Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionaris cartogràfics

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  aplicació de SIG, n f
  • es  aplicación de SIG
  • en  GIS application

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG

Definition
Aplicació amb funcionalitat personalitzada que s'utilitza per a tasques específiques en un sistema d'informació geogràfica.

Note

  • En el nivell més elemental, una aplicació de SIG es pot limitar a la simple visualització i consulta de la informació. En els casos més sofisticats, pot incloure qualsevol funció d'anàlisi o de modelització espacial avançada. Fins i tot pot incorporar funcions programades expressament per a l'aplicació, no disponibles de sèrie.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  aplicació de SIG client, n f
  • ca  client de SIG, n m
  • es  aplicación de SIG cliente
  • en  GIS client application

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG

Definition
Programari de SIG que utilitza connexions a servidors de dades espacials o a servidors d'aplicacions de SIG per a obtenir dades o serveis amb els quals opera.

Note

  • Les aplicacions de SIG clients es diferencien en clients de SIG d'escriptori i clients de SIG web.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  aplicació del costat del client, n f
  • es  aplicación del lado del cliente
  • en  client-side application

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Tecnologia web

Definition
Aplicació web la funcionalitat de la qual s'executa parcialment o totalment en el client.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  aplicació sense fils, n f
  • es  aplicación inalámbrica
  • en  wireless application

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari

Definition
Aplicació client que es pot executar en ordinadors portàtils o dispositius mòbils.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  aplicació web, n f
  • es  aplicación web
  • en  web application

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Tecnologia web

Definition
Aplicació concebuda i programada per a operar a través d'Internet, que utilitza pàgines web com a interfície client i que, per tant, s'utilitza dins d'un navegador web.

Note

  • Una aplicació web requereix una arquitectura de tres nivells i es descompon en parts servidores i parts clients. Generalment, la part o parts servidores són les que realitzen els processos i generen els resultats, que són servits a través d'Internet a les parts client, les quals poden tenir més o menys funcionalitat pròpia, però habitualment solen limitar-se a la interfície d'usuari i, per tant, a la funcionalitat d'interacció per a sol·licitar operacions i seleccionar o introduir arguments. Segons el grau de funcionalitat pròpia, es parla de clients lleugers o de clients pesants.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  apoàpside, n m
  • es  apoápside
  • en  apoapsis

Teledetecció > Òrbites

Definition
Punt de màxim allunyament d'un cos celeste en una òrbita el·líptica respecte al centre de masses al voltant del qual orbita.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  apoastre, n m
  • es  apoastro
  • en  apoastron

Teledetecció > Òrbites

Definition
Punt de l'òrbita d'un astre secundari que es troba a la distància major de l'astre principal, típicament una estrella, al voltant del qual orbita, en oposició al periastre.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  apogeu, n m
  • ca  apofocus, n m sin. compl.
  • es  apogeo
  • es  apofoco sin. compl.
  • en  apogee
  • en  apofocus sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definition
Apoàpside d'un satèl·lit amb relació a la Terra, en oposició al perigeu.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  apogeu, n m
  • ca  apofocus, n m sin. compl.
  • es  apogeo
  • es  apofoco sin. compl.
  • en  apogee
  • en  apofocus sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definition
Apoàpside d'un satèl·lit amb relació a la Terra, en oposició al perigeu.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  Apollo, n m

Teledetecció > Missions

Definition
Programa d'exploració lunar dels Estats Units d'Amèrica format per 20 vols espacials, que va estar actiu entre les dècades de 1960 i 1970.

D'aquestes missions, les 6 primeres eren no tripulades, denominades AS-201 (AS prové del terme Apollo i del coet d'enlairament, denominat Saturn), AS-203 (coneguda informalment com a Apollo-2), AS-202 (coneguda informalment com a Apollo-3), AS-204 (redenominada oficialment com a Apollo-1 en record de la tripulació que va morir-hi en la fase de prova) i Apollo 4 a 6, llançades entre el 26 de febrer de 1966 i el 4 d'abril de 1968. La primera missió tripulada va ser l'Apollo 7, llançada l'11 d'octubre de 1968, la qual va estar a l'espai exterior, orbitant al voltant de la Terra, 11 dies. La primera missió que va orbitar a l'entorn d'un cos celeste diferent de la Terra (la Lluna) va ser l'Apollo 8. Després de les missions Apollo 9 i Apollo 10, l'Apollo 11, llançat el 20 de juliol de 1969, va permetre per primer cop a la història que l'home trepitgés la Lluna. Amb les 5 següents missions Apollo, un total de 12 homes han estat a la Lluna, i són les úniques ocasions en què missions tripulades han aterrat a un cos celeste. La darrera missió del programa va ser l'Apollo 17, llançada el 7 de setembre de 1972, ja que les missions Apollo 18 a 20 van ser anul·lades. Val a dir, però, que les missions posteriors del programa Skylab (1973-1974) i de l'Apollo-Saliut Test Project (1975), programa conjunt de la Unió Soviètica i els Estats d'Units d'Amèrica, són sovint considerades dins el programa Apollo. Les missions Apollo van ser de les primeres a adquirir imatges de teledetecció civil, en aquest cas sobre pel·lícula fotogràfica.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6