Back to top
nukak nukak

Makú, Amèrica > Colòmbia

  • ca  nukak
  • ca  guaviare sin. compl.
  • ca  macú sin. compl.
  • ca  macú del guaviare sin. compl.
  • ca  macusa sin. compl.
  • ca  maczsa sin. compl.
  • ca  natuak sin. compl.
  • ca  nukak makú sin. compl.
  • cod  nukak
  • ar  نوكاكية
  • cy  Nukak
  • cy  Guaviare sin. compl.
  • cy  Macú sin. compl.
  • cy  Macú del guaviare sin. compl.
  • cy  Macusa sin. compl.
  • cy  Maczsa sin. compl.
  • cy  Natuak sin. compl.
  • cy  Nukak makú sin. compl.
  • de  Nukak
  • de  Guaviare sin. compl.
  • de  Macú sin. compl.
  • de  Macusa sin. compl.
  • de  Maczsa sin. compl.
  • de  Natuak sin. compl.
  • de  Nukak Makú sin. compl.
  • de  Wawiare Makú sin. compl.
  • en  Nukak
  • en  Guaviare sin. compl.
  • en  Macú sin. compl.
  • en  Macusa sin. compl.
  • en  Maczsa sin. compl.
  • en  Natuak sin. compl.
  • en  Nukak Makú sin. compl.
  • es  nukak
  • es  guaviare sin. compl.
  • es  macú sin. compl.
  • es  macú del guaviare sin. compl.
  • es  macusa sin. compl.
  • es  maczsa sin. compl.
  • es  natuak sin. compl.
  • es  nukak makú sin. compl.
  • eu  nukakera
  • eu  guaviare sin. compl.
  • eu  macú sin. compl.
  • eu  macú del guaviare sin. compl.
  • eu  macusa sin. compl.
  • eu  macza sin. compl.
  • eu  natuak sin. compl.
  • eu  nukak makú sin. compl.
  • fr  nukak
  • fr  guaviare sin. compl.
  • fr  macú sin. compl.
  • fr  macú del guaviare sin. compl.
  • fr  macusa sin. compl.
  • fr  maczsa sin. compl.
  • fr  natuak sin. compl.
  • fr  nukak makú sin. compl.
  • gl  nukak
  • gl  guaviare sin. compl.
  • gl  macú sin. compl.
  • gl  macú do guaviare sin. compl.
  • gl  macusa sin. compl.
  • gl  maczsa sin. compl.
  • gl  natuak sin. compl.
  • gl  nukak makú sin. compl.
  • it  nukak
  • it  guaviare sin. compl.
  • it  macú sin. compl.
  • it  macú del guaviare sin. compl.
  • it  macusa sin. compl.
  • it  maczsa sin. compl.
  • it  natuak sin. compl.
  • it  nukak makú sin. compl.
  • ja  ヌカック語
  • ja  マク語 sin. compl.
  • ja  ヌカック・マク語 sin. compl.
  • nl  Nukak
  • nl  Guaviare sin. compl.
  • nl  Macú sin. compl.
  • nl  Macú del Guaviare sin. compl.
  • nl  Macusa sin. compl.
  • nl  Maczsa sin. compl.
  • nl  Natuak sin. compl.
  • nl  Nukak Makú sin. compl.
  • pt  nukak
  • pt  guaviare sin. compl.
  • pt  macú sin. compl.
  • pt  macú del guaviare sin. compl.
  • pt  macusa sin. compl.
  • pt  maczsa sin. compl.
  • pt  natuak sin. compl.
  • pt  nukak makú sin. compl.
  • ru  Нукак
  • ru  Маку sin. compl.
  • ru  Гуавиаре sin. compl.
  • ru  Нукак-маку sin. compl.
  • zh  努卡科语
  • zh  努卡科-马库、瓜维亚勒的马库语、马古、马库萨、马克茨萨、瓜维亚勒、那图瓦克 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Makú, Amèrica > Colòmbia

Definition
Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent. Dins d'aquesta família, el nukak és força proper al cacua-nukak.

El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).

Els makú tenen una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen els grups veïns de verí per pescar i caçar a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.

La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80. Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.

Els nukak es divideixen en quatre grups territorials: wayarimunu (al nord-est), takayumunu (al sud-est), muahbehmunu (grup central) i meumunu (al sud-oest). Dins de cadascun d'aquests grups, els nukak viuen en petites comunitats d'entre 10 i 30 persones.

Eren caçadors-recol·lectors nòmades que evitaven el contacte, però des del final de la dècada de 1980 les seves terres han estat ocupades per cultivadors de coca, guerrilles, paramilitars i l'exèrcit colombià. Molts nukak han mort com a conseqüència d'aquesta ocupació. Han patit, a més, el greus efectes de malalties noves per a ells, com ara la grip.

Atrapats enmig del conflicte del narcotràfic, fa uns anys van haver de fugir del seu territori. El Govern colombià els va traslladar a una altra zona de la selva, massa petita i amb recursos escassos. Alguns es van establir prop d'àrees urbanes de la zona. Després de la mort d'un infant de nou anys, el cap, Mao-be, es va suicidar, desesperat per la situació que travessa el seu poble. El 1993, a instàncies de les campanyes internacionals pels drets dels nukak, el Govern va crear una reserva, que va ampliar el 1997. Ara els nukak demanen que es respectin les fronteres d'aquesta reserva.
nukak makú nukak makú

Makú, Amèrica > Colòmbia

  • ca  nukak
  • ca  guaviare sin. compl.
  • ca  macú sin. compl.
  • ca  macú del guaviare sin. compl.
  • ca  macusa sin. compl.
  • ca  maczsa sin. compl.
  • ca  natuak sin. compl.
  • ca  nukak makú sin. compl.
  • cod  nukak
  • ar  نوكاكية
  • cy  Nukak
  • cy  Guaviare sin. compl.
  • cy  Macú sin. compl.
  • cy  Macú del guaviare sin. compl.
  • cy  Macusa sin. compl.
  • cy  Maczsa sin. compl.
  • cy  Natuak sin. compl.
  • cy  Nukak makú sin. compl.
  • de  Nukak
  • de  Guaviare sin. compl.
  • de  Macú sin. compl.
  • de  Macusa sin. compl.
  • de  Maczsa sin. compl.
  • de  Natuak sin. compl.
  • de  Nukak Makú sin. compl.
  • de  Wawiare Makú sin. compl.
  • en  Nukak
  • en  Guaviare sin. compl.
  • en  Macú sin. compl.
  • en  Macusa sin. compl.
  • en  Maczsa sin. compl.
  • en  Natuak sin. compl.
  • en  Nukak Makú sin. compl.
  • es  nukak
  • es  guaviare sin. compl.
  • es  macú sin. compl.
  • es  macú del guaviare sin. compl.
  • es  macusa sin. compl.
  • es  maczsa sin. compl.
  • es  natuak sin. compl.
  • es  nukak makú sin. compl.
  • eu  nukakera
  • eu  guaviare sin. compl.
  • eu  macú sin. compl.
  • eu  macú del guaviare sin. compl.
  • eu  macusa sin. compl.
  • eu  macza sin. compl.
  • eu  natuak sin. compl.
  • eu  nukak makú sin. compl.
  • fr  nukak
  • fr  guaviare sin. compl.
  • fr  macú sin. compl.
  • fr  macú del guaviare sin. compl.
  • fr  macusa sin. compl.
  • fr  maczsa sin. compl.
  • fr  natuak sin. compl.
  • fr  nukak makú sin. compl.
  • gl  nukak
  • gl  guaviare sin. compl.
  • gl  macú sin. compl.
  • gl  macú do guaviare sin. compl.
  • gl  macusa sin. compl.
  • gl  maczsa sin. compl.
  • gl  natuak sin. compl.
  • gl  nukak makú sin. compl.
  • it  nukak
  • it  guaviare sin. compl.
  • it  macú sin. compl.
  • it  macú del guaviare sin. compl.
  • it  macusa sin. compl.
  • it  maczsa sin. compl.
  • it  natuak sin. compl.
  • it  nukak makú sin. compl.
  • ja  ヌカック語
  • ja  マク語 sin. compl.
  • ja  ヌカック・マク語 sin. compl.
  • nl  Nukak
  • nl  Guaviare sin. compl.
  • nl  Macú sin. compl.
  • nl  Macú del Guaviare sin. compl.
  • nl  Macusa sin. compl.
  • nl  Maczsa sin. compl.
  • nl  Natuak sin. compl.
  • nl  Nukak Makú sin. compl.
  • pt  nukak
  • pt  guaviare sin. compl.
  • pt  macú sin. compl.
  • pt  macú del guaviare sin. compl.
  • pt  macusa sin. compl.
  • pt  maczsa sin. compl.
  • pt  natuak sin. compl.
  • pt  nukak makú sin. compl.
  • ru  Нукак
  • ru  Маку sin. compl.
  • ru  Гуавиаре sin. compl.
  • ru  Нукак-маку sin. compl.
  • zh  努卡科语
  • zh  努卡科-马库、瓜维亚勒的马库语、马古、马库萨、马克茨萨、瓜维亚勒、那图瓦克 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

Makú, Amèrica > Colòmbia

Definition
Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent. Dins d'aquesta família, el nukak és força proper al cacua-nukak.

El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).

Els makú tenen una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen els grups veïns de verí per pescar i caçar a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.

La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80. Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.

Els nukak es divideixen en quatre grups territorials: wayarimunu (al nord-est), takayumunu (al sud-est), muahbehmunu (grup central) i meumunu (al sud-oest). Dins de cadascun d'aquests grups, els nukak viuen en petites comunitats d'entre 10 i 30 persones.

Eren caçadors-recol·lectors nòmades que evitaven el contacte, però des del final de la dècada de 1980 les seves terres han estat ocupades per cultivadors de coca, guerrilles, paramilitars i l'exèrcit colombià. Molts nukak han mort com a conseqüència d'aquesta ocupació. Han patit, a més, el greus efectes de malalties noves per a ells, com ara la grip.

Atrapats enmig del conflicte del narcotràfic, fa uns anys van haver de fugir del seu territori. El Govern colombià els va traslladar a una altra zona de la selva, massa petita i amb recursos escassos. Alguns es van establir prop d'àrees urbanes de la zona. Després de la mort d'un infant de nou anys, el cap, Mao-be, es va suicidar, desesperat per la situació que travessa el seu poble. El 1993, a instàncies de les campanyes internacionals pels drets dels nukak, el Govern va crear una reserva, que va ampliar el 1997. Ara els nukak demanen que es respectin les fronteres d'aquesta reserva.
nukini nukini

Pano > Principal, Amèrica > Brasil

  • ca  nuquiní
  • ca  nukini sin. compl.
  • ca  nukuíni sin. compl.
  • ar  نوكينية
  • cy  Nuquiní
  • cy  Nukini sin. compl.
  • cy  Nukuíni sin. compl.
  • de  Nukuini
  • de  Nukini sin. compl.
  • de  Nukuíni sin. compl.
  • de  Nuquiní sin. compl.
  • en  Nukuini
  • en  Nukini sin. compl.
  • en  Nukuíni sin. compl.
  • en  Nuquini sin. compl.
  • es  nukuíni
  • es  nukini sin. compl.
  • es  nuquiní sin. compl.
  • eu  nukiniera
  • eu  nukini sin. compl.
  • eu  nukuini sin. compl.
  • eu  nukuíni sin. compl.
  • eu  nuquini sin. compl.
  • fr  nukuini
  • fr  nukini sin. compl.
  • fr  nuquini sin. compl.
  • gl  nuquiní
  • gl  nukini sin. compl.
  • gl  nukuíni sin. compl.
  • it  nukini
  • it  nukuini sin. compl.
  • it  nuquini sin. compl.
  • ja  ヌキニ語
  • nl  Nuquiní
  • nl  Nukini sin. compl.
  • nl  Nukuíni sin. compl.
  • pt  nuquini
  • pt  nukini sin. compl.
  • pt  nukuini sin. compl.
  • ru  Нукуини
  • ru  Нукини sin. compl.
  • zh  努基尼语
  • zh  努奎尼、努奇尼 sin. compl.

Pano > Principal, Amèrica > Brasil

Definition
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen una agrupació pano-tacana (vegeu Fabre 2005), que no queda prou ben definida. La branca principal de la família està integrada pel marubo, el katukina-pano, el nuquiní i el kapanawa, entre altres.

Només les generacions més grans de nuquinís parlen la llengua pròpia, que ha deixat d'ensenyar-se als infants. La comunitat compta amb una escola amb professors indígenes, però els índexs d'escolarització són baixíssims.
nukuíni nukuíni

Pano > Principal, Amèrica > Brasil

  • ca  nuquiní
  • ca  nukini sin. compl.
  • ca  nukuíni sin. compl.
  • ar  نوكينية
  • cy  Nuquiní
  • cy  Nukini sin. compl.
  • cy  Nukuíni sin. compl.
  • de  Nukuini
  • de  Nukini sin. compl.
  • de  Nukuíni sin. compl.
  • de  Nuquiní sin. compl.
  • en  Nukuini
  • en  Nukini sin. compl.
  • en  Nukuíni sin. compl.
  • en  Nuquini sin. compl.
  • es  nukuíni
  • es  nukini sin. compl.
  • es  nuquiní sin. compl.
  • eu  nukiniera
  • eu  nukini sin. compl.
  • eu  nukuini sin. compl.
  • eu  nukuíni sin. compl.
  • eu  nuquini sin. compl.
  • fr  nukuini
  • fr  nukini sin. compl.
  • fr  nuquini sin. compl.
  • gl  nuquiní
  • gl  nukini sin. compl.
  • gl  nukuíni sin. compl.
  • it  nukini
  • it  nukuini sin. compl.
  • it  nuquini sin. compl.
  • ja  ヌキニ語
  • nl  Nuquiní
  • nl  Nukini sin. compl.
  • nl  Nukuíni sin. compl.
  • pt  nuquini
  • pt  nukini sin. compl.
  • pt  nukuini sin. compl.
  • ru  Нукуини
  • ru  Нукини sin. compl.
  • zh  努基尼语
  • zh  努奎尼、努奇尼 sin. compl.

Pano > Principal, Amèrica > Brasil

Definition
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen una agrupació pano-tacana (vegeu Fabre 2005), que no queda prou ben definida. La branca principal de la família està integrada pel marubo, el katukina-pano, el nuquiní i el kapanawa, entre altres.

Només les generacions més grans de nuquinís parlen la llengua pròpia, que ha deixat d'ensenyar-se als infants. La comunitat compta amb una escola amb professors indígenes, però els índexs d'escolarització són baixíssims.
nulibie nulibie

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

  • ca  elip
  • ca  belibi sin. compl.
  • ca  belip sin. compl.
  • ca  libie sin. compl.
  • ca  nulibie sin. compl.
  • ca  yambasa central sin. compl.
  • de  Elip
  • de  Belibi sin. compl.
  • de  Belip sin. compl.
  • de  Libie sin. compl.
  • de  Nulibie sin. compl.
  • en  Elip
  • en  Belibi sin. compl.
  • en  Belip sin. compl.
  • en  Central Yambasa sin. compl.
  • en  Libie sin. compl.
  • en  Nulibie sin. compl.
  • es  elip
  • es  belibi sin. compl.
  • es  belip sin. compl.
  • es  libie sin. compl.
  • es  nulibie sin. compl.
  • es  yambasa central sin. compl.
  • eu  elip
  • eu  belibi sin. compl.
  • eu  belip sin. compl.
  • eu  libie sin. compl.
  • eu  nulibie sin. compl.
  • eu  yambasa Erdialdekoa sin. compl.
  • fr  elip
  • fr  belibi sin. compl.
  • fr  belip sin. compl.
  • fr  libie sin. compl.
  • fr  nulibie sin. compl.
  • gl  elip
  • gl  belibi sin. compl.
  • gl  belip sin. compl.
  • gl  libie sin. compl.
  • gl  nulibie sin. compl.
  • gl  yambasa central sin. compl.
  • it  elip
  • it  belibi sin. compl.
  • it  belip sin. compl.
  • it  libie sin. compl.
  • it  nulibie sin. compl.
  • it  yambasa centrale sin. compl.
  • nl  Elip
  • nl  Belibi sin. compl.
  • nl  Belip sin. compl.
  • nl  Libie sin. compl.
  • nl  Nulibie sin. compl.
  • pt  elip
  • pt  belibi sin. compl.
  • pt  belip sin. compl.
  • pt  libie sin. compl.
  • pt  nulibie sin. compl.
  • pt  yambasa central sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

Definition
L'elip és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen a Bokito i Ombesa, al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el gunu; el kalong, l'elip, el mmala i el baca. Alguns autors consideren que el kalong, l'elip i el mmala són varietats d'una mateixa llengua; segons altres autors, es poden considerar llengües independents.

L'elip també s'anomena yambassa central ; aquesta denominació, però, inclou també el kalong i el mmala i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
numipu numipu

Sahaptiana, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  nez percé
  • ca  chopunnish sin. compl.
  • ca  numipu sin. compl.
  • cod  nimi'ipuu
  • cod  nimip
  • cy  Nez percé
  • cy  Nimi'ipuu sin. compl.
  • cy  Nimipu sin. compl.
  • de  Nez Percé
  • de  Chopunnish sin. compl.
  • de  Numipu sin. compl.
  • en  Nez Perce
  • en  Chopunnish sin. compl.
  • en  Numipu sin. compl.
  • es  nez percé
  • es  chopunnish sin. compl.
  • es  numipu sin. compl.
  • eu  nez perceera
  • eu  chopunnish sin. compl.
  • eu  nez percé sin. compl.
  • eu  nez perceera sin. compl.
  • eu  numipu sin. compl.
  • fr  nez-percé
  • fr  chopunnish sin. compl.
  • fr  numipu sin. compl.
  • gl  nez percé
  • gl  chopunnish sin. compl.
  • gl  numipu sin. compl.
  • gn  nes perse
  • gn  chopunnish sin. compl.
  • gn  numipu sin. compl.
  • it  nez percé
  • it  chopunnish sin. compl.
  • it  numipu sin. compl.
  • pt  nez percé
  • pt  chopunnish sin. compl.
  • pt  numipu sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Sahaptiana, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
El nez percé i el sahaptin, dues llengües força properes, formen la família lingüística sahaptiana. Aquesta petita família s'ha inclòs en una proposta hipotètica de família més àmplia, la penútia.

A l'època del contacte, els nez percés ocupaven l'àrea compresa entre les muntanyes Bitterroot, a l'est, i les muntanyes Blue, a l'oest, on actualment limiten el estats de Washington, Oregon i Idaho.

La denominació nez percé 'nas foradat' s'atribueix als canadencs francòfons i respondria als ornaments de closca que duien els membres d'aquest grup ètnic. Segons altres fonts, es basaria en un error d'interpretació, ja que l'ornamentació nasal no era una pràctica comuna entre els nez percés. La denominació pròpia d'aquesta comunitat és nimi'ipuu o nimipu, que significa 'gent real' o 'nosaltres, la gent'.

Aquesta llengua consta de dues variants dialectals: la de l'est o riu amunt i la de l'oest o riu avall, dividides pel riu Snake. Sembla, però, que a causa de la recol·locació de la comunitat en reserves fa més d'un segle i dels casaments entre parlants de variants diferents, la variació dialectal és actualment mínima o inexistent.
Al segle XIX, molts cayuses (un grup veí) van buscar protecció entre els nez percés i en van adoptar la llengua, de manera que la llengua cayuse es va extingir.

La llengua nez percé es troba seriosament amenaçada, ja que tan sols en queden un màxim de 60 parlants. Els darrers anys s'han projectat diverses iniciatives per mirar de revitalitzar-la.
nundoro nundoro

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

  • ca  ndoola
  • ca  ndoro sin. compl.
  • ca  njoyame sin. compl.
  • ca  nundoro sin. compl.
  • de  Ndoola
  • de  Ndola sin. compl.
  • de  Ndoro sin. compl.
  • de  Njoyame sin. compl.
  • de  Nundoro sin. compl.
  • en  Ndoola
  • en  Ndoro sin. compl.
  • en  Njoyame sin. compl.
  • en  Nundoro sin. compl.
  • es  ndoola
  • es  ndoro sin. compl.
  • es  njoyame sin. compl.
  • es  nundoro sin. compl.
  • eu  ndoola
  • eu  ndoro sin. compl.
  • eu  njoyame sin. compl.
  • eu  nundoro sin. compl.
  • fr  ndoola
  • fr  ndola sin. compl.
  • fr  ndoolai sin. compl.
  • fr  ndoro sin. compl.
  • fr  nundoro sin. compl.
  • gl  ndoola
  • gl  ndoro sin. compl.
  • gl  njoyame sin. compl.
  • gl  nundoro sin. compl.
  • it  ndoola
  • it  ndoro sin. compl.
  • it  njoyame sin. compl.
  • it  nundoro sin. compl.
  • nl  Ndoola
  • nl  Ndola sin. compl.
  • nl  Ndoolai sin. compl.
  • nl  Ndoro sin. compl.
  • nl  Nundoro sin. compl.
  • pt  ndoola
  • pt  ndoro sin. compl.
  • pt  njoyame sin. compl.
  • pt  nundoro sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definition
El ndoola s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.

El territori del ndoola, però, se situa fora de l'altiplà de Mambila (on es concentra la major part de les llengües d'aquest grup), al nord-oest d'aquest altiplà. No hi ha gaires dades sobre aquesta llengua.
nuquiní nuquiní

Pano > Principal, Amèrica > Brasil

  • ca  nuquiní
  • ca  nukini sin. compl.
  • ca  nukuíni sin. compl.
  • ar  نوكينية
  • cy  Nuquiní
  • cy  Nukini sin. compl.
  • cy  Nukuíni sin. compl.
  • de  Nukuini
  • de  Nukini sin. compl.
  • de  Nukuíni sin. compl.
  • de  Nuquiní sin. compl.
  • en  Nukuini
  • en  Nukini sin. compl.
  • en  Nukuíni sin. compl.
  • en  Nuquini sin. compl.
  • es  nukuíni
  • es  nukini sin. compl.
  • es  nuquiní sin. compl.
  • eu  nukiniera
  • eu  nukini sin. compl.
  • eu  nukuini sin. compl.
  • eu  nukuíni sin. compl.
  • eu  nuquini sin. compl.
  • fr  nukuini
  • fr  nukini sin. compl.
  • fr  nuquini sin. compl.
  • gl  nuquiní
  • gl  nukini sin. compl.
  • gl  nukuíni sin. compl.
  • it  nukini
  • it  nukuini sin. compl.
  • it  nuquini sin. compl.
  • ja  ヌキニ語
  • nl  Nuquiní
  • nl  Nukini sin. compl.
  • nl  Nukuíni sin. compl.
  • pt  nuquini
  • pt  nukini sin. compl.
  • pt  nukuini sin. compl.
  • ru  Нукуини
  • ru  Нукини sin. compl.
  • zh  努基尼语
  • zh  努奎尼、努奇尼 sin. compl.

Pano > Principal, Amèrica > Brasil

Definition
La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres del Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen una agrupació pano-tacana (vegeu Fabre 2005), que no queda prou ben definida. La branca principal de la família està integrada pel marubo, el katukina-pano, el nuquiní i el kapanawa, entre altres.

Només les generacions més grans de nuquinís parlen la llengua pròpia, que ha deixat d'ensenyar-se als infants. La comunitat compta amb una escola amb professors indígenes, però els índexs d'escolarització són baixíssims.
nutka nutka

Wakashana > Septentrional o kwakiutl, Amèrica > Canadà

  • ca  nootka
  • ca  nutka sin. compl.
  • ca  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • ca  nuuchahnulth sin. compl.
  • ca  taat'aaqsapa sin. compl.
  • ca  west coast sin. compl.
  • cod  nuuchahnulth
  • de  Nootka
  • de  Nuuchahnulth sin. compl.
  • en  Nootka
  • en  Nutka sin. compl.
  • en  Nuu-chah-nulth sin. compl.
  • en  Nuuchahnulth sin. compl.
  • en  Taat'aaqsapa sin. compl.
  • en  West coast sin. compl.
  • es  nootka
  • es  nutka sin. compl.
  • es  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • es  nuuchahnulth sin. compl.
  • es  taat'aaqsapa sin. compl.
  • es  west coast sin. compl.
  • eu  nootka
  • eu  nutka sin. compl.
  • eu  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • eu  nuuchahnulth sin. compl.
  • eu  taat'aaqsapa sin. compl.
  • eu  west coast sin. compl.
  • fr  nootka
  • fr  nuuchahnulth sin. compl.
  • gl  nootka
  • gl  nutka sin. compl.
  • gl  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • gl  nuuchahnulth sin. compl.
  • gl  taat'aaqsapa sin. compl.
  • gl  west coast sin. compl.
  • it  nootka
  • it  nutka sin. compl.
  • it  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • it  nuuchahnulth sin. compl.
  • it  taat'aaqsapa sin. compl.
  • it  west coast sin. compl.
  • nl  Nootka
  • nl  Nuuchahnulth sin. compl.
  • pt  nootka
  • pt  nutka sin. compl.
  • pt  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • pt  nuuchahnulth sin. compl.
  • pt  taat'aaqsapa sin. compl.
  • pt  west coast sin. compl.

Wakashana > Septentrional o kwakiutl, Amèrica > Canadà

Definition
El territori originari de la família wakashana coincideix grosso modo amb l'actual: regió nord-occidental de l'illa de Vancouver i costa central de la Colúmbia Britànica, al voltant de l'illa. Ja al segle XIX els lingüistes van observar la distinció de dues branques dins de la família, la del nord i la del sud.

La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.

Donada la forma allargassada del territori nootka, les nombroses varietats geogràfiques de la llengua formen una cadena dialectal. La integren, entre d'altres, les següents: yyuquot, ehattisaht, nuchatlaht, mowachaht, hesquiat, ahousaht, clayoquot, opetchesaht, sheshaht, toquaht, uchucklesaht i ohiaht.

Tot i que els nootkes havien rebut alguna visita de navegants russos, es considera que el primer europeu a trepitjar territori nootka va ser el capità Cook el 29 de març de 1778. Ben aviat es van establir contactes permanents amb comerciants de pells i es van instal·lar a la zona les primeres missions presbiterianes.

Actualment una part dels membres del grup ètnic nootka viuen en reserves indígenes, mentre que d'altres han migrat a les grans ciutats. A les reserves s'ensenya la llengua a les escoles.

Entre els parlants nadius de nootka hi ha adults joves i alguns infants, de manera que la llengua no viu un estadi tan avançat d'extinció com altres llengües nord-americanes.

El grup ètnic s'autodenomina nuuchahnulth, 'al llarg de les muntanyes'. Les formes nootka i nutka són adaptacions angleses de l'etnònim. La comunitat considera ofensiu el terme nootka.

El nootka va aportar un gruix considerable de lèxic al chinook jargon, un pidgin molt emprat a la costa nord-oest durant el segle XIX en la comunicació entre els pobles amerindis i els colonitzadors anglesos i francesos.

El nootka va ser una de les primeres llengües de la costa nord-oest del Canadà a ser descrites. El primer glossari data del 1815.
nuu-chah-nulth nuu-chah-nulth

Wakashana > Septentrional o kwakiutl, Amèrica > Canadà

  • ca  nootka
  • ca  nutka sin. compl.
  • ca  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • ca  nuuchahnulth sin. compl.
  • ca  taat'aaqsapa sin. compl.
  • ca  west coast sin. compl.
  • cod  nuuchahnulth
  • de  Nootka
  • de  Nuuchahnulth sin. compl.
  • en  Nootka
  • en  Nutka sin. compl.
  • en  Nuu-chah-nulth sin. compl.
  • en  Nuuchahnulth sin. compl.
  • en  Taat'aaqsapa sin. compl.
  • en  West coast sin. compl.
  • es  nootka
  • es  nutka sin. compl.
  • es  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • es  nuuchahnulth sin. compl.
  • es  taat'aaqsapa sin. compl.
  • es  west coast sin. compl.
  • eu  nootka
  • eu  nutka sin. compl.
  • eu  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • eu  nuuchahnulth sin. compl.
  • eu  taat'aaqsapa sin. compl.
  • eu  west coast sin. compl.
  • fr  nootka
  • fr  nuuchahnulth sin. compl.
  • gl  nootka
  • gl  nutka sin. compl.
  • gl  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • gl  nuuchahnulth sin. compl.
  • gl  taat'aaqsapa sin. compl.
  • gl  west coast sin. compl.
  • it  nootka
  • it  nutka sin. compl.
  • it  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • it  nuuchahnulth sin. compl.
  • it  taat'aaqsapa sin. compl.
  • it  west coast sin. compl.
  • nl  Nootka
  • nl  Nuuchahnulth sin. compl.
  • pt  nootka
  • pt  nutka sin. compl.
  • pt  nuu-chah-nulth sin. compl.
  • pt  nuuchahnulth sin. compl.
  • pt  taat'aaqsapa sin. compl.
  • pt  west coast sin. compl.

Wakashana > Septentrional o kwakiutl, Amèrica > Canadà

Definition
El territori originari de la família wakashana coincideix grosso modo amb l'actual: regió nord-occidental de l'illa de Vancouver i costa central de la Colúmbia Britànica, al voltant de l'illa. Ja al segle XIX els lingüistes van observar la distinció de dues branques dins de la família, la del nord i la del sud.

La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.

Donada la forma allargassada del territori nootka, les nombroses varietats geogràfiques de la llengua formen una cadena dialectal. La integren, entre d'altres, les següents: yyuquot, ehattisaht, nuchatlaht, mowachaht, hesquiat, ahousaht, clayoquot, opetchesaht, sheshaht, toquaht, uchucklesaht i ohiaht.

Tot i que els nootkes havien rebut alguna visita de navegants russos, es considera que el primer europeu a trepitjar territori nootka va ser el capità Cook el 29 de març de 1778. Ben aviat es van establir contactes permanents amb comerciants de pells i es van instal·lar a la zona les primeres missions presbiterianes.

Actualment una part dels membres del grup ètnic nootka viuen en reserves indígenes, mentre que d'altres han migrat a les grans ciutats. A les reserves s'ensenya la llengua a les escoles.

Entre els parlants nadius de nootka hi ha adults joves i alguns infants, de manera que la llengua no viu un estadi tan avançat d'extinció com altres llengües nord-americanes.

El grup ètnic s'autodenomina nuuchahnulth, 'al llarg de les muntanyes'. Les formes nootka i nutka són adaptacions angleses de l'etnònim. La comunitat considera ofensiu el terme nootka.

El nootka va aportar un gruix considerable de lèxic al chinook jargon, un pidgin molt emprat a la costa nord-oest durant el segle XIX en la comunicació entre els pobles amerindis i els colonitzadors anglesos i francesos.

El nootka va ser una de les primeres llengües de la costa nord-oest del Canadà a ser descrites. El primer glossari data del 1815.