nuuchahnulth
nuuchahnulth
Wakashana > Septentrional o kwakiutl, Amèrica > Canadà
- ca nootka
- ca nutka sin. compl.
- ca nuu-chah-nulth sin. compl.
- ca nuuchahnulth sin. compl.
- ca taat'aaqsapa sin. compl.
- ca west coast sin. compl.
- cod nuuchahnulth
- de Nootka
- de Nuuchahnulth sin. compl.
- en Nootka
- en Nutka sin. compl.
- en Nuu-chah-nulth sin. compl.
- en Nuuchahnulth sin. compl.
- en Taat'aaqsapa sin. compl.
- en West coast sin. compl.
- es nootka
- es nutka sin. compl.
- es nuu-chah-nulth sin. compl.
- es nuuchahnulth sin. compl.
- es taat'aaqsapa sin. compl.
- es west coast sin. compl.
- eu nootka
- eu nutka sin. compl.
- eu nuu-chah-nulth sin. compl.
- eu nuuchahnulth sin. compl.
- eu taat'aaqsapa sin. compl.
- eu west coast sin. compl.
- fr nootka
- fr nuuchahnulth sin. compl.
- gl nootka
- gl nutka sin. compl.
- gl nuu-chah-nulth sin. compl.
- gl nuuchahnulth sin. compl.
- gl taat'aaqsapa sin. compl.
- gl west coast sin. compl.
- it nootka
- it nutka sin. compl.
- it nuu-chah-nulth sin. compl.
- it nuuchahnulth sin. compl.
- it taat'aaqsapa sin. compl.
- it west coast sin. compl.
- nl Nootka
- nl Nuuchahnulth sin. compl.
- pt nootka
- pt nutka sin. compl.
- pt nuu-chah-nulth sin. compl.
- pt nuuchahnulth sin. compl.
- pt taat'aaqsapa sin. compl.
- pt west coast sin. compl.
Wakashana > Septentrional o kwakiutl, Amèrica > Canadà
Definition
El territori originari de la família wakashana coincideix grosso modo amb l'actual: regió nord-occidental de l'illa de Vancouver i costa central de la Colúmbia Britànica, al voltant de l'illa. Ja al segle XIX els lingüistes van observar la distinció de dues branques dins de la família, la del nord i la del sud.
La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.
Donada la forma allargassada del territori nootka, les nombroses varietats geogràfiques de la llengua formen una cadena dialectal. La integren, entre d'altres, les següents: yyuquot, ehattisaht, nuchatlaht, mowachaht, hesquiat, ahousaht, clayoquot, opetchesaht, sheshaht, toquaht, uchucklesaht i ohiaht.
Tot i que els nootkes havien rebut alguna visita de navegants russos, es considera que el primer europeu a trepitjar territori nootka va ser el capità Cook el 29 de març de 1778. Ben aviat es van establir contactes permanents amb comerciants de pells i es van instal·lar a la zona les primeres missions presbiterianes.
Actualment una part dels membres del grup ètnic nootka viuen en reserves indígenes, mentre que d'altres han migrat a les grans ciutats. A les reserves s'ensenya la llengua a les escoles.
Entre els parlants nadius de nootka hi ha adults joves i alguns infants, de manera que la llengua no viu un estadi tan avançat d'extinció com altres llengües nord-americanes.
El grup ètnic s'autodenomina nuuchahnulth, 'al llarg de les muntanyes'. Les formes nootka i nutka són adaptacions angleses de l'etnònim. La comunitat considera ofensiu el terme nootka.
El nootka va aportar un gruix considerable de lèxic al chinook jargon, un pidgin molt emprat a la costa nord-oest durant el segle XIX en la comunicació entre els pobles amerindis i els colonitzadors anglesos i francesos.
El nootka va ser una de les primeres llengües de la costa nord-oest del Canadà a ser descrites. El primer glossari data del 1815.
La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.
Donada la forma allargassada del territori nootka, les nombroses varietats geogràfiques de la llengua formen una cadena dialectal. La integren, entre d'altres, les següents: yyuquot, ehattisaht, nuchatlaht, mowachaht, hesquiat, ahousaht, clayoquot, opetchesaht, sheshaht, toquaht, uchucklesaht i ohiaht.
Tot i que els nootkes havien rebut alguna visita de navegants russos, es considera que el primer europeu a trepitjar territori nootka va ser el capità Cook el 29 de març de 1778. Ben aviat es van establir contactes permanents amb comerciants de pells i es van instal·lar a la zona les primeres missions presbiterianes.
Actualment una part dels membres del grup ètnic nootka viuen en reserves indígenes, mentre que d'altres han migrat a les grans ciutats. A les reserves s'ensenya la llengua a les escoles.
Entre els parlants nadius de nootka hi ha adults joves i alguns infants, de manera que la llengua no viu un estadi tan avançat d'extinció com altres llengües nord-americanes.
El grup ètnic s'autodenomina nuuchahnulth, 'al llarg de les muntanyes'. Les formes nootka i nutka són adaptacions angleses de l'etnònim. La comunitat considera ofensiu el terme nootka.
El nootka va aportar un gruix considerable de lèxic al chinook jargon, un pidgin molt emprat a la costa nord-oest durant el segle XIX en la comunicació entre els pobles amerindis i els colonitzadors anglesos i francesos.
El nootka va ser una de les primeres llengües de la costa nord-oest del Canadà a ser descrites. El primer glossari data del 1815.
nuxalk
nuxalk
Salish > Bella coola, Amèrica > Canadà
- ca bella coola
- ca nuxalk sin. compl.
- cod nuxalk
- de Bella Coola
- de Bellacoola sin. compl.
- de Bellakula sin. compl.
- de Nuxalk sin. compl.
- en Bella coola
- en Nuxalk sin. compl.
- es bella coola
- es nuxalk sin. compl.
- eu bella coola
- eu nuxalk sin. compl.
- fr bella coola
- fr nuxalk sin. compl.
- gl bella coola
- gl nuxalk sin. compl.
- it bella coola
- it nuxalk sin. compl.
- nl Bella coola
- nl Nuxalk sin. compl.
- nl Núxalk sin. compl.
- pt bella coola
- pt nuxalk sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Salish > Bella coola, Amèrica > Canadà
Definition
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i de l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.
El bella coola és la llengua salish més septentrional i divergent. No s'ha pogut provar la seva pertinença a cap dels subgrups de la família. Es divideix en tres dialectes, dels quals no sabem quins es parlen encara: el bella coola, el kimsquit i el talio.
Al lèxic del bella coola s'observen molts manlleus de llengües veïnes d'altres famílies, com l'atapascana, la tsimshiana i la wakashana. Des del punt de vista fonològic, en canvi, s'assembla força a les llengües salish de la costa.
Tots els parlants de la llengua són ancians, perquè ja fa diverses generacions que no es transmet als infants. La llengua passa, doncs, per la darrera fase del procés d'extinció. Tot i això, se'n fan classes a les escoles.
La designació bella coola és una forma anglicitzada del nom que donaven els parlants de nuxalk als seus veïns heiltsuks.
El bella coola és la llengua salish més septentrional i divergent. No s'ha pogut provar la seva pertinença a cap dels subgrups de la família. Es divideix en tres dialectes, dels quals no sabem quins es parlen encara: el bella coola, el kimsquit i el talio.
Al lèxic del bella coola s'observen molts manlleus de llengües veïnes d'altres famílies, com l'atapascana, la tsimshiana i la wakashana. Des del punt de vista fonològic, en canvi, s'assembla força a les llengües salish de la costa.
Tots els parlants de la llengua són ancians, perquè ja fa diverses generacions que no es transmet als infants. La llengua passa, doncs, per la darrera fase del procés d'extinció. Tot i això, se'n fan classes a les escoles.
La designació bella coola és una forma anglicitzada del nom que donaven els parlants de nuxalk als seus veïns heiltsuks.
nyakyusa-ngonde
nyakyusa-ngonde
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca nyakyusa-ngonde
- ca ikingonde sin. compl.
- ca ikinyakyusa sin. compl.
- ca kinyakyusa sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca kukwe sin. compl.
- ca mombe sin. compl.
- ca ngonde sin. compl.
- ca sochile sin. compl.
- ca sokile sin. compl.
- ca sokili sin. compl.
- ar نياكيوسا نغوندي
- cy Nyakyusa-Ngonde
- cy Ikingonde sin. compl.
- cy Ikinyakyusa sin. compl.
- cy Kinyakyusa sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Kukwe sin. compl.
- cy Mombe sin. compl.
- cy Ngonde sin. compl.
- cy Nkonde sin. compl.
- cy Sochile sin. compl.
- cy Sokile sin. compl.
- cy Sokili sin. compl.
- de Nyakyusa-Ngonde
- de Ikingonde sin. compl.
- de Ikinyakyusa sin. compl.
- de Kinyakyusa sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Kukwe sin. compl.
- de Mombe sin. compl.
- de Ngonde sin. compl.
- de Nkonde sin. compl.
- de Sochile sin. compl.
- de Sokile sin. compl.
- de Sokili sin. compl.
- en Nyakyusa-Ngonde
- en Ikingonde sin. compl.
- en Ikinyakyusa sin. compl.
- en Kinyakyusa sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Kukwe sin. compl.
- en Mombe sin. compl.
- en Ngonde sin. compl.
- en Nkonde sin. compl.
- en Sochile sin. compl.
- en Sokile sin. compl.
- en Sokili sin. compl.
- es ñakiusa-engonde
- es engonde sin. compl.
- es ikingonde sin. compl.
- es ikinyakyusa sin. compl.
- es kinyakyusa sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es kukwe sin. compl.
- es mombe sin. compl.
- es nkonde sin. compl.
- es sochile sin. compl.
- es sokile sin. compl.
- es sokili sin. compl.
- eu ngondeera (nyakyuseera)
- eu ikingonde sin. compl.
- eu ikinyakyusa sin. compl.
- eu kinyakyusa sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu kukwe sin. compl.
- eu mombe sin. compl.
- eu ngonde sin. compl.
- eu nkonde sin. compl.
- eu nyakyusa-ngonde sin. compl.
- eu sochile sin. compl.
- eu sokile sin. compl.
- eu sokili sin. compl.
- fr nyakyusa-ngondé
- fr ikingondé sin. compl.
- fr ikinyakyusa sin. compl.
- fr kinyakyusa sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr kukwe sin. compl.
- fr mombé sin. compl.
- fr ngondé sin. compl.
- fr nkondé sin. compl.
- fr sochilé sin. compl.
- fr sokilé sin. compl.
- fr sokili sin. compl.
- gl nyakyusa-ngonde
- gl ikingonde sin. compl.
- gl ikinyakyusa sin. compl.
- gl kinyakyusa sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl kukwe sin. compl.
- gl mombe sin. compl.
- gl ngonde sin. compl.
- gl nkonde sin. compl.
- gl sochile sin. compl.
- gl sokile sin. compl.
- gn ñakyusa-engonde
- gn ikingonde sin. compl.
- gn ikinyakyusa sin. compl.
- gn kiñakyusa sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn kukwe sin. compl.
- gn mombe sin. compl.
- gn ngonde sin. compl.
- gn nkonde sin. compl.
- gn sochile sin. compl.
- gn sokile sin. compl.
- gn sokili sin. compl.
- it nyakyusa-ngonde
- it ikingonde sin. compl.
- it ikinyakyusa sin. compl.
- it kinyakyusa sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it kukwe sin. compl.
- it mombe sin. compl.
- it ngonde sin. compl.
- it nkonde sin. compl.
- it sochile sin. compl.
- it sokile sin. compl.
- it sokili sin. compl.
- pt nyakyusa-ngonde
- pt ikingonde sin. compl.
- pt ikinyakyusa sin. compl.
- pt kinyakyusa sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt kukwe sin. compl.
- pt mombe sin. compl.
- pt ngonde sin. compl.
- pt nkonde sin. compl.
- pt sochile sin. compl.
- pt sokile sin. compl.
- pt sokili sin. compl.
- tmh Tanyakyusa-ngundit
- tmh Ikingonde sin. compl.
- tmh ikinyakyusa sin. compl.
- tmh kinyakyusa sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh kukwe sin. compl.
- zh 尼亚科尤萨－恩贡德语
- num Sistema aràbic
- num Sistema devanagari
- num Sistema kannada
- num Sistema malaiàlam
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic nyakyusa-ngonde representa aproximadament el 2,5% de la població de Tanzània i el 3% de la població de Malawi. Els nyakyuses-ngondes han tingut una gran influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com ara els ndalis, els safwes i els nihes.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
nyamnyam
nyamnyam
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun
- ca suga
- ca galim sin. compl.
- ca jemjem sin. compl.
- ca njemnjem sin. compl.
- ca nyamnyam sin. compl.
- ca sewe sin. compl.
- ca ssuga sin. compl.
- cod nizaa
- de Suga
- de Galim sin. compl.
- de Nizaa sin. compl.
- de Nizm sin. compl.
- de Ssuga sin. compl.
- en Suga
- en Galim sin. compl.
- en Jemjem sin. compl.
- en Njemnhem sin. compl.
- en Nyamnyam sin. compl.
- en Sewe sin. compl.
- en Ssuga sin. compl.
- es suga
- es galim sin. compl.
- es jemjem sin. compl.
- es njemnhem sin. compl.
- es nyamnyam sin. compl.
- es sewe sin. compl.
- es ssuga sin. compl.
- eu suga
- eu galim sin. compl.
- eu jemjem sin. compl.
- eu njemnhem sin. compl.
- eu nyamnyam sin. compl.
- eu sewe sin. compl.
- eu ssuga sin. compl.
- fr suga
- fr galim sin. compl.
- fr jemjem sin. compl.
- fr nizaa sin. compl.
- fr nyamnyam sin. compl.
- gl suga
- gl galim sin. compl.
- gl jemjem sin. compl.
- gl njemnhem sin. compl.
- gl nyamnyam sin. compl.
- gl sewe sin. compl.
- gl ssuga sin. compl.
- it suga
- it galim sin. compl.
- it jemjem sin. compl.
- it njemnhem sin. compl.
- it nyamnyam sin. compl.
- it sewe sin. compl.
- it ssuga sin. compl.
- nl Suga
- nl Galim sin. compl.
- nl Jemjem sin. compl.
- nl Nizaa sin. compl.
- nl Nyamnyam sin. compl.
- pt suga
- pt galim sin. compl.
- pt jemjem sin. compl.
- pt njemnhem sin. compl.
- pt nyamnyam sin. compl.
- pt sewe sin. compl.
- pt ssuga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun
Definition
Els parlants de suga s'autodenominen baghap i anomenen la seva llengua nizaa. Aquesta llengua s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
El nizaa, però, se situa geogràficament fora de l'altiplà de Mambila (on es concentra la major part de les llengües d'aquest grup), al nord-oest d'aquest altiplà. No hi ha gaires dades sobre aquesta llengua.
No s'ha de confondre el suga amb el nimbari, una altra llengua del Camerun que pertany al grup adamawa i es troba pràcticament extingida, la qual s'anomena també nyamnyam.
El nizaa, però, se situa geogràficament fora de l'altiplà de Mambila (on es concentra la major part de les llengües d'aquest grup), al nord-oest d'aquest altiplà. No hi ha gaires dades sobre aquesta llengua.
No s'ha de confondre el suga amb el nimbari, una altra llengua del Camerun que pertany al grup adamawa i es troba pràcticament extingida, la qual s'anomena també nyamnyam.
nyamwanga
nyamwanga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca nyamwanga
- ca chinamwanga sin. compl.
- ca ichinamwanga sin. compl.
- ca inamwanga sin. compl.
- ca kinamwanga sin. compl.
- ca mwanga sin. compl.
- ca namwanga sin. compl.
- de Nyamwanga
- de Chinamwanga sin. compl.
- de Ichinamwanga sin. compl.
- de Iwa sin. compl.
- de Mwanga sin. compl.
- en Nyamwanga
- en Chinamwanga sin. compl.
- en Ichinamwanga sin. compl.
- en Inamwanga sin. compl.
- en Kinamwanga sin. compl.
- en Mwanga sin. compl.
- en Namwanga sin. compl.
- es nyamwanga
- es chinamwanga sin. compl.
- es ichinamwanga sin. compl.
- es inamwanga sin. compl.
- es kinamwanga sin. compl.
- es mwanga sin. compl.
- es namwanga sin. compl.
- eu nyamwanga
- eu chinamwanga sin. compl.
- eu ichinamwanga sin. compl.
- eu inamwanga sin. compl.
- eu kinamwanga sin. compl.
- eu mwanga sin. compl.
- eu namwanga sin. compl.
- fr nyamwanga
- fr chinyamwanga sin. compl.
- fr ichinyamwanga sin. compl.
- fr inyamwanga sin. compl.
- fr mwanga sin. compl.
- gl nyamwanga
- gl chinamwanga sin. compl.
- gl ichinamwanga sin. compl.
- gl inamwanga sin. compl.
- gl kinamwanga sin. compl.
- gl mwanga sin. compl.
- gl namwanga sin. compl.
- it nyamwanga
- it chinamwanga sin. compl.
- it ichinamwanga sin. compl.
- it inamwanga sin. compl.
- it kinamwanga sin. compl.
- it mwanga sin. compl.
- it namwanga sin. compl.
- nl Nyamwanga
- nl Chinyamwanga sin. compl.
- nl Ichinyamwanga sin. compl.
- nl Inyamwanga sin. compl.
- nl Mwanga sin. compl.
- pt nyamwanga
- pt chinamwanga sin. compl.
- pt ichinamwanga sin. compl.
- pt inamwanga sin. compl.
- pt kinamwanga sin. compl.
- pt mwanga sin. compl.
- pt namwanga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definition
El territori tradicional dels nyamwangues s'estén als dos costats de la frontera entre Tanzània i Zàmbia, entre els llacs Tanganyika i Nyasa. Entre els grups veïns trobem els mambwes a l'oest, els fipes al nord-oest, els wandes al nord-est, els nyihes a l'est, i els bembes al sud.
El nyamwanga és lingüísticament proper a l'iwa i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
El nyamwanga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Aquesta llengua, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
El nyamwanga és lingüísticament proper a l'iwa i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
El nyamwanga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Aquesta llengua, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
nyamwesi
nyamwesi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca nyamwezi
- ca kinyamwesi sin. compl.
- ca kinyamwezi sin. compl.
- ca namwezi sin. compl.
- ca nyamwesi sin. compl.
- ar نيامويزي
- cy Nyamwezi
- cy Banyamwesi sin. compl.
- cy Kinyamwesi sin. compl.
- cy Kinyamwezi sin. compl.
- cy Namwezi sin. compl.
- cy Nyamwesi sin. compl.
- de Nyamwezi
- de Kinyamwesi sin. compl.
- de Kinyamwezi sin. compl.
- de Namwezi sin. compl.
- de Nyamwesi sin. compl.
- en Nyamwezi
- en Banyamwesi sin. compl.
- en Kinyamwesi sin. compl.
- en Kinyamwezi sin. compl.
- en Namwezi sin. compl.
- en Nyamwesi sin. compl.
- es ñamuezi
- es banyamwesi sin. compl.
- es kinyamwesi sin. compl.
- es kinyamwezi sin. compl.
- es namwezi sin. compl.
- es nyamwesi sin. compl.
- eu nyamweziera
- eu banyamwesi sin. compl.
- eu kinyamwesi sin. compl.
- eu kinyamwezi sin. compl.
- eu namwezi sin. compl.
- eu nyamwesi sin. compl.
- eu nyamwezi sin. compl.
- fr nyamwezi
- fr banyamwesi sin. compl.
- fr kinyamwesi sin. compl.
- fr kinyamwezi sin. compl.
- fr namwezi sin. compl.
- fr nyamwesi sin. compl.
- gl nyamwezi
- gl banyamwesi sin. compl.
- gl kinyamwesi sin. compl.
- gl kinyamwezi sin. compl.
- gl namwezi sin. compl.
- gl nyamwesi sin. compl.
- gn ñamuesi
- gn kinyamwesi sin. compl.
- gn kinyamwezi sin. compl.
- gn namwesi sin. compl.
- gn nyamwesi sin. compl.
- gn vanyamwesi sin. compl.
- it nyamwezi
- it banyamwesi sin. compl.
- it kinyamwesi sin. compl.
- it kinyamwezi sin. compl.
- it namwezi sin. compl.
- it nyamwesi sin. compl.
- pt nyamwezi
- pt banyamwesi sin. compl.
- pt kinyamwesi sin. compl.
- pt kinyamwezi sin. compl.
- pt namwezi sin. compl.
- pt nyamwesi sin. compl.
- tmh Tanyamwezit
- tmh banyamwesi sin. compl.
- tmh Kinyamwesi sin. compl.
- tmh kinyamwezi sin. compl.
- tmh namwezi sin. compl.
- tmh nyamwesi sin. compl.
- zh 尼扬韦齐语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic nyamwezi representa aproximadament el 2,8% de la població de Tanzània. El terme nyamwezi significa 'de la lluna' en suahili i fa referència als pobles de l'oest, per on la lluna es pon. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels nyamwezis, que han tingut una forta influència sobre els kimbus, els konongos i els tongwes.
El nyamwezi és una de les llengües africanes que compta amb un augment del nombre de parlants malgrat l'oficialitat del suahili. Més del 90% de la població de Tanzània coneix el nyamwezi.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El nyamwezi és una de les llengües africanes que compta amb un augment del nombre de parlants malgrat l'oficialitat del suahili. Més del 90% de la població de Tanzània coneix el nyamwezi.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
nyamwezi
nyamwezi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca nyamwezi
- ca kinyamwesi sin. compl.
- ca kinyamwezi sin. compl.
- ca namwezi sin. compl.
- ca nyamwesi sin. compl.
- ar نيامويزي
- cy Nyamwezi
- cy Banyamwesi sin. compl.
- cy Kinyamwesi sin. compl.
- cy Kinyamwezi sin. compl.
- cy Namwezi sin. compl.
- cy Nyamwesi sin. compl.
- de Nyamwezi
- de Kinyamwesi sin. compl.
- de Kinyamwezi sin. compl.
- de Namwezi sin. compl.
- de Nyamwesi sin. compl.
- en Nyamwezi
- en Banyamwesi sin. compl.
- en Kinyamwesi sin. compl.
- en Kinyamwezi sin. compl.
- en Namwezi sin. compl.
- en Nyamwesi sin. compl.
- es ñamuezi
- es banyamwesi sin. compl.
- es kinyamwesi sin. compl.
- es kinyamwezi sin. compl.
- es namwezi sin. compl.
- es nyamwesi sin. compl.
- eu nyamweziera
- eu banyamwesi sin. compl.
- eu kinyamwesi sin. compl.
- eu kinyamwezi sin. compl.
- eu namwezi sin. compl.
- eu nyamwesi sin. compl.
- eu nyamwezi sin. compl.
- fr nyamwezi
- fr banyamwesi sin. compl.
- fr kinyamwesi sin. compl.
- fr kinyamwezi sin. compl.
- fr namwezi sin. compl.
- fr nyamwesi sin. compl.
- gl nyamwezi
- gl banyamwesi sin. compl.
- gl kinyamwesi sin. compl.
- gl kinyamwezi sin. compl.
- gl namwezi sin. compl.
- gl nyamwesi sin. compl.
- gn ñamuesi
- gn kinyamwesi sin. compl.
- gn kinyamwezi sin. compl.
- gn namwesi sin. compl.
- gn nyamwesi sin. compl.
- gn vanyamwesi sin. compl.
- it nyamwezi
- it banyamwesi sin. compl.
- it kinyamwesi sin. compl.
- it kinyamwezi sin. compl.
- it namwezi sin. compl.
- it nyamwesi sin. compl.
- pt nyamwezi
- pt banyamwesi sin. compl.
- pt kinyamwesi sin. compl.
- pt kinyamwezi sin. compl.
- pt namwezi sin. compl.
- pt nyamwesi sin. compl.
- tmh Tanyamwezit
- tmh banyamwesi sin. compl.
- tmh Kinyamwesi sin. compl.
- tmh kinyamwezi sin. compl.
- tmh namwezi sin. compl.
- tmh nyamwesi sin. compl.
- zh 尼扬韦齐语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic nyamwezi representa aproximadament el 2,8% de la població de Tanzània. El terme nyamwezi significa 'de la lluna' en suahili i fa referència als pobles de l'oest, per on la lluna es pon. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels nyamwezis, que han tingut una forta influència sobre els kimbus, els konongos i els tongwes.
El nyamwezi és una de les llengües africanes que compta amb un augment del nombre de parlants malgrat l'oficialitat del suahili. Més del 90% de la població de Tanzània coneix el nyamwezi.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El nyamwezi és una de les llengües africanes que compta amb un augment del nombre de parlants malgrat l'oficialitat del suahili. Més del 90% de la població de Tanzània coneix el nyamwezi.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
nyang
nyang
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun
- ca denya
- ca agnang sin. compl.
- ca anyah sin. compl.
- ca anyan sin. compl.
- ca anyang sin. compl.
- ca eyan sin. compl.
- ca nyang sin. compl.
- ca obonya sin. compl.
- ca takamanda sin. compl.
- de Denya
- de Agnang sin. compl.
- de Anyah sin. compl.
- de Eyan sin. compl.
- de Nyang sin. compl.
- en Denya
- en Agnang sin. compl.
- en Anyah/anyan/anyang sin. compl.
- en Eyan sin. compl.
- en Nyang sin. compl.
- en Obonya sin. compl.
- en Takamanda sin. compl.
- es denya
- es agnang sin. compl.
- es anyah/anyan/anyang sin. compl.
- es eyan sin. compl.
- es nyang sin. compl.
- es obonya sin. compl.
- es takamanda sin. compl.
- eu denya
- eu agnang sin. compl.
- eu anyah/anyan/anyang sin. compl.
- eu eyan sin. compl.
- eu nyang sin. compl.
- eu obonya sin. compl.
- eu takamanda sin. compl.
- fr denya
- fr agnang sin. compl.
- fr anyah sin. compl.
- fr eyan sin. compl.
- fr nyang sin. compl.
- gl denya
- gl agnang sin. compl.
- gl anyah/anyan/anyang sin. compl.
- gl eyan sin. compl.
- gl nyang sin. compl.
- gl obonya sin. compl.
- gl takamanda sin. compl.
- it denya
- it agnang sin. compl.
- it anyah/anyan/anyang sin. compl.
- it eyan sin. compl.
- it nyang sin. compl.
- it obonya sin. compl.
- it takamanda sin. compl.
- nl Denya
- nl Agnang sin. compl.
- nl Anyah sin. compl.
- nl Eyan sin. compl.
- nl Nyang sin. compl.
- pt denya
- pt agnang sin. compl.
- pt anyah/anyan/anyang sin. compl.
- pt eyan sin. compl.
- pt nyang sin. compl.
- pt obonya sin. compl.
- pt takamanda sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun
Definition
La llengua denya és parlada a 52 pobles situats a la zona boscosa de la subdivisió Akwaya i en algunes parts de la subdivisió Upper Banyang, al sud-oest del Camerun. Segons algunes fonts hi ha també dos pobles on es parla denya a Nigèria. El grup ètnic, d'unes 16.000 persones, s'anomena anyang. Les llengües veïnes del denya són el kenyang, el kendem i l'ejagham al sud-oest; el boki a l'oest; l'asumbo, l'amasi i el menka al nord.
El denya pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el kenyang, llengües veïnes del denya. Se n'han distingit quatre dialectes principals: takamanda, basho, bitieku i bajwa. El takamanda va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització de la llengua denya. El 1993 es va crear el Denya Language Committee. En anys posteriors es va crear una ortografia per al denya i ja han aparegut diverses publicacions. També s'han organitzat classes per a infants i adults. En aquest procés hi han tingut un paper important entitats com la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL) i el Summer Institute of Linguistics (SIL).
El denya pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el kenyang, llengües veïnes del denya. Se n'han distingit quatre dialectes principals: takamanda, basho, bitieku i bajwa. El takamanda va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització de la llengua denya. El 1993 es va crear el Denya Language Committee. En anys posteriors es va crear una ortografia per al denya i ja han aparegut diverses publicacions. També s'han organitzat classes per a infants i adults. En aquest procés hi han tingut un paper important entitats com la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL) i el Summer Institute of Linguistics (SIL).
nyang
nyang
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun
- ca kenyang
- ca banjangi sin. compl.
- ca banyang sin. compl.
- ca banyangi sin. compl.
- ca bayangi sin. compl.
- ca manyang sin. compl.
- ca nyang sin. compl.
- de Kenyang
- de Bakoni sin. compl.
- de Banjangi sin. compl.
- de Banyangi sin. compl.
- de Bayangi sin. compl.
- en Kenyang
- en Banjangi sin. compl.
- en Banyang sin. compl.
- en Banyangi sin. compl.
- en Bayangi sin. compl.
- en Manyang sin. compl.
- en Nyang sin. compl.
- es kenyang
- es banjangi sin. compl.
- es banyang sin. compl.
- es banyangi sin. compl.
- es bayangi sin. compl.
- es manyang sin. compl.
- es nyang sin. compl.
- eu kenyang
- eu banjangi sin. compl.
- eu banyang sin. compl.
- eu banyangi sin. compl.
- eu bayangi sin. compl.
- eu manyang sin. compl.
- eu nyang sin. compl.
- fr kenyang
- fr banjanji sin. compl.
- fr banyang sin. compl.
- fr banyangi sin. compl.
- fr bayangi sin. compl.
- gl kenyang
- gl banjangi sin. compl.
- gl banyang sin. compl.
- gl banyangi sin. compl.
- gl bayangi sin. compl.
- gl manyang sin. compl.
- gl nyang sin. compl.
- it kenyang
- it banjangi sin. compl.
- it banyang sin. compl.
- it banyangi sin. compl.
- it bayangi sin. compl.
- it manyang sin. compl.
- it nyang sin. compl.
- nl Kenyang
- nl Banjanji sin. compl.
- nl Banyang sin. compl.
- nl Banyangi sin. compl.
- nl Bayangi sin. compl.
- pt kenyang
- pt banjangi sin. compl.
- pt banyang sin. compl.
- pt banyangi sin. compl.
- pt bayangi sin. compl.
- pt manyang sin. compl.
- pt nyang sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Nyang, Àfrica > Camerun
Definition
La llengua kenyang es parla a cinquanta-tres pobles situats a les subdivisions Mamfe central i Upper Banyang, i a deu pobles de la subdivisió Meme, al sud-oest del Camerun. El grup ètnic, format per unes 60.000 persones, s'autodenomina manyang.
La llengua kenyang pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el denya, llengües veïnes del kenyang. Se n'han distingit tres dialectes principals: l'alt kenyang, parlat a la subdivisió Upper Banyang; el baix kenyang, parlat a Eyumojock i a la sudivisió Mamfe central, i el kitwii, parlat a la subdivisió Meme. D'aquestes tres variants, el kitwii és el més divergent.
El baix kenyang va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització del kenyang, impulsat pel Summer Institute of Linguistics (SIL). El 1990 es va publicar una ortografia per al kenyang (modificada el 1998). En anys posteriors van aparèixer diverses publicacions en kenyang i es van organitzar cursos per a mestres. En aquest procés, a més del SIL, hi han tingut un paper important d'altres entitats, com la Society for Kenyang Literature o la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL).
La llengua kenyang pertany al grup nyang (també anomenat mamfe), juntament amb el kendem i el denya, llengües veïnes del kenyang. Se n'han distingit tres dialectes principals: l'alt kenyang, parlat a la subdivisió Upper Banyang; el baix kenyang, parlat a Eyumojock i a la sudivisió Mamfe central, i el kitwii, parlat a la subdivisió Meme. D'aquestes tres variants, el kitwii és el més divergent.
El baix kenyang va ser triat com a dialecte de referència en el procés d'estandardització del kenyang, impulsat pel Summer Institute of Linguistics (SIL). El 1990 es va publicar una ortografia per al kenyang (modificada el 1998). En anys posteriors van aparèixer diverses publicacions en kenyang i es van organitzar cursos per a mestres. En aquest procés, a més del SIL, hi han tingut un paper important d'altres entitats, com la Society for Kenyang Literature o la Cameroon Association for Bible Translation and Literacy (CABTAL).
nyanza
nyanza
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca nyasa
- ca kinyasa sin. compl.
- ca mwera sin. compl.
- ca nyanza sin. compl.
- de Mwera
- en Nyasa
- en Kinyasa sin. compl.
- en Mwera sin. compl.
- en Nyanza sin. compl.
- es nyasa
- es kinyasa sin. compl.
- es mwera sin. compl.
- es nyanza sin. compl.
- eu nyasa
- eu kinyasa sin. compl.
- eu mwera sin. compl.
- eu nyanza sin. compl.
- fr nyasa
- fr kinyasa sin. compl.
- fr mwera sin. compl.
- fr nyanza sin. compl.
- gl nyasa
- gl kinyasa sin. compl.
- gl mwera sin. compl.
- gl nyanza sin. compl.
- it nyasa
- it kinyasa sin. compl.
- it mwera sin. compl.
- it nyanza sin. compl.
- nl Nyasa
- nl Kinyasa sin. compl.
- nl Mwera sin. compl.
- nl Nyanza sin. compl.
- pt nyasa
- pt kinyasa sin. compl.
- pt mwera sin. compl.
- pt nyanza sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els nyases viuen al sud de Tanzània, concretament a la riba nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels nyases trobem els mandes, els matengos, els ngonis (els quals constitueixen els quatre grups majoritaris del districte de Mbinga, a la regió de Ruvuma) i els mpotos. Alguns autors utilitzen el terme nyasa per a referir-se al manda i el mpoto.
El nyasa és conegut també amb el nom de mwera, però no s'ha de confondre amb el mwera parlat a la regió de Lindi, al sud-est de Tanzània.
El nyasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El nyasa rep altres denominacions, entre les quals kinyasa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamatengo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El nyasa és conegut també amb el nom de mwera, però no s'ha de confondre amb el mwera parlat a la regió de Lindi, al sud-est de Tanzània.
El nyasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El nyasa rep altres denominacions, entre les quals kinyasa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamatengo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
