luddita
luddita
Sociologia
- ca luddita, n m, f
- es ludita
- fr luddite
- it luddista
- en Luddite
Sociologia
Definition
Membre d'unes bandes d'obrers anglesos que, al principi del segle XIX, es van organitzar per a impedir, mitjançant la violència, la introducció de màquines en la indústria.
Note
- La denominació anglesa Luddite prové del nom del líder d'aquestes bandes organitzades, Ned Ludd.
luddita
luddita
Sociologia
- ca luddita, adj
- es ludita
- fr luddite
- it luddista
- en Luddite
Sociologia
Definition
Relatiu o pertanyent als membres d'unes bandes d'obrers anglesos que, al principi del segle XIX, es van organitzar per a impedir, mitjançant la violència, la introducció de màquines en la indústria.
Note
- La denominació anglesa Luddite prové del nom del líder d'aquestes bandes organitzades, Ned Ludd.
ludificació
ludificació
Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial
- ca ludificació, n f
- es ludificación, n f
- fr gamification, n f
- fr ludification, n f
- en gamification, n
Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial
Definition
Estratègia consistent a utilitzar la mecànica del joc per a crear un vincle emocional entre una marca i els seus usuaris.
Note
- Fora dels camps de la comunicació i la publicitat, es pot recórrer també a la ludificació en disciplines com ara la psicologia o l'educació, a fi d'incitar les persones a adoptar un comportament determinat.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:
El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:
·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;
·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;
·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;
·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);
·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).
Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:
·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;
·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;
·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.
·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;
·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.
[Acta 573, 10 d'abril de 2014] -
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme ludificació:
Es descarta la forma *gamificació (manlleu de l'anglès adaptat morfològicament al català: de gamification, i aquest de game 'joc'), malgrat que està molt introduïda, perquè es considera innecessària. L'alternativa catalana ludificació, creada a partir del formant d'origen llatí ludo-, que significa 'joc', pot ser una bona alternativa al manlleu i, de fet, ja fa temps que es difon des del Termcat i està relativament consolidada en àmbits com ara la psicologia o l'educació. També es documenta, anàlogament, en altres llengües romàniques.
[Acta 573, 10 d'abril de 2014]
ludologia
ludologia
Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs
- ca ludologia, n f
- es ludología
- fr ludologie
- en game studies
- en ludology
- de Ludologie
Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs
Definition
Estudi teòric i interdisciplinari del videojoc, que s'ocupa, entre d'altres, de l'anàlisi d'aspectes relatius al disseny del joc, com ara les regles i l'experiència de joc, a les estructures, la narrativitat o l'estètica visual.
lulo
lulo
Botànica, Fruita fresca. Fruita seca
- ca lulo, n m
- ca naranjilla [es], n f sin. compl.
- es lulo
- es naranjilla
- es naranjillo
- es toronja
- fr lulo
- fr morelle de Quito
- fr naranjilla
- fr naranrille
- it lulo
- en lulo
- en naranjilla
- en naranrilla
- en Quito orange
- de Lulo
Botànica, Fruita fresca. Fruita seca
Definition
Fruit del lulo, de forma rodona i pell de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços.
Note
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lulo (sin. compl. naranjilla):
S'aproven les forma lulo i naranjilla (la segona com a sinònim complementari de la primera) com a designacions de l'espècie botànica Solanum quitoense i del fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:
·són dues de les formes amb què es coneix aquesta planta (i el fruit corresponent) als països d'origen, Colòmbia (lulo) i l'Equador (naranjilla);
·són designacions també conegudes i documentades en la resta de llengües (francès, anglès, etc.);
·totes dues formes es documenten ja en fonts catalanes; lulo es recull, específicament, a la Gran enciclopèdia catalana(1);
·tenen el vistiplau dels especialistes.
S'opta per donar prioritat a lulo perquè -a diferència de naranjilla, que conté un fonema aliè al sistema del català (/X/)- és una forma que es pot incorporar fàcilment al sistema fònic i gràfic de la llengua.
La forma taronja de Quito, que també s'ha valorat i es documenta en altres llengües (Quito orange en anglès), s'ha descartat perquè és menys precisa que les formes aprovades i és botànicament poc consistent, ja que la taronja pertany al gènere Citrus, mentre que el lulo pertany al gènere Solanum, de la mateixa família (rutàcies) però més proper al tomàquet. La forma tomàquet de Quito, al seu torn, no es documenta, ni en català ni en les altres llengües. La forma morella de Quito, finalment, que també s'ha valorat (morella s'aplica a altres plantes de fruits similars del mateix gènere) es documenta poc i és, per tant, una designació menys popular que lulo i naranjila.
(1)Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <www.enciclopedia.cat/>
[Acta 552, 18 d'octubre de 2012]
lulo
lulo
Botànica
- ca lulo, n m
- ca naranjilla [es], n f sin. compl.
- es lulo
- es naranjilla
- es naranjillo
- es toronja
- fr lulo
- fr morelle de Quito
- fr naranjilla
- fr naranrille
- it lulo
- en lulo
- en naranjilla
- en naranrilla
- en Quito orange
- de Lulo
- nc Solanum quitoense
Botànica
Definition
Arbust perenne de la família de les solanàcies, originari de les terres andines, sobretot de l'Equador i Colòmbia, de grans fulles oblongues verdes i violades i flors blanques i malves, que es cultiva pel seu fruit comestible.
Note
- El fruit del lulo s'anomena també lulo o naranjilla.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lulo (sin. compl. naranjilla):
S'aproven les forma lulo i naranjilla (la segona com a sinònim complementari de la primera) com a designacions de l'espècie botànica Solanum quitoense i del fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:
·són dues de les formes amb què es coneix aquesta planta (i el fruit corresponent) als països d'origen, Colòmbia (lulo) i l'Equador (naranjilla);
·són designacions també conegudes i documentades en la resta de llengües (francès, anglès, etc.);
·totes dues formes es documenten ja en fonts catalanes; lulo es recull, específicament, a la Gran enciclopèdia catalana(1);
·tenen el vistiplau dels especialistes.
S'opta per donar prioritat a lulo perquè -a diferència de naranjilla, que conté un fonema aliè al sistema del català (/X/)- és una forma que es pot incorporar fàcilment al sistema fònic i gràfic de la llengua.
La forma taronja de Quito, que també s'ha valorat i es documenta en altres llengües (Quito orange en anglès), s'ha descartat perquè és menys precisa que les formes aprovades i és botànicament poc consistent, ja que la taronja pertany al gènere Citrus, mentre que el lulo pertany al gènere Solanum, de la mateixa família (rutàcies) però més proper al tomàquet. La forma tomàquet de Quito, al seu torn, no es documenta, ni en català ni en les altres llengües. La forma morella de Quito, finalment, que també s'ha valorat (morella s'aplica a altres plantes de fruits similars del mateix gènere) es documenta poc i és, per tant, una designació menys popular que lulo i naranjila.
(1)Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <www.enciclopedia.cat/>
[Acta 552, 18 d'octubre de 2012]
lúmel
lúmel
Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs
- ca lúmel, n m
- es lumel
- es luxel
- fr lumel
- fr luxel
- fr pixel illuminé
- en lumel
- en luxel
- de Lumel
Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs
Definition
Cadascuna de les fraccions mínimes en què resulta dividit un mapa d'il·luminació.
Note
- Correspon a un tèxel sobre el qual s'ha aplicat un mapa d'il·luminació.
- La forma lúmel és un acrònim creat a partir de la denominació anglesa luminosity element.
luminotècnic | luminotècnica
luminotècnic | luminotècnica
Lleure > Espectacles
- ca luminotècnic | luminotècnica, n m, f
- ca tècnic de llums | tècnica de llums, n m, f
- ca elèctric | elèctrica, n m, f sin. compl.
- es electricista
- es eléctrico
- es luminotécnico
- es técnico de luces
- fr électricien
- fr électro
- en electrician
- en light technician
Lleure > Espectacles
Definition
Persona que s'ocupa de la instal·lació, l'alimentació, la manipulació i la conservació dels projectors i altres aparells i accessoris utilitzats per a la il·luminació en una producció teatral, musical, cinematogràfica, videogràfica o televisiva.
Note
- En l'àmbit de la cinematografia, el vídeo i la televisió la denominació que més s'utilitza és elèctric -a.
lumpus
lumpus
Zoologia > Peixos
- ca lumpus, n m
- es ciclóptero
- es lumpo
- fr lompe
- fr lump
- gl fumador
- it ciclottero
- it lompo
- pt peixe-lapa
- en henfish
- en lumpfish
- en lumpsucker
- de Lump
- de Seehase
- nc Cyclopterus lumpus
Zoologia > Peixos
Definition
Peix de l'ordre dels escorpeniformes, de la família dels cicloptèrids, de cos rodó i massís, de color fosc, amb unes fileres de protuberàncies òssies, que habita en superfícies algals o en fons rocosos fins a 300 m de profunditat.
Note
- Els ous de lumpus es comercialitzen com a succedani del caviar.
lunistici
lunistici
Ciències de la Terra > Astronomia
- ca lunistici, n f
- es detención lunar, n f
- es lunasticio, n m
- es lunisticio, n m
- fr lunestice, n m
- fr lunistice, n m
- en lunar standstill, n
- en lunistice, n
Ciències de la Terra > Astronomia
Definition
Cadascuna de les dues posicions de la Lluna en l'esfera celeste en què la seva declinació assoleix un valor màxim o mínim, ja sigui relatiu o absolut.
Note
- 1. Cada 13,6 dies té lloc un lunistici en què la declinació de la Lluna assoleix un valor màxim o mínim relatiu. Cada 9,3 anys té lloc un lunistici en què la declinació de la Lluna assoleix un valor màxim o mínim absolut.
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lunistici:
S'aprova el substantiu lunistici pels motius següents:
·és una designació motivada, creada per analogia formal i semàntica amb el substantiu solstici,(1) del llatí solstitium, compost de sol i status, participi de stare 'estar dret, aguantar-se';
·malgrat que, a diferència del referent solstici, no té un origen llatí directe, pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, creada a partir del substantiu lun(a) (forma llatina de lluna) + la vocal d'enllaç i, habitual davant de formes sufixades llatines començades en consonant+ -stici (del llatí status); formalment és també una denominació paral·lela a armistici;
·pot identificar-se sense problema amb el concepte;
·ja es documenta en alguns contextos catalans;
·en altres llengües també es documenta la denominació anàloga amb aquest mateix sentit.
Es descarta la forma llunastici, a partir del substantiu català lluna, perquè lingüísticament es considera preferible recórrer a una solució creada amb dos formants d'origen culte. El Consell Supervisor creu, a més, que el fet que en aquest cas el concepte sigui molt especialitzat justifica de manera clara la preferència per una solució d'aquest tipus, més acostada al llatí.
Per motius similars s'ha desestimat també la forma llunistici, creada també sobre lluna però amb substitució de la vocal final del substantiu per la vocal d'enllaç habitual davant els formants llatins (i).
També s'ha descartat la forma lunastici (del llatí luna + -stici), perquè en la formació de mots sol ser preferible partir de l'arrel del mot (lun-, en aquest cas) i no del mot complet (luna). El fet, a més, que ja existeixi armistici (del llatí armistitium, a partir de arm(a) + i + -stici) fa pensar que és preferible optar per la denominació paral·lela lunistici.
S'han valorat igualment les denominacions de tipus descriptiu aturada lunar o aturada de la Lluna (calcs de l'anglès lunar standstill), punt mort lunar, lluna fixa i lluna estacionària, però s'han desestimat perquè no es consideren del tot adequades semànticament i tampoc tenen l'aval dels especialistes.
(1) "Punt de l'eclíptica separat 90°, sobre el pla d'aquesta, del punt de l'equinocci", segons el diccionari normatiu.
[Acta 581, 23 d'octubre de 2014]