kimatumbi
kimatumbi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca matumbi
- ca kimatumbi sin. compl.
- ar ماتومبي
- cy Matumbi
- cy Kimatumbi sin. compl.
- de Matumbi
- de Kimatumbi sin. compl.
- de Kimatuumbi sin. compl.
- en Matumbi
- en Kimatumbi sin. compl.
- en Kimatuumbi sin. compl.
- en Matuumbi sin. compl.
- es matumbi
- es kimatumbi sin. compl.
- eu matumbiera
- eu kimatumbi sin. compl.
- eu matumbi sin. compl.
- eu matumbiera sin. compl.
- fr matoumbi
- fr kimatoumbi sin. compl.
- fr kimatumbi sin. compl.
- fr kimatuumbi sin. compl.
- fr matumbi sin. compl.
- fr matuumbi sin. compl.
- gl matumbi
- gl kimatumbi sin. compl.
- gn matumbi
- gn kimatumbi sin. compl.
- it matumbi
- it kimatumbi sin. compl.
- pt matumbi
- pt kimatumbi sin. compl.
- tmh Tamatumbit
- tmh Kimatumbi sin. compl.
- zh 马屯比语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El matumbi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El nom kimatuumbi prové de la paraula matuumbi, 'muntanyes', a la qual s'hi ha afegit el prefix ki-, que indica llengua.
El matumbi és lingüísticament proper al ndengeleko, amb el qual hi pot haver intercomprensió. Generalment els parlants de matumbi parlen suahili, llengua dominant a la regió i coneguda per més del 90% de la població de Tanzània.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El nom kimatuumbi prové de la paraula matuumbi, 'muntanyes', a la qual s'hi ha afegit el prefix ki-, que indica llengua.
El matumbi és lingüísticament proper al ndengeleko, amb el qual hi pot haver intercomprensió. Generalment els parlants de matumbi parlen suahili, llengua dominant a la regió i coneguda per més del 90% de la població de Tanzània.
kimawanda
kimawanda
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ndonde
- ca chindonde sin. compl.
- ca kimawanda sin. compl.
- ca mawanda sin. compl.
- ca ndomde sin. compl.
- ca ndonde hamba sin. compl.
- de Ndonde Hamba
- de Chindonde sin. compl.
- de Kimawanda sin. compl.
- de Mawanda sin. compl.
- en Ndonde
- en Chindonde sin. compl.
- en Kimawanda sin. compl.
- en Mawanda sin. compl.
- en Ndomde sin. compl.
- en Ndonde hamba sin. compl.
- es ndonde
- es chindonde sin. compl.
- es kimawanda sin. compl.
- es mawanda sin. compl.
- es ndomde sin. compl.
- es ndonde hamba sin. compl.
- eu ndonde
- eu chindonde sin. compl.
- eu kimawanda sin. compl.
- eu mawanda sin. compl.
- eu ndomde sin. compl.
- eu ndonde hamba sin. compl.
- fr ndonde
- fr chindonde sin. compl.
- fr kimawanda sin. compl.
- fr mawanda sin. compl.
- fr ndonde Hamba sin. compl.
- gl ndonde
- gl chindonde sin. compl.
- gl kimawanda sin. compl.
- gl mawanda sin. compl.
- gl ndomde sin. compl.
- gl ndonde hamba sin. compl.
- it ndonde
- it chindonde sin. compl.
- it kimawanda sin. compl.
- it mawanda sin. compl.
- it ndomde sin. compl.
- it ndonde hamba sin. compl.
- nl Ndonde
- nl Chindonde sin. compl.
- nl Kimawanda sin. compl.
- nl Mawanda sin. compl.
- nl Ndonde Hamba sin. compl.
- pt ndonde
- pt chindonde sin. compl.
- pt kimawanda sin. compl.
- pt mawanda sin. compl.
- pt ndomde sin. compl.
- pt ndonde hamba sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El ndonde es parla al sud-est de Tanzània, a prop de la frontera amb Moçambic, i és lingüísticament proper al makonde. De fet, alguns autors consideren que el ndonde no existeix com a llengua diferenciada: el nom ndonde significa 'parts més baixes (de l'altiplà)' i faria referència a un dialecte del makonde parlat a les zones més baixes de l'altiplà de Tanzània i Moçambic.
El ndonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
kimbu
kimbu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kimbu
- ca ikibungu sin. compl.
- ca kikimbu sin. compl.
- ca yanzi sin. compl.
- ar كيمبو
- cy Kimbu
- cy Ikibungu sin. compl.
- cy Yanzi sin. compl.
- de Kimbu
- de Ikibungu sin. compl.
- de Yanzi sin. compl.
- en Kimbu
- en Ikibungu sin. compl.
- en Kikimbu sin. compl.
- en Yanzi sin. compl.
- es kimbu
- es ikibungu sin. compl.
- es yanzi sin. compl.
- eu kimbuera
- eu ikibungu sin. compl.
- eu yanzi sin. compl.
- fr kimbou
- fr ikibungu sin. compl.
- fr yanzi sin. compl.
- gl kimbu
- gl ikibungu sin. compl.
- gl yanzi sin. compl.
- gn kimbu
- gn ikibungu sin. compl.
- gn jansi sin. compl.
- it kimbu
- it ikibungu sin. compl.
- it yanzi sin. compl.
- ja キンブ語
- nl Kimbu
- nl Ikibungu sin. compl.
- nl Yanzi sin. compl.
- pt kimbu
- pt ikibungu sin. compl.
- pt yanzi sin. compl.
- ru Кимбу
- ru Янзи sin. compl.
- ru Икибунгу sin. compl.
- zh 津布语
- zh 伊基本固、延兹 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kimbu se situa al centre-oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels kimbus trobem els nyamwezis (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), els konongos, els wungus, els rungwes i els sangus.
Els parlants de kimbu generalment parlen nyamwezi i/o suahili com a segona llengua: el kimbu s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el nyamwezi o el suahili (llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament).
El kimbu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikimbu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakimbu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els parlants de kimbu generalment parlen nyamwezi i/o suahili com a segona llengua: el kimbu s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el nyamwezi o el suahili (llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament).
El kimbu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikimbu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakimbu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kimbugwe
kimbugwe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca mbugwe
- ca bowe sin. compl.
- ca kimbugwe sin. compl.
- ca mbuwe sin. compl.
- cod bowe
- ar مبوغوي
- cy Mbugwe
- cy Kimbugwe sin. compl.
- cy Mbuwe sin. compl.
- de Mbugwe
- de Kimbugwe sin. compl.
- de Mbuwe sin. compl.
- en Mbugwe
- en Kimbugwe sin. compl.
- en Mbuwe sin. compl.
- es embugüe
- es kimbugwe sin. compl.
- es mbuwe sin. compl.
- eu mbugwera
- eu kimbugwe sin. compl.
- eu mbugwe sin. compl.
- eu mbuwe sin. compl.
- fr mbugwe
- fr kimbugwe sin. compl.
- fr mbuwé sin. compl.
- gl mbugwe
- gl kimbugwe sin. compl.
- gl mbuwe sin. compl.
- gn mbugwe
- gn kimbugwe sin. compl.
- gn mbuwe sin. compl.
- it mbugwe
- it kimbugwe sin. compl.
- it mbuwe sin. compl.
- pt mbugwe
- pt kimbugwe sin. compl.
- pt mbuwe sin. compl.
- tmh Tambugwit
- tmh Kimbugwe sin. compl.
- tmh mbuwe sin. compl.
- zh 姆布格维语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El territori lingüístic del mbugwe se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el mbugwe i el rangi), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza).
Generalment, els parlants de mbugwe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània. Cal dir també que el mbugwe és lingüísticament proper al rangi.
El mbugwe és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Generalment, els parlants de mbugwe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània. Cal dir també que el mbugwe és lingüísticament proper al rangi.
El mbugwe és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
kimbundu
kimbundu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Angola
- ca kimbundu
- cod kimbundu
- ar كيمبوندو
- cy Kimbundu
- cy Dongo sin. compl.
- cy Kimbundo sin. compl.
- cy Kindongo sin. compl.
- cy Loanda mbundu sin. compl.
- cy Luanda sin. compl.
- cy Mbundu sin. compl.
- cy Nbundu sin. compl.
- cy Ndongo sin. compl.
- de Kimbundu
- de Dongo sin. compl.
- de Kimbundo sin. compl.
- de Kindongo sin. compl.
- de Loanda Mbundu sin. compl.
- de Luanda sin. compl.
- de Mbundu sin. compl.
- de Nbundu sin. compl.
- de Ndongo sin. compl.
- en Kimbundu
- en Dongo sin. compl.
- en Kimbundo sin. compl.
- en Kindongo sin. compl.
- en Loanda Mbundu sin. compl.
- en Luanda sin. compl.
- en Mbundu sin. compl.
- en Nbundu sin. compl.
- en Ndongo sin. compl.
- es kimbundu
- es dongo sin. compl.
- es kindongo sin. compl.
- es loanda mbundu sin. compl.
- es luanda sin. compl.
- es mbundu sin. compl.
- es nbundu sin. compl.
- es ndongo sin. compl.
- eu kimbundua
- eu dongo sin. compl.
- eu kimbundo sin. compl.
- eu kindongo sin. compl.
- eu loanda mbundu sin. compl.
- eu luanda sin. compl.
- eu mbundu sin. compl.
- eu nbundu sin. compl.
- eu ndongo sin. compl.
- fr kimboundou
- fr dongo sin. compl.
- fr kimbundo sin. compl.
- fr kimbundu sin. compl.
- fr kindongo sin. compl.
- fr loanda mbundu sin. compl.
- fr luanda sin. compl.
- fr mbundu sin. compl.
- fr nbundu sin. compl.
- fr ndongo sin. compl.
- gl kimbundu
- gl dongo sin. compl.
- gl kimbundo sin. compl.
- gl kindongo sin. compl.
- gl loanda mbundu sin. compl.
- gl luanda sin. compl.
- gl mbundu sin. compl.
- gl nbundu sin. compl.
- gl ndongo sin. compl.
- gn kimbundu
- gn dongo sin. compl.
- gn kimbundo sin. compl.
- gn kindongo sin. compl.
- gn loanda mbundu sin. compl.
- gn luanda sin. compl.
- gn mbundu sin. compl.
- gn nbundu sin. compl.
- gn ndongo sin. compl.
- it kimbundu
- it dongo sin. compl.
- it kimbundo sin. compl.
- it kindongo sin. compl.
- it loanda mbundu sin. compl.
- it luanda sin. compl.
- it mbundu sin. compl.
- it nbundu sin. compl.
- it ndongo sin. compl.
- ja キンブンドゥ語
- nl Kimbundu
- nl Dongo sin. compl.
- nl Kimbundo sin. compl.
- nl Kindongo sin. compl.
- nl Loanda Mbundu sin. compl.
- nl Luanda sin. compl.
- nl Mbundu sin. compl.
- nl Nbundu sin. compl.
- nl Ndongo sin. compl.
- pt quimbundu
- pt dongo sin. compl.
- pt kimbundo sin. compl.
- pt kindongo sin. compl.
- pt loanda mbundu sin. compl.
- pt luanda sin. compl.
- pt mbundu sin. compl.
- pt nbundu sin. compl.
- pt ndongo sin. compl.
- ru Кимбунду
- ru Донго sin. compl.
- ru Луанда sin. compl.
- ru Лоанда мбунду sin. compl.
- ru Мбунду sin. compl.
- ru Нбунду sin. compl.
- ru Ндонго sin. compl.
- ru Кимбундо sin. compl.
- zh 金邦杜语
- zh 金东戈语 sin. compl.
- zh 东戈语、 sin. compl.
- zh 罗安达语、 sin. compl.
- zh 恩东戈语、 sin. compl.
- zh 恩邦杜语、 sin. compl.
- zh 姆邦杜语、 sin. compl.
- zh 金邦多语、 sin. compl.
- zh 金邦多语、 sin. compl.
- zh 姆邦杜罗安达语、 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Angola
Definition
El kimbundu és la segona llengua d'Angola en nombre de parlants (amb un 25%), després de l'umbundu (37%).
Els kimbumdus van ser un dels primers pobles d'Angola a estar sota dominació portuguesa, entre els segles XVI i XVII, per la qual cosa el kimbundu ha rebut una forta influència del portuguès.
Els dialectes del kimbundu són, bàsicament, el njinga, el mbamba, el mbaka i el ngola.
Els kimbumdus van ser un dels primers pobles d'Angola a estar sota dominació portuguesa, entre els segles XVI i XVII, per la qual cosa el kimbundu ha rebut una forta influència del portuguès.
Els dialectes del kimbundu són, bàsicament, el njinga, el mbamba, el mbaka i el ngola.
kimwera
kimwera
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca mwera
- ca chimwera sin. compl.
- ca cimwera sin. compl.
- ca kimwera sin. compl.
- ca mwela sin. compl.
- de Mwera
- de Chimwera sin. compl.
- de Cimwera sin. compl.
- de Mwela sin. compl.
- en Mwera
- en Chimwera sin. compl.
- en Cimwera sin. compl.
- en Kimwera sin. compl.
- en Mwela sin. compl.
- es mwera
- es chimwera sin. compl.
- es cimwera sin. compl.
- es kimwera sin. compl.
- es mwela sin. compl.
- eu mwera
- eu chimwera sin. compl.
- eu cimwera sin. compl.
- eu kimwera sin. compl.
- eu mwela sin. compl.
- fr mwera
- fr chimwera sin. compl.
- fr cimwera sin. compl.
- fr kimwera sin. compl.
- fr mwela sin. compl.
- gl mwera
- gl chimwera sin. compl.
- gl cimwera sin. compl.
- gl kimwera sin. compl.
- gl mwela sin. compl.
- it mwera
- it chimwera sin. compl.
- it cimwera sin. compl.
- it kimwera sin. compl.
- it mwela sin. compl.
- nl Mwera
- nl Chimwera sin. compl.
- nl Cimwera sin. compl.
- nl Kimwera sin. compl.
- nl Mwela sin. compl.
- pt mwera
- pt chimwera sin. compl.
- pt cimwera sin. compl.
- pt kimwera sin. compl.
- pt mwela sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els grup etnolingüístic mwera se situa al sud-est de Tanzània. Entre els grups veïns dels mweres trobem els matumbis, al nord; els makondes (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), al sud; els machingues, a l'est; i els ngindos, a l'oest.
El mwera, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Entre els manlleus procedents del mwera trobem ndagamo 'confluència de rius' i nangulu, 'despreniment de terra'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mwera rep altres denominacions, entre les quals kimwera. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamwera, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El mwera, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Entre els manlleus procedents del mwera trobem ndagamo 'confluència de rius' i nangulu, 'despreniment de terra'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mwera rep altres denominacions, entre les quals kimwera. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamwera, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kinabe
kinabe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun
- ca abar
- ca missong
- ca kinabe sin. compl.
- de Abar
- de Bejune sin. compl.
- de Mijong sin. compl.
- de Missong sin. compl.
- en Missong / abar
- en Kinabe sin. compl.
- es missong / abar
- es kinabe sin. compl.
- eu missong / abar
- eu kinabe sin. compl.
- fr abar
- fr mijong sin. compl.
- fr missong sin. compl.
- gl missong / abar
- gl kinabe sin. compl.
- it missong / abar
- it kinabe sin. compl.
- nl Missong-Abar
- nl Abar sin. compl.
- nl Mijong sin. compl.
- nl Missong sin. compl.
- pt missong / abar
- pt kinabe sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental, Àfrica > Camerun
Definition
El missong / abar s'inclou dins el grup beboide occidental, juntament amb el naki, el mundabli (o bu) i el koshin. Aquestes llengües se situen en una zona coneguda com a Lower Fungom, al nord-oest del país, a prop de la frontera amb Nigèria. Formen una complexa xarxa dialectal en què totes les varietats presenten semblances i diferències amb les altres, de manera que la classificació és força complexa i varia segons les fonts.
Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
kinamigin
kinamigin
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca kinamigin
- ca camiguinon sin. compl.
- ca cinamiguin sin. compl.
- ca kamigin sin. compl.
- ca manobo cinamiguin sin. compl.
- ca quinamiguin sin. compl.
- ar كيناميغين
- cy Kinamigin
- cy Cinamiguin sin. compl.
- cy Kamigin sin. compl.
- cy Manobo cinamiguin sin. compl.
- cy Quinamiguin sin. compl.
- de Kinamigin
- de Camiguinon sin. compl.
- de Cinamiguin sin. compl.
- de Kamigin sin. compl.
- de Manobo Cinamiguin sin. compl.
- de Quinamiguin sin. compl.
- en Kinamigin
- en Camiguinon sin. compl.
- en Cinamiguin sin. compl.
- en Cinamiguin Manobo sin. compl.
- en Kamigin sin. compl.
- en Kamiguin sin. compl.
- en Quinamiguin sin. compl.
- es cinamiguin
- es camiguinon sin. compl.
- es kamigin sin. compl.
- es kinamigin sin. compl.
- es manobo cinamiguin sin. compl.
- es quinamiguin sin. compl.
- eu kinamiginera
- eu camiguinon sin. compl.
- eu cinamiguin sin. compl.
- eu kamigin sin. compl.
- eu kamiguin sin. compl.
- eu kinamigin sin. compl.
- eu manobo cinamiguin sin. compl.
- eu quinamiguin sin. compl.
- fr quinamiguin
- fr camiguinon sin. compl.
- fr cinamiguin sin. compl.
- fr kamigin sin. compl.
- fr kinamigin sin. compl.
- fr manobo cinamiguin sin. compl.
- gl kinamigin
- gl camiguinon sin. compl.
- gl cinamiguin sin. compl.
- gl kamigin sin. compl.
- gl manobo cinamiguin sin. compl.
- gl quinamiguin sin. compl.
- gn kinamigin
- gn camiguinon sin. compl.
- gn kamigin sin. compl.
- gn manovo cinamiguin sin. compl.
- gn quinamiguin sin. compl.
- gn sinamiguin sin. compl.
- it kinamigin
- it camiguinon sin. compl.
- it cinamiguin sin. compl.
- it kamigin sin. compl.
- it manobo cinamiguin sin. compl.
- it quinamiguin sin. compl.
- pt kinamigin
- pt camiguinon sin. compl.
- pt cinamiguin sin. compl.
- pt kamigin sin. compl.
- pt manobo cinamiguin sin. compl.
- pt quinamiguin sin. compl.
- zh 卡米京语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definition
El kinamigin s'inclou dins les llengües anomenades manobo. Aquest terme fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
El kinamigin és la llengua indígena de l'illa de Camiguin. Actualment, es parla principalment a Guinsibilan, la ciutat més antiga d'aquesta illa, i al municipi de Sagay. Els parlants d'aquesta llengua generalment utilitzen el cebuano com a segona llengua.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kinamigin s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).
El kinamigin és la llengua indígena de l'illa de Camiguin. Actualment, es parla principalment a Guinsibilan, la ciutat més antiga d'aquesta illa, i al municipi de Sagay. Els parlants d'aquesta llengua generalment utilitzen el cebuano com a segona llengua.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kinamigin s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
kinamwanga
kinamwanga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca nyamwanga
- ca chinamwanga sin. compl.
- ca ichinamwanga sin. compl.
- ca inamwanga sin. compl.
- ca kinamwanga sin. compl.
- ca mwanga sin. compl.
- ca namwanga sin. compl.
- de Nyamwanga
- de Chinamwanga sin. compl.
- de Ichinamwanga sin. compl.
- de Iwa sin. compl.
- de Mwanga sin. compl.
- en Nyamwanga
- en Chinamwanga sin. compl.
- en Ichinamwanga sin. compl.
- en Inamwanga sin. compl.
- en Kinamwanga sin. compl.
- en Mwanga sin. compl.
- en Namwanga sin. compl.
- es nyamwanga
- es chinamwanga sin. compl.
- es ichinamwanga sin. compl.
- es inamwanga sin. compl.
- es kinamwanga sin. compl.
- es mwanga sin. compl.
- es namwanga sin. compl.
- eu nyamwanga
- eu chinamwanga sin. compl.
- eu ichinamwanga sin. compl.
- eu inamwanga sin. compl.
- eu kinamwanga sin. compl.
- eu mwanga sin. compl.
- eu namwanga sin. compl.
- fr nyamwanga
- fr chinyamwanga sin. compl.
- fr ichinyamwanga sin. compl.
- fr inyamwanga sin. compl.
- fr mwanga sin. compl.
- gl nyamwanga
- gl chinamwanga sin. compl.
- gl ichinamwanga sin. compl.
- gl inamwanga sin. compl.
- gl kinamwanga sin. compl.
- gl mwanga sin. compl.
- gl namwanga sin. compl.
- it nyamwanga
- it chinamwanga sin. compl.
- it ichinamwanga sin. compl.
- it inamwanga sin. compl.
- it kinamwanga sin. compl.
- it mwanga sin. compl.
- it namwanga sin. compl.
- nl Nyamwanga
- nl Chinyamwanga sin. compl.
- nl Ichinyamwanga sin. compl.
- nl Inyamwanga sin. compl.
- nl Mwanga sin. compl.
- pt nyamwanga
- pt chinamwanga sin. compl.
- pt ichinamwanga sin. compl.
- pt inamwanga sin. compl.
- pt kinamwanga sin. compl.
- pt mwanga sin. compl.
- pt namwanga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definition
El territori tradicional dels nyamwangues s'estén als dos costats de la frontera entre Tanzània i Zàmbia, entre els llacs Tanganyika i Nyasa. Entre els grups veïns trobem els mambwes a l'oest, els fipes al nord-oest, els wandes al nord-est, els nyihes a l'est, i els bembes al sud.
El nyamwanga és lingüísticament proper a l'iwa i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
El nyamwanga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Aquesta llengua, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
El nyamwanga és lingüísticament proper a l'iwa i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
El nyamwanga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Aquesta llengua, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
kinaray-a
kinaray-a
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca kinaray-a
- ca antiqueño sin. compl.
- ca ati sin. compl.
- ca hinaray-a sin. compl.
- ca karay-a sin. compl.
- ca kiniray-a sin. compl.
- ca panayano sin. compl.
- ar كيناراي-أ
- cy Kinaray-a
- cy Antiqueño sin. compl.
- cy Ati sin. compl.
- cy Hinaray-a sin. compl.
- cy Karay-a sin. compl.
- cy Kiniray-a sin. compl.
- cy Panayano sin. compl.
- de Kinaray-a
- de Antiqueño sin. compl.
- de Ati sin. compl.
- de Hinaray-a sin. compl.
- de Karay-a sin. compl.
- de Kiniray-a sin. compl.
- de Panayano sin. compl.
- en Kinaray-a
- en Antiqueño sin. compl.
- en Ati sin. compl.
- en Hinaray-a sin. compl.
- en Karay-a sin. compl.
- en Kiniray-a sin. compl.
- en Panayano sin. compl.
- es kinarai-a
- es antiqueño sin. compl.
- es ati sin. compl.
- es hinaray-a sin. compl.
- es karay-a sin. compl.
- es kiniray-a sin. compl.
- es panayano sin. compl.
- eu kinarayera
- eu antiqueño sin. compl.
- eu ati sin. compl.
- eu hinaray-a sin. compl.
- eu karay-a sin. compl.
- eu kinaray-a sin. compl.
- eu kiniray-a sin. compl.
- eu panayano sin. compl.
- fr kinaray-a
- fr antiqueño sin. compl.
- fr ati sin. compl.
- fr hinaray-a sin. compl.
- fr karay-a sin. compl.
- fr kiniray-a sin. compl.
- fr panayano sin. compl.
- gl kinaray-a
- gl antiqueño sin. compl.
- gl ati sin. compl.
- gl hinaray-a sin. compl.
- gl karay-a sin. compl.
- gl kiniray-a sin. compl.
- gl panayano sin. compl.
- gn kinaray-a
- gn antiqueño sin. compl.
- gn ati sin. compl.
- gn hinaray-a sin. compl.
- gn karay-a sin. compl.
- gn kiniray-a sin. compl.
- gn panayano sin. compl.
- it kinaray-a
- it antiqueño sin. compl.
- it ati sin. compl.
- it hinaray-a sin. compl.
- it karay-a sin. compl.
- it kiniray-a sin. compl.
- it panayano sin. compl.
- pt kinaray-a
- pt antiqueño sin. compl.
- pt ati sin. compl.
- pt hinaray-a sin. compl.
- pt karay-a sin. compl.
- pt kiniray-a sin. compl.
- pt panayano sin. compl.
- zh 基纳拉伊语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definition
El terme kinaray-a fa referència a un dels principals grups etnolingüístics del grup de les illes Visayas, concretament de l'illa de Panay. El kinaray-a és la llengua majoritària a la província d'Antique (d'hamtik, 'formiga vermella' o 'vespa'), on supera en nombre de parlants el híligaynon (llengua dominant a bona part de Panay i que s'utilitza com a llengua franca a la regió). El kinaray-a és la dotzena llengua més parlada de les Filipines i els seus parlants generalment tenen el híligaynon com a segona llengua.
El nom kiniray-a (o hiniray-a) prové dels mots iraya, 'riu' o 'corrent amunt', i ka, 'company'.
Les illes Visayas conformen la part central de l'arxipèlag filipí i estan situades entre Luzon (N) i Mindanao (S). Es tracta d'una zona de gran diversitat lingüística i les llengües que s'hi parlen no constitueixen un únic subgrup. Podem distingir tres subgrups: el visaia occidental (que inclou el kinaray i l'aklanon), el visaia central (que inclou el híligaynon i el waray) i el visaia meridional (que inclou el cebuano). El kinaray és lingüísticament pròxim al híligaynon. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central estan estretament emparentades i conjuntament formen el subgrup de llengües visaia septentrional.
El kirinay-a està format per diverses variants dialectals: l'anini-y, el guimaras, l'hamtik, el lambunao, el miag-ao, el pandan i el pototan.
El nom kiniray-a (o hiniray-a) prové dels mots iraya, 'riu' o 'corrent amunt', i ka, 'company'.
Les illes Visayas conformen la part central de l'arxipèlag filipí i estan situades entre Luzon (N) i Mindanao (S). Es tracta d'una zona de gran diversitat lingüística i les llengües que s'hi parlen no constitueixen un únic subgrup. Podem distingir tres subgrups: el visaia occidental (que inclou el kinaray i l'aklanon), el visaia central (que inclou el híligaynon i el waray) i el visaia meridional (que inclou el cebuano). El kinaray és lingüísticament pròxim al híligaynon. De fet, les llengües visaia occidental i visaia central estan estretament emparentades i conjuntament formen el subgrup de llengües visaia septentrional.
El kirinay-a està format per diverses variants dialectals: l'anini-y, el guimaras, l'hamtik, el lambunao, el miag-ao, el pandan i el pototan.
