reggae [en]
reggae [en]
Música
- ca reggae [en], n m
- es reggae, n m
- fr reggae, n m
- en reggae, n
Música
Definition
Estil musical originat a finals dels anys seixanta del segle XX a Jamaica, amb influències afroamericanes, especialment del rhythm-and-blues, que es caracteritza per un ritme basat en obstinats curts executats amb guitarres elèctriques, orgues, baixos elèctrics i bateria.
Note
-
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:
D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.
1. Adopció directa del manlleu
En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:
a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.
b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.
2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana
En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:
a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.
b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.
c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.
d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.
3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu
En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:
a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.
b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).
c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.
[Acta 584, 18 de desembre de 2014]
reggaeton
reggaeton
Música
- ca reggaeton, n m
- es reggaeton, n m
- es reggaetón, n m
- es reguetón, n m
- fr reggaeton, n m
- fr reggaetón, n m
- en reggaeton, n
- de Reggaeton, n m
Música
Definition
Estil musical de ball originat a Puerto Rico als anys noranta del segle XX, que combina els ritmes llatins, el hip-hop i el rap.
Note
-
1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:
D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.
1. Adopció directa del manlleu
En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:
a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.
b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.
2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana
En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:
a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.
b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.
c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.
d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.
3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu
En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:
a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.
b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).
c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.
[Acta 584, 18 de desembre de 2014] -
2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme reggaeton:
La denominació originària d'aquest concepte és, segons diverses fonts de referència, reggaeton (o reggaetón) Es tracta d'una denominació híbrida, creada inicialment en castellà però construïda a partir del substantiu anglès reggae (estil musical originat a finals dels anys seixanta del segle XX a Jamaica), incorporat també al castellà. L'etimologia exacta és incerta, però en diverses fonts s'apunta que la segona part del mot correspon al sufixoide
-(a)tón (de maratón), formalment similar al sufix augmentatiu del castellà -ón, i modernament força productiu en anglès (-athon, de marathon) per a la formació de noms que denoten una acció o activitat desenvolupada a gran escala o durant un període de temps llarg (es recull ja, de fet, en nombroses obres lexicogràfiques angleses amb exemples com ara talkathon o walkathon). També s'apunten, però, com a possibilitats d'origen de reggaeton la unió de reggae + town o de reggae + tone.
En castellà, actualment, conviuen les formes reggaeton i reggaetón (aquesta segona, amb l'accentuació prescriptiva segons les normes ortogràfiques del castellà) amb l'adaptació reguetón, que es comença a imposar i avalen institucions com ara la Fundéu o, segons la Fundéu mateix, l'Acadèmia Porto-riquenya de la Llengua Espanyola.
En les altres llengües (anglès, francès, italià, alemany, etc.), però, la forma documentada és reggaeton, de vegades amb accent a la o, com correspon al castellà, i de vegades sense.
En català el Consell Supervisor opta per la forma reggaeton, que és la més internacional i, alhora, manté com a nucli el substantiu reggae, d'ús habitual en català i normalitzat en aquesta mateixa acta.
[Acta 584, 18 de desembre de 2014]
règim alimentari
règim alimentari
Alimentació, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**
- ca règim alimentari, n m
- ca dieta, n f sin. compl.
- es dieta, n f
- es régimen alimenticio, n m
- fr régime alimentaire, n m
- en diet, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Alimentació, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**
Definition
Mode d'alimentació d'una persona, que té en compte tant la quantitat com la qualitat i la freqüència.
Note
- En l'àmbit mèdic, el règim alimentari es distingeix de la dieta, la qual es refereix a un mode d'alimentació prescrit amb finalitats terapèutiques.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dieta com a sinònim de règim alimentari
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la denominació dieta com a sinònim complementari del terme normatiu règim alimentari.
Criteris aplicats:
·Dieta té un ús molt estès en el sentit genèric que correspon a règim alimentari, tant aïlladament, com formant part de termes com ara dieta macrobiòtica, dieta mediterrània o dieta paleolítica. Aquest sentit és diferent del concepte normatiu de dieta en l'àmbit mèdic.
·Té el vistiplau dels especialistes consultats.
·En castellà també es dona aquesta sinonímia i en anglès l'equivalent anàleg, diet, té tant el significat genèric com el significat especialitzat en l'àmbit mèdic.
També s'acorda de traslladar a la Secció Filològica, a través de Teresa Cabré i Pere Montalat, la petició d'alta d'aquesta nova accepció de dieta al diccionari normatiu. De fet, en el DIEC2-E ja hi ha els exemples dieta vegana (estil de vida), dieta vegetalista, dieta vegetariana i dieta macrobiòtica.
[Acta 660, 12 de febrer de 2020]
règim penitenciari
règim penitenciari
Dret penal > Dret penitenciari
- ca règim penitenciari, n m
- es régimen penitenciario
Dret penal > Dret penitenciari
Definition
Conjunt de les normes de funcionament intern d'un centre penitenciari.
regimental
regimental
Dret penal > Dret penitenciari
- ca de règim, adj
- ca regimental, adj
- es de régimen
- es regimental
Dret penal > Dret penitenciari
Definition
D'acord amb el règim penitenciari.
regió de transició
regió de transició
Física
- ca regió de transició, n f
- es región de cruce, n f
- es región de transición, n f
- en crossover region, n
Física
Definition
Regió de l'espai de paràmetres que separa dos règims diferents d'una llei física determinada.
Note
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme regió de transició:
S'aprova el terme regió de transició pels motius següents:
·és una alternativa a l'ús del manlleu anglès crossover;
·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada;
·té el vistiplau dels especialistes;
Es descarta la forma regió d'evolució perquè suggereix una idea de dinamisme poc adequada en aquest cas.
La forma regió de frontera, que també s'ha tingut en compte, s'ha descartat igualment en favor de la forma finalment aprovada (regió de transició), que es considera preferible semànticament.
[Acta 570, 13 de febrer de 2014]
regió frontissa
regió frontissa
Ciències de la vida > Immunologia
- ca regió frontissa, n f
- es región bisagra
- fr région charnière
- en hinge region
- en J region
- en joining region
Ciències de la vida > Immunologia
Definition
Segment de la cadena pesant d'una immunoglobulina situat entre els dominis Fc i Fab que confereix flexibilitat a la molècula i permet l'actuació independent dels dos fragments de combinació que inclouen les regions variables.
Note
- La regió frontissa permet el moviment relatiu de les regions que fan el reconeixement antigènic respecte a les regions efectores de les cadenes pesants, de manera que facilita un distanciament o un apropament dels dos llocs de combinació d'un anticòs.
registral
registral
Dret
- ca registral, adj
- es registral
- fr d'enregistrement
- fr propre à un registre
- en registral
- en registration
Dret
Definition
Relatiu o pertanyent a un registre.
registre visuoespacial
registre visuoespacial
Ciències de la salut > Neurologia
- ca registre visuoespacial, n m
- es agenda visoespacial
- fr calepin visuo-spatial
- en visuo-spatial sketchpad
Ciències de la salut > Neurologia
Definition
Subsistema de la memòria de treball coordinat per l'executiu central, que emmagatzema temporalment informació visual i espacial i permet evocar-la i manipular-la.
Note
- El registre visuoespacial forma part del model de la memòria de treball d'Alan Baddeley.
regla de Bayes
regla de Bayes
Matemàtiques > Estadística
- ca regla de Bayes, n f
- ca fórmula de Bayes, n f sin. compl.
- es fórmula de Bayes, n f
- es regla de Bayes, n f
- fr formule de Bayes, n f
- fr règle de Bayes, n f
- pt fórmula de Bayes, n f
- pt regra de Bayes, n f
- en Bayes formula, n
- en Bayes rule, n
Matemàtiques > Estadística
Definition
Regla que modifica la probabilitat a priori d'un esdeveniment d'acord amb dades informatives addicionals.
Note
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aporvació dels termes inferència bayesiana, probabilitat a priori, probabilitat a posteriori i regla de Bayes (sin. fórmula de Bayes):
S'aprova el terme inferència bayesiana, juntament amb els termes semànticament relacionats probabilitat a priori, probabilitat a posteriori i regla de Bayes (amb el sinònim fórmula de Bayes), pels motius següents:
·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquests conceptes;
·es documenten en nombroses fonts especialitzades i terminològiques;
·són lingüísticament adequades:
-a inferència bayesiana l'adjectiu bayesià -ana prové del cognom Bayes, de Thomas Bayes (1701-1761), matemàtic anglès creador del teorema de Bayes, que ha donat lloc a la regla de Bayes, en què es basa aquest tipus d'inferència; és, doncs, un derivat antroponímic anàleg a altres adjectius de la llengua, com ara maragallià (de Maragall), wagnerià (de Wagner) o keynesià (de Keynes);
-a probabilitat a priori i probabilitat a posteriori s'utilitzen, d'altra banda, les expressions llatines a priori ("Amb anterioritat a l'experiència, sense poder basar-se en els fets" i "Que no prové de l'experiència, que no es basa en l'experiència") i a posteriori ("Basant-se en els fets observats, en les dades de l'experiència" i "Que prové de l'experiència, que es basa en l'experiència"), respectivament, totes dues ja recollides al diccionari normatiu.
·en les altres llengües s'utilitzen les designacions anàlogues;
·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.
Es descarta la forma inferència de Bayes perquè no té ús.
[Acta 571, 6 de març de 2014]