • es  afinidad
  • es  parentesco tipológico
  • fr  affinité
  • fr  parenté typologique
  • en  affinity
  • en  typological relationship

Definition
Presència d'alguna semblança tipològica (sintàctica, morfològica, fonològica o lèxica) entre llengües que no posseeixen cap parentiu genètic.

Note

  • Contrasta amb parentiu genètic.