nyasa
nyasa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca nyasa
- ca kinyasa sin. compl.
- ca mwera sin. compl.
- ca nyanza sin. compl.
- de Mwera
- en Nyasa
- en Kinyasa sin. compl.
- en Mwera sin. compl.
- en Nyanza sin. compl.
- es nyasa
- es kinyasa sin. compl.
- es mwera sin. compl.
- es nyanza sin. compl.
- eu nyasa
- eu kinyasa sin. compl.
- eu mwera sin. compl.
- eu nyanza sin. compl.
- fr nyasa
- fr kinyasa sin. compl.
- fr mwera sin. compl.
- fr nyanza sin. compl.
- gl nyasa
- gl kinyasa sin. compl.
- gl mwera sin. compl.
- gl nyanza sin. compl.
- it nyasa
- it kinyasa sin. compl.
- it mwera sin. compl.
- it nyanza sin. compl.
- nl Nyasa
- nl Kinyasa sin. compl.
- nl Mwera sin. compl.
- nl Nyanza sin. compl.
- pt nyasa
- pt kinyasa sin. compl.
- pt mwera sin. compl.
- pt nyanza sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els nyases viuen al sud de Tanzània, concretament a la riba nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels nyases trobem els mandes, els matengos, els ngonis (els quals constitueixen els quatre grups majoritaris del districte de Mbinga, a la regió de Ruvuma) i els mpotos. Alguns autors utilitzen el terme nyasa per a referir-se al manda i el mpoto.
El nyasa és conegut també amb el nom de mwera, però no s'ha de confondre amb el mwera parlat a la regió de Lindi, al sud-est de Tanzània.
El nyasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El nyasa rep altres denominacions, entre les quals kinyasa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamatengo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El nyasa és conegut també amb el nom de mwera, però no s'ha de confondre amb el mwera parlat a la regió de Lindi, al sud-est de Tanzània.
El nyasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El nyasa rep altres denominacions, entre les quals kinyasa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamatengo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
nyasa
nyasa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca mpoto
- ca chimpoto sin. compl.
- ca nyasa sin. compl.
- de Mpoto
- de Chimpoto sin. compl.
- de Kinyasa sin. compl.
- de Nyasa sin. compl.
- en Mpoto
- en Chimpoto sin. compl.
- en Nyasa sin. compl.
- es mpoto
- es chimpoto sin. compl.
- es nyasa sin. compl.
- eu mpoto
- eu chimpoto sin. compl.
- eu nyasa sin. compl.
- fr mpoto
- fr chimpoto sin. compl.
- fr kinyasa sin. compl.
- fr nyasa sin. compl.
- gl mpoto
- gl chimpoto sin. compl.
- gl nyasa sin. compl.
- it mpoto
- it chimpoto sin. compl.
- it nyasa sin. compl.
- nl Mpoto
- nl Chimpoto sin. compl.
- nl Kinyasa sin. compl.
- nl Nyasa sin. compl.
- pt mpoto
- pt chimpoto sin. compl.
- pt nyasa sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic mpoto se situa al sud de Tanzània, concretament al nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels mpotos trobem els mandes, els matengos, els nyases i els ngonis.
El mpoto s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mpoto s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
nyaturu
nyaturu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca nyaturu
- ca keremi sin. compl.
- ca kinyaturu sin. compl.
- ca kiremi sin. compl.
- ca kirimi sin. compl.
- ca limi sin. compl.
- ca remi sin. compl.
- ca rimi sin. compl.
- ca turu sin. compl.
- ar نياتورو
- cy Nyaturu
- cy Keremi sin. compl.
- cy Kinyaturu sin. compl.
- cy Kiremi sin. compl.
- cy Kirimi sin. compl.
- cy Limi sin. compl.
- cy Remi sin. compl.
- cy Rimi sin. compl.
- cy Turu sin. compl.
- de Nyaturu
- de Keremi sin. compl.
- de Kinyaturu sin. compl.
- de Kiremi sin. compl.
- de Kirimi sin. compl.
- de Limi sin. compl.
- de Remi sin. compl.
- de Rimi sin. compl.
- de Turu sin. compl.
- en Nyaturu
- en Keremi sin. compl.
- en Kinyaturu sin. compl.
- en Kiremi sin. compl.
- en Kirimi sin. compl.
- en Limi sin. compl.
- en Remi sin. compl.
- en Rimi sin. compl.
- en Turu sin. compl.
- es ñaturu
- es keremi sin. compl.
- es kinyaturu sin. compl.
- es kiremi sin. compl.
- es kirimi sin. compl.
- es limi sin. compl.
- es remi sin. compl.
- es rimi sin. compl.
- es turu sin. compl.
- eu nyaturuera
- eu keremi sin. compl.
- eu kinyaturu sin. compl.
- eu kiremi sin. compl.
- eu kirimi sin. compl.
- eu limi sin. compl.
- eu nyaturu sin. compl.
- eu remi sin. compl.
- eu rimi sin. compl.
- eu turu sin. compl.
- fr nyaturu
- fr keremi sin. compl.
- fr kinyaturu sin. compl.
- fr kiremi sin. compl.
- fr kirimi sin. compl.
- fr limi sin. compl.
- fr remi sin. compl.
- fr rimi sin. compl.
- fr turu sin. compl.
- gl nyaturu
- gl keremi sin. compl.
- gl kinyaturu sin. compl.
- gl kiremi sin. compl.
- gl kirimi sin. compl.
- gl limi sin. compl.
- gl remi sin. compl.
- gl rimi sin. compl.
- gl turu sin. compl.
- gn ñaturu
- gn keremi sin. compl.
- gn kinyaturu sin. compl.
- gn kiremi sin. compl.
- gn kirimi sin. compl.
- gn limi sin. compl.
- gn remi sin. compl.
- gn rimi sin. compl.
- gn turu sin. compl.
- it nyaturu
- it keremi sin. compl.
- it kinyaturu sin. compl.
- it kiremi sin. compl.
- it kirimi sin. compl.
- it limi sin. compl.
- it remi sin. compl.
- it rimi sin. compl.
- it turu sin. compl.
- pt nyaturu
- pt keremi sin. compl.
- pt kinyaturu sin. compl.
- pt kiremi sin. compl.
- pt kirimi sin. compl.
- pt limi sin. compl.
- pt remi sin. compl.
- pt rimi sin. compl.
- pt turu sin. compl.
- tmh Tanyaturut
- tmh Keremi sin. compl.
- tmh kinyaturu sin. compl.
- tmh kiremi sin. compl.
- tmh kirimi sin. compl.
- tmh limi sin. compl.
- tmh remi sin. compl.
- tmh rimi sin. compl.
- tmh turu sin. compl.
- zh 尼亚图卢语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic nyaturu representa aproximadament el 2% de la població de Tanzània. Generalment, els parlants de nyaturu tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El territori lingüístic del nyaturu se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe).
El nyaturu està format per tres varietats dialectals: el chahi, el ginyamunyinganyi i el girwana.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El territori lingüístic del nyaturu se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe).
El nyaturu està format per tres varietats dialectals: el chahi, el ginyamunyinganyi i el girwana.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
nyen
nyen
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca njen
- ca nyen sin. compl.
- ca nzin sin. compl.
- cod önzi
- de Njen
- de Nyen sin. compl.
- de Nzin sin. compl.
- en Njen
- en Nyen sin. compl.
- en Nzin sin. compl.
- es njen
- es nyen sin. compl.
- es nzin sin. compl.
- eu njen
- eu nyen sin. compl.
- eu nzin sin. compl.
- fr njen
- fr nyen sin. compl.
- fr nzin sin. compl.
- gl njen
- gl nyen sin. compl.
- gl nzin sin. compl.
- it njen
- it nyen sin. compl.
- it nzin sin. compl.
- nl Njen
- nl Nyen sin. compl.
- nl Nzin sin. compl.
- pt njen
- pt nyen sin. compl.
- pt nzin sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definition
El njen és una llengua del grup momo parlada al poble de Njen, al sud-oest del Camerun, en diversos barris que duen els noms de les primeres famílies que s'hi van establir: Boniguang, Batwobi, Bodambu, Beli, Beten, Bomanya, Bombulibet i Bomangwet. El grup s'autodenomina nzin i anomena la seva llengua önzi·.
La comunitat njen es va formar a partir de dos grups amb orígens i llengües diferents que es van establir a Njen cap a mitjan segle XIX: l'un procedia de Mendankwe (divisió Mezam) i l'altre de Kong (actualment Fontem, divisió Lebialem). Amb el temps han acabat parlant una mateixa llengua, tot i que no se sap del cert si les dues llengües van convergir fins a formar-ne una de sola o si una de les dues es va acabar imposant. Actualment no sembla haver-hi variació interna en njen.
Els njens tenen una relació força intensa amb els veïns moghamos. De fet, el poble de Njen es considera un barri del poble moghamo d'Ashong. Si bé la major part dels njens parla moghamo, llengua que els nens aprenen a partir dels sis anys, els moghamos no parlen njen. També tenen força contacte amb els mundanis, un altre grup veí, especialment amb el subgrup bamumbu. Fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca i l'anglès és la llengua d'ensenyament.
El njen és la llengua habitual de comunicació dins la comunitat. No s'ha desenvolupat fins al moment un sistema d'escriptura per a aquesta llengua, però sembla que hi ha un mestre interessat a treballar-hi.
La comunitat njen es va formar a partir de dos grups amb orígens i llengües diferents que es van establir a Njen cap a mitjan segle XIX: l'un procedia de Mendankwe (divisió Mezam) i l'altre de Kong (actualment Fontem, divisió Lebialem). Amb el temps han acabat parlant una mateixa llengua, tot i que no se sap del cert si les dues llengües van convergir fins a formar-ne una de sola o si una de les dues es va acabar imposant. Actualment no sembla haver-hi variació interna en njen.
Els njens tenen una relació força intensa amb els veïns moghamos. De fet, el poble de Njen es considera un barri del poble moghamo d'Ashong. Si bé la major part dels njens parla moghamo, llengua que els nens aprenen a partir dels sis anys, els moghamos no parlen njen. També tenen força contacte amb els mundanis, un altre grup veí, especialment amb el subgrup bamumbu. Fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca i l'anglès és la llengua d'ensenyament.
El njen és la llengua habitual de comunicació dins la comunitat. No s'ha desenvolupat fins al moment un sistema d'escriptura per a aquesta llengua, però sembla que hi ha un mestre interessat a treballar-hi.
nyiha
nyiha
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca nyiha
- ca ishinyiha sin. compl.
- ca kinyiha sin. compl.
- ca nyika sin. compl.
- ca nyixa sin. compl.
- ca shinyiha sin. compl.
- de Nyiha
- de Kinyiha sin. compl.
- de Nyika sin. compl.
- de Shinyiha sin. compl.
- en Nyiha
- en Nyika
- en Ishinyiha sin. compl.
- en Kinyiha sin. compl.
- en Nyixa sin. compl.
- en Shinyiha sin. compl.
- es nyiha
- es ishinyiha sin. compl.
- es kinyiha sin. compl.
- es nyixa sin. compl.
- es shinyiha sin. compl.
- eu nyiha
- eu ishinyiha sin. compl.
- eu kinyiha sin. compl.
- eu nyixa sin. compl.
- eu shinyiha sin. compl.
- fr nyiha
- fr ishinyiha sin. compl.
- fr kinyiha sin. compl.
- fr nyika sin. compl.
- fr shinyiha sin. compl.
- gl nyiha
- gl ishinyiha sin. compl.
- gl kinyiha sin. compl.
- gl nyixa sin. compl.
- gl shinyiha sin. compl.
- it nyiha
- it ishinyiha sin. compl.
- it kinyiha sin. compl.
- it nyixa sin. compl.
- it shinyiha sin. compl.
- nl Nyiha
- nl Ishinyiha sin. compl.
- nl Kinyiha sin. compl.
- nl Nyika sin. compl.
- nl Shinyiha sin. compl.
- pt nyiha
- pt ishinyiha sin. compl.
- pt kinyiha sin. compl.
- pt nyixa sin. compl.
- pt shinyiha sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definition
El nyiha es parla principalment al sud-oest de Tanzània (el seu el territori tradicional se situa al districte de Mbozi, a la regió de Mbeya) i Zàmbia. També hi ha parlants de nyiha al nord-oest de Malawi.
Alguns autors utilitzen el terme nyiha (o nyika) per a referir-se a diversos grups ètnics que viuen entre els llacs Nyasa i Tanganyika, entre el quals els nyihes, els lambyes i els wandyes.
Podem distingir quatre varietats del nyiha: el nyiha central o nyiha de Mbozi, que s'estén des del sud del llac Rukwa fins a la frontera amb Zàmbia; el nyiha del sud, situat principalment al nord de Zàmbia i que té alguns parlants al nord-oest de Malawi; el nyika occidental, a l'altiplà d'Ufipa i a la vall de Rukwa, i el nyika oriental, parlat al districte de Rungwe. Els parlants de nyika oriental han estat parcialment o totalment assimilats pel grup etnolingüístic dominant a la regió, els nyakuses.
El nyiha és lingüísticament proper al malila, el lambya i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Alguns autors utilitzen el terme nyiha (o nyika) per a referir-se a diversos grups ètnics que viuen entre els llacs Nyasa i Tanganyika, entre el quals els nyihes, els lambyes i els wandyes.
Podem distingir quatre varietats del nyiha: el nyiha central o nyiha de Mbozi, que s'estén des del sud del llac Rukwa fins a la frontera amb Zàmbia; el nyiha del sud, situat principalment al nord de Zàmbia i que té alguns parlants al nord-oest de Malawi; el nyika occidental, a l'altiplà d'Ufipa i a la vall de Rukwa, i el nyika oriental, parlat al districte de Rungwe. Els parlants de nyika oriental han estat parcialment o totalment assimilats pel grup etnolingüístic dominant a la regió, els nyakuses.
El nyiha és lingüísticament proper al malila, el lambya i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
nyika
nyika
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca nyiha
- ca ishinyiha sin. compl.
- ca kinyiha sin. compl.
- ca nyika sin. compl.
- ca nyixa sin. compl.
- ca shinyiha sin. compl.
- de Nyiha
- de Kinyiha sin. compl.
- de Nyika sin. compl.
- de Shinyiha sin. compl.
- en Nyiha
- en Nyika
- en Ishinyiha sin. compl.
- en Kinyiha sin. compl.
- en Nyixa sin. compl.
- en Shinyiha sin. compl.
- es nyiha
- es ishinyiha sin. compl.
- es kinyiha sin. compl.
- es nyixa sin. compl.
- es shinyiha sin. compl.
- eu nyiha
- eu ishinyiha sin. compl.
- eu kinyiha sin. compl.
- eu nyixa sin. compl.
- eu shinyiha sin. compl.
- fr nyiha
- fr ishinyiha sin. compl.
- fr kinyiha sin. compl.
- fr nyika sin. compl.
- fr shinyiha sin. compl.
- gl nyiha
- gl ishinyiha sin. compl.
- gl kinyiha sin. compl.
- gl nyixa sin. compl.
- gl shinyiha sin. compl.
- it nyiha
- it ishinyiha sin. compl.
- it kinyiha sin. compl.
- it nyixa sin. compl.
- it shinyiha sin. compl.
- nl Nyiha
- nl Ishinyiha sin. compl.
- nl Kinyiha sin. compl.
- nl Nyika sin. compl.
- nl Shinyiha sin. compl.
- pt nyiha
- pt ishinyiha sin. compl.
- pt kinyiha sin. compl.
- pt nyixa sin. compl.
- pt shinyiha sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definition
El nyiha es parla principalment al sud-oest de Tanzània (el seu el territori tradicional se situa al districte de Mbozi, a la regió de Mbeya) i Zàmbia. També hi ha parlants de nyiha al nord-oest de Malawi.
Alguns autors utilitzen el terme nyiha (o nyika) per a referir-se a diversos grups ètnics que viuen entre els llacs Nyasa i Tanganyika, entre el quals els nyihes, els lambyes i els wandyes.
Podem distingir quatre varietats del nyiha: el nyiha central o nyiha de Mbozi, que s'estén des del sud del llac Rukwa fins a la frontera amb Zàmbia; el nyiha del sud, situat principalment al nord de Zàmbia i que té alguns parlants al nord-oest de Malawi; el nyika occidental, a l'altiplà d'Ufipa i a la vall de Rukwa, i el nyika oriental, parlat al districte de Rungwe. Els parlants de nyika oriental han estat parcialment o totalment assimilats pel grup etnolingüístic dominant a la regió, els nyakuses.
El nyiha és lingüísticament proper al malila, el lambya i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Alguns autors utilitzen el terme nyiha (o nyika) per a referir-se a diversos grups ètnics que viuen entre els llacs Nyasa i Tanganyika, entre el quals els nyihes, els lambyes i els wandyes.
Podem distingir quatre varietats del nyiha: el nyiha central o nyiha de Mbozi, que s'estén des del sud del llac Rukwa fins a la frontera amb Zàmbia; el nyiha del sud, situat principalment al nord de Zàmbia i que té alguns parlants al nord-oest de Malawi; el nyika occidental, a l'altiplà d'Ufipa i a la vall de Rukwa, i el nyika oriental, parlat al districte de Rungwe. Els parlants de nyika oriental han estat parcialment o totalment assimilats pel grup etnolingüístic dominant a la regió, els nyakuses.
El nyiha és lingüísticament proper al malila, el lambya i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
nyilamba
nyilamba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca nilamba
- ca ikinilamba sin. compl.
- ca ikiniramba sin. compl.
- ca ilamba sin. compl.
- ca iramba sin. compl.
- ca kinilamba sin. compl.
- ca kiniramba sin. compl.
- ca nilyamba sin. compl.
- ca niramba sin. compl.
- ca nyilamba sin. compl.
- ca nyiramba sin. compl.
- ar نيلامبا
- cy Nilamba
- cy Ikinilamba sin. compl.
- cy Ikiniramba sin. compl.
- cy Ilamba sin. compl.
- cy Iramba sin. compl.
- cy Kinilamba sin. compl.
- cy Kiniramba sin. compl.
- cy Nilyamba sin. compl.
- cy Niramba sin. compl.
- cy Nyilamba sin. compl.
- cy Nyiramba sin. compl.
- de Nilamba
- de Ikinilamba sin. compl.
- de Ikiniramba sin. compl.
- de Ilamba sin. compl.
- de Iramba sin. compl.
- de Kinilamba sin. compl.
- de Kiniramba sin. compl.
- de Nilyamba sin. compl.
- de Niramba sin. compl.
- de Nyilamba sin. compl.
- de Nyiramba sin. compl.
- en Nilamba
- en Ikinilamba sin. compl.
- en Ikiniramba sin. compl.
- en Ilamba sin. compl.
- en Iramba sin. compl.
- en Kinilamba sin. compl.
- en Kiniramba sin. compl.
- en Nilyamba sin. compl.
- en Niramba sin. compl.
- en Nyilamba sin. compl.
- en Nyiramba sin. compl.
- es nilamba
- es ikinilamba sin. compl.
- es ikiniramba sin. compl.
- es ilamba sin. compl.
- es iramba sin. compl.
- es kinilamba sin. compl.
- es kiniramba sin. compl.
- es nilyamba sin. compl.
- es niramba sin. compl.
- es ñilamba sin. compl.
- es ñiramba sin. compl.
- eu nilambera
- eu ikinilamba sin. compl.
- eu ikiniramba sin. compl.
- eu ilamba sin. compl.
- eu iramba sin. compl.
- eu kinilamba sin. compl.
- eu kiniramba sin. compl.
- eu nilamba sin. compl.
- eu nilyamba sin. compl.
- eu niramba sin. compl.
- eu nyilamba sin. compl.
- eu nyiramba sin. compl.
- fr nilamba
- fr ikinilamba sin. compl.
- fr ikiniramba sin. compl.
- fr ilamba sin. compl.
- fr iramba sin. compl.
- fr kinilamba sin. compl.
- fr kiniramba sin. compl.
- fr nilyamba sin. compl.
- fr niramba sin. compl.
- fr nyilamba sin. compl.
- fr nyiramba sin. compl.
- gl nilamba
- gl ikinilamba sin. compl.
- gl ikiniramba sin. compl.
- gl ilamba sin. compl.
- gl iramba sin. compl.
- gl kinilamba sin. compl.
- gl kiniramba sin. compl.
- gl nilyamba sin. compl.
- gl niramba sin. compl.
- gl nyilamba sin. compl.
- gl nyiramba sin. compl.
- gn nilamba
- gn ikinilamba sin. compl.
- gn ikiniramba sin. compl.
- gn ilamba sin. compl.
- gn iramba sin. compl.
- gn kinilamba sin. compl.
- gn kiniramba sin. compl.
- gn nilyamba sin. compl.
- gn niramba sin. compl.
- gn nyilamba sin. compl.
- gn nyiramba sin. compl.
- it nilamba
- it ikinilamba sin. compl.
- it ikiniramba sin. compl.
- it ilamba sin. compl.
- it iramba sin. compl.
- it kinilamba sin. compl.
- it kiniramba sin. compl.
- it nilyamba sin. compl.
- it niramba sin. compl.
- it nyilamba sin. compl.
- it nyiramba sin. compl.
- pt nilamba
- pt ikinilamba sin. compl.
- pt ikiniramba sin. compl.
- pt ilamba sin. compl.
- pt iramba sin. compl.
- pt kinilamba sin. compl.
- pt kiniramba sin. compl.
- pt nilyamba sin. compl.
- pt niramba sin. compl.
- pt nyilamba sin. compl.
- pt nyiramba sin. compl.
- tmh Tanilambat
- tmh Ikinilamba sin. compl.
- tmh ikiniramba sin. compl.
- tmh ilamba sin. compl.
- tmh iramba sin. compl.
- tmh kinilamba sin. compl.
- tmh kiniramba sin. compl.
- tmh nilyamba sin. compl.
- tmh niramba sin. compl.
- tmh nyilamba sin. compl.
- tmh nyiramba sin. compl.
- zh 尼兰巴语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El territori lingüístic del nilamba se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nilamba, l'isanzu i el nyaturu), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza).
El nilamba és una llengua bantú parlada aproximadament per l'1,3% de la població de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El nilamba és una llengua bantú parlada aproximadament per l'1,3% de la població de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
nyiramba
nyiramba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca nilamba
- ca ikinilamba sin. compl.
- ca ikiniramba sin. compl.
- ca ilamba sin. compl.
- ca iramba sin. compl.
- ca kinilamba sin. compl.
- ca kiniramba sin. compl.
- ca nilyamba sin. compl.
- ca niramba sin. compl.
- ca nyilamba sin. compl.
- ca nyiramba sin. compl.
- ar نيلامبا
- cy Nilamba
- cy Ikinilamba sin. compl.
- cy Ikiniramba sin. compl.
- cy Ilamba sin. compl.
- cy Iramba sin. compl.
- cy Kinilamba sin. compl.
- cy Kiniramba sin. compl.
- cy Nilyamba sin. compl.
- cy Niramba sin. compl.
- cy Nyilamba sin. compl.
- cy Nyiramba sin. compl.
- de Nilamba
- de Ikinilamba sin. compl.
- de Ikiniramba sin. compl.
- de Ilamba sin. compl.
- de Iramba sin. compl.
- de Kinilamba sin. compl.
- de Kiniramba sin. compl.
- de Nilyamba sin. compl.
- de Niramba sin. compl.
- de Nyilamba sin. compl.
- de Nyiramba sin. compl.
- en Nilamba
- en Ikinilamba sin. compl.
- en Ikiniramba sin. compl.
- en Ilamba sin. compl.
- en Iramba sin. compl.
- en Kinilamba sin. compl.
- en Kiniramba sin. compl.
- en Nilyamba sin. compl.
- en Niramba sin. compl.
- en Nyilamba sin. compl.
- en Nyiramba sin. compl.
- es nilamba
- es ikinilamba sin. compl.
- es ikiniramba sin. compl.
- es ilamba sin. compl.
- es iramba sin. compl.
- es kinilamba sin. compl.
- es kiniramba sin. compl.
- es nilyamba sin. compl.
- es niramba sin. compl.
- es ñilamba sin. compl.
- es ñiramba sin. compl.
- eu nilambera
- eu ikinilamba sin. compl.
- eu ikiniramba sin. compl.
- eu ilamba sin. compl.
- eu iramba sin. compl.
- eu kinilamba sin. compl.
- eu kiniramba sin. compl.
- eu nilamba sin. compl.
- eu nilyamba sin. compl.
- eu niramba sin. compl.
- eu nyilamba sin. compl.
- eu nyiramba sin. compl.
- fr nilamba
- fr ikinilamba sin. compl.
- fr ikiniramba sin. compl.
- fr ilamba sin. compl.
- fr iramba sin. compl.
- fr kinilamba sin. compl.
- fr kiniramba sin. compl.
- fr nilyamba sin. compl.
- fr niramba sin. compl.
- fr nyilamba sin. compl.
- fr nyiramba sin. compl.
- gl nilamba
- gl ikinilamba sin. compl.
- gl ikiniramba sin. compl.
- gl ilamba sin. compl.
- gl iramba sin. compl.
- gl kinilamba sin. compl.
- gl kiniramba sin. compl.
- gl nilyamba sin. compl.
- gl niramba sin. compl.
- gl nyilamba sin. compl.
- gl nyiramba sin. compl.
- gn nilamba
- gn ikinilamba sin. compl.
- gn ikiniramba sin. compl.
- gn ilamba sin. compl.
- gn iramba sin. compl.
- gn kinilamba sin. compl.
- gn kiniramba sin. compl.
- gn nilyamba sin. compl.
- gn niramba sin. compl.
- gn nyilamba sin. compl.
- gn nyiramba sin. compl.
- it nilamba
- it ikinilamba sin. compl.
- it ikiniramba sin. compl.
- it ilamba sin. compl.
- it iramba sin. compl.
- it kinilamba sin. compl.
- it kiniramba sin. compl.
- it nilyamba sin. compl.
- it niramba sin. compl.
- it nyilamba sin. compl.
- it nyiramba sin. compl.
- pt nilamba
- pt ikinilamba sin. compl.
- pt ikiniramba sin. compl.
- pt ilamba sin. compl.
- pt iramba sin. compl.
- pt kinilamba sin. compl.
- pt kiniramba sin. compl.
- pt nilyamba sin. compl.
- pt niramba sin. compl.
- pt nyilamba sin. compl.
- pt nyiramba sin. compl.
- tmh Tanilambat
- tmh Ikinilamba sin. compl.
- tmh ikiniramba sin. compl.
- tmh ilamba sin. compl.
- tmh iramba sin. compl.
- tmh kinilamba sin. compl.
- tmh kiniramba sin. compl.
- tmh nilyamba sin. compl.
- tmh niramba sin. compl.
- tmh nyilamba sin. compl.
- tmh nyiramba sin. compl.
- zh 尼兰巴语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El territori lingüístic del nilamba se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nilamba, l'isanzu i el nyaturu), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza).
El nilamba és una llengua bantú parlada aproximadament per l'1,3% de la població de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El nilamba és una llengua bantú parlada aproximadament per l'1,3% de la població de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
nyixa
nyixa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca nyiha
- ca ishinyiha sin. compl.
- ca kinyiha sin. compl.
- ca nyika sin. compl.
- ca nyixa sin. compl.
- ca shinyiha sin. compl.
- de Nyiha
- de Kinyiha sin. compl.
- de Nyika sin. compl.
- de Shinyiha sin. compl.
- en Nyiha
- en Nyika
- en Ishinyiha sin. compl.
- en Kinyiha sin. compl.
- en Nyixa sin. compl.
- en Shinyiha sin. compl.
- es nyiha
- es ishinyiha sin. compl.
- es kinyiha sin. compl.
- es nyixa sin. compl.
- es shinyiha sin. compl.
- eu nyiha
- eu ishinyiha sin. compl.
- eu kinyiha sin. compl.
- eu nyixa sin. compl.
- eu shinyiha sin. compl.
- fr nyiha
- fr ishinyiha sin. compl.
- fr kinyiha sin. compl.
- fr nyika sin. compl.
- fr shinyiha sin. compl.
- gl nyiha
- gl ishinyiha sin. compl.
- gl kinyiha sin. compl.
- gl nyixa sin. compl.
- gl shinyiha sin. compl.
- it nyiha
- it ishinyiha sin. compl.
- it kinyiha sin. compl.
- it nyixa sin. compl.
- it shinyiha sin. compl.
- nl Nyiha
- nl Ishinyiha sin. compl.
- nl Kinyiha sin. compl.
- nl Nyika sin. compl.
- nl Shinyiha sin. compl.
- pt nyiha
- pt ishinyiha sin. compl.
- pt kinyiha sin. compl.
- pt nyixa sin. compl.
- pt shinyiha sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definition
El nyiha es parla principalment al sud-oest de Tanzània (el seu el territori tradicional se situa al districte de Mbozi, a la regió de Mbeya) i Zàmbia. També hi ha parlants de nyiha al nord-oest de Malawi.
Alguns autors utilitzen el terme nyiha (o nyika) per a referir-se a diversos grups ètnics que viuen entre els llacs Nyasa i Tanganyika, entre el quals els nyihes, els lambyes i els wandyes.
Podem distingir quatre varietats del nyiha: el nyiha central o nyiha de Mbozi, que s'estén des del sud del llac Rukwa fins a la frontera amb Zàmbia; el nyiha del sud, situat principalment al nord de Zàmbia i que té alguns parlants al nord-oest de Malawi; el nyika occidental, a l'altiplà d'Ufipa i a la vall de Rukwa, i el nyika oriental, parlat al districte de Rungwe. Els parlants de nyika oriental han estat parcialment o totalment assimilats pel grup etnolingüístic dominant a la regió, els nyakuses.
El nyiha és lingüísticament proper al malila, el lambya i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Alguns autors utilitzen el terme nyiha (o nyika) per a referir-se a diversos grups ètnics que viuen entre els llacs Nyasa i Tanganyika, entre el quals els nyihes, els lambyes i els wandyes.
Podem distingir quatre varietats del nyiha: el nyiha central o nyiha de Mbozi, que s'estén des del sud del llac Rukwa fins a la frontera amb Zàmbia; el nyiha del sud, situat principalment al nord de Zàmbia i que té alguns parlants al nord-oest de Malawi; el nyika occidental, a l'altiplà d'Ufipa i a la vall de Rukwa, i el nyika oriental, parlat al districte de Rungwe. Els parlants de nyika oriental han estat parcialment o totalment assimilats pel grup etnolingüístic dominant a la regió, els nyakuses.
El nyiha és lingüísticament proper al malila, el lambya i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
nynaka
nynaka
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai
- ca maka
- ca enimaca sin. compl.
- ca enimaga sin. compl.
- ca macà sin. compl.
- ca mak'à sin. compl.
- ca makà sin. compl.
- ca nynaka sin. compl.
- ca toothle sin. compl.
- ca towolhi sin. compl.
- cod in-e-khewe-l (tanikihwelt)
- cod makà (tamakt)
- ar ماكية
- cy Maka
- cy Enimaca sin. compl.
- cy Enimaga sin. compl.
- cy Macá sin. compl.
- cy Mak'á sin. compl.
- cy Maká sin. compl.
- cy Nynaka sin. compl.
- cy Toothle sin. compl.
- cy Towolhi sin. compl.
- de Maká
- de Enimaca sin. compl.
- de Maca sin. compl.
- de Nynaka sin. compl.
- de Towolhi sin. compl.
- en Maca
- en Enimaca sin. compl.
- en Enimaga sin. compl.
- en Macá sin. compl.
- en Mak'á sin. compl.
- en Maká sin. compl.
- en Nynaka sin. compl.
- en Toothle sin. compl.
- en Towolhi sin. compl.
- es maká
- es enimaca sin. compl.
- es enimaga sin. compl.
- es macá sin. compl.
- es mak'á sin. compl.
- es maká sin. compl.
- es nynaka sin. compl.
- es toothle sin. compl.
- es towolhi sin. compl.
- eu makera
- eu enimaca sin. compl.
- eu enimaga sin. compl.
- eu macà sin. compl.
- eu mak'à sin. compl.
- eu makà sin. compl.
- eu nynaka sin. compl.
- eu toothle sin. compl.
- eu towolhi sin. compl.
- fr maca
- fr enimaca sin. compl.
- fr enimaga sin. compl.
- fr macá sin. compl.
- fr mak'á sin. compl.
- fr maka sin. compl.
- fr nynaka sin. compl.
- fr toothle sin. compl.
- fr towolhi sin. compl.
- gl maka
- gl enimaca sin. compl.
- gl enimaga sin. compl.
- gl macá sin. compl.
- gl mak'á sin. compl.
- gl maká sin. compl.
- gl nynaka sin. compl.
- gl toothle sin. compl.
- gl towolhi sin. compl.
- gn maka
- gn enimaga sin. compl.
- gn enimaka sin. compl.
- gn macá sin. compl.
- gn mak'á sin. compl.
- gn maká sin. compl.
- gn nynaka sin. compl.
- gn toothle sin. compl.
- gn towolhi sin. compl.
- it maka
- it enimaca sin. compl.
- it enimaga sin. compl.
- it macà sin. compl.
- it mak'à sin. compl.
- it makà sin. compl.
- it nynaka sin. compl.
- it toothle sin. compl.
- it towolhi sin. compl.
- ja マカ語
- ja トウォリ語、トオレ語、ニナカ語、エニマカ語、エニマガ語 sin. compl.
- nl Maka
- nl Enimaca sin. compl.
- nl Enimaga sin. compl.
- nl Macà sin. compl.
- nl Mak'à sin. compl.
- nl Makà sin. compl.
- nl Nynaka sin. compl.
- nl Toothle sin. compl.
- nl Towolhi sin. compl.
- pt maka
- pt enimaca sin. compl.
- pt enimaga sin. compl.
- pt macá sin. compl.
- pt mak'á sin. compl.
- pt maká sin. compl.
- pt nynaka sin. compl.
- pt toothle sin. compl.
- pt towolhi sin. compl.
- ru Мака
- ru Мак-а sin. compl.
- ru Нинака sin. compl.
- ru Тоотле sin. compl.
- ru Энимака sin. compl.
- ru Товольи sin. compl.
- ru Энимага sin. compl.
- sw Maká
- sw Enimaca sin. compl.
- sw Enimaga sin. compl.
- sw Macá sin. compl.
- sw Mak'á sin. compl.
- sw Maká sin. compl.
- sw Nynaka sin. compl.
- sw Toothle sin. compl.
- sw Towolhi sin. compl.
- tmh Tamakt
- zh 玛卡
- zh 玛卡 sin. compl.
- zh 玛嘎 sin. compl.
- zh 图斯勒 sin. compl.
- zh 尼纳卡 sin. compl.
- zh 托瓦依 sin. compl.
- zh 玛嘎阿 sin. compl.
- zh 恩尼玛卡 sin. compl.
- zh 恩尼玛嘎 sin. compl.
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai
Definition
El gentilici makà és originalment el nom que les comunitats toba i pilagà aplicaven a aquest grup ètnic. El terme in-e-khewe-l, 'nosaltres', es fa servir també com a autodenominació dels parlants de maka.
Els makes van contactar amb els europeus l'any 1927. Durant la Guerra del Chaco (1932-1935) van lluitar contra Bolívia, i després de la guerra van ser traslladats a prop d'Asunción, a la colònia Fray Bartolomé de las Casas. L'any 1985, a causa de les inundacions, la comunitat va ser reubicada a la Colònia Indígena Maka, a la localitat de Mariano Roque Alonso, prop de Puente Remanso.
Els makes van contactar amb els europeus l'any 1927. Durant la Guerra del Chaco (1932-1935) van lluitar contra Bolívia, i després de la guerra van ser traslladats a prop d'Asunción, a la colònia Fray Bartolomé de las Casas. L'any 1985, a causa de les inundacions, la comunitat va ser reubicada a la Colònia Indígena Maka, a la localitat de Mariano Roque Alonso, prop de Puente Remanso.
