Neoloteca

ca reinserció, n f
es reinserción
fr réinsertion
en rehabilitation

Sociologia > Serveis socials

Definition

Acció i efecte d'integrar una persona o un grup de persones en una col·lectivitat de la qual han estat separades temporalment a causa d'algun problema social.

ca reinserir, v tr
es reinsertar
fr réinsérer
en rehabilitate, to

Sociologia > Serveis socials

Definition

Integrar una persona o un grup de persones en una col·lectivitat de la qual han estat separades temporalment a causa d'algun problema social.

ca reintegracionisme, n m
ca lusisme, n m sin. compl.
es lusismo, n m
es reintegracionismo, n m
fr réintégrationnisme, n m
gl lusismo, n m
gl lusitanismo, n m
gl reintegracionismo, n m
pt lusismo, n m
pt reintegracionismo, n m
en reintegrationism, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definition

Corrent lingüístic que considera que el gallec i el portuguès són varietats d'una mateixa llengua i que la codificació del gallec s'ha de fer, en major o menor grau, procurant la convergència amb la del portuguès.

Note

1. La denominació reintegracionisme agrupa diferents sensibilitats lingüístiques: des de persones que defensen la convergència del gallec i el portuguès fonamentalment pel que fa a l'ortografia, fins a persones que propugnen també l'acceptació d'un lèxic comú estàndard i solucions idèntiques o pràcticament idèntiques en l'aspecte morfològic.
2. La denominació lusisme s'utilitza especialment per a fer referència al corrent partidari de la convergència màxima del gallec i el portuguès, tant en l'aspecte ortogràfic com en l'aspecte morfològic i en el lèxic.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reintegracionisme (sin. compl. lusisme)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes reintegracionisme i lusisme, com a sinònims (reintegracionisme com a denominació principal).

Criteris aplicats

Pel que fa a reintegracionisme:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del substantiu reintegració, que es refereix aquí al procés de tornar a integrar el gallec en una unitat lingüística compartida amb el portuguès, i el sufix -isme, que s'adjunta a noms o adjectius amb el significat de 'corrent', 'mètode', 'sistema' o 'teoria'.

·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.

·És la designació habitual del concepte.

·Té l'aval dels especialistes.

·Es documenta paral·lelament en la resta de llengües de referència.

Quant a lusisme:

·És un manlleu del portuguès, però pot considerar-se també una denominació adequada en català, construïda a partir de la forma prefixada luso- (regressió de lusità), que significa 'portuguès', i el sufix -isme, que aporta el significat de 'corrent' o 'mètode'. La forma prefixada luso- s'utilitza en portuguès i internacionalment referida a Portugal i al portuguès. Els diccionaris portuguesos recullen luso com a adjectiu i nom i com a forma prefixada (del llatí Lusus, antropònim o mitònim que va donar lloc en llatí a Lusitània), i és una forma present en derivats portuguesos com ara luso-americano, lusofobia, lusofilia, luso-brasileiro, lusófobo, lusofonia o luso-descendente.

·És una forma semànticament motivada, que sovint es fa servir per a designar les posicions més extremes d'aquest corrent.

·Es documenta, malgrat que té més ús reintegracionisme.

·Té el vistiplau dels especialistes del sector.

·Es documenta paral·lelament en gallec, castellà i portuguès.

Es dona prioritat a reintegracionisme perquè, segons els experts consultats, és una solució més neutra que la forma lusisme, que s'utilitza de vegades amb un valor pejoratiu.

Formes desestimades

Es descarta la forma lusitanisme (de lusità + -isme), malgrat que és adequada des del punt de vista lingüístic, perquè no té gaire ús amb aquest significat.

[Acta 679, 18 de juny de 2021]

ca reintegracionista, adj
ca lusista, adj sin. compl.
es lusista, adj
es reintegracionista, adj
fr lusiste, adj
fr réintégrationniste, adj
gl lusista, adj
gl reintegracionista, adj
pt lusista, adj
pt reintegracionista, adj
en lusist, adj
en reintegrationist, adj
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definition

Relatiu al reintegracionisme.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reintegracionista (sin. compl. lusista)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes reintegracionista i lusista, com a sinònims (reintegracionista com a denominació principal).

Criteris aplicats

·Són formes lingüísticament adequades, creades a partir dels substantius semànticament relacionats reintegracionisme i lusisme, respectivament, amb el sufix -ista, productiu, en general, en la formació d'adjectius i noms relacionats amb els substantius corresponents en -isme.

Vegeu també el terme reintegracionisme (sin. compl. lusisme).

[Acta 679, 18 de juny de 2021]

ca reintegracionista, n m, f
ca lusista, n m, f sin. compl.
es lusista, n m, f
es reintegracionista, n m, f
fr lusiste, n m, f
fr réintégrationniste, n m, f
gl lusista, n m, f
gl reintegracionista, n m, f
pt reintegracionista, n m, f
en reintegrationist, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Lingüística, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definition

Persona partidària del reintegracionisme.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reintegracionista (sin. compl. lusista)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes reintegracionista i lusista, com a sinònims (reintegracionista com a denominació principal).

Criteris aplicats

·Són formes lingüísticament adequades, creades a partir dels substantius semànticament relacionats reintegracionisme i lusisme, respectivament, amb el sufix -ista, productiu, en general, en la formació d'adjectius i noms relacionats amb els substantius corresponents en -isme.

Vegeu també el terme reintegracionisme (sin. compl. lusisme).

[Acta 679, 18 de juny de 2021]

ca relació de correspondència certificada, n f
ca mapó, n m sin. compl.
es mapón

Transports > Correus

Definition

Relació d'enviaments d'una tramesa d'objectes postals certificats.

ca relació nucleocitoplasmàtica, n f
es relación nucleocitoplásmica
fr relation nucléo-plasmatique
en nucleocytoplasmic ratio

Ciències de la vida > Biologia cel·lular

Definition

Relació entre el volum del nucli i el volum del citoplasma.

ca narrativa de marca, n f
ca relat de marca, n m
es narrativa de marca, n f
es storytelling, n m
fr mise en récit, n f
fr récit de marque, n m
fr storytelling, n m
en brand storytelling, n
en storytelling, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès (RECONSIDERACIÓ)**

Comunicació > Publicitat, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition

Recurs creatiu consistent a explicar una història real o de ficció que reflecteixi els valors d'una marca, amb l'objectiu d'establir un vincle emocional amb el públic objectiu i fer-li arribar de manera eficaç un missatge determinat.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme relat de marca

S'aprova la forma relat de marca pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu anglès storytelling (literalment, 'narració d'una història'), molt introduït dins l'àmbit del màrqueting i la publicitat;

·és una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament, que pot associar-se sense gaire dificultat amb el concepte i amb la denominació anglesa de partida, a la qual remet de manera clara (un relat és, segons el diccionari normatiu, una "Relació de fets reals o imaginaris");

·el complement de marca acota l'àmbit d'especialitat del nucli (relat) i és escaient tenint en compte que una marca és, segons el diccionari normatiu, el "Signe distintiu d'una empresa, d'una institució i especialment d'un producte o d'un servei, constituït habitualment per un logotip, un gràfic o la combinació d'ambdós", i també, per extensió, l'empresa, la institució i, fins i tot, el producte o el servei al qual es refereix aquest signe ("Empresa que fabrica productes de marca" i "Producte de marca", segons defineix el GDLC-E(1));

·és una forma coherent amb altres termes relacionats del mateix sector, i igualment normalitzats pel Consell Supervisor, com ara contingut de marca, entreteniment de marca o joc de marca;

·té el vistiplau d'especialistes del sector, que consideren que és una bona solució i que, encara que storytelling és una forma molt estesa i el món de la publicitat i el màrqueting és especialment procliu als anglicismes, pot tenir èxit si se'n fa una bona difusió.

Es descarta l'acceptació del manlleu perquè es creu que la forma aprovada té possibilitats d'implantació.

Les formes relat corporatiu i relat publicitari, que també s'han valorat, s'han descartat perquè es creu que els adjectius corporatiu i publicitari són menys escaients en aquest cas que el complement de marca: corporatiu -iva ("Relatiu o pertanyent a una corporació", és a dir, a un "Grup organitzat de persones lligades entre elles per una comunitat de regles, d'obligacions, de privilegis", segons el diccionari normatiu) és una forma massa restrictiva i no permetria incloure, per exemple, els relats de marca referits a territoris o a productes concrets; l'adjectiu publicitari -ària, d'altra banda, s'associa a recursos més tradicionals.

Altres formes que s'han valorat però que s'han descartat en favor de la forma aprovada, per motius fonamentalment semàntics o de precisió són: narrativa i narració d'històries (són formes massa genèriques), narració de marca (el nucli relat es considera més escaient i té més suport entre els especialistes), art del relat, art de la narració, art d'explicar històries i màrqueting narratiu.

(1)Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2013. <www.diccionari.cat/>

[Acta 563, 12 de setembre de 2013]

Revisió del terme relat de marca

Per motius semàntics i d'ús s'afegeix la forma narrativa de marca com a sinònim de relat de marca. Veg. també el terme relacionat relat de marca ("Història real o de ficció creada mitjançant la narrativa de marca").

[Acta 674, 10 de març de 2021]

ca relat de marca, n m
es narración de marca, n f
es relato de marca, n m
fr récit de marque, n m
en brand story, n
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Comunicació > Publicitat, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition

Història real o de ficció creada mitjançant la narrativa de marca.

ca narrativa de realitat virtual, n f
ca relat de realitat virtual, n m
es narración de historias de realidad virtual, n f
es narrativa de realidad virtual, n f
fr mise en récit immersive, n f
fr storytelling immersif, n m
en immersive storytelling, n
en VR storytelling, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition

Art de crear continguts i històries en entorns immersius, de manera que l'usuari és part activa d'allò que s'esdevé.

Basic search

Advanced search

Definition

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Definition

Note

Definition

Definition