kiha
kiha
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ha
- ca giha sin. compl.
- ca igiha sin. compl.
- ca ikiha sin. compl.
- ca kiha sin. compl.
- de Ha
- de Giha sin. compl.
- de Ikiha sin. compl.
- de Kiha sin. compl.
- en Ha
- en Gha sin. compl.
- en Igiha sin. compl.
- en Ikiha sin. compl.
- en Kiha sin. compl.
- es ha
- es gha sin. compl.
- es igiha sin. compl.
- es ikiha sin. compl.
- es kiha sin. compl.
- eu ha
- eu gha sin. compl.
- eu igiha sin. compl.
- eu ikiha sin. compl.
- eu kiha sin. compl.
- fr ha
- fr giha sin. compl.
- fr igiha sin. compl.
- fr ikiha sin. compl.
- fr kiha sin. compl.
- gl ha
- gl gha sin. compl.
- gl igiha sin. compl.
- gl ikiha sin. compl.
- gl kiha sin. compl.
- it ha
- it gha sin. compl.
- it igiha sin. compl.
- it ikiha sin. compl.
- it kiha sin. compl.
- nl Ha
- nl Giha sin. compl.
- nl Igiha sin. compl.
- nl Ikiha sin. compl.
- nl Kiha sin. compl.
- pt ha
- pt gha sin. compl.
- pt igiha sin. compl.
- pt ikiha sin. compl.
- pt kiha sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic ha se situa al nord-oest de Tanzània i és un dels grups etnolingüístics més nombrosos de Tanzània. Els parlants de la llengua ha constitueixen la majoria de la població dels tres districtes a l'est i al nord del llac Tanganyika: Kigoma, Kasulu i Kibondo.
El ha és lingüísticament proper a la llengua rundi de Burundi i la llengua nyarwanda (o ruanda) de Rwanda.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ha rep altres denominacions, entre les quals kiha. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El ha és lingüísticament proper a la llengua rundi de Burundi i la llengua nyarwanda (o ruanda) de Rwanda.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ha rep altres denominacions, entre les quals kiha. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kihangaza
kihangaza
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca hangaza
- ca kihangaza sin. compl.
- de Hangaza
- de Kihangaza sin. compl.
- en Hangaza
- en Kihangaza sin. compl.
- es hangaza
- es kihangaza sin. compl.
- eu hangaza
- eu kihangaza sin. compl.
- fr hangaza
- fr kihangaza sin. compl.
- gl hangaza
- gl kihangaza sin. compl.
- it hangaza
- it kihangaza sin. compl.
- nl Hangaza
- nl Kihangaza sin. compl.
- pt hangaza
- pt kihangaza sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic hangaza, el qual s'autodenomina bahangaza, se situa al nord-oest de Tanzània, a la zona fronterera entre Tanzània, Rwanda i Burundi. Entre els grups veïns dels hangazes trobem els hayes, els zinzes, els subis (la llengua dels quals és lingüísticament propera a la llengua hangaza), i els rwandes.
El hangaza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El hangaza rep altres denominacions, entre les quals kihangaza. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kihangaza, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wahangaza wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El hangaza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El hangaza rep altres denominacions, entre les quals kihangaza. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kihangaza, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wahangaza wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kihehe
kihehe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca hehe
- ca kihehe sin. compl.
- ar هيهي
- cy Hehe
- cy Kihehe sin. compl.
- de Hehe
- de Hehet sin. compl.
- de Kihehe sin. compl.
- de Wehehe sin. compl.
- en Hehe
- en Kihehe sin. compl.
- es hehe
- es kihehe sin. compl.
- eu heheera
- eu hehe sin. compl.
- eu kihehe sin. compl.
- fr héhé
- fr kihéhé sin. compl.
- gl hehe
- gl kihehe sin. compl.
- gn hehe
- gn kihehe sin. compl.
- it hehe
- it kihehe sin. compl.
- pt hehe
- pt kihehe sin. compl.
- tmh Tahihit
- tmh Kihehe sin. compl.
- zh 赫赫语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic hehe representa aproximadament el 2,5% de la població de Tanzània. Generalment, els parlants de la llengua hehe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
La llengua hehe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
La llengua hehe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kiikizu
kiikizu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ikizu
- ca ikikizo sin. compl.
- ca ikikizu sin. compl.
- ca kiikizu sin. compl.
- ar إيكيزو
- cy Ikizu
- cy Ikikizo sin. compl.
- cy Ikikizu sin. compl.
- cy Kiikizu sin. compl.
- de Ikizu
- de Ikikizo sin. compl.
- de Ikikizu sin. compl.
- de Kiikizu sin. compl.
- en Ikizu
- en Ikikizo sin. compl.
- en Ikikizu sin. compl.
- en Kiikizu sin. compl.
- es ikizu
- es ikikizo sin. compl.
- es ikikizu sin. compl.
- es kiikizu sin. compl.
- eu ikizuera
- eu ikikizo sin. compl.
- eu ikikizu sin. compl.
- eu ikizu sin. compl.
- eu ikizuera sin. compl.
- eu kiikizu sin. compl.
- fr ikizu
- fr ikikizo sin. compl.
- fr ikikizu sin. compl.
- fr kiikizu sin. compl.
- gl ikizu
- gl ikikizo sin. compl.
- gl ikikizu sin. compl.
- gl kiikizu sin. compl.
- gn ikisu
- gn ikikizo sin. compl.
- gn ikikizu sin. compl.
- gn kiikizu sin. compl.
- it ikizu
- it ikikizo sin. compl.
- it ikikizu sin. compl.
- it kiikizu sin. compl.
- pt ikizu
- pt ikikizo sin. compl.
- pt ikikizu sin. compl.
- pt kiikizu sin. compl.
- tmh Tikizut
- tmh Ikikizo sin. compl.
- tmh ikikizu sin. compl.
- tmh kiikizu sin. compl.
- zh 伊基祖语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El territori lingüístic de l'ikizu se situa a l'oest de la regió del Serengeti, on viuen els grups etnolingüístics ikoma (a l'est), nata (al sud) i ngureme (al nord). Les llengües parlades per aquestes comunitats formen part del grup de llengües bantús.
Pel que fa al nombre de parlants d'ikizu, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors, la població ikizu arribava a 10.647 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2007 hi havia 132.000 parlants d'aquesta llengua.
La majoria dels parlants de l'ikizu tenen com a segona llengua el suahili, que ha esdevingut la llengua dominant del territori ikizu. L'ikizu és lingüísticament proper al kuria.
La llengua ikizu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Pel que fa al nombre de parlants d'ikizu, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors, la població ikizu arribava a 10.647 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2007 hi havia 132.000 parlants d'aquesta llengua.
La majoria dels parlants de l'ikizu tenen com a segona llengua el suahili, que ha esdevingut la llengua dominant del territori ikizu. L'ikizu és lingüísticament proper al kuria.
La llengua ikizu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kiikoma
kiikoma
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ikoma
- ca kiikoma sin. compl.
- de Ikoma-Nata-Isenye
- de Issenyi sin. compl.
- en Ikoma
- en Kikoma sin. compl.
- es ikoma
- es kikoma sin. compl.
- eu ikoma
- eu kikoma sin. compl.
- fr ikoma
- fr ikinata sin. compl.
- fr kiikoma sin. compl.
- fr nata sin. compl.
- gl ikoma
- gl kikoma sin. compl.
- it ikoma
- it kikoma sin. compl.
- nl Ikoma
- nl Ikinata sin. compl.
- nl Kiikoma sin. compl.
- nl Nata sin. compl.
- pt ikoma
- pt kikoma sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els ikomes són un grup ètnic establert al nord de Tanzània a prop de la frontera amb Kenya. Entre els grups veïns trobem els ngurimis, al nord; els nates, al sud; els sonjos, a l'est; i els ikizus, a l'oest. Alguns autors consideren que les varietats parlades pels ikomes i els nates són dialectes d'una mateixa llengua.
Els parlants d'ikoma generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament, i parlat per més del 90% de la població de Tanzània.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els parlants d'ikoma generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament, i parlat per més del 90% de la població de Tanzània.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
kiiraqw
kiiraqw
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
- ca iraqw
- ca erokh sin. compl.
- ca iraku sin. compl.
- ca kiiraqw sin. compl.
- ca mbulu sin. compl.
- ca mbulunge sin. compl.
- ar إيراكو
- cy Iraqw
- cy Erokh sin. compl.
- cy Iraku sin. compl.
- cy Kiiraqw sin. compl.
- cy Mbulu sin. compl.
- cy Mbulunge sin. compl.
- de Iraqw
- de Erokh sin. compl.
- de Iraku sin. compl.
- de Kiiraqw sin. compl.
- de Mbulu sin. compl.
- de Mbulunge sin. compl.
- en Iraqw
- en Erokh sin. compl.
- en Iraku sin. compl.
- en Kiiraqw sin. compl.
- en Mbulu sin. compl.
- en Mbulunge sin. compl.
- es irakú
- es erokh sin. compl.
- es iraku sin. compl.
- es iraqw sin. compl.
- es kiiraqw sin. compl.
- es mbulu sin. compl.
- es mbulunge sin. compl.
- eu iraqwera
- eu erokh sin. compl.
- eu iraku sin. compl.
- eu iraqw sin. compl.
- eu kiiraqw sin. compl.
- eu mbulu sin. compl.
- eu mbulunge sin. compl.
- fr iraqw
- fr erokh sin. compl.
- fr iraku sin. compl.
- fr kiiraqw sin. compl.
- fr mbulu sin. compl.
- fr mbulungé sin. compl.
- gl iraqw
- gl erokh sin. compl.
- gl iraku sin. compl.
- gl kiiraqw sin. compl.
- gl mbulu sin. compl.
- gl mbulunge sin. compl.
- gn iraku
- gn erokh sin. compl.
- gn iraku sin. compl.
- gn kiiraqw sin. compl.
- gn mbulu sin. compl.
- gn mbulunge sin. compl.
- it iraqw
- it erokh sin. compl.
- it iraku sin. compl.
- it kiiraqw sin. compl.
- it mbulu sin. compl.
- it mbulunge sin. compl.
- pt iraqw
- pt erokh sin. compl.
- pt iraku sin. compl.
- pt kiiraqw sin. compl.
- pt mbulu sin. compl.
- pt mbulunge sin. compl.
- tmh Tiraqwt
- tmh erokh sin. compl.
- tmh iraku sin. compl.
- tmh kiiraqw sin. compl.
- tmh Mbulu sin. compl.
- tmh mbulunge sin. compl.
- zh 伊拉科维语
- num Sistema aràbic
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
L'iraqw es parla al nord de Tanzània, concretament a la regió d'Arusha. El territori lingüístic d'aquesta llengua limita amb regions on habiten els grups massai (al nord), datoga (al sud), hadza (a l'oest), wanyiramba (al sud-oest) i wambugwe (a l'est). Les llengües parlades per aquests grups formen part de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: l'afroasiàtica (que inclou l'iraqw), la nigerocongolesa (mbugwe, nyiramba), la nilosahariana (datoga, massai) i el khoisan (hadza).
El contacte que hi ha entre els iraqw i els datoga és més intens que amb els altres grups veïns. Es produeixen força matrimonis mixtos d'iraqw amb datoga i és habitual l'assimilació cultural entre aquests grups. Aquest contacte també es basa en intercanvis comercials.
Generalment, els parlants d'iraqw tenen com a segona llengua el suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
L'iraqw està relacionada amb les llengües burunge i alagwa, parlades a la regió de Dodoma.
El contacte que hi ha entre els iraqw i els datoga és més intens que amb els altres grups veïns. Es produeixen força matrimonis mixtos d'iraqw amb datoga i és habitual l'assimilació cultural entre aquests grups. Aquest contacte també es basa en intercanvis comercials.
Generalment, els parlants d'iraqw tenen com a segona llengua el suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
L'iraqw està relacionada amb les llengües burunge i alagwa, parlades a la regió de Dodoma.
kijita
kijita
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca jita
- ca echijita sin. compl.
- ca ecijita sin. compl.
- ca kijita sin. compl.
- ar جيتا
- cy Jita
- cy Echijita sin. compl.
- cy Ecijita sin. compl.
- cy Kijita sin. compl.
- de Jita
- de Echijita sin. compl.
- de Ecijita sin. compl.
- de Kijita sin. compl.
- en Jita
- en Echijita sin. compl.
- en Ecijita sin. compl.
- en Kijita sin. compl.
- es jita
- es echijita sin. compl.
- es ecijita sin. compl.
- es kijita sin. compl.
- eu jitera
- eu echijita sin. compl.
- eu ecijita sin. compl.
- eu jita sin. compl.
- eu kijita sin. compl.
- fr jita
- fr echijita sin. compl.
- fr ecijita sin. compl.
- fr kijita sin. compl.
- gl jita
- gl echijita sin. compl.
- gl ecijita sin. compl.
- gl kijita sin. compl.
- gn jita
- gn echijita sin. compl.
- gn ecijita sin. compl.
- gn kijita sin. compl.
- it jita
- it echijita sin. compl.
- it ecijita sin. compl.
- it kijita sin. compl.
- pt jita
- pt echijita sin. compl.
- pt ecijita sin. compl.
- pt kijita sin. compl.
- tmh Tajitat
- tmh Echijita sin. compl.
- tmh ecijita sin. compl.
- tmh kijita sin. compl.
- zh 吉塔语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic jita és un dels grups establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Generalment, els parlants de jita tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en comunitats veïnes. Aquest és el cas dels jites, que han tingut una forta influència sobre els kerewes.
Una varietat dialectal d'aquesta llengua és el mrangi.
El jita s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Una varietat dialectal d'aquesta llengua és el mrangi.
El jita s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kikaguru
kikaguru
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kagulu
- ca chikagulu sin. compl.
- ca chimegi sin. compl.
- ca kaguru sin. compl.
- ca kikaguru sin. compl.
- ca sagara septentrional sin. compl.
- de Kagulu
- de Chikagulu sin. compl.
- de Kaguru sin. compl.
- de Kigaguru sin. compl.
- de Kigalulu sin. compl.
- en Kagulu
- en Chikagulu sin. compl.
- en Chimegi sin. compl.
- en Kikaguru sin. compl.
- en Sagara septentrional sin. compl.
- es kagulu
- es chikagulu sin. compl.
- es chimegi sin. compl.
- es kikaguru sin. compl.
- es sagara septentrional sin. compl.
- eu kagulu
- eu chikagulu sin. compl.
- eu chimegi sin. compl.
- eu kikaguru sin. compl.
- eu sagara Iparraldekoa sin. compl.
- fr kagulu
- fr chikagulu sin. compl.
- fr kaguru sin. compl.
- fr kikaguru sin. compl.
- fr sagara septentrional sin. compl.
- gl kagulu
- gl chikagulu sin. compl.
- gl chimegi sin. compl.
- gl kikaguru sin. compl.
- gl sagara septentrional sin. compl.
- it kagulu
- it chikagulu sin. compl.
- it chimegi sin. compl.
- it kikaguru sin. compl.
- it sagara settentrionale sin. compl.
- nl Kagulu
- nl Chikagulu sin. compl.
- nl Kaguru sin. compl.
- nl Kikaguru sin. compl.
- pt kagulu
- pt chikagulu sin. compl.
- pt chimegi sin. compl.
- pt kikaguru sin. compl.
- pt sagara septentrional sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els kagulus són un grup etnolingüístic establert a la part est de Tanzània central, a uns 200 kilòmetres cap a l'interior de Dar es Salaam. Es tracta d'una zona accidentada amb muntanyes (anomenades Itumba), planes i un altiplà on viuen la majoria dels kagulus.
Entre els grups veïns dels kagulus trobem els ngulus a l'est, els lugurus al sud-est, els zagales al sud, i els gogos a l'oest. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió amb el kagulu. Entre el suahili i el kagulu, en canvi, no hi ha intercomprensió.
Els kagulus generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament. A les àrees rurals, però, el kagulu és la llengua predominant. Sovint els infants no parlen suahili amb fluïdesa quan comencen l'escola.
El kagulu rep altres denominacions, entre les quals kikaguru, utilitzada principalment per parlants de suahili, i chimegi, terme d'origen massai.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Entre els grups veïns dels kagulus trobem els ngulus a l'est, els lugurus al sud-est, els zagales al sud, i els gogos a l'oest. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió amb el kagulu. Entre el suahili i el kagulu, en canvi, no hi ha intercomprensió.
Els kagulus generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament. A les àrees rurals, però, el kagulu és la llengua predominant. Sovint els infants no parlen suahili amb fluïdesa quan comencen l'escola.
El kagulu rep altres denominacions, entre les quals kikaguru, utilitzada principalment per parlants de suahili, i chimegi, terme d'origen massai.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
kikami
kikami
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kami
- ca kikami sin. compl.
- de Kami
- de Kikami sin. compl.
- en Kami
- en Kikami sin. compl.
- es kami
- es kikami sin. compl.
- eu kami
- eu kikami sin. compl.
- fr kami
- fr kikami sin. compl.
- gl kami
- gl kikami sin. compl.
- it kami
- it kikami sin. compl.
- nl Kami
- nl Kikami sin. compl.
- pt kami
- pt kikami sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kami se situa a l'est de Tanzània. Entre els grups veïns dels kamis trobem els zaramos, els kutus, els ndengerekos, i els rufijis.
Els parlants de kami generalment són bilingües kami-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del kami queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques culturals.
El kami s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikami. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakami, wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els parlants de kami generalment són bilingües kami-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del kami queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques culturals.
El kami s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikami. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakami, wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kikimbu
kikimbu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kimbu
- ca ikibungu sin. compl.
- ca kikimbu sin. compl.
- ca yanzi sin. compl.
- ar كيمبو
- cy Kimbu
- cy Ikibungu sin. compl.
- cy Yanzi sin. compl.
- de Kimbu
- de Ikibungu sin. compl.
- de Yanzi sin. compl.
- en Kimbu
- en Ikibungu sin. compl.
- en Kikimbu sin. compl.
- en Yanzi sin. compl.
- es kimbu
- es ikibungu sin. compl.
- es yanzi sin. compl.
- eu kimbuera
- eu ikibungu sin. compl.
- eu yanzi sin. compl.
- fr kimbou
- fr ikibungu sin. compl.
- fr yanzi sin. compl.
- gl kimbu
- gl ikibungu sin. compl.
- gl yanzi sin. compl.
- gn kimbu
- gn ikibungu sin. compl.
- gn jansi sin. compl.
- it kimbu
- it ikibungu sin. compl.
- it yanzi sin. compl.
- ja キンブ語
- nl Kimbu
- nl Ikibungu sin. compl.
- nl Yanzi sin. compl.
- pt kimbu
- pt ikibungu sin. compl.
- pt yanzi sin. compl.
- ru Кимбу
- ru Янзи sin. compl.
- ru Икибунгу sin. compl.
- zh 津布语
- zh 伊基本固、延兹 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kimbu se situa al centre-oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels kimbus trobem els nyamwezis (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), els konongos, els wungus, els rungwes i els sangus.
Els parlants de kimbu generalment parlen nyamwezi i/o suahili com a segona llengua: el kimbu s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el nyamwezi o el suahili (llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament).
El kimbu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikimbu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakimbu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els parlants de kimbu generalment parlen nyamwezi i/o suahili com a segona llengua: el kimbu s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el nyamwezi o el suahili (llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament).
El kimbu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikimbu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakimbu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
