intensitat
intensitat
- ca intensitat, n f
- es intensidad
- fr intensité
- en intensity
Definition
Força amb què s'expulsa l'aire contingut en les cavitats subglotals durant l'articulació.
Note
- Des del punt de vista acústic, es correspon amb l'amplitud de l'ona sonora. Fonològicament té un caràcter distintiu en moltes llengües.
intensiu -iva
intensiu -iva
- ca intensiu -iva, adj
- es intensivo ‑va
- fr intensif ‑ive
- en intensive
Definition
Dit del prefix o del sufix que, en unir-se al mot primitiu, hi aporta un valor d'èmfasi o d'increment o un grau elevat respecte a la forma bàsica: supermercat, extraplana.
Note
- Per extensió, els mots amb prefixos o sufixos intensius també s'anomenen genèricament intensius.
interacció
interacció
- ca interacció, n f
- es interacción
- fr interaction
- en interaction
Definition
En pragmàtica i teoria de la comunicació, intercanvi de comunicació establit entre dos o més interlocutors.
interaccionisme simbòlic
interaccionisme simbòlic
- ca interaccionisme simbòlic, n m
- es interaccionismo simbólico
- fr interactionisme symbolique
- en symbolic interactionism
Definition
Corrent sociolingüístic desenvolupat pel sociòleg Erving Goffman que parteix de la idea que les interaccions són semblants als rituals i estan fortament estructurades.
Note
- En iniciar una interacció, els participants estableixen un compromís conversacional que hauran de mantenir al llarg de tot l'intercanvi i que trencaran al final de manera pactada. Cada participant es presenta a la interacció amb una imatge determinada i durant el transcurs de l'activitat negocia amb la resta de participants el manteniment o el canvi d'imatge però també l'orientació de la interacció mateixa (el tema, el to, etc.).
intercanvi
intercanvi
- ca intercanvi, n m
- es intercambio
- fr échange
- en exchange
Definition
En l'anàlisi de la conversa, unitat dialogal d'una conversa constituïda almenys per dues intervencions interrelacionades i realitzades per protagonistes diferents.
Note
- L'estructura mínima de l'intercanvi està formada per dos constituents: el primer, que crea determinades obligacions o condicions, i el segon, que ha de satisfer aquestes obligacions. Per exemple, un intercanvi, constituït per una pregunta i una resposta. A més d'aquests dos constituents obligatoris, hi ha autors que n'han defensat d'altres d'optatius. Per a J. Sinclair, per exemple, l'estructura màxima de l'intercanvi consta dels següents constituents —els parèntesis assenyalen opcionalitat—: iniciació, (reposta-iniciació), resposta, (retroalimentació o continuació), (retroalimentació o continuació). Tots aquests constituents apareixen en el diàleg següent: A: —Vols que et conte una cosa? B: —Què? A: —Aquest matí s'han tornat a barallar Núria i Jordi. B: —Sempre estan igual. A: —És increïble.
intercomprensió
intercomprensió
- ca intercomprensió, n f
- es intercomprensión
- fr intercompréhension
- en mutual intelligibility
Definition
Capacitat de comprensió lingüística entre els parlants de varietats lingüístiques diferents.
Note
- La intercomprensió s'ha utilitzat a vegades com a indicador del grau de proximitat entre varietats lingüístiques i com a prova per a establir la diferència entre llengües i dialectes.
interdependència
interdependència
- ca interdependència, n f
- es interdependencia
- fr interdépendance
- en interdependency
Definition
En glossemàtica, relació de dependència mútua de dos termes, de manera que l'un pressuposa l'altre, i viceversa.
Note
- Tots dos termes són, per tant, constants. La interdependència rep el nom de solidaritat quan es produeix en el nivell sintagmàtic del decurs (per exemple, entre els morfemes de persona i nombre en les formes verbals) i el de complementarietat quan es produeix en el nivell paradigmàtic del sistema (per exemple, les categories animat/inanimat).
interferència
interferència
- ca interferència, n f
- es interferencia
- fr interférence
- en interference
Definition
Canvi lingüístic en qualsevol nivell de la llengua (fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic, semàntic, pragmàtic) per innovació, pèrdua o substitució d'algun dels elements, motivat directament per l'influx d'una altra llengua, dialecte o registre.
Note
- La interferència es distingeix del manlleu perquè aquest és un fenomen social i aquella té un abast merament individual o esporàdic.
interfície
interfície
- ca interfície, n f
- es interficie
- fr interface
- en interface
Definition
Nivell de contacte de dos components de la gramàtica.
Note
- Per exemple, la interfície entre la morfologia i la sintaxi.
interfix
interfix
- ca interfix, n m
- es interfijo
- fr interfixe
- en interfix
Definition
Per a alguns autors, afix que ocupa una posició interior de mot i que no aporta cap significat al mot derivat però és necessari per a la seua formació.
Note
- Per exemple, l'afix ‑ol en mots com hortolà o casolà. Cal tenir en compte, però, que els interfixos també poden ser analitzats com a sufixos lexicalitzats que apareixen seguits d'un altre sufix.
