reggaeton - Neoloteca

Note

• 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:
  
  
  D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.
  
  
  1. Adopció directa del manlleu
  
  En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:
  
  a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.
  
  b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.
  
  
  2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana
  
  En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:
  
  a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.
  
  b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.
  
  c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.
  
  d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.
  
  
  3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu
  
  En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:
  
  a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.
  
  b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).
  
  c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.
  
  [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
• 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme reggaeton:
  
  La denominació originària d'aquest concepte és, segons diverses fonts de referència, reggaeton (o reggaetón) Es tracta d'una denominació híbrida, creada inicialment en castellà però construïda a partir del substantiu anglès reggae (estil musical originat a finals dels anys seixanta del segle XX a Jamaica), incorporat també al castellà. L'etimologia exacta és incerta, però en diverses fonts s'apunta que la segona part del mot correspon al sufixoide
  -(a)tón (de maratón), formalment similar al sufix augmentatiu del castellà -ón, i modernament força productiu en anglès (-athon, de marathon) per a la formació de noms que denoten una acció o activitat desenvolupada a gran escala o durant un període de temps llarg (es recull ja, de fet, en nombroses obres lexicogràfiques angleses amb exemples com ara talkathon o walkathon). També s'apunten, però, com a possibilitats d'origen de reggaeton la unió de reggae + town o de reggae + tone.
  
  En castellà, actualment, conviuen les formes reggaeton i reggaetón (aquesta segona, amb l'accentuació prescriptiva segons les normes ortogràfiques del castellà) amb l'adaptació reguetón, que es comença a imposar i avalen institucions com ara la Fundéu o, segons la Fundéu mateix, l'Acadèmia Porto-riquenya de la Llengua Espanyola.
  
  En les altres llengües (anglès, francès, italià, alemany, etc.), però, la forma documentada és reggaeton, de vegades amb accent a la o, com correspon al castellà, i de vegades sense.
  
  En català el Consell Supervisor opta per la forma reggaeton, que és la més internacional i, alhora, manté com a nucli el substantiu reggae, d'ús habitual en català i normalitzat en aquesta mateixa acta.
  
  [Acta 584, 18 de desembre de 2014]