Back to top
nucli nucli

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

  • ca  cor, n m
  • ca  nucli, n m sin. compl.
  • es  centro, n m
  • es  núcleo, n m
  • fr  noyau, n m
  • it  core, n m
  • en  core, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Ciències de la Terra > Astrofísica, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Regió més interna d'un cúmul estel·lar o d'una galàxia en què la densitat de massa no presenta cap singularitat central i té un valor finit.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cor (sin. compl. nucli)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes cor i nucli com a sinònims equivalents de la forma anglesa core (nucli com a sinònim complementari).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a la forma cor,

    ·És una alternativa catalana al manlleu de l'anglès core, el qual té un cert ús en català.

    ·Pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, a partir d'un dels sentits de cor recollits al diccionari normatiu: "Part central d'una cosa, la més amagada, la més essencial".

    ·És una forma que s'identifica inequívocament amb el concepte (a diferència d'altres denominacions, com ara centre o nucli, també adequades però poc precises segons el context).

    ·Ja ha tingut una certa difusió en català.

    ·Té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Quant a nucli,

    ·És una denominació lingüísticament adequada, partint de la definició "Part o massa central d'alguna cosa" amb què es recull aquest substantiu al diccionari normatiu.
    ·És una forma ja utilitzada per a designar el concepte i es documenta en textos especialitzats i en obres terminològiques.

    ·Els especialistes confirmen que té ús i són partidaris que s'aprovi amb aquest sentit, malgrat que, segons el context, pot resultar una forma imprecisa (perquè nucli també s'aplica, en general, la regió central d'un cúmul estel·lar o d'una galàxia, on hi ha concentrats més estels i, per tant, on la radiació és més alta, independentment del valor que hi assoleixi la massa).

    ·En altres llengües també s'utilitza la forma anàloga.

    Motius per a la sinonímia

    ·S'opta per establir una sinonímia entre la forma nucli, adequada semànticament i ja utilitzada per a designar aquest concepte, i cor, forma menys usada però també coneguda, adequada lingüísticament i més precisa que nucli. Per motius de precisió, s'estableix cor com a denominació principal.

    Formes desestimades

    Es descarta la forma centre perquè té poc ús amb aquest sentit específic (també s'aplica, en general, com nucli, a la zona central d'un cúmul estel·lar o d'una galàxia).

    [Acta 649, 10 d'abril de 2019]
  • ca  número, n m
  • es  acto, n m
  • es  número, n m
  • fr  numéro, n m
  • it  numero, n m
  • en  act, n
  • en  circus act, n
  • de  Zirkusnummer, n f

Arts > Circ

Definition
Conjunt d'exercicis tècnics i interpretatius combinats i ordenats segons una progressió dramàtica que es caracteritza per l'augment gradual de la dificultat dels exercicis.

Note

  • 1. Els números solen durar uns deu minuts i, al circ clàssic, segueixen generalment l'esquema següent: entrada i presentació de l'artista i la seva especialitat, actuació, salutació i sortida. Al circ contemporani, sovint el número no té un esquema tan marcat.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ dels àmbits de l'espectacle, la gestió i l'espai escènic:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 3 d'octubre de 2014), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions majoritàriament creades a partir dels recursos propis de la llengua: l'adaptació semàntica (llinyola), l'ús metafòric (torreta, perxa), la sintagmació (circ estable), etc.;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (figura, rutina, número), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència.

    ·els pocs manlleus aprovats -directes o vehiculats a través del castellà- són formes que ja tenen molta tradició en l'àmbit del circ (carpa, troupe) o bé són compartits amb àmbits afins, com ara el teatre o la música (bolo, càsting).

    [Acta 582, 13 de novembre de 2014]
número de dandis número de dandis

Arts > Circ

  • ca  número de dandis, n m
  • es  número de dandis
  • fr  numéro de table

Arts > Circ

Definition
Número característic de l'acrobàcia còmica en què diversos artistes vestits de manera molt elegant executen exercicis diversos amb l'ajuda d'una taula i, sovint, unes cadires.

Note

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de la subàrea d'acrobàcia:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010) tenint en compte els dos arguments bàsics següents:

    ·són les formes tradicionalment usades per a designar els conceptes i estan molt implantades;

    ·tenen un ús pràcticament internacional i es documenten també en la resta de llengües de referència.

    Pel que fa, concretament, a les formes barani, cody, rudy, randy i ady, que designen diferents elements acrobàtics, tenen un origen antroponímic, motiu pel qual s'ha optat per mantenir-los amb la forma originària, sense cap mena d'adaptació, seguint criteris terminològics i d'internacionalitat. La forma rudi (adaptació de rudy), que s'havia aprovat prèviament a l'acta del Consell Supervisor núm. 280, es canviarà, doncs, seguint la nova decisió, per rudy. Encara que en el cas específic de rudy, randy i ady, que són hipocorístics, hi ha vacil·lació en la majoria de llengües pel que fa a la vocal final (y i i), la documentació consultada mostra que hi ha una certa preferència per les designacions amb y.
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme número de dandis:

    El substantiu dandi és una forma normativa, adaptació de l'anglès dandy (d'origen incert), que designa un "Home que vesteix amb gran elegància".
número de sòcol número de sòcol

Informàtica > Maquinari

  • ca  número de sòcol, n m
  • es  socket
  • en  socket
  • en  socket number

Informàtica > Maquinari

Definition
Número d'identificació assignat en una xarxa a un sòcol.
numídids numídids

Zoologia > Ocells

  • ca  numídids, n m pl
  • nc  Numididae

Zoologia > Ocells

Definition
Família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes.
nunatak nunatak

Ciències de la Terra > Geologia

  • ca  nunatak, n m
  • es  nunatak
  • fr  nunatak
  • en  nunatak
  • en  nunataq
  • de  Nunatak

Ciències de la Terra > Geologia

Definition
Pic rocós aïllat que sobresurt de la superfície d'un inlandsis, d'una glacera o d'una zona de neus perpètues, on la neu no sojorna a causa del fort pendent dels vessants.
nunchaku [ja] nunchaku [ja]

Esport > Esports de combat

  • ca  nunchaku [ja], n m
  • es  nunchaco
  • es  nunchaku
  • fr  fléau
  • fr  fléau d'Okinawa
  • fr  nunchaku
  • it  nunchaku
  • en  nunchaku
  • de  Nunchaku

Esport > Esports de combat

Definition
Arma originària d'Okinawa formada per dos bastons d'aproximadament 30 cm units per un extrem mitjançant un tros curt de corda, de corretja o de cadena, que s'utilitza en determinades arts marcials.

Note

  • Nunchaku és la transcripció de la denominació japonesa segons el sistema Hepburn.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen japonès shuriken, bo-shuriken (sin. compl. estrella ninja), shurikenjutsu, nunchaku i tonfa:

    En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu japonès, i només en un cas s'ha fixat també una denominació descriptiva catalana com a sinònim complementari, pels motius següents:

    ·es tracta de denominacions que designen conceptes propis de les arts marcials japoneses, per als quals és difícil trobar denominacions catalanes precises i sintètiques que s'identifiquin inequívocament amb el concepte;

    ·en la fixació d'altres termes relacionats amb les arts marcials japoneses, el Consell Supervisor sempre ha optat per la forma manllevada de la llengua d'origen: aikido, kendo, taijutsu, tandoku-renshu, etc.;

    ·els manlleus del japonès tenen ús internacionalment i en algun cas fins i tot es documenten en les obres lexicogràfiques de les llengües de referència;

    ·són també les formes que, en general, tenen ús en català.

    Pel que fa a la grafia del manlleu, el Consell Supervisor ha optat per la transcripció d'acord amb el sistema de romanització Hepburn, que és el més utilitzat internacionalment i el que ha fet servir prèviament el Consell Supervisor en la fixació d'altres manlleus procedents del japonès. Aquest sistema, a més, permet aconseguir una pronúncia bastant propera a la fonètica de la llengua d'origen.

    En favor de la simplificació, però, s'ha optat per eliminar en la transcripció el diacrític corresponent a les vocals llargues (bo-shuriken i no bō-shuriken), que en el sistema Hepburn s'indica amb un màcron a sobre de la vocal corresponent (o alternativament amb la duplicació de la vocal), perquè dificulta l'escriptura i no aporta diferències quan es llegeix en català en veu alta, tal com s'ha fet en tots els altres manlleus del japonès aprovats pel Consell Supervisor. Tot i així, s'acorda de fer constar en nota la transcripció estricta de les denominacions japoneses.

    Es descarta l'adaptació de les grafies sh, k i ch, pròpies del sistema de transcripció Hepburn, que es basa en el sistema ortogràfic anglès, perquè les formes transcrites d'acord amb aquest sistema ja estan bastant esteses. Aquesta solució, a més, és coherent amb les decisions preses anteriorment pel Consell Supervisor per als manlleus procedents del japonès, en què s'ha tendit a fixar les formes coincidents amb la transcripció: katsuobushi (i no catsuobuxi), koto (i no coto), shakuhachi (i no xakuhatxi), etc. Igualment, al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans es recullen nombrosos mots procedents del japonès que mantenen la grafia de la k sense adaptar: haiku, harakiri, jidoka, karate, sake, tanka, etc.

    Pel que fa al gènere, atès que en la llengua d'origen no es fa distinció entre masculí i femení, en cada cas s'ha optat per una solució o altra en funció de l'ús més estès en català.

    Quant al nombre, en tots els casos es considera que són formes que fan el plural regular.
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme nunchaku:

    Es bandegen les denominacions alternatives batolles d'Okinawa, flagell d'Okinawa i verguera d'Okinawa, si bé es poden considerar semànticament adequades, perquè no tenen ús i el manlleu del japonès ja està molt estès, tant en català com en la resta de llengües de referència.
  • ca  nus, n m
  • es  nudo
  • fr  noeud
  • it  nodo
  • en  node

Lingüística

Definition
Cadascun dels punts d'un diagrama arbori que és unit amb altres punts a través de branques.
nus maixard nus maixard

Esport > Muntanyisme

  • ca  nus maixard, n m
  • es  nudo machard
  • fr  noeud machard
  • en  French prusik
  • en  helical knot

Esport > Muntanyisme

Definition
Nus fet amb un cordino al voltant de la corda, amb un mosquetó interposat, adequat per a remuntar cordes i per a l'autoassegurança en ràpels.
nus prúsic nus prúsic

Esport > Muntanyisme

  • ca  nus prúsic, n m
  • es  nudo prúsico
  • fr  noeud de Prusik
  • en  Prusik knot

Esport > Muntanyisme

Definition
Nus fet amb un cordino al voltant de la corda, adequat per a remuntar cordes i per a l'autoassegurança en ràpels.

Note

  • A diferència del nus maixard, en un nus prúsic el cordino envolta directament la corda, sense la intervenció de cap mosquetó.