Neoloteca

ca nota de cor, n f
ca nota mitjana, n f
es nota de corazón
es nota de cuerpo
es nota media
fr note de coeur
fr note de corps
it nota di cuore
pt nota de coração
pt nota de corpo
en body note
en heart note
en mid note
en middle note
de Hertznote
de Körpernote
de Mittelnote

Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria

Definition

Cadascuna de les notes que constitueixen l'essència d'un perfum, que es comencen a percebre a mesura que les notes de cap deixen de fer-ho i que anuncien les notes de base.

Note

Les notes de cor són les que donen identitat a un perfum. Són més persistents que les notes de cap i tenen una durada variable, segons el perfum.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nota, nota de cap (sin. nota de sortida), nota de cors (sin. nota mitjana) i nota de base (sin. nota de fons):

S'aproven els termes nota de cap (amb el sinònim nota de sortida), nota de cor (amb el sinònim nota mitjana) i nota de base (amb el sinònim nota de fons), juntament amb el terme de base nota, pels motius següents:

·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de la perfumeria;

·es documenten ja en nombroses fonts especialitzades en català;

·poden considerar-se lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic;

·en les altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

La doble denominació aprovada per a cadascuna de les notes, que també s'aplica en les altres llengües, respon -especialment en el cas de nota de cap i nota de cor- a dues descripcions diferents dels conceptes: una descripció més poètica, referida a les sensacions (nota de cap i nota de cor) i una descripció més tècnica i objectiva, relacionada amb el moment d'aparició de cada nota (nota de sortida, nota mitjana, nota de base).

Com a sinònim de nota de cor i nota mitjana, es descarta la forma nota de cos, malgrat que es documenta en algunes fonts catalanes (i també la forma paral·lela en altres llengües), perquè segons la majoria d'especialistes és una designació poc utilitzada.

Pel que fa específicament al nucli nota, pot considerar-se també una forma adequada des del punt de vista lingüístic, a partir dels sentits genèrics amb què el diccionari normatiu documenta aquest substantiu: "Senyal amb què es distingeix alguna cosa. Això és una nota de negligència per a ell. Una bona, una mala, nota per a algú" o "Qualitat característica. Una nota infamant." Cal tenir en compte, de fet, que nota ja és una forma molt utilitzada també en l'àmbit de l'enologia amb un sentit afí. El Diccionari del vi(1) de Xavier Rull, per exemple, recull el terme notes definit com les "Reminiscències de caire olfactiu de fruita, espècies, fusta o d'altres elements que presenta un vi".

(1)RULL, Xavier. Diccionari del vi: Amb licors i altres begudes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 287 p. (El Calidoscopi).

ca nota de base, n f
ca nota de fons, n f
es nota baja
es nota de base
es nota de fondo
fr note de base
fr note de fond
it nota di base
it nota di fondo
pt nota de base
pt nota de fundo
en back note
en background note
en base note
en bottom note
de Basisnote
de Grundnote

Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria

Definition

Cadascuna de les notes que desprenen els components menys volàtils d'un perfum, que es comencen a percebre a mesura que les notes de cor deixen de fer-ho i que s'evaporen lentament.

Note

Les notes de base fixen el perfum i li donen profunditat i solidesa. Són les notes menys lleugeres i poden persistir, segons el perfum, durant hores o dies. Solen ser notes afustades, especiades i animals.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nota, nota de cap (sin. nota de sortida), nota de cors (sin. nota mitjana) i nota de base (sin. nota de fons):

S'aproven els termes nota de cap (amb el sinònim nota de sortida), nota de cor (amb el sinònim nota mitjana) i nota de base (amb el sinònim nota de fons), juntament amb el terme de base nota, pels motius següents:

·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de la perfumeria;

·es documenten ja en nombroses fonts especialitzades en català;

·poden considerar-se lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic;

·en les altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

La doble denominació aprovada per a cadascuna de les notes, que també s'aplica en les altres llengües, respon -especialment en el cas de nota de cap i nota de cor- a dues descripcions diferents dels conceptes: una descripció més poètica, referida a les sensacions (nota de cap i nota de cor) i una descripció més tècnica i objectiva, relacionada amb el moment d'aparició de cada nota (nota de sortida, nota mitjana, nota de base).

Com a sinònim de nota de cor i nota mitjana, es descarta la forma nota de cos, malgrat que es documenta en algunes fonts catalanes (i també la forma paral·lela en altres llengües), perquè segons la majoria d'especialistes és una designació poc utilitzada.

Pel que fa específicament al nucli nota, pot considerar-se també una forma adequada des del punt de vista lingüístic, a partir dels sentits genèrics amb què el diccionari normatiu documenta aquest substantiu: "Senyal amb què es distingeix alguna cosa. Això és una nota de negligència per a ell. Una bona, una mala, nota per a algú" o "Qualitat característica. Una nota infamant." Cal tenir en compte, de fet, que nota ja és una forma molt utilitzada també en l'àmbit de l'enologia amb un sentit afí. El Diccionari del vi(1) de Xavier Rull, per exemple, recull el terme notes definit com les "Reminiscències de caire olfactiu de fruita, espècies, fusta o d'altres elements que presenta un vi".

(1)RULL, Xavier. Diccionari del vi: Amb licors i altres begudes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 287 p. (El Calidoscopi).

ca nota de cap, n f
ca nota de sortida, n f
es nota alta
es nota de cabeza
es nota de salida
fr note de tête
fr note de tête
it nota capitale
it nota di testa
pt nota de cabeça
pt nota de saída
en head note
en top note
de Ausgangsnote
de Kopfnote

Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria

Definition

Cadascuna de les notes que desprenen els components més volàtils d'un perfum, que es perceben en el moment que s'aplica i es fan imperceptibles al cap d'uns minuts.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nota, nota de cap (sin. nota de sortida), nota de cors (sin. nota mitjana) i nota de base (sin. nota de fons):

S'aproven els termes nota de cap (amb el sinònim nota de sortida), nota de cor (amb el sinònim nota mitjana) i nota de base (amb el sinònim nota de fons), juntament amb el terme de base nota, pels motius següents:

·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de la perfumeria;

·es documenten ja en nombroses fonts especialitzades en català;

·poden considerar-se lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic;

·en les altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

La doble denominació aprovada per a cadascuna de les notes, que també s'aplica en les altres llengües, respon -especialment en el cas de nota de cap i nota de cor- a dues descripcions diferents dels conceptes: una descripció més poètica, referida a les sensacions (nota de cap i nota de cor) i una descripció més tècnica i objectiva, relacionada amb el moment d'aparició de cada nota (nota de sortida, nota mitjana, nota de base).

Com a sinònim de nota de cor i nota mitjana, es descarta la forma nota de cos, malgrat que es documenta en algunes fonts catalanes (i també la forma paral·lela en altres llengües), perquè segons la majoria d'especialistes és una designació poc utilitzada.

Pel que fa específicament al nucli nota, pot considerar-se també una forma adequada des del punt de vista lingüístic, a partir dels sentits genèrics amb què el diccionari normatiu documenta aquest substantiu: "Senyal amb què es distingeix alguna cosa. Això és una nota de negligència per a ell. Una bona, una mala, nota per a algú" o "Qualitat característica. Una nota infamant." Cal tenir en compte, de fet, que nota ja és una forma molt utilitzada també en l'àmbit de l'enologia amb un sentit afí. El Diccionari del vi(1) de Xavier Rull, per exemple, recull el terme notes definit com les "Reminiscències de caire olfactiu de fruita, espècies, fusta o d'altres elements que presenta un vi".

(1)RULL, Xavier. Diccionari del vi: Amb licors i altres begudes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 287 p. (El Calidoscopi).

ca nota de cor, n f
ca nota mitjana, n f
es nota de corazón
es nota de cuerpo
es nota media
fr note de coeur
fr note de corps
it nota di cuore
pt nota de coração
pt nota de corpo
en body note
en heart note
en mid note
en middle note
de Hertznote
de Körpernote
de Mittelnote

Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria

Definition

Cadascuna de les notes que constitueixen l'essència d'un perfum, que es comencen a percebre a mesura que les notes de cap deixen de fer-ho i que anuncien les notes de base.

Note

Les notes de cor són les que donen identitat a un perfum. Són més persistents que les notes de cap i tenen una durada variable, segons el perfum.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes nota, nota de cap (sin. nota de sortida), nota de cors (sin. nota mitjana) i nota de base (sin. nota de fons):

S'aproven els termes nota de cap (amb el sinònim nota de sortida), nota de cor (amb el sinònim nota mitjana) i nota de base (amb el sinònim nota de fons), juntament amb el terme de base nota, pels motius següents:

·són formes utilitzades amb normalitat dins l'àmbit de la perfumeria;

·es documenten ja en nombroses fonts especialitzades en català;

·poden considerar-se lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic;

·en les altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

La doble denominació aprovada per a cadascuna de les notes, que també s'aplica en les altres llengües, respon -especialment en el cas de nota de cap i nota de cor- a dues descripcions diferents dels conceptes: una descripció més poètica, referida a les sensacions (nota de cap i nota de cor) i una descripció més tècnica i objectiva, relacionada amb el moment d'aparició de cada nota (nota de sortida, nota mitjana, nota de base).

Com a sinònim de nota de cor i nota mitjana, es descarta la forma nota de cos, malgrat que es documenta en algunes fonts catalanes (i també la forma paral·lela en altres llengües), perquè segons la majoria d'especialistes és una designació poc utilitzada.

Pel que fa específicament al nucli nota, pot considerar-se també una forma adequada des del punt de vista lingüístic, a partir dels sentits genèrics amb què el diccionari normatiu documenta aquest substantiu: "Senyal amb què es distingeix alguna cosa. Això és una nota de negligència per a ell. Una bona, una mala, nota per a algú" o "Qualitat característica. Una nota infamant." Cal tenir en compte, de fet, que nota ja és una forma molt utilitzada també en l'àmbit de l'enologia amb un sentit afí. El Diccionari del vi(1) de Xavier Rull, per exemple, recull el terme notes definit com les "Reminiscències de caire olfactiu de fruita, espècies, fusta o d'altres elements que presenta un vi".

(1)RULL, Xavier. Diccionari del vi: Amb licors i altres begudes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 287 p. (El Calidoscopi).

ca notícia falsa, n f
es noticia engañosa, n f
es noticia falsa, n f
es noticia falseada, n f
fr fausse nouvelle, n f
fr information bidon, n f
fr information fallacieuse, n f
fr infox, n f
fr nouvelle bidon, n f
it fake news, n f
en fake news, n
en false news, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition

Notícia que difon informació que no és certa, d'una manera generalment premeditada, sobretot a les xarxes socials, amb la intenció de danyar la reputació d'algú o d'influir en l'opinió pública.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme notícia falsa

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma notícia falsa.

Criteris aplicats

·És una alternativa catalana al manlleu anglès fake news.

·És una forma lingüísticament adequada, que descriu el concepte amb prou precisió.

·És una forma ja àmpliament utilitzada.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitzen solucions similars.

Formes desestimades

-notícia enganyosa: És una denominació que pot funcionar en alguns contextos, però es considera que notícia falsa s'adequa més al sentit del terme anglès de partida i als contextos d'ús habituals.

-notícia fal·laç: Semànticament és una solució pertinent, però l'adjectiu fal·laç és poc corrent i se sol utilitzar en registres més aviat elevats.

-notícia maliciosa: No és una solució adequada, perquè una notícia maliciosa pot ser certa.

[Acta 697, 10 d'octubre de 2022]

ca notorictemorfs, n m pl
nc Notoryctemorphia

Zoologia > Mamífers

Definition

Ordre de mamífers.

ca notoríctids, n m pl
nc Notoryctidae

Zoologia > Mamífers

Definition

Família de mamífers de l'ordre dels notorictemorfs.

ca new-wave [en], n f
ca nova onada, n f
es new wave, n m/f
es nueva onda, n f
fr new wave, n f
fr new-wave, n f
en New Wave, n

Música

Definition

Música rock derivada del punk, originada a finals dels anys setanta del segle XX als Estats Units i al Regne Unit, que combina elements del funk, del reggae, de l'ska i d'altres estils, i es caracteritza per l'ús de sintetitzadors.

Note

1. La new-wave ha evolucionat posteriorment cap a diferents moviments estètics i ideològics.
2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:

D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.

1. Adopció directa del manlleu

En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.

2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.

3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

ca nova versió, n f
ca remake [en], n m sin. compl.
es adaptación, n f
es nueva versión, n f
es remake, n m
fr nouvelle version, n f
fr remake, n m
it remake, n m
en remake, n
de Remake, n n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Audiovisuals > Imatge. So, Arts > Cinema, **Denominació catalana 1: Locució nominal (Adj+N)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat de l'anglès**

Definition

Obra, generalment audiovisual, que reprodueix una obra anterior introduint-hi canvis més o menys importants, generalment en els actors, els mitjans tècnics o l'ambientació i fins i tot en l'argument.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme nova versió (sin. compl. remake)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes nova versió i, com a sinònim complementari, remake.

Criteris aplicats

Pel que fa a nova versió:

·És una forma descriptiva del concepte lingüísticament adequada.

·Es documenta en textos especialitzats i en obres lexicogràfiques en català.

·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

Pel que fa a remake:

·És un manlleu de l'anglès molt introduït dins l'àmbit i, fins i tot, en la llengua general.

·Es documenta àmpliament, tant en textos especialitzats com en obres lexicogràfiques en català.

·Té el vistiplau dels especialistes del sector.

·En altres llengües també s'utilitza el manlleu, recollit ja en la majoria d'obres lexicogràfiques de referència.

[Acta 706, 8 de maig de 2023]

ca noveller | novellera, n m, f
es novillero
fr novillero
en novillero

Lleure > Espectacles

Definition

Torero que toreja i mata toros novells de més de dos anys i menys de quatre.

Note

El noveller que toreja i mata toros de més de dos anys i menys de tres ho fa sense picadors.

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note