Diccionari de lingüística

En els models generativistes anteriors a la teoria del règim i del lligam, regla sintàctica que, a partir de la informació categorial que forneixen les regles d'estructura sintagmàtica, introdueix unitats lèxiques en els diferents símbols terminals.

Acte de parla discret, sempre únic, a través del qual la llengua és actualitzada com a discurs del parlant.

Paper semàntic dels sintagmes nominals inanimats que remeten a l'objecte per mitjà del qual l'agent realitza una determinada acció.

Cas gramatical que, en llengües com el basc o el sànscrit, indica el mitjà o l'instrument amb què es realitza l'acció verbal.

Ús d'una oració principal convencionalitzada que té la forma d'una oració subordinada.

En lingüística computacional, conjunt de mètodes, tècniques i productes informàtics que tenen com a finalitat simular la intel·ligència humana mitjançant l'ordinador.

Finalitat subjacent a un determinat acte de comunicació lingüística.

Adverbi que indica el valor amb què es presenta, en una escala de graus, la propietat o la situació expressada per un adjectiu, un altre adverbi o un verb.

Primera fase d'una articulació fònica (anterior a les fases de tensió i distensió) corresponent a la col·locació dels òrgans articulatoris.

Conjunt de trets semàntics essencials que defineixen la classe denotada per un signe.