koreguaje
koreguaje
Tucano > Occidental, Amèrica > Colòmbia
- ca coreguaje
- ca caquetá sin. compl.
- ca carijona sin. compl.
- ca chaocha pai sin. compl.
- ca correguaje sin. compl.
- ca ko'reuaju sin. compl.
- ca koreguaje sin. compl.
- ca tama sin. compl.
- cod kho'rewahi
- ar كوريغواخية
- cy Coreguaje
- cy Caquetá sin. compl.
- cy Carijona sin. compl.
- cy Chaocha pai sin. compl.
- cy Correguaje sin. compl.
- cy Ko'reuaju sin. compl.
- cy Koreguaje sin. compl.
- cy Tama sin. compl.
- de Coreguaje
- de Caqueta sin. compl.
- de Caquetá sin. compl.
- de Carijona sin. compl.
- de Chaocha Pai sin. compl.
- de Correguaje sin. compl.
- de Ko'reuaju sin. compl.
- de Koreguaje sin. compl.
- de Korewahe sin. compl.
- de Tama sin. compl.
- en Koreguaje
- en Caquetá sin. compl.
- en Carijona sin. compl.
- en Chaocha Pai sin. compl.
- en Coreguaje sin. compl.
- en Correguaje sin. compl.
- en Ko'reuaju sin. compl.
- en Tama sin. compl.
- es coreguaje
- es caquetá sin. compl.
- es carijona sin. compl.
- es chaocha pai sin. compl.
- es correguaje sin. compl.
- es ko'reuaju sin. compl.
- es koreguaje sin. compl.
- es tama sin. compl.
- eu koreguajeera
- eu caquetá sin. compl.
- eu carijona sin. compl.
- eu chaocha pai sin. compl.
- eu coreguaje sin. compl.
- eu correguaje sin. compl.
- eu ko'reuaju sin. compl.
- eu koreguaje sin. compl.
- eu tama sin. compl.
- fr coreguaje
- fr caquetá sin. compl.
- fr carijona sin. compl.
- fr chaocha pai sin. compl.
- fr correguaje sin. compl.
- fr ko'reuaju sin. compl.
- fr koreguaje sin. compl.
- fr tama sin. compl.
- gl coreguaxe
- gl caquetá sin. compl.
- gl carijona sin. compl.
- gl chaocha pai sin. compl.
- gl coreguaje sin. compl.
- gl correguaje sin. compl.
- gl ko'reuaju sin. compl.
- gl koreguaje sin. compl.
- gl tama sin. compl.
- it coreguaje
- it caquetá sin. compl.
- it carijona sin. compl.
- it chaocha pai sin. compl.
- it correguaje sin. compl.
- it ko'reuaju sin. compl.
- it koreguaje sin. compl.
- it tama sin. compl.
- ja コレグアッヘ語
- nl Coreguaje
- nl Caquetá sin. compl.
- nl Carijona sin. compl.
- nl Chaocha Pai sin. compl.
- nl Correguaje sin. compl.
- nl Ko'reuaju sin. compl.
- nl Koreguaje sin. compl.
- nl Tama sin. compl.
- pt coreguaje
- pt caquetá sin. compl.
- pt carijona sin. compl.
- pt chaocha pai sin. compl.
- pt correguaje sin. compl.
- pt ko'reuaju sin. compl.
- pt koreguaje sin. compl.
- pt tama sin. compl.
- ru Корегуахе
- ru Тама sin. compl.
- ru Карихона sin. compl.
- ru Коррегуахе sin. compl.
- ru Какетá sin. compl.
- zh 科勒瓜赫语
- zh 科勒瓜泽、考勒瓜赫、科雷瓦胡、塔马、卡里霍纳、卡盖塔、乔查－帕伊 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano > Occidental, Amèrica > Colòmbia
Definition
L'àrea d'assentaments coreguajes, formada per 25-30 comunitats, s'estén pel sud-est de la ciutat de Florencia (riu Orteguaza i afluents), l'est de Puerto Solano (confluència de l'Orteguaza i el Caquetá) i el nord-est del departament del Putumayo. Inicialment ocupaven el territori del riu Caguán i afluents, però en van emigrar a l'inici del segle XX fugint dels explotadors de cautxú.
Alguns autors esmenten dues variants dialectals: el coreguaje pur i el coreguaje-tama. Aquest darrer és parlat per un grup de tames que s'han integrat en la comunitat coreguaje i n'han adoptat la llengua (el tama, llengua de la mateixa família i branca que el coreguaje, està extingit; la resta de tames parla actualment espanyol). També alguns carijones (família carib) s'han barrejat amb els coreguajes.
La major part dels coreguajes parla espanyol com a segona llengua.
Alguns autors esmenten dues variants dialectals: el coreguaje pur i el coreguaje-tama. Aquest darrer és parlat per un grup de tames que s'han integrat en la comunitat coreguaje i n'han adoptat la llengua (el tama, llengua de la mateixa família i branca que el coreguaje, està extingit; la resta de tames parla actualment espanyol). També alguns carijones (família carib) s'han barrejat amb els coreguajes.
La major part dels coreguajes parla espanyol com a segona llengua.
koshin
koshin
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun
- ca koshin
- ca koskin sin. compl.
- de Koshin
- de Kaw sin. compl.
- de Kosin sin. compl.
- en Koshin
- en Koskin sin. compl.
- es koshin
- es koskin sin. compl.
- eu koshin
- eu koskin sin. compl.
- fr koshin
- fr kaw sin. compl.
- fr kosin sin. compl.
- fr koskin sin. compl.
- gl koshin
- gl koskin sin. compl.
- it koshin
- it koskin sin. compl.
- nl Koshin
- nl Kaw sin. compl.
- nl Kosin sin. compl.
- nl Koskin sin. compl.
- pt koshin
- pt koskin sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun
Definition
El missong / abar s'inclou dins el grup beboide occidental, juntament amb el naki, el mundabli (o bu) i el koshin. Aquestes llengües se situen en una zona coneguda com a Lower Fungom, al nord-oest del país, a prop de la frontera amb Nigèria. Formen una complexa xarxa dialectal en què totes les varietats presenten semblances i diferències amb les altres, de manera que la classificació és força complexa i varia segons les fonts.
Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
koskin
koskin
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun
- ca koshin
- ca koskin sin. compl.
- de Koshin
- de Kaw sin. compl.
- de Kosin sin. compl.
- en Koshin
- en Koskin sin. compl.
- es koshin
- es koskin sin. compl.
- eu koshin
- eu koskin sin. compl.
- fr koshin
- fr kaw sin. compl.
- fr kosin sin. compl.
- fr koskin sin. compl.
- gl koshin
- gl koskin sin. compl.
- it koshin
- it koskin sin. compl.
- nl Koshin
- nl Kaw sin. compl.
- nl Kosin sin. compl.
- nl Koskin sin. compl.
- pt koshin
- pt koskin sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun
Definition
El missong / abar s'inclou dins el grup beboide occidental, juntament amb el naki, el mundabli (o bu) i el koshin. Aquestes llengües se situen en una zona coneguda com a Lower Fungom, al nord-oest del país, a prop de la frontera amb Nigèria. Formen una complexa xarxa dialectal en què totes les varietats presenten semblances i diferències amb les altres, de manera que la classificació és força complexa i varia segons les fonts.
Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
koso
koso
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca panamint
- ca koso sin. compl.
- ca timbisha sin. compl.
- ca tümpisa sin. compl.
- cy Panamint
- cy Koso sin. compl.
- cy Timbisha sin. compl.
- cy Tümpisa sin. compl.
- de Panamint
- de Koso sin. compl.
- de Timbisha-Shoshone sin. compl.
- en Panamint
- en Koso sin. compl.
- en Timbisha sin. compl.
- en Tümpisa sin. compl.
- es panamint
- es koso sin. compl.
- es timbisha sin. compl.
- es tümpisa sin. compl.
- eu panamintera
- eu koso sin. compl.
- eu panamint sin. compl.
- eu panamintera sin. compl.
- eu timbisha sin. compl.
- eu tümpisa sin. compl.
- fr panamint
- fr koso sin. compl.
- fr timbisha sin. compl.
- fr tümpisa sin. compl.
- gl panamint
- gl koso sin. compl.
- gl timbisha sin. compl.
- gl tümpisa sin. compl.
- gn panamint
- gn koso sin. compl.
- gn timbisha sin. compl.
- gn tümpisa sin. compl.
- it panamint
- it koso sin. compl.
- it timbisha sin. compl.
- it tümpisa sin. compl.
- pt panamint
- pt koso sin. compl.
- pt timbisha sin. compl.
- pt tümpisa sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Central, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
El panamint es parla al sud-est de Califòrnia (als comtats de Kern, Inyo, San Bernardino i Mono) i a zones adjacents de Nevada (comtats de Mineral i Esmeralda). La variant occidental es parla a Owens Valley, a prop de Lone Pine (a Califòrnia) i la variant oriental, anomenada tümpisa o timbisha, a Death Valley, a prop de Furnaces Creek i Beatty (Nevada). La comunitat s'autodenomina timbisha shoshoni.
Tan sols hi ha una vintena de parlants de la llengua panamint, tots persones grans, de manera que és una llengua que es troba al límit de l'extinció. Sembla que s'estan duent a terme algunes iniciatives per mirar de revitalitzar-la.
El panamint, el shoshoni i el comanxe formen el grup númic central dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
Tan sols hi ha una vintena de parlants de la llengua panamint, tots persones grans, de manera que és una llengua que es troba al límit de l'extinció. Sembla que s'estan duent a terme algunes iniciatives per mirar de revitalitzar-la.
El panamint, el shoshoni i el comanxe formen el grup númic central dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
kótedia
kótedia
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca guanano
- ca kótedia sin. compl.
- ca kótiria sin. compl.
- ca uanana sin. compl.
- ca wanána sin. compl.
- ca wanano sin. compl.
- cod kotiria
- ar غوانانو
- cy Guanano
- cy Kotédia sin. compl.
- cy Kótiria sin. compl.
- cy Uanana sin. compl.
- cy Wanána sin. compl.
- cy Wanano sin. compl.
- de Guanano
- de Kotédia sin. compl.
- de Kótiria sin. compl.
- de Uanana sin. compl.
- de Wanána sin. compl.
- de Wanano sin. compl.
- en Guanano
- en Kotédia sin. compl.
- en Kótirya sin. compl.
- en Uanana sin. compl.
- en Uanano sin. compl.
- en Wanana sin. compl.
- en Wanano sin. compl.
- es guanano
- es kotédia sin. compl.
- es kótiria sin. compl.
- es uanana sin. compl.
- es wanána sin. compl.
- es wanano sin. compl.
- eu wananera
- eu guanano sin. compl.
- eu kotédia sin. compl.
- eu kótiria sin. compl.
- eu uanana sin. compl.
- eu wanána sin. compl.
- eu wanano sin. compl.
- fr wanano
- fr guanano sin. compl.
- fr kotedia sin. compl.
- fr kotirya sin. compl.
- fr uanano sin. compl.
- fr wanana sin. compl.
- gl guanano
- gl kotédia sin. compl.
- gl kótiria sin. compl.
- gl uanana sin. compl.
- gl wanána sin. compl.
- gl wanano sin. compl.
- it guanano
- it kotédia sin. compl.
- it kótiria sin. compl.
- it uanana sin. compl.
- it wanána sin. compl.
- it wanano sin. compl.
- ja グアナノ語
- nl Guanano
- nl Kotédia sin. compl.
- nl Kótiria sin. compl.
- nl Uanana sin. compl.
- nl Wanána sin. compl.
- nl Wanano sin. compl.
- pt guanano
- pt kotédia sin. compl.
- pt kótiria sin. compl.
- pt uanana sin. compl.
- pt wanána sin. compl.
- pt wanano sin. compl.
- ru Гуанано
- ru Ванана sin. compl.
- ru Уанана sin. compl.
- ru Котедия sin. compl.
- ru Ванана-пира sin. compl.
- zh 瓜纳诺语
- zh 瓦纳诺、科提里亚、科特迪亚、瓦纳纳、乌阿纳纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definition
Els guananos formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.
Els vincles exogàmics dels guanano inclouen també dos grups arawak, els tarianes i els baniwes. En canvi no hi ha intercanvi matrimonial amb els arapaços, els sirianos, els tuyuques i els piratapuyos. Aquesta darrera llengua és molt propera al guanano, de manera que la intercomprensió és molt elevada; els dos grups mantenen, però, identitats ètniques diferenciades.
El límit occidental dels assentaments guananos al Vaupés se situa a la boca de Cuduiarí. Els grups veïns són els cubeos (del mateix grup lingüístic) a l'est, i els baniwes (arawak) a l'oest.
Els vincles exogàmics dels guanano inclouen també dos grups arawak, els tarianes i els baniwes. En canvi no hi ha intercanvi matrimonial amb els arapaços, els sirianos, els tuyuques i els piratapuyos. Aquesta darrera llengua és molt propera al guanano, de manera que la intercomprensió és molt elevada; els dos grups mantenen, però, identitats ètniques diferenciades.
El límit occidental dels assentaments guananos al Vaupés se situa a la boca de Cuduiarí. Els grups veïns són els cubeos (del mateix grup lingüístic) a l'est, i els baniwes (arawak) a l'oest.
kótiria
kótiria
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
- ca guanano
- ca kótedia sin. compl.
- ca kótiria sin. compl.
- ca uanana sin. compl.
- ca wanána sin. compl.
- ca wanano sin. compl.
- cod kotiria
- ar غوانانو
- cy Guanano
- cy Kotédia sin. compl.
- cy Kótiria sin. compl.
- cy Uanana sin. compl.
- cy Wanána sin. compl.
- cy Wanano sin. compl.
- de Guanano
- de Kotédia sin. compl.
- de Kótiria sin. compl.
- de Uanana sin. compl.
- de Wanána sin. compl.
- de Wanano sin. compl.
- en Guanano
- en Kotédia sin. compl.
- en Kótirya sin. compl.
- en Uanana sin. compl.
- en Uanano sin. compl.
- en Wanana sin. compl.
- en Wanano sin. compl.
- es guanano
- es kotédia sin. compl.
- es kótiria sin. compl.
- es uanana sin. compl.
- es wanána sin. compl.
- es wanano sin. compl.
- eu wananera
- eu guanano sin. compl.
- eu kotédia sin. compl.
- eu kótiria sin. compl.
- eu uanana sin. compl.
- eu wanána sin. compl.
- eu wanano sin. compl.
- fr wanano
- fr guanano sin. compl.
- fr kotedia sin. compl.
- fr kotirya sin. compl.
- fr uanano sin. compl.
- fr wanana sin. compl.
- gl guanano
- gl kotédia sin. compl.
- gl kótiria sin. compl.
- gl uanana sin. compl.
- gl wanána sin. compl.
- gl wanano sin. compl.
- it guanano
- it kotédia sin. compl.
- it kótiria sin. compl.
- it uanana sin. compl.
- it wanána sin. compl.
- it wanano sin. compl.
- ja グアナノ語
- nl Guanano
- nl Kotédia sin. compl.
- nl Kótiria sin. compl.
- nl Uanana sin. compl.
- nl Wanána sin. compl.
- nl Wanano sin. compl.
- pt guanano
- pt kotédia sin. compl.
- pt kótiria sin. compl.
- pt uanana sin. compl.
- pt wanána sin. compl.
- pt wanano sin. compl.
- ru Гуанано
- ru Ванана sin. compl.
- ru Уанана sin. compl.
- ru Котедия sin. compl.
- ru Ванана-пира sin. compl.
- zh 瓜纳诺语
- zh 瓦纳诺、科提里亚、科特迪亚、瓦纳纳、乌阿纳纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia
Definition
Els guananos formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.
Els vincles exogàmics dels guanano inclouen també dos grups arawak, els tarianes i els baniwes. En canvi no hi ha intercanvi matrimonial amb els arapaços, els sirianos, els tuyuques i els piratapuyos. Aquesta darrera llengua és molt propera al guanano, de manera que la intercomprensió és molt elevada; els dos grups mantenen, però, identitats ètniques diferenciades.
El límit occidental dels assentaments guananos al Vaupés se situa a la boca de Cuduiarí. Els grups veïns són els cubeos (del mateix grup lingüístic) a l'est, i els baniwes (arawak) a l'oest.
Els vincles exogàmics dels guanano inclouen també dos grups arawak, els tarianes i els baniwes. En canvi no hi ha intercanvi matrimonial amb els arapaços, els sirianos, els tuyuques i els piratapuyos. Aquesta darrera llengua és molt propera al guanano, de manera que la intercomprensió és molt elevada; els dos grups mantenen, però, identitats ètniques diferenciades.
El límit occidental dels assentaments guananos al Vaupés se situa a la boca de Cuduiarí. Els grups veïns són els cubeos (del mateix grup lingüístic) a l'est, i els baniwes (arawak) a l'oest.
kotoko-logone
kotoko-logone
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Txad
- ca lagwan
- ca kotoko-logone sin. compl.
- ca lagouané sin. compl.
- ca lagwane sin. compl.
- ca logone sin. compl.
- cod lagwan
- de Lagwan
- de Kotoko-Logone sin. compl.
- de Lagwane sin. compl.
- de Logone sin. compl.
- en Lagwan
- en Kotoko-logone sin. compl.
- en Lagouane sin. compl.
- en Lagwane sin. compl.
- en Logone sin. compl.
- es lagwan
- es kotoko-logone sin. compl.
- es lagouané sin. compl.
- es lagwane sin. compl.
- es logone sin. compl.
- eu lagwan
- eu kotoko-logone sin. compl.
- eu lagouané sin. compl.
- eu lagwane sin. compl.
- eu logone sin. compl.
- fr lagouane
- fr kotoko-Logone sin. compl.
- fr lagwan sin. compl.
- fr lagwane sin. compl.
- fr logone sin. compl.
- gl lagwan
- gl kotoko-logone sin. compl.
- gl lagouané sin. compl.
- gl lagwane sin. compl.
- gl logone sin. compl.
- it lagwan
- it kotoko-logone sin. compl.
- it lagouané sin. compl.
- it lagwane sin. compl.
- it logone sin. compl.
- nl Lagwaans
- nl Kotoko-Logone sin. compl.
- nl Lagwane sin. compl.
- nl Logone sin. compl.
- pt lagwan
- pt kotoko-logone sin. compl.
- pt lagouané sin. compl.
- pt lagwane sin. compl.
- pt logone sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Txad
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El lagwan pertany al grup de llengües kotoko, entre les quals també trobem l'afade, el malgbe o el maslam.
El terme kotoko fa referència tant a un grup de llengües com a un conjunt de grups ètnics emparentats, originaris de Sao. Les diverses comunitats kotoko es localitzen principalment al departament camerunès de Logone-et-Chari, província Extrem-nord.
El lagwan consta de dos dialectes: el lagwan de Birni, parlat al Camerun, i el lagwan de Gana, parlat al Txad. Les diferències són escasses i afecten sobretot la pronúncia.
Els lagwans empren la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. A més, tots saben ful, llengua utilitzada a la regió en les relacions intergrupals. A la província Extrem-nord, els infants són alfabetitzats en francès, si bé la taxa d'escolarització és molt baixa.
Els parlants de lagwan anomenen la llengua pròpia lagwan, mentre que l'Administració recull la designació lagouané tant per a la llengua com per al grup.
El terme kotoko fa referència tant a un grup de llengües com a un conjunt de grups ètnics emparentats, originaris de Sao. Les diverses comunitats kotoko es localitzen principalment al departament camerunès de Logone-et-Chari, província Extrem-nord.
El lagwan consta de dos dialectes: el lagwan de Birni, parlat al Camerun, i el lagwan de Gana, parlat al Txad. Les diferències són escasses i afecten sobretot la pronúncia.
Els lagwans empren la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. A més, tots saben ful, llengua utilitzada a la regió en les relacions intergrupals. A la província Extrem-nord, els infants són alfabetitzats en francès, si bé la taxa d'escolarització és molt baixa.
Els parlants de lagwan anomenen la llengua pròpia lagwan, mentre que l'Administració recull la designació lagouané tant per a la llengua com per al grup.
kotsuñe
kotsuñe
Chipaya-uru, Amèrica > Bolívia
- ca chipaya
- ca kotsuñe sin. compl.
- cod cipay tagu
- ar تشيباوية
- cy Chipaya
- cy Kotsuñe sin. compl.
- de Chipaya
- en Chipaya
- en Kotsuñe sin. compl.
- es chipaya
- es kotsuñe sin. compl.
- eu chipayera
- eu kotsuñe sin. compl.
- fr chipaya
- fr kotsuñe sin. compl.
- gl chipaya
- gl kotsuñe sin. compl.
- gn chipaja
- gn kotsuñe sin. compl.
- it chipaya
- it kotsuñe sin. compl.
- ja チパヤ語
- ja コツニェ語 sin. compl.
- nl Chipaya
- nl Kotsuñe sin. compl.
- pt chipaya
- pt puquina sin. compl.
- ru Чипайя
- ru Пукина sin. compl.
- ru Коцунье sin. compl.
- sw Chipaya
- sw Kotsuñe sin. compl.
- tmh Tacipayt
- zh 奇帕亚
- zh 克促涅 sin. compl.
Chipaya-uru, Amèrica > Bolívia
Definition
Actualment només sobreviuen dues llengües de la família uru, l'uchumataqu i el chipaya, la qual ocupava un extens territori des de la costa del Pacífic fins al llac Titicaca a l'època de la conquesta espanyola.
Fa uns anys els parlants de chipaya eren bilingües principalment en aimara. Actualment ho són en espanyol.
Fa uns anys els parlants de chipaya eren bilingües principalment en aimara. Actualment ho són en espanyol.
koyukon
koyukon
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca denaakk'e
- ca koyukon sin. compl.
- ca ten'a sin. compl.
- cod denaakk'e
- cy Denaakk'e
- cy Koyukon
- cy Ten'a sin. compl.
- de Koyukon
- de Ten'a sin. compl.
- en Koyukon
- en Ten'a sin. compl.
- es koyukón
- es ten'a sin. compl.
- eu koyukonera
- eu koyukon sin. compl.
- eu ten'a sin. compl.
- fr koyukon
- fr denaakk'e sin. compl.
- fr ten'a sin. compl.
- gl denaakk'e
- gl Koyukon
- gl ten'a sin. compl.
- gn denaakk'e
- gn koyukon
- gn ten'a sin. compl.
- it denaakk'e
- it Koyukon
- it ten'a sin. compl.
- pt denaakk'e
- pt Koyukon
- pt ten'a sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlants de koyukon entenen parcialment els parlants d'holikachuk i de deg xinag. La llengua està dividida en tres dialectes, el septentrional, el central i el meridional.
La comunitat denaakk'e consta aproximadament de 2.500 individus. Tots els parlants competents de denaakk'e tenen més de 50 anys. La llengua ja no s'ensenya a les generacions joves.
La designació denaakk'e, aplicada a la comunitat i a la llengua, significa 'com nosaltres' (literalment: denaa 'persona' i kk'e 'similar').
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Els parlants de koyukon entenen parcialment els parlants d'holikachuk i de deg xinag. La llengua està dividida en tres dialectes, el septentrional, el central i el meridional.
La comunitat denaakk'e consta aproximadament de 2.500 individus. Tots els parlants competents de denaakk'e tenen més de 50 anys. La llengua ja no s'ensenya a les generacions joves.
La designació denaakk'e, aplicada a la comunitat i a la llengua, significa 'com nosaltres' (literalment: denaa 'persona' i kk'e 'similar').
krahó
krahó
Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil
- ca krahó
- ca crahô sin. compl.
- ca craô sin. compl.
- ca krahô sin. compl.
- ca kraô sin. compl.
- ar الكراهو
- cy Krahó
- cy Crahô sin. compl.
- cy Craô sin. compl.
- cy Krahô sin. compl.
- cy Kraô sin. compl.
- de Krahó
- de Crahô sin. compl.
- de Craô sin. compl.
- de Krahô sin. compl.
- de Kraô sin. compl.
- en Krahô
- en Crahô sin. compl.
- en Craô sin. compl.
- en Kraô sin. compl.
- es krahó
- es crahô sin. compl.
- es craô sin. compl.
- es krahó sin. compl.
- es krahô sin. compl.
- es kraô sin. compl.
- eu krahoera
- eu crahô sin. compl.
- eu craô sin. compl.
- eu krahô sin. compl.
- eu kraô sin. compl.
- fr kraho
- fr crahô sin. compl.
- fr craô sin. compl.
- fr krahô sin. compl.
- fr kraô sin. compl.
- gn kraho
- gn crahô sin. compl.
- gn craô sin. compl.
- gn krahô sin. compl.
- gn kraô sin. compl.
- it kraho
- it crahô sin. compl.
- it craó sin. compl.
- it craô sin. compl.
- it krahô sin. compl.
- it kraô sin. compl.
- ja クラホ語
- ja クラオ語 sin. compl.
- nl Krahó
- nl Crahô sin. compl.
- nl Craô sin. compl.
- nl Krahô sin. compl.
- nl Kraô sin. compl.
- pt krahó
- pt crahô sin. compl.
- pt craô sin. compl.
- pt krahô sin. compl.
- pt kraô sin. compl.
- ru Крао
- ru Краон sin. compl.
- ru Крахо sin. compl.
- zh 科拉霍语
- zh 科劳、克拉霍、克拉奥、克拉豪 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil
Definition
Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:
1. l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó),
2. l'occidental (apinayé).
Els treballs duts a terme per missioners van generar certa confusió sobre el grup timbira. Concretament, les llengües apaniekrà, ramkokamekrà i krahó van ser considerades varietats dialectals d'una mateixa llengua, el canela. En aquests treballs s'observa, però, molt poc rigor en la recollida de dades. Estudis lingüístics més recents tracten les tres varietats com a llengües diferents.
Els krahós no s'identifiquen amb el terme canela amb què sovint se'ls ha designat, sinó que s'autodenominen mehim.
Mantenen una estreta relació amb els xerentes, apaniekràs i apinayés. Els colonitzadors van contactar amb ells al segle XIX, i hi han mantingut relacions ara pacífiques, ara conflictives.
Els infants aprenen el krahó com a llengua materna. A l'escola hi ha programes d'educació bilingüe amb més o menys èxit segons el poble. Tots els homes adults parlen el portuguès i les dones l'entenen.
Els krahós mantenen força intactes les tradicions culturals i la llengua. Segueixen un procés d'assimilació cultural lent.
1. l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà, krahó),
2. l'occidental (apinayé).
Els treballs duts a terme per missioners van generar certa confusió sobre el grup timbira. Concretament, les llengües apaniekrà, ramkokamekrà i krahó van ser considerades varietats dialectals d'una mateixa llengua, el canela. En aquests treballs s'observa, però, molt poc rigor en la recollida de dades. Estudis lingüístics més recents tracten les tres varietats com a llengües diferents.
Els krahós no s'identifiquen amb el terme canela amb què sovint se'ls ha designat, sinó que s'autodenominen mehim.
Mantenen una estreta relació amb els xerentes, apaniekràs i apinayés. Els colonitzadors van contactar amb ells al segle XIX, i hi han mantingut relacions ara pacífiques, ara conflictives.
Els infants aprenen el krahó com a llengua materna. A l'escola hi ha programes d'educació bilingüe amb més o menys èxit segons el poble. Tots els homes adults parlen el portuguès i les dones l'entenen.
Els krahós mantenen força intactes les tradicions culturals i la llengua. Segueixen un procés d'assimilació cultural lent.
