Back to top
líquid dens de fase no aquosa líquid dens de fase no aquosa

Medi ambient

  • ca  líquid dens de fase no aquosa, n m
  • ca  DNAPL, n m sigla
  • es  líquido denso de fase no acuosa, n m
  • es  DNAPL, n m sigla
  • fr  liquide dense en phase non aqueuse, n m
  • fr  LDPNA, n m sigla
  • en  dense non aqueous phase liquid, n
  • en  DNAPL, n sigla

Medi ambient

Definition
Líquid de fase no aquosa amb una densitat superior a la de l'aigua.

Note

  • 1. La sigla DNAPL correspon a l'equivalent anglès dense non aqueous phase liquid.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes líquid de fase no aquosa (sigla NAPL), líquid dens de fase no aquosa (sigla DNAPL) i líquid lleuger de fase no aquosa (sigla LNAPL):

    S'aprova la denominació líquid de fase no aquosa, juntament amb les denominacions semànticament subordinades líquid dens de fase no aquosa i líquid lleuger de fase no aquosa, i amb les sigles d'origen anglès NAPL, DNAPL i LNAPL, respectivament, pels motius següents:

    Pel que fa a les denominacions desenvolupades,

    ·són formes descriptives dels respectius conceptes i lingüísticament adequades: el diccionari normatiu defineix fase com la "regió homogènia d'un sistema físic no homogeni"; en aquest cas, el sistema físic no homogeni és el conjunt format per l'aigua i les substàncies contaminants i les regions homogènies són les distintes àrees observables en aquest sistema, una d'aquosa, és a dir, formada per l'aigua, i una de no aquosa, formada pel contaminant, ja que aquestes substàncies contaminants són immiscibles amb l'aigua;

    ·segueixen el paral·lelisme de les denominacions en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es descarten les formes líquid de fase no aquosa dens i líquid de fase no aquosa lleuger, malgrat que serien també adequades i, fins i tot, les denominacions esperables tenint en compte que designen tipus concrets de líquids de fase no aquosa, perquè les formes aprovades tenen més ús i són les preferides pels especialistes. La llargada considerable dels sintagmes, a més, fa preferible l'anteposició dels adjectius (dens i lleuger), que són els elements diferenciadors de les denominacions.

    Quant a les sigles d'origen anglès,

    ·són les úniques utilitzades en català per a fer referència a aquests conceptes;

    ·també s'utilitzen en altres llengües romàniques;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que n'han demanat explícitament l'acceptació.

    Es descarten les sigles corresponents a les denominacions catalanes (LFNA, LDFNA o LLFNA) perquè no tenen cap ús ni s'identifiquen amb els conceptes.

    [Acta 611, 28 de setembre de 2016]
líquid lleuger de fase no aquosa líquid lleuger de fase no aquosa

Medi ambient

  • ca  líquid lleuger de fase no aquosa, n m
  • ca  LNAPL, n m sigla
  • es  líquido ligero de fase no acuosa, n m
  • es  LNAPL, n m sigla
  • fr  liquide léger en phase non aqueuse, n m
  • fr  LLPNA, n m sigla
  • en  light non aqueous phase liquid, n
  • en  LNAPL, n sigla

Medi ambient

Definition
Líquid de fase no aquosa amb una densitat inferior a la de l'aigua.

Note

  • 1. La sigla LNAPL correspon a l'equivalent anglès light non aqueous phase liquid.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes líquid de fase no aquosa (sigla NAPL), líquid dens de fase no aquosa (sigla DNAPL) i líquid lleuger de fase no aquosa (sigla LNAPL):

    S'aprova la denominació líquid de fase no aquosa, juntament amb les denominacions semànticament subordinades líquid dens de fase no aquosa i líquid lleuger de fase no aquosa, i amb les sigles d'origen anglès NAPL, DNAPL i LNAPL, respectivament, pels motius següents:

    Pel que fa a les denominacions desenvolupades,

    ·són formes descriptives dels respectius conceptes i lingüísticament adequades: el diccionari normatiu defineix fase com la "regió homogènia d'un sistema físic no homogeni"; en aquest cas, el sistema físic no homogeni és el conjunt format per l'aigua i les substàncies contaminants i les regions homogènies són les distintes àrees observables en aquest sistema, una d'aquosa, és a dir, formada per l'aigua, i una de no aquosa, formada pel contaminant, ja que aquestes substàncies contaminants són immiscibles amb l'aigua;

    ·segueixen el paral·lelisme de les denominacions en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es descarten les formes líquid de fase no aquosa dens i líquid de fase no aquosa lleuger, malgrat que serien també adequades i, fins i tot, les denominacions esperables tenint en compte que designen tipus concrets de líquids de fase no aquosa, perquè les formes aprovades tenen més ús i són les preferides pels especialistes. La llargada considerable dels sintagmes, a més, fa preferible l'anteposició dels adjectius (dens i lleuger), que són els elements diferenciadors de les denominacions.

    Quant a les sigles d'origen anglès,

    ·són les úniques utilitzades en català per a fer referència a aquests conceptes;

    ·també s'utilitzen en altres llengües romàniques;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que n'han demanat explícitament l'acceptació.

    Es descarten les sigles corresponents a les denominacions catalanes (LFNA, LDFNA o LLFNA) perquè no tenen cap ús ni s'identifiquen amb els conceptes.

    [Acta 611, 28 de setembre de 2016]
Lírids Lírids

Ciències de la Terra > Astronomia

  • ca  Lírids d'Abril, n m pl
  • ca  Lírids, n m pl sin. compl.
  • es  Líridas, n f pl
  • es  Líridas de abril, n f pl
  • fr  Lyrides, n f pl
  • fr  Lyrides d'avril, n f pl
  • en  April Lyrids, n pl
  • en  Lyrids, n pl

Ciències de la Terra > Astronomia

Definition
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de la Lira, que té lloc anualment la segona quinzena d'abril, amb el pic d'activitat al voltant del 22 d'abril.

Note

  • 1. El cos progenitor dels Lírids d'Abril és el cometa C/1861 G1 (Thatcher).
  • 2. Vegeu el document Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 594 (23 de juliol de 2015).
Lírids d'Abril Lírids d'Abril

Ciències de la Terra > Astronomia

  • ca  Lírids d'Abril, n m pl
  • ca  Lírids, n m pl sin. compl.
  • es  Líridas, n f pl
  • es  Líridas de abril, n f pl
  • fr  Lyrides, n f pl
  • fr  Lyrides d'avril, n f pl
  • en  April Lyrids, n pl
  • en  Lyrids, n pl

Ciències de la Terra > Astronomia

Definition
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de la Lira, que té lloc anualment la segona quinzena d'abril, amb el pic d'activitat al voltant del 22 d'abril.

Note

  • 1. El cos progenitor dels Lírids d'Abril és el cometa C/1861 G1 (Thatcher).
  • 2. Vegeu el document Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 594 (23 de juliol de 2015).
lisar lisar

Ciències de la vida > Immunologia

  • ca  lisar, v tr
  • es  lisar
  • fr  lyser
  • en  lyse, to

Ciències de la vida > Immunologia

Definition
Fer una lisi de cèl·lules.
lisi cel·lular lisi cel·lular

Ciències de la vida > Biologia cel·lular, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta homogeni (formants grecs)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**

  • ca  citòlisi, n f
  • ca  lisi cel·lular, n f
  • ca  ruptura cel·lular, n f sin. compl.
  • es  citólisis, n f
  • es  disrupción celular, n f
  • es  lisis celular, n f
  • es  rotura celular, n f
  • es  ruptura celular, n f
  • fr  cytolyse, n f
  • fr  lyse cellulaire, n f
  • fr  rupture de cellule, n f
  • pt  citólise, n f
  • pt  lise celular, n f
  • pt  rompimento celular, n m
  • pt  ruptura celular, n f
  • en  cell breakage, n
  • en  cell disruption, n
  • en  cell lysis, n
  • en  cell rupture, n
  • en  cytolysis, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Ciències de la vida > Biologia cel·lular, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta homogeni (formants grecs)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Destrucció de la membrana cel·lular o de la paret cel·lular d'una cèl·lula, que n'allibera el contingut.

Note

  • La citòlisi pot ser un procés natural o es pot provocar intencionadament per a obtenir un component de l'interior d'una cèl·lula; es pot produir per procediments físics (per pressions elevades, ultrasons, etc.), químics (a través de dissolvents o altres substàncies que afecten la paret cel·lular) o bioquímics.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme citòlisi (sin. lisi cel·lular; sin. compl. ruptura cel·lular)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes citòlisi, lisi cel·lular i ruptura cel·lular, com a sinònimes (citòlisi i lisi cel·lular com a sinònims absoluts i ruptura cel·lular com a denominació complementària).

    Criteris aplicats

    ·Totes tres són formes lingüísticament adequades:

    ocitòlisi és un compost culte creat amb els formants d'origen grec cito- 'cèl·lula' i lisi 'descomposició', anàleg a altres formes de la llengua, com ara electròlisi, fotòlisi, glicòlisi o hidròlisi;

    olisi cel·lular és un sintagma descriptiu, construït amb el nucli nominal lisi, que el diccionari normatiu ja recull referit exactament a aquest concepte, i l'adjectiu cel·lular, que especifica el tipus de lisi i la distingeix, per exemple, de la lisi d'una malaltia, és a dir, la desaparició lenta i gradual d'una malaltia;

    oruptura cel·lular, finalment, és també un sintagma descriptiu de registre més divulgatiu que les formes anteriors, creat sobre el mot de la llengua general ruptura; aquesta denominació pot resultar una alternativa especialment vàlida davant el calc de l'anglès *disrupció cel·lular, formalment similar i etimològicament emparentat però utilitzat en català bàsicament per influència anglesa.

    ·Totes tres formes es documenten en català, especialment citòlisi i lisi cel·lular, que són les més vives entre els especialistes i es recullen en fonts terminològiques i lexicogràfiques.

    ·Totes tres tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenten les formes anàlogues.

    S'ha valorat la possibilitat que la forma anglesa cell disruption s'utilitzi referida exclusivament a un procés provocat i, en canvi, cytolysis i cell lysis es refereixin a processos espontanis, però s'ha descartat aquesta opció, d'acord amb l'opinió de la majoria d'experts, que creuen que totes tres formes són intercanviables i poden referir-se a qualsevol mena de trencament cel·lular.

    [Acta 709, 3 de juliol de 2023]
lisi per proximitat lisi per proximitat

Ciències de la vida > Immunologia

  • ca  lisi per proximitat, n f
  • fr  lyse de voisinage
  • en  bystander lysis

Ciències de la vida > Immunologia

Definition
Lisi de cèl·lules pròximes a un lloc on s'activa el complement sense que intervinguin en el mecanisme activador.
lísing lísing

Economia > Finances

  • ca  arrendament financer, n m
  • ca  lísing, n m
  • es  arrendamiento financiero
  • es  leasing
  • fr  crédit-bail
  • fr  leasing
  • en  leasing

Economia > Finances

Definition
Combinació de l'arrendament amb la compravenda de béns mitjançant la qual s'arrenda un bé, de manera que, un cop finalitzat el termini d'arrendament, l'arrendatari pot optar entre prorrogar el contracte, proveir-se d'un nou bé que substitueixi l'anterior o adquirir-lo en propietat a un preu equivalent al valor residual.
lísing operatiu lísing operatiu

Economia > Finances

  • ca  lísing operatiu, n m
  • es  leasing operativo
  • fr  leasing opérationnel
  • it  leasing operativo
  • en  operational leasing

Economia > Finances

Definition
Lísing en què el valor de l'opció de compra del bé arrendat al final del contracte és similar al valor que té en el mercat financer.
lissencèfal -a lissencèfal -a

Ciències de la salut > Neurologia

  • ca  lissencèfal -a, adj
  • ca  agíric -a, adj sin. compl.
  • es  agírico
  • es  lisencéfalo
  • en  agyric
  • en  lissencephaly

Ciències de la salut > Neurologia

Definition
Dit del cervell sense circumvolucions, tret de les primàries, característic dels mamífers no placentaris, que en l'ésser humà pot representar l'estadi final d'un procés d'esclerosi cerebral o ser una malformació congènita.